Arxiu de la categoria: defensa de les llibertats
9 d’Octubre (1238-2019) de Regne a República
RV/PVE recull firmes per a poder presentar-se el 10-N
clica ACÍ per descarregar l’imprès
1) Descarrega’t i imprimeix el formulari per recollir avals.
2) Aconsegueix un mínim de 10 signatures: família, amics, veïnat, companys de feina…
3) Envia els avals per correu ordinari a l’Apartat 12096 VALÈNCIA 46020 .
4)) Si vols també podem posar-nos en contacte amb tu per whatsapp 650 527 213 per coordinar l’entrega i recollida d’avals i ajudar-te en tot allò que necessites.
Fes-te recollidor/a d’avals!
Gràcies per la teva atenció i esperem la teva participació i difusió!
Cordialment,
RV/PVE
Sempre han parlat per nosaltres. Feminisme i identitat. Un manifest valent i necessari. EL HACHMI, NAJAT
Poques veus tenen tanta autoritat per parlar de feminisme i identitat com Najat El Hachmi. Més enllà de la seua condició d’immigrant i de filla de família musulmana marroquina, el seu món narratiu és un món de dones. Amb aquest coneixement de primera mà, s’ha format una opinió sobre el que suposa ser feminista avui dia. Per això ha escrit aquest assaig, per exposar el seu punt de vista i denunciar les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones. La seua mirada, a més, s’enriqueix amb les particularitats amb què es troben les dones immigrades a Europa, que experimenten la següent paradoxa: viuen en una societat moderna i democràtica, on la igualtat de drets és una realitat legal i on existeix una consciència feminista creixent, i, en canvi, a les filles de procedència migratòria musulmana encara els costa treure la veu a l’esfera pública per denunciar el masclisme concret en el qual creixen.
RV/PVE l’11-S a les 12:30 al Fossar de les Moreres a BCN retrà homenatge als maulets valencians del Regiment d’Infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats i al seus caps En Josep Vicent Torres i Eiximeno i En Joan Baptista Basset
Llaç contra la dictocràcia en un carrer de Barcelona…
animeu-vos… demaneu un dia en la feina… per la democràcia i les llibertats!!!
Les 500 nits de Carme Forcadell (Amb una foto inèdita d’ANNA notícies)
Les
500 nits de Carme Forcadell
José Antich
Barcelona. Dissabte, 3 d’agost de 2019
L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, per a qui el ministeri públic demana 17 anys de presó per un delicte de rebel·lió, ha complert aquest dissabte 500 nits de reclusió provisional en diferents presons, des del 10 de novembre del 2017, primer per iniciativa del jutge d’instrucció del Tribunal Suprem Pablo Llarena i ara per decisió del president de la sala que els ha jutjat, Manuel Marchena. Forcadell, activista cultural i expresidenta de l’ANC entre 2012 i 2015, va portar la veu cantant en aquesta entitat sobiranista fins a saltar a la presidència de la cambra legislativa catalana.
Com a organitzadora de les quatre primeres manifestacions multitudinàries de l’independentisme, ha estat una figura política perseguida des del primer moment pel deep state i això explica la gravetat de l’acusació de la fiscalia i el fet que, tot i que la Taula del Parlament és un òrgan col·legiat, s’hagi mantingut la causa de la presidenta al Suprem i la dels altres cinc membres sobiranistes hagi anat a parar al TSJC i s’hagi rebaixat la imputació en desobediència.
El cas de Forcadell, com el dels dos Jordis ―Cuixart i Sànchez, que han complert 657 dies a la presó―, és especialment singular perquè són unes acusacions molt greus quan ella era la presidenta d’una cambra legislativa. Això li ha valgut el suport de més de 600 diputats i exdiputats de 25 països, que van firmar un manifest el desembre passat demanant la seva llibertat immediata i criticant el seu empresonament “per permetre un debat” parlamentari. Forcadell va desatendre informes dels lletrats, que d’altra banda no eren vinculants, entenent que ni podia ni havia d’exercir cap coacció de l’activitat parlamentària. Presidents d’altres parlaments regionals europeus li han donat la raó i nombrosos eurodiputats també, partint dels principis que regeixen en les democràcies parlamentàries i la llibertat de les paraules.
Les seves paraules en el seu al·legat final al Suprem el passat 12 de juny ressonen avui amb la mateixa força que aquella jornada en el Tribunal Suprem: “Estic sent jutjada per ser qui soc, per la meva trajectòria política, no pels meus actes, no pels meus fets”. Hi ha hagut un esforç per incriminar-la, fins i tot amb acusacions durant el judici que eren falses. Però res no li ha tornat la llibertat.
