comandes a correu@republicavalenciana.org
per engrandir cliqueu damunt

Des d’Esquerra Unida, ens adreçarem a Compromís, Podemos, ERPV, Els Verds, per intentar construir un programa i unes candidatures que, vinculades al protagonisme ciutadà i a la mobilització social, ens permeten defensar els interessos dels valencians i valencianes, des d’un grup propi en les Corts Generals.

El CPN d’EUPV considera que és el moment d’acumular forces cap a un procés constituent i de canvi real  mitjançant un gran acord d’unitat, d’ampla confluència política i social. En aquest sentit, el Consell ha valorat la importància de provocar un canvi polític al govern central, prolongant l’impuls de canvi que s’inicià a les darreres eleccions autonòmiques i municipals.

EUPV ha decidit, per majoria al seu Consell Nacional,  centrar tots els seus esforços en possibilitar candidatures d’ampla participació ciutadana, a la vegada que impulsar una ampla mobilització social que permeta tancar el cicle del PP i les seues polítiques de retalls de drets i democràcia, avui hegemòniques a la UE, que venen empobrint a la majoria social treballadora i als nostres pobles, i que condicionen les possibilitats transformadores i de canvi real al País Valencià.

El màxim òrgan d’Esquerra Unida saluda la conformació de plataformes unitàries d’Ara en Comú i aposta per articular la més ampla participació ciutadana des de la base, per conformar candidatures d’ampla confluència política i social per a les eleccions generals. Esquerra Unida entén que l’alternativa de progrés, d’esquerra i transformadora del País Valencià ha d’estar representada en el Congrés amb el compromís d’un programa de continguts específics valencians amb els eixos necessaris per desenvolupar l’autogovern i fer possible una política econòmica i social valenciana sobirana, real i transformadora.

Esquerra Unida considera que aquest acord desitjable i possible ha de comptar amb tots els actors polítics de l’esquerra alternativa valenciana. Així, ens adreçarem formalment a Compromís, Podemos, ERPV, Els Verds,…, per intentar concretar un gran acord d’Unitat Popular que permeta tindre un important grup de diputats i diputades al Congrés i al Senat.

Així mateixa, el CPN d’Esquerra Unida del País Valencià ratificà la convocatòria d’una Assemblea Ordinària i iniciar el procés d’aprovació de les línies programàtiques i d’elecció dels seus candidats i candidates, que aportarem al desenvolupament de la confluència, participant als processos de primàries obertes o en qualsevol altre procediment que s’acorde per construir la Unitat Popular.

València, 6 de setembre de 2015
Premsa EUPV

Aragón y València en el proceso
soberanista de Catalunya

El jueves, dia 10 de septiembre a las 19:00 en el Centro Cívico Delicias de Zaragoza en la avda. Navarra, 54, soberanistas aragoneses de la Asociación IDEA (Iniciativas de Desarrollo Aragonesas),  han considerado oportuno organizar -en un contexto en que uno de los territorios de la antigua Corona de Aragón está planteándose recuperar la soberanía perdida con el decreto de Nueva Planta de 1714- un acto para reflexionar sobre la pérdida de la soberanía de Aragón y València con el decreto de Nueva Planta de 29 de junio del 1707. Consideran que es un buen momento para que los soberanistas aragoneses y valencianos reflexionemos cara el futuro. El acto, las intervenciones y el debate previsto se ha organizado aprovechando la presentación del libro ‘Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’ que plantea la alternativa sobiranista valenciana republicana y relata la aplicación de esta alternativa en confrontación ideológica-dialèctica con el republicanismo espanyol en los últimos años en el seno de la Coordinadora del País Valencià per la República, en que republicanos espanyoles y valencianos, organizaron conjuntamente y con un éxito sin precedentes:
– La I Convención per la República del País Valencià (2007), donde se ratificó la alternativa soberanista valenciana republicana junto a la republicana de soberanía española.
– Las cinco manifestaciones Per la República: València (2006), Alacant (2007), València (2008), Castelló de la Plana (2009) i Oriola-Orihuela (2010)
– Y los tres trenes republicanos: Catelló-Alacant (2007); Oriola-Castelló (2009) y Castelló-Oriola (2010).

+ INFO 650 537 213

El dijous dia 10 de setembre a les 19:00, organitzat pels companys sobiranistes aragonesos anem a presentar el llibre ‘Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’ a Saragossa.
En un context en que un dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó, està plantejant-se la seua independència, com és Catalunya, és un bon moment perquè els sobiranistes de la resta de territoris reflexionem cara el futur.

Castilla ha roto España

FERNANDO FERRANDO |  EL MUNDO|  04/09/2015
España se rompe porque Castilla la ha partido y los nacionalistas quieren repartir los trozos. Se rompe por Cataluña y empiezan a agrietarse por Valencia. Madrid no reconocerá nunca su culpa, como mucho lamentará su inacción ante el avance de los nacionalistas. Pero lo cierto es que por aquí algunos están hartos de ofrendar glorias a España y cambio recibir sólo desprecio.
El Reino de España nació como un matrimonio en separación de poderes: «Tanto monta, monta tanto Isabel (Castilla) como Fernando (Aragón)»-. Pero a principios del XVIII se decidió que uno de los dos, Castilla, iba a mandar y el otro, Aragón, a obedecer. Desde entonces a España la gobierna Castilla, basta ojear la lista de presidentes del gobierno de los últimos 200 años, quitando a Prim y Maura apenas los hay nacidos en la antigua Corona de Aragón. Históricamente ha habido una excesiva identificación de España con Castilla, todos consideramos compatriotas a Cervantes o Quevedo, pero en la meseta no se considera como tal a Ramón Llull o Joanot Martorell. Conocemos a Pelayo y su reconquista, pero apenas sabemos nada de los caballeros aragoneses y catalanes que se reunían en Jaca para hacer lo mismo que los leoneses.
Aragón (Cataluña, Valencia, Baleares y Aragón) paga y Castilla gobierna. Uno se siente más cómodo en España cuanto más se castellaniza, cuanto más renuncia a lo autóctono o lo relega al ámbito privado. Nadie fuera de Valencia tiene porqué hablar valenciano, pero todos en Valencia deben hablar castellano (no seré yo quien defienda la inmersión lingüística, pero viene al caso para mostrar la castellanización de la que hablo). Cuando Valencia, después de siglos ofrendando glorias de España, se ha visto con la soga al cuello y ha pedido ayuda, la vieja Castilla (Madrid), le ha dicho: «ahora te esperas, que no voy quitarle el dinero a las comunidades castellanas para dártelo a ti». Esa actitud está abonando la semilla del nacionalismo valenciano. Las declaraciones del conseller catalán Germá Godó, apelando a la unidad de la nación, a muchos nos han indignado menos de lo que lo hubieran hecho hace veinte años. Yo estoy entre ellos, quizás debiera sentirlo, pero no lo siento. @ferranferrando

No està provat que la Mare de Déu de l’Olivar fora de nacionalitat espanyola i els músics estan en el seu dret de desafinar si els obliguen a tocar l’himne oficial de l’Estat espanyol.

De “L’Estel”, periòdic de Mallorca:
  COM ES FINANÇA EL PSOE?
“Els mètodes mafiosos de finançament del PSOE són idèntics als practicats pel PSI italià de Bettino Craxi, gran amic personal de Felipe González, avui caigut dins el descrèdit total, repudiat pel seu partit polític que ha hagut de canviar de nom i amb múltiples judicis pendents amb la justícia acusat de corrupció i de connivència amb la màfia siciliana. Continua la lectura de Las mordidas o Com es financen el PSOE i el PP →