PROPOSTA DE L’ACR CONSTANTÍ LLOMBART, A FI D’ACTIVAR LA REDACCIÓ I POSADA EN FUNCIONAMENT D’UN “PLA ESTRATÈGIC DE PROTECCIÓ, REHABILITACIÓ I DIFUSIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC I AMBIENTAL VALENCIÀ”

Proposta de l’ACR Constantí Llombart, a fi d’activar la redacció i posada en funcionament d’un “Pla Estratègic de Protecció, Rehabilitació i Difusió del Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental Valencià”, amb el concurs d’institucions, entitats cíviques, món universitari, etc.

EXPOSEM :
L’alt nivell de desocupació crònica, exclusió social i precarietat laboral, incrementat després de la mal cridada “Reforma Laboral” de Rajoy a la Comunitat Valenciana, ha de ser motiu per a implantar polítiques sistemàtiques i eficients des dels ajuntaments, les diputacions i els governs autonòmics, en col·laboració amb el teixit associatiu.
La creació d’Escoles Taller per a potenciar la formació i assumir la realització de tasques destinades a la recuperació del valuós Patrimoni Cultural existent en la ciutat de València i resta de la Comunitat Valenciana, ha de constituir una prioritat per al govern municipal, provincial i autonòmic, donada l’existència de nombrosos conjunts rurals i industrials en situació de ruïna, que mereixen ser recuperats per a ús i gaudi de tots.
És hora ja d’impulsar la redacció d’un rigorós i eficient “Pla Estratègic de Protecció, Rehabilitació i Difusió del Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental Valencià”. Per a açò, ha d’actualitzar-se l’inventari de béns culturals existent a la Comunitat Valenciana, alhora que s’obri un espai de diàleg amb les entitats cíviques, institucions públiques, empreses i món universitari i veïns en general… a fi de consensuar i prioritzar les actuacions i intervencions a dur a terme en els pròxims anys.
La recuperació i reutilització social, assistencial, educativa… de l’enorme llegat patrimonial existent a València ciutat i resta de la Comunitat Valenciana, ha de ser concebut com un motor de creació d’ocupació, una oportunitat única de potenciar i construir un nou model de turisme cultural.
Per tot açò, és imprescindible que s’establisca un calendari durant el present any, a fi de que totes les institucions competents en matèria de Patrimoni Cultural, Medi ambient i Urbanisme, puguen iniciar la redacció de l’urgent “Pla Estratègic de Protecció, Rehabilitació i Difusió del Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental Valencià”, comptant amb la participació activa del món associatiu, universitari, sindical…
És bàsic que totes les institucions implicades en l’esmentat Pla, procedisquen a iniciar la reserva pressupostària immediatament, seleccionant-se els béns susceptibles de ser rescatats, reutilitzats social, educativa i assistencialment, a fi de ser rehabilitats amb urgència, perquè es puguen escometre les obres en els pròxims anys.
Al nostre judici, els conjunts rurals de l’Alqueria del Moro i de la Torre, el conjunt residencial d’estil indià, conegut com la ‘Quinta de nostra Senyora de les Mercès (Casino de l’Americà)”, així com l’emblemàtica antiga fàbrica de teules i maiòliques “La Ceramo”, són béns culturals que porten més de dues dècades esperant ser rescatades de l’oblit i la degradació, espoli i ruïna a la qual han sigut sotmeses, gràcies al maltractament sistemàtic i comportament negligent que els han dispensat els seus legítims propietaris.

Per tot açò,
SOL·LICITEM :

Que l’Ajuntament de València, Consellería d’Educació, Cultura i Esports i la resta d’institucions públiques, responguen dins del termini i en la forma escaient a tots i cadascun dels assumptes continguts en la present petició, en virtut del que es disposa en la Llei Orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de Petició.

Que si aquest òrgan no fóra competent, que PROCEDISCA SENSE DILACIÓ a donar trasllat del present document a l’autoritat o òrgan corresponent per a pronunciar-se o resoldre sobre totes i cadascuna de les qüestions i peticions plantejades en el mateix, tal com arreplega l’Article 10. Decisions sobre competència de la Llei Orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de Petició.

ALTRESSÍ SOL·LICITA:

que de conformitat amb el que estableix l’Article 11.1 de la Llei Orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de Petició, una vegada siga admesa a tràmit aquesta petició, es conteste i es notifique la contestació en l’adreça indicada a l’efecte de notificacions, en el termini màxim de tres mesos a explicar des de la data de presentació d’aquest escrit, indicant-los que, en cas de no fer-ho, es formularà la pertinent queixa davant el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana o el Defensor del Poble.

València, a 25 de maig de 2015

MOLT HONORABLE SR. PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA
C/ Cavallers, 2   · 46001  VALÈNCIA

La intel·ligència austríaca assegura que Estats Units paga a les màfies per inundar Europa de refugiats

Les màfies que controlen el tràfic de migrants i refugiats libis i sirians a Europa estarien cofinançades per organitzacions nord-americanes, segons un agent del servei d’intel·ligència militar d’Àustria.migr2

La revista austríaca “Info-Direkt” (publicació nacionalista amb fonts en les forces armades) va desvetlar el passat 5 d’agost que l’Österreichischen Abwehramts (el servei d’intel·ligència militar d’Àustria) disposava d’informacions que proven que organitzacions d’Estats Units paguen a les màfies que porten a Europa milers de refugiats.
Un empleat del servei secret que va voler mantenir l’anonimat va assegurar que “organitzacions nord-americanes han creat un model de cofinançament per a contribuir amb quantitats substancials al que cobren els contrabandistes. No tots els refugiats del nord d’Àfrica disposen d’11.000 euros en efectiu Ningú pregunta d’on ve els diners?”.
El ministeri de l’Interior d’Àustria va obrir excepcionalment la frontera durant la fi setmana del 4 al 6 de setembre, per la qual van passar 15.000 refugiats sirians en trànsit des d’Hongria cap a Alemanya. Solament 90 persones van demanar asil a Àustria.
Mig milió de refugiats
La citada revista apunta que “en els cercles policials d’Àustria i Alemanya que s’ocupen diàriament de les condicions d’asil, és ben conegut el que cobren (les màfies) per portar als refugiats”.
En el marc de la seua estratègia geopolítica Estats Units estaria implicat en aquest procés que fins avui ha inundat Europa amb més de 500.000 migrants i refugiats.
En la informació l’Estat Islàmic obté 500 milions d’euros pels refugiats que arriben a Europa, Mil21 desvetlava el negoci de les xarxes del tràfic humà que cobren forts summes als refugiats per les travessies a Itàlia i Grècia.
Mantenir el tràfic de persones
La denúncia del servei d’intel·ligència militar d’Àustria publicada per “Info Direkt”, que no ha sigut desmentida per cap estament oficial d’aqueix país, obri un insospitat capítol al drama dels refugiats.
D’una banda, famílies senceres lliuren a les màfies els estalvis d’anys de treball per a fugir dels seus països en guerra; d’un altre costat, organitzacions nord-americanes, molt probablement sostingudes amb fons de la CIA o altres agències d’intel·ligència, financen a les xarxes mafioses amb importants summes de diners perquè el tràfic de persones no decaiga i, finalment, de tots els diners recaptats una part va a parar a les mans del terrorista Estat Islàmic.
Estats Units tracta d’impedir que la Unió Europea supere a l’economia nord-americana
De confirmar-se la denúncia del servei d’intel·ligència austríac, la pregunta sorgeix per si sola: què objectiu persegueix Washington finançant l’arribada massiva de migrants i refugiats?
Europa, dependent d’Estats Units
Analistes i politòlegs vinculen l’escenari d’inestabilitat que la migració està causant en el vell continent amb una doble estratègia nord-americana: En primer lloc, impedir que en els pròxims anys la Unió Europea arribe a superar l’economia d’Estats Units. En segon lloc, evitar que una Europa forta es plantege un canvi d’aliances. És a dir, un acostament a Rússia i Xina en detriment d’Estats Units.
El problema migratori que pateix Europa seria, doncs, una mesura de pressió. Una aixeta a obrir o tancar a conveniència.
———————

Estats Units finança el tràfic d’immigrants a Europa. Milers d’immigrants provinents de països en conflicte segueixen arribant a Europa.mar.jpg_1718483346Milers d’immigrants provinents de països en conflicte segueixen arribant a Europa. | Foto: Reuters

Un analista va argumentar que es tracta d’una estratègia d’EUA per a organitzar una “invasió a Europa”.
Una filtració del servei d’intel·ligència d’Àustria va revelar que organitzacions nord-americanes gasten altes sumes de diners per a pagar als contrabandistes que porten a Europa de forma il·legal a milers de refugiats diàriament.
D’acord al diari austríac Infi-Direkt, els traficants no traslladen gratis als immigrants als països europeus, en dependència de la regió el preu per aquest viatge pot variar de 7 mil fins a 11 mil euros.
“No tots els refugiats del nord d’Àfrica tenen 11.000 euros en efectiu. Ningú es pregunta d’on ixen els diners?”, qüestiona el mitjà Infi-Direkt.
Macedònia tanca frontera amb Grècia per crisi migratòria
El periodista francés, Nicolas Bonnal, va analitzar per al diari Boulevard Voltaire la declaració de l’agent de la intel·ligència austríaca i va argumentar que aquest sistema s’usa per EUA per a organitzar una “invasió a Europa”.
L’autor fa paral·lelismes amb la intervenció d’EUA a Líbia, Síria i l’Iraq. Els conflictes militars en aquests països es van cobrar la vida de milions de persones, mentre que moltes altres van quedar sense llars i es van veure obligades a cercar refugi a Europa.
Migrants en el Mediterrani: entre l’espasa i la paret
En el seu article, Nicolás Bonnal va assenyalar que des dels temps de Woodrow Wilson (president d’Estats Units entre 1913 i 1921) amb el suport de França i del Regne Unit, “EUA sense parar està organitzant les intervencions, basant-se en el seu messianisme agressiu i una moneda de reserva (..) Solament queda reconèixer amb admiració que els mags nord-americans s’ixen amb la seua i sense pagar les conseqüències”.
Bonnal va agregar que “després d’haver sumit a Àfrica en el caos i organitzat la invasió a Europa amb l’ajuda dels seus polítics lleials com Renzi, Hollande i Merkel, els nord-americans posen en pràctica els principis neomaquiavèl·lics de Leo Strauss i dels estrategues a l’estil de Wolfowitz. Aquests trotskistes fallits desitgen governar mitjançant el caos els països, en privar-los de les realitats humanes i històriques, convertir-los en bases, terres buides, nius de drogoaddictes i centres de refugiats”.
Aquest contingut ha sigut publicat originalment per teleSUR

PLE EN LA REUNIÓ-TALLER D’ALDAIA SOBRE TITULIZACIONES

Ple en la Reunió-Taller d’Aldaia (L’Horta València) sobre Titulizaciones, amb moltes preguntes dels assistents i respostes molt precises dels advocats convidats.
sala3

Document presentat a tots els grups municipals i al Il·lustríssim Alcalde de l’Ajuntament de València sobre TITULIZACIONES DE HIPOTECAS Y DESAHUCIOS QUE PROMUEVEN LOS BANCOS EJECUTANDO HIPOTECAS QUE FUERON TRANSFERIDAS A FONDOS DE TITULIZACIÓN i que la Coordinadora per la República Valenciana insta a que es lliure en altres ajuntaments des d’Oriola a Vinaròs.

PROPOSTA SOBRE TITULIZACIONES DE HIPOTECAS Y DESAHUCIOS QUE PROMUEVEN LOS BANCOS EJECUTANDO HIPOTECAS QUE FUERON TRANSFERIDAS A FONDOS DE TITULIZACIÓN

titulizaciones

Document presentat a tots els grups municipals i al Il·lustríssim Alcalde de l’Ajuntament de València sobre TITULIZACIONES DE HIPOTECAS Y DESAHUCIOS QUE PROMUEVEN LOS BANCOS EJECUTANDO HIPOTECAS QUE FUERON TRANSFERIDAS A FONDOS DE TITULIZACIÓN i que la Coordinadora per la República Valenciana insta a que es lliure en altres ajuntaments des d’Oriola a Vinaròs.

‘EL BRILLO DE LA CERAMO: UN ESFORÇ COL·LECTIU, NASCUT DE LA PASSIÓ I EL RIGOR’ ESCRIT D’ANTONIO MARÍN SEGOVIA

Si hi ha un protagonista inicial i actual, amb passió i rigor, motor incansable de la reivindicació popular en defensa del patrimoni artístic valencià, aquest té un nom: Antonio Marín Segovia amb el Cercle Obert de Benicalap que ell va impulsar en la solitud, ara ja fa molts anys.
[ANNA notícies]

El Brillo de la Ceramo: un esforç col·lectiu, nascut de la passió i el rigor
escrit d’Antonio Marín Segovia
La passió i el rigor -tan hàbilment combinats per entitats com a Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural, APIVA i CaminArt-, han aconseguit que en aquests últims anys, la societat valenciana comence a conèixer i apreciar el Patrimoni Cultural des d’una nova òptica, lluny dels púlpits universitaris i el patit i recurrent cultiu de la nostàlgia.
Ningú pot negar avui dia, que en l’agenda de les organitzacions polítiques i de les respectives institucions públiques i d’algunes fundacions privades valencianes, es troba ja la necessitat de rescatar de l’oblit i la ruïna, destacats emblemàtics conjunts industrials, residencials i rurals.
I tot açò ha sigut fruit de la coordinació i bon fer de diverses persones i col·lectius, que han tingut una visió global a l’hora de divulgar, defensar i denunciar espolis i negligències.
Arran del judici del Jardí de Monforte, vaig tenir la gran fortuna de conèixer a César Guardeño, Esteban Longares i Diana Sánchez, establint-se una entranyable col·laboració i amistat, doncs hi havia un motiu que ens animava a tots a conjuminar esforços i intercanviar experiències, amb l’objectiu de sensibilitzar als responsables institucionals, a fi de rescatar de la ruïna diversos béns culturals de gran rellevància, sense importar la seua ubicació geogràfica.
La magistral labor divulgativa de Diana Sánchez, unida a les tasques pedagògiques empreses per la cooperativa CaminArt i les denúncies a peu de carrer iniciades per la Ruta del Despilfarro, unida a la intensa i professional labor de denúncia administrativa, que tan encertadament segueix duent a terme César Guardeño, han suposat un gir decisiu i un canvi de mentalitat en les institucions i en la pròpia societat valenciana, doncs han aconseguit que el Patrimoni Cultural no es contemple com un simple exercici nostàlgic o un refugi per a diletants.
Seria una neciesa imperdonable no reconèixer de manera ferma i sense ambigüitats , el decisiu paper que han protagonitzat les esmentades persones i els citats col·lectius cívics, a l’hora de defensar un Patrimoni Cultural que ens pertany, a tots i a les generacions futures.
L’estrena el dia 23 de febrer de 2016 de  “El Brillo de la Ceramo“, és la culminació d’un enorme treball de recerca i denúncia, on hi ha molts protagonistes, alguns anònims i uns altres molt coneguts.
Servisca la present reflexió com un merescut homenatge a tots les persones, col·lectius i institucions, que han contribuït al fet que ara puguem afirmar, que hi ha possibilitats de poder gaudir molt ràpid d’aqueixes petjades culturals i artístiques en tota la seua esplendor.
La nostra memòria col·lectiva i el nostre patrimoni cultural s’enforteixen i multipliquen quan som capaços de treballar conjunta i col·lectivament, centrats en un objectiu lloable… i sempre des de la passió i el rigor més exquisit.
És necessari donar la benvinguda a la iniciativa de la web serie dedicada a l’antiga fàbrica de teules i maióliques La Ceramo de Benicalap, impulsada pels referits col·lectius i amb la col·laboració d’Alberto Rey Proyectos, sent evident que tindrem aviat noves iniciatives i reportatges, dedicats a difondre el nostre abundant llegat històric, artístic i ambiental.
Antonio Marín Segòvia
Portaveu de l’ACR Constantí Llombart

ELS VERDS-PV RATIFIQUEN L’APOSTA PER LA CONFLUÈNCIA VALENCIANISTA, D’ESQUERRA I VERDA

Joan Francesc Peris: “Totes les forces polítiques valencianistes que defensen la sobirania política del País Valencià hauríem d’haver anat junts a les eleccions i ara no estaria Compromís al Grup Mixt”

RedactaVeu / Vinaròs| Diumenge, 21-02- 2016 
El portaveu d’Els Verds del País Valencià, Joan Francesc Peris, ha efectuat declaracions -en finalitzar la reunió de l’Assemblea de País d’Els Verds que ha tingut lloc a la ciutat de Vinaròs- en les què ha manifestat que Els Verds del País Valencià han ratificat “la seua aposta política per la conformació d’una àmplia plataforma de confluència valencianista on els eixos estratègics que la conformen siguen la sobirania energètica, alimentària, fiscal, econòmica i política, des del reconeixement del País Valencià com a nacionalitat històrica i amb el dret a ser considerat com a subjecte polític”.
Peris ha senyalat que “malgrat l’escàs resultat de la coalició Ara, País Valencià -en les passades eleccions generals del 20D-, en el debat polític, que era necessari per a obtenir grup parlamentari propi per al poble valencià, sí ha estat clar que si eixe dret no es guanya en les urnes valencianes no te l’atorguen a Madrid. Per a tenir un grup propi, totes les forces polítiques valencianistes que defensen la sobirania política del País Valencià hauríem d’haver anat juntes a les eleccions i ara no estaria Compromís al Grup Mixt. Existiria un grup parlamentari valencianista, tal i com el tenen les forces nacionalistes basques i catalanes”.
El portaveu d’Els Verds del País Valencià ha manifestat que “des d’ara és hora de superar vells debats i anar conformant una àmplia confluència de persones, organitzacions socials, culturals, cíviques i polítiques que generen una proposta global alternativa per al País Valencià que volem per al segle XXI, el seu redreçament econòmic, social, cultural i ambiental, on la sobirania que es reclame no siga sols la fiscal, sinó també la sobirania alimentària, energètica i política. Som una nacionalitat històrica que té el dret a decidir el seu futur, a construir-lo”.