Arxiu de la categoria: Política valenciana

ELOGI DE L’EXILI, poema de Josep Mir llegit per Víctor Baeta

 

CRIDA CARNESTOLTENCA DEL TIRANT LO BLANC
ELOGI DE L’EXILI
Esgarrada la nit pels crits bandolers,
presa la lluna en el bàndol incert,
la fosca engoleix els rínxols daurats
dels darrers herois.
Qui afirmarà la propietat del cel?
Qui haurà fet tanques en la mar?
Qui voldrà irradiar la llum
o posseir el vent?
Trista raça partida,
blana gent ajustadissa,
inics lladres de la vergonya
que furteu la memòria.
Una part és un fracàs,
una almoina de la misèria,
el recurs de la impotència,
la voluntat del roder.
Infausta, que no es reconeix
en els altres que són les imatges del seu somni.
Monstruós rostre de la por
que infama l’espill que ens acull.
Que la part no arrabasse el mot,
que us inunde el moment:
petita esperança
que engendrà el destí:
Aquell qui no té interstici ni traus
que coven la fuita.
Que té el cos de les ales de l’au
i el seu cor és el si de volcà!
Però no especuleu amb l’hora incerta,
beseu els seus llavis de nacre!
La part mai no galivarà el seny
perquè el que desitgem ho abasta tot.
¡¡¡  VISCA LA INDEPENDÈNCIA  !!!
Benimaclet, 22 febrer de 1997
Josep Mir, ex-caporal de cristians

Víctor Baeta, ex-abanderat de cristians


Llucifer dels PPCC pregunta i RV/PVE respon

  llucifer_dels_PPCC

ens pregunta…
República Valenciana us heu presentat a algunes eleccions?
I Creieu en els Països Catalans?
Gràcies

I RV/PVE respon…

Sí. Ens presentem sempre que podem.
– Eleccions generals  9 març del 2008
– Eleccions Corts valencianes 22 maig del 2011
– Eleccions Corts valencianes 24 maig del 2015
– Eleccions Corts valencianes 28 d’abril del 2019
– Eleccions Generals 10  de novembre del 2019 (presentarem llistes que varen ser acceptades però no ens poguérem presentar perquè no vàrem recollir avals)
(…)
Quan es parla de PPCC cal concretar i eixir de la nebulosa pre-política.
Nosaltres des de la defensa de la sobirania dels valencians intentem ser rigorosos al respecte.
Comencem.
La nostra lleialtat és envers el poble valencià, nosaltres reivindiquem la sobirania (que és el mateix que la independència) dels valencians, per a poder fer o desfer, per a poder acceptar o rebutjar, per a poder ‘ANAR’ allà on ens convingui, però també, per a poder ‘TORNAR’ d’on no ens convingui estar.
Els valencians rebem ‘teòriques’ ofertes FEDERALS:
– de republicans espanyols (República Federal espanyola) i
– de republicans catalans (República Federal de PPCC).
Als que fan aquestes ofertes els diem:
Un veritable pacte federal, per a no ser una estafa, precisa de dos condicions bàsiques.
  1. La existència PRÈVIA de les PARTS (Estats/Repúbliques), lliures i sobiranes.
  2. La IGUALTAT de les PARTS, per a poder negociar de tu a tu entre elles.

Llavors els diem als republicans espanyols i als catalans, que si ens estan oferint un pacte federal al País Valencià hauran, si no ens volen estafar, haurien de reivindicar PRÈVIAMENT l’Estat Valencià, la República Valenciana, lliure i sobirana, perquè sense la PART PRÈVIA el pacte federal que es propugna és una estafa.

En conseqüència respecte a Catalunya som solidaris ACTIUS  amb la seua lluita per la República Catalana, i el que hem dit respecte a la República Valenciana pot servir perfectament per als independentistes republicans catalans respecte als ‘republicans federals’ dels Comuns a Catalunya, caldria dir-los que si no volen ser uns farsants haurien de lluitar i reivindicar PRÈVIAMENT  la República Catalana, lliure i sobirana.
(..)
TRES ARTICLES SOBRE ELS ‘PACTES FEDERALS’
(…)
Ampliant respecte a allò que estem parlant, llig el segon dels objectius sobre la nostra ‘vocació confederal’ …
I respecte a les corrents perfectament pot haver-hi una de partidaris dels PPCC dins de RV/PVE, encara que el partit en el seu conjunt no es defineix… entre altres qüestions perquè no hi ha cap oferta clara ni definida…

Crònica ‘críptica’ de la reunió a Elx de la CPVR Nacional

ANNA notícies.
Ahir dissabte 21/09/2019, al Casal Jaume I d’Elx es va reunir la CPVR d’àmbit Nacional.
En el primer punt, anàlisi polític de la situació, es va constatar com la oligarquia que dirigeix, controla i mana a l’Estat espanyol ha aconseguit superar en gran part la crisi que tenia a finals del 2017, per motiu dels esdeveniments a Catalunya, i que va donar lloc a que la CPVR es tornés a posar en marxa i fera possible la Declaració Republicana de Sagunt, el 13 de maig del 2018.
Va quedar palès ahir, que la CPVR Nacional, ha encaixat el cop que l’oligarquia espanyola, a través dels seus partits dinàstics i els adlàters que negocien amb ells, ha donat als demòcrates de tot l’Estat, on els demòcrates valencians estem inclosos.
La perplexitat del moment va fer que la reunió entrara de ple en el punt quatre on s’anava a tractar la proposta política de  l’únic partit, al si de la CPVR, amb un discurs més elaborat i una política estratègica clara i definida, envers el poble valencià: el partit independentista/sobiranista  valencià i republicà RV/PVE.
Com era previsible per la correlació de forces en la CPVR, amb majoria de membres amb ideologia comunista espanyola i/o de l’esquerra espanyola en general, no és va aprovar res d’allò proposat pel partit republicà valencià RV/PVE. Varen prevaldre les consignes que, curiosament o tal vegada no, coincideixen amb les que van a plantejar la PdAD i SiR del PV i que va transmetre el representant  del PCPV-PCE en la CPVR i membre actiu d’eixes dos organitzacions. Consignes, a falta de propostes polítiques, més pensant en els espanyols i en els catalans (el problema real a resoldre pels comunistes i l’esquerra  espanyola és el català) i de cap manera pensant en els valencians (que per als comunistes i resta d’espanyols, no els suposem cap problema fora de reivindicacions per a un millor encaix autonòmic).
Amb tot RVPVE que va informar que es presenta a les eleccions del 10-N amb una candidatura rupturista i republicana valenciana com alternativa a les forces autonomistes i dinàstiques valencianes, en declaracions a ANNA notícies, a preguntes de com valoraven els acords presos en la CPVR van manifestar de manera ‘criptica’ que:
– Ens reservem la valoració a l’espera de la redacció que ha de fer REM, que han estat encarregats de redactar els acords i, també, a l’espera que la PdAD i SIR PV facen publiques cara a les eleccions i el 9 d’octubre les seues consignes. Consignes, a falta de propostes polítiques, que pel que s’ha vist hui ací, coincideixen prou.

Pel demés la reunió va tindre entre els seus components un bon ambient i bonhomia, lluny de les bronques que de vegades deriven les discussions d’aquesta mena entre persones tan ideologitzades.
Amb la reunió d’ahir, s’ha encetat un debat i d’alguna manera es va palpar en l’ambient que tots van eixir d’ella amb elements per a la reflexió.

Reflexions al voltant de l’incendi de Beneixama (Alt Vinalopó)


Reflexions al voltant de l’incendi de Beneixama (Alt Vinalopó) (1)
Respecte a l’incendi forestal que s’està produint en terme de Beneixama, República Valenciana considera que no n’hi ha prou amb lamentar el fet i pregar per la seua ràpida resolució, com sembla ser està fent el Govern de la Generalitat.
A la pràctica desaparició de les pràctiques agràries i ramaderes, amb el conseqüent abandó i èxode rural, en bona part del territori del nostre país per causa de les polítiques depredadores i de globalització econòmica, les que han arruïnat als nostres llauradors, o a les altes temperatures i la falta de pluges a les nostres comarques, la qual cosa depèn de factors climàtics, cal afegir la brossa acumulada en barrancs i zones boscoses, el que només pot ser responsabilitat d’unes administracions públiques descoordinades i insensibles, interessades a ressaltar la dotació en recursos anti-incendis en mans de les tres diputacions, però que són incapaces de desenvolupar polítiques efectives de prevenció que acompanyen aqueixos recursos.
Des de República Valenciana ens preocupa, i volem ressaltar, l’absència de plans de prevenció d’incendis en bona part del nostre territori. Aquests plans de prevenció només estan en preparació en 250 municipis, el 50% aproximat de les nostres entitats locals.
Mentre està científicament demostrat que els grans incendis solen repetir ubicació, el municipi de Cortes de Pallars, que va patir al juny de 2012 un dels incendis més devastadors produïts en la Península Ibèrica en el que portem de segle, amb 30.700 Hectàrees cremades, hui dia, segueix sense tindre “pla contra incendis”
Com ressalten diferents organitzacions mediambientals, la prevenció és la principal eina enfront dels incendis forestals. No és possible evitar íntegrament els incendis forestals, però és possible reduir la seua quantitat i la seua intensitat.
Per a aconseguir-ho pensem, des de República Valenciana, és necessari que els municipis, tots, tinguen posat en marxa el seu pla de prevenció, amb coherència i eficiència, els que s’han de fer complir per les administracions locals en contacte directe i coresponsabilitat amb el Consell.
Augmentar la sensibilització mediambiental entre la població. Actuar des de la Conselleria en funcions de neteja i reforestació. Impulsar una política de reactivació efectiva de l’economia rural des del Govern, entenent que la recuperació de l’agricultura i la ramaderia als nostres pobles és una aportació fonamental en la lluita contra el foc.

Vinalopó , 16/07/2019                    organització de RV/PVE al Vinalopó .

(1) Hi ha que reivindiquen que Beneixama ha de pertànyer a la Vall d’Albaida i altres a l’Alcoià.

República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu. ·  correu@republicavalenciana.org

Per la seua actualitat publiquem les cartes a Fabra i Castellanos que en el 2013, ENV-RV/PVE van lliurar en escrit raonat del perquè cal eliminar de l’himne l’estrofa “Per ofrenar noves glòries a Espanya”


Himne Nacional Valencià

Maximilià Thous (lletra)
Josep Serrano (música)

Tots baix els plecs de la nostra Senyera
junts, i a una veu, germans vingau.
Ja en el taller i en el camp remoregen
càntics d’amor, himnes de pau!

Pas a la Nació
que avança en marxa triomfal!

Per a Tu la vega envia
la riquesa que atresora,
i es la veu de l’aigua càntic d’alegria
acordat al ritme de guitarra mora.

Paladins de l’art t’ofrenen
ses victòries gegantines;
i als teus peus, Sultana,
tons jardins estenen
un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades
els paradisos de les riberes;
pengen les arracades
baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada,
i en potentíssim, vibrant ressò,
notes de nostra albada
canten les glòries de la Nació.

Valencians en peu alcem-se,
que nostra veu
la llum salude
d’un sol novell.

Tots baix els plecs de la nostra Senyera,
junts, i a una veu, germans vingau.
Ja en el taller i en el camp remoregen
càntics d’amor, himnes de pau!

Flamege en l’aire
nostra Senyera!
Glòria a la Pàtria!

Visca València!
Visca! Visca!! Visca!!!

Comunicat de RV/PVE davant el 9 d’Octubre del 2018

El 9 d’Octubre del 2018, RV/PVE per:

  • la reconstrucció del País Valencià / la Nació Valenciana / l’Estat valencià.
  • un procés constituent republicà sobirà a la Comunitat Valenciana: per la República Valenciana.
  • relacions d’igualtat amb altres protagonistes i processos constituents sobirans.

Al llarg dels segles la contingència històrica ha portat els habitants de la franja mediterrània occidental que vivim entre el riu Sénia i el Segura i que actualment ens anomenem valencians, a diverses realitats polítiques, culturals, socials i econòmiques.

El 9 d’Octubre els valencians celebrem -perquè perdura encara- una realitat que va succeir ara fa  set-cents vuitanta anys, i tal vegada aquesta realitat ha estat la més important per la seua repercussió històrica de totes les viscudes al llarg dels segles pels valencians. Recordem com Jaume I va entrar l’any 1238 a la ciutat de València i sota la seua sobirania ens va dotar als valencians d’un País, d’una Nació, d’un Estat amb les seues lleis que el va batejar com Regne de València. Jaume I no va voler que políticament els valencians estiguérem supeditats ni per les lleis de la Nació aragonesa, ni per les lleis de la Nació catalana. Tal vegada va ser per la seua conveniència però el fet és que ell, que posseïa la sobirania per a fer-ho,  ens va dotar als valencians de personalitat nacional política pròpia.

La celebració el proper dimarts d’eixa efemèride, malgrat estar organitzada oficialment per valencians col·laboracionistes de l’Estat que el 29 de juny de 1707, amb el Decreto de Nueva Planta, el borbó Felip V de Castella ens va llevar la personalitat nacional política que ens va donar Jaume I, i la va substituir  per la personalitat nacional política castellana, que en 1812 esdevindria personalitat nacional política espanyola, diem que malgrat l’organització oficial de la commemoració està feta per valencians submisos amb els ocupants, no obstant això no deixa de ser una celebració subversiva que als ocupants no els fa cap gràcia que recordem i celebrem. Fins i tot en el cor de les  autoritats polítiques botifleres genuflexes a l’Estat espanyol, els batega l’orgull de l’Estat que vam tenir els valencians i que d’alguna manera el poble valencià demostra amb la seua presencia al Parterre cada any, al voltant del fundador, allò que no vol oblidar.

Però bé això és el passat. Ara la contingència històrica continua portant-nos als valencians a noves situacions i a noves propostes. Els sobiranistes valencians republicans de RV/PVE reivindiquem assolir el ser de nou un País, una Nació, un Estat. Reivindiquem assolir la República Valenciana mitjançant un procés constituent republicà sobirà a la Comunitat Valenciana; perquè els valencians tornem a tindre políticament de nou un lloc entre les nacions sobiranes a Europa i el món.

            República Valenciana – Partit Valencianiste Europeu, membre de la CPVR- Coordinadora del País Valencià per la República, defensem –la nostra acció política és– fer possible que el poble valencià –és a dir, els residents d’Oriola a Vinaròs, siga el que siga el color de la seua pell, la parla dels seus pares o la seua condició jurídica– assolisca l’Estat Valencià lliure i sobirà, per a poder sempre fer o desfer, per a poder sempre acceptar o rebutjar, per a poder sempre ‘anar’ allà on ens convinga, però també per a poder sempre ‘tornar’ d’allà on no ens interesse estar. És a dir per a no perdre mai la sobirania i per a poder sempre tindre les claus de la casa i de la caixa.

            República Valenciana – Partit Valencianiste Europeu, davant les ofertes d’una República Federal per part de companys en el si de la CPVR, els diem que aquesta per a ser creïble, la seua condició necessària de partida ha de passar per l’existència política dels valencians, de l’Estat valencià, lliure i sobirà i que la possible construcció d’eixa República Federal ha de partir de l’acord, en pla d’igualtat, de l’Estat valencià amb l’altre o altres subjectes de sobirania interessats. Aquells que ens proposen als republicans valencians federacions amb repúbliques, hui encara inexistents, si volen que els escoltem, si volem que parem atenció, si volen seduir-nos amb les sues propostes, sols els posem una condició: contribuir amb nosaltres, els sobiranistes valencians republicans, a  fer del poble valencià un poble sobirà, a contribuir en primer lloc, perquè sense ser no existim, a la creació de l’Estat valencià, de la República Valenciana, lliure i sobirana.

Executiva de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu.

País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 5 d’Octubre 2018