El llibre vol contribuir a clarificar dos temes: com haurien de ser les relacions lingüístiques entre els valencians i els catalans; i com caldria actuar en el nom de la llengua que compartim. U dels instruments usats és estudiar com ha reaccionat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans davant de la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2001). En eixa temàtica, destaca l’anàlisi del document que aprovaren les dos institucions al principi del 2020. El llibre també indaga si predomina una ideologia en la Secció Filològica. Els lectors comprovaran que es produïxen deformacions en la interpretació de les llengües quan una institució practica l’essencialisme (és a dir, quan mira la llengua sense considerar els parlants ni la societat). En canvi, si posem un idioma al servici de les persones i dels pobles que el parlen facilitem que els problemes lingüístics es plantegen d’una manera clara, racional i socialment acceptable. No cal dir que eixa perspectiva és necessària en la societat valenciana. De fet, el llibre l’aplica i obté resultats clars.