per engrandir cliqueu damunt

————

Mentre PSC/PSOE i PPC/PP acosten posicions contra la consulta

Al alba de Luis Eduardo Aute
——————–
Si te dijera, amor mío,
que temo a la madrugada,
no sé qué estrellas son éstas
que hieren como amenazas
ni sé qué sangra la luna
al filo de su guadaña.

Presiento que tras la noche
vendrá la noche más larga,
quiero que no me abandones,
amor mío, al alba,
al alba, al alba.

Los hijos que no tuvimos
se esconden en las cloacas,
comen las últimas flores,
parece que adivinaran
que el día que se avecina
viene con hambre atrasada.

Miles de buitres callados
van extendiendo sus alas,
no te destroza, amor mío,
esta silenciosa danza,
maldito baile de muertos,
pólvora de la mañana.

Ahir 27 de setembre, la plataforma “Pel Dret a saber” es va avançar a la plataforma ‘El País Valencià pel dret a decidir’ que es presentarà el proper dimarts 1 d’octubre al Micalet. ‘Pel dret a saber’ es va presentar ahir a la Universitat carrer la Nau. En la mesa Laura Juan Diez, becària de l’Ajuntament de Quart de Poblet (PSOE), José Ignacio Pastor, promotor de la Plataforma i César Guardeño, del Circulo por la defensa del Patrimonio. Entre el public Fran Ferri el diputat de Compromís-Equo que va intervindre amb altres membres del PSOE i d’altres plataformes com ‘Analizo.info’ i ‘Auditoria ciudadana por la deuda’

Feu el favor d’eixir perquè va a començar l’espectacle i això és un recinte privat (…). Entra que jo vull, senyora. I si no us pareix be, media vuelta y carretera (sic). I sinó, vindrà l’autoritat i us enviaràn…

“Aixó” no era una discoteca, era l’entrada a l’Ajuntament d’Algemesí, la Casa del Poble que paga la ciutadania amb els seus impostos. Qui digué això no era un empresari de la nit, era Vicent Ramón Garcia Mont, alcalde de tots els algemesinencs i totens les algemesinenques (supose que diria això en el seu discurs de presa de possessió).

Era la nit del 23 de setembre, primera de becerrades cadafaleres a la setmana de bous del 2013. Ho digué mentre impedia l’accés a l’ajuntament d’un equip informatiu de La Sexta i permetia entrar el de Canal 9, que també mostrà el que són les becerrades amb el seu reportatge . Ho digué davant de la gent de la Folgança-Iniciativa Animalista d’Algemesí, que els havíem convocat per a fer front a les prohibicions que portaren l’alcade a declarar La Sexta “non grata” a Algemesí . Continua la lectura de El recinte privat de l’alcalde. Becerrades cadafaleres d’Algemesí. Per Jesús Frare →

per engrandir cliqueu damunt

‘Cavalls sense carro’

Hegel diu en alguna part que tots els grans fets i personatges de la història universal apareixen, com si diguérem, dues vegades. Però es va oblidar d’agregar: una vegada com a tragèdia i l’altra com a farsa.

(“Der Achtzehnte Brumaire des Louis Bonaparte”. 1852 Karl Marx)

Aquesta frase ben bé es pot aplicar als fets que succeeixen a Catalunya i que al País Valencià sempre hi ha valencians disposats a reproduir-los de manera mimètica. De normal -no sempre- el que allà és una tragèdia ací és una farsa.

A la veïna Comunitat autònoma de Catalunya en les seues darreres eleccions (A-2012) quatre formacions: CiU, ERC, CUP i SI,  es van presentar davant l’electorat dient que si els votaven, en ser majoria en el parlament català, promourien una consulta a tot el poble català per esbrinar si els catalans volien esdevenir un Estat independent o bé si volien continuar sent una Comunitat autònoma espanyola. Dues formacions, PSC i ICV-EUiA, van presentar-se als electors dient que una vegada dins del parlament, els seus diputats no mourien ni un dit per promoure aquesta consulta, però que en el cas que foren majoria els partidaris de la consulta, com a demòcrates, no s’oposarien a la decisió d’aquesta majoria per convocar-la. Finalment dos partits: PPC i Ciutadans, blasmant la seua lleialtat constitucional espanyola van dir al presentar-se que en ser elegits, farien costat a l’Estat espanyol per impedir dita consulta.

Els catalans van ser convocats per exercir el seu dret a decidir per elegir els diputats segons el seu posicionament sobre el tema plantejat: uns a favor de la consulta, altres renuents a la consulta i, uns altres, en contra obertament a la consulta. Els electors exercint el seu dret van decidir,  d’un total de 135 diputats, la següent composició del parlament català:

CiU, 50

ERC, 21

PSC, 20

PPC, 19

ICV-EUiA, 13

Ciutadans, 9

CUP, 3

És a dir 74 diputats a favor de la consulta; 33 renuents i finalment 28 contraris obertament a la consulta. El 55 % dels representants tenen el manament per convocar la consulta; un 24 % tenen el manament de no promoure-la però, al mateix temps i si no hi ha més remei al ser convocada, de respectar-la i, finalment, un 21 %, tenen el manament d’oposar-se a la convocatòria de la Consulta. D’acord doncs amb el manament que els electors pel dret a decidir que varen exercir, aquest parlament català té la majoria i l’obligació de convocar la Consulta.

Arribats a aquest punt l’Estat espanyol vol impedir que es face la consulta. En resposta a aquest impediment ha sorgit un impressionant moviment català reivindicant el dret que tenen els catalans per a decidir sobre la pregunta plantejada. Un moviment pel dret a decidir si els catalans volen esdevenir un Estat independent. Un dret a decidir que fins ara han anat exercint els catalans en totes les convocatòries electorals a les que han estat convocats. Un dret a decidir en funció dels programes que se’ls oferia. Doncs bé, ara, aquest dret a decidir és negat per l’Estat espanyol. En aquesta situació aquest impressionant moviment català té tota la raó de ser per esperonar als seus representants a complir amb el manament pel qual van ser elegits.

Fins ací la ‘tragèdia’ i ara ve la ‘farsa’.

Ací a la Comunitat Valenciana sols una formació, la coalició ENV-RV/PVE s’ha presentat a les eleccions plantejant als electors que en ser majoria promouran una consulta al poble valencià per esdevenir un Estat independent. Cap altra formació planteja a nivell programàtic aquest compromís electoral independentista per a ser complit en ser elegits. Cap de la resta de formacions planteja, en els seus programes electorals, modificar la dependència de la Comunitat Valenciana, o statu quo actual, amb l’Estat espanyol.

En les darreres eleccions (A-2011), els electors valencians exercint el seu dret van decidir, d’un total de 99 diputats, la següent composició de les Corts valencianes:

PPCV, 55

PSOE, 33

Compromís, 6

EUPV, 5

Així doncs el 100% dels representants elegits en la darrera convocatòria electoral pels electors valencians que van exercir el seu dret per a decidir els que volien portar a les Corts, per fer allò que les distintes formacions plantejaven en els seus programes, diem que aquesta totalitat de representants, no planteja cap consulta per a ser formulada als valencians. I en aquest sentit l’Estat espanyol no té la necessitat d’impedir la realització de cap consulta als valencians per la senzilla raó que en la Comunitat Valenciana, a diferència de la Comunitat Catalana, on sí està plantejada una consulta, ací al no entrar en les Corts la coalició ENV-RV/PVE, res s’ha plantejat, ni hi ha perspectives que cap dels partits del parlament valencià plantegen res.

Llavors, a què ve, ací a València, promoure una plataforma que porta per nom ‘El País Valencià pel dret a decidir’. Quan l’Estat espanyol ha negat, en els darrers temps, que els valencians decidiren lliurement? És aquesta, ens preguntem, una reivindicació genèrica de demòcrates valencians preocupats per la falta de llibertat en altres pobles, com el català, per decidir si volen un Estat català independent? Perquè el que sí està clar és que aquesta reivindicació, com manifestació general de principis, està bé, però no te res a veure amb cap reivindicació, ara per ara, sobiranista valenciana, ja que l’única formació independentista valenciana que podria plantejar una consulta sobiranista, la coalició ENV-RV/PVE, ni tan sols ha arribat a entrar al parlament valencià per fer la proposta a la resta de representants.

Ens diuen els promotors de la plataforma que és un moviment per fer possible el dret d’autodeterminació, un dret veritablement democràtic, però preguntem, on estan en les Corts valencianes els que han estat elegits per exercir-lo, per plantejar una consulta, per trencar el statu quo dels valencians amb l’Estat espanyol? Perquè allò evident és que tots els partits parlamentaris valencians són unionistes, cap d’ells ha plantejat, en el seu programa, proposar una consulta als valencians a favor de l’Estat valencià en ser majoria en les Corts valencianes.

Sembla com si els promotors d’aquesta plataforma ens plantejaren un acudit. Ens plantejaren un tiro i arrastre amb cavalls, però sense cap carro per arrastrar. Els promotors s’avancen. Abans que qualle el moviment sobiranista valencià, el nostre carro, ja es munten les bases per justificar la inacció, la falta de propostes plantejades amb claredat als valencians i passar, mentre, la pilota a l’Estat espanyol, que davant d’aquest acudit sols pot esbossar un somriure. Tal vegada la plataforma pot servir per fer-se una foto coral aquells que encara no han estat acceptats per ser incorporats a l’entramat electoral per assolir la derrota del PPCV. Tal vegada tingue aquest objectiu. Tal vegada.

Sent positius el més que poden agrupar els promotors d’aquesta plataforma són a persones demòcrates, però que arribat el moment la majoria dels actuals firmants, no mourien un dit, com passa a Catalunya amb el PSC i ICV-EUiA  per impulsar cap consulta, serien renuents a cap consulta, encara que ara ho dissimulen signant el manifest.

El que ens cal ara no és fer crides als ‘demòcrates’, el que ens cal és fer crides als ‘sobiranistes valencians’ per agrupar-nos i fer propostes electorals sobiranistes; perquè com diu la nostra Declaració per unes candidatures sobiranes valencianes republicanes

“… cada vegada que som cridats a les urnes ens autodeterminem en base a les propostes electorals que sens plantegen. La veu i el vot el tenim però ens calen propostes, candidatures sobiranistes que plantegen sense ambigüitats la proclamació unilateral de l’Estat valencià en el parlament valencià en ser majoria.

Que volem votar candidatures sobiranistes valencianes i republicanes que no s’amaguen en demandes impossibles ‘pel dret a decidir’ dels valencians a l’Estat espanyol i que marquen sense ambigüitats l’objectiu sobiranista dels valencians: candidatures que en el seu programa electoral manifesten que en ser majoria en el parlament valencià proclamaran l’Estat valencià, la República Valenciana, lliure, sobirana i independent a Europa i el món.”

És bo fer pedagogia als ‘unionistes valencians’ perquè esdevinguen ‘demòcrates’, però ara i ací al País Valencià el que ens cal als ‘independentistes valencians’ es agrupar-nos per portar la nostra veu a les institucions i per, quan abans millor, assolir la majoria.

Víctor Baeta, independentista valencià.

València, 26 setembre del 2013

El proper dissabte 28 de setembre, a les 12:00, la llibreria Ramon Llull de València, situada al carrer que té el mateix nom, al número 4, acollirà una xerrada “Ideologies: valors i interessos que defensen”. Aquesta xerrada forma part d’un de formació política que està impulsant l’Assemblea d’Algirós del 15-M.

L’acte serà dinamitzat per Toni Infante, militant de la CUP d’Almàssera (Horta Nord) i de l’MDT.

L’Arquebisbat de València, sota el mandat del reaccionari Agustín García Gasco, començà la construcció de la parròquia santuari dels Beats Màrtirs valencians1 el 2007. S’alça al lloc on, durant anys, eren les naus en ruïnes de l’antiga fàbrica Cross, a la nova zona de l’Albereda i Avinguda de França. L’arquebisbat rebé aquests terrenys de l’Ajuntament a canvi de l’espai arqueològic de l’Almoina.

Es construí a per a honorar els 226 valencians morts per l’odi a la fe2, durant la Guerra civil, i beatificats per Joan Pau II l’11 de març de 2001, fruit de l’allau de causes iniciades per García Gasco.

Continua la lectura de Contra les beatificacions neofranquistes →