Reflexions i propostes de RV/PVE davant del moment polític actual

Reflexions i propostes de RV/PVE davant del moment polític actual
Les forces rupturistes amb representació institucional a l’Estat espanyol, forces per la ruptura democràtica amb el 78 i per les repúbliques, estan neutralitzades. El moviment independentista republicà català està patint una greu divisió i sols sembla que mantenen la flama rupturista les forces i persones que s’agrupen al voltant de Carles Puigdemont; al País Basc, l’independentisme republicà basc, arrossegat pel «peix al cove» d’ERC, sembla que sols aspira a gestionar, de la millor manera, la derrota militar que les oficines  de propaganda espanyoles no deixen de publicitar en les plataformes com HBO, Movistar i Amazon. Els independentistes, una part dels catalans i els bascos, semblen renunciar a llurs repúbliques i tornen a plantejar-se com millor negociar un encaix dins l’Estat espanyol; mancats de memòria històrica tornen a plantejar-se un impossible federalisme dins d’Espanya que ja va ser abandonat en 1910, amb la dissolució del Partit Republicà Democràtic Federal, per esgotament de quelcom que es va demostrar irrealitzable des de la mateixa Espanya.
El moviment republicà unitarista espanyol, cada vegada més nacionalista espanyol que republicà, assumeix perfectament la idea imperial d’eixa Espanya, amb la seua Constitució neo franquista del 78 i sols aspira a canviar el cap de l’Estat de rei a president de la República. Fins i tot ha renunciat a defensar el «dret d’autodeterminació» de catalans i bascs -els únics problemes nacionals realment existents-, substituint aquesta reivindicació històrica dels demòcrates, per l’eufemisme del «dret a l’autogovern» de les regions espanyoles, tornant al vocabulari encunyat en 1978.
RV/PVE signat de la Declaració de la Llotja de Mar, del 25 d’octubre de 2019, es reitera en el seu contingut i tornem a verificar el seu anàlisi quan diu que:
“Més de quatre dècades després de l’aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 es constata la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la falta de voluntat política dels grans partits espanyols.”
(…)
“Durant els últims anys, coincidint amb l’aparició de grans corrents polítics, tant en l’àmbit estatal com en el de les seves minories nacionals, que han qüestionat el resultat de la Transició, l’Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu.”

Davant este panorama els republicans i demòcrates valencians no hem de deixar d’organitzar-nos i coordinar-nos. No hem de renunciar a continuar lluitant per la ruptura democràtica i per les repúbliques.
RV/PVE planteja, com objectiu organitzatiu i de coordinació prioritari, el reagrupament dels sobiranistes/independentistes valencians republicans en una plataforma a decidir o associació (tipus l’ACR Constantí Llombart), que al marge de l’afiliació a partits, o no,  dels seus membres, siga un lloc d’encontre per a impulsar les reivindicacions del sobiranisme valencià republicà, per l’Estat valencià i per la República Valenciana, com un fi en si mateixa no condicionada a res, però tampoc tancada a res.
Assemblea de RV/PVE
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs/de Dénia a Ademús,  gener del 2021.

la Junta Electoral Central resolt a favor del PDCAT i defineix a JxC com extraparlamentari

PRE-CAMPANYA per Alf Duran Corner 09/01/2021
(traducció del castellà al valencià per ANNA notícies)

El 14 de febrer hi haurà probablement eleccions a Catalunya, les úniques generals que de debò haurien d’interessar als catalans. Cal agrair que les circumstàncies de la pandèmia ens estalvien l’espectacle vergonyós dels polítics professionals repartint caramels, metafòrics o no, entre els sorpresos ciutadans.
El que sí que patirem, sobretot els més masoquistes, són els espais electorals gratuïts i d’obligat compliment en els mitjans públics. Seran repetitius i adotzenats, com acostuma a ocórrer.
Però si a algun independentista despistat i en hores baixes se li ocorre parar atenció a aqueixos bunyols, pot estar tranquil perquè JuntsXCat no “gaudirà” d’aqueix privilegi.
Aqueixa cosa, plena d’alts càrrecs, que es diu Junta Electoral Central i que va contribuir a l’expulsió de l’enèsim President de la Generalitat senyor Joaquim Torra, ja s’ha ocupat (en plena pre-campanya) de dictar procediments per a ocultar la marca de la meua preferència. El que correspondria legítimament a JuntsXCat li ho regalen als residus del PdeCat, en una decisió administrativa d’allò més rocambolesca. Un favor que ens fan.
També ha entrat en pre-campanya aqueix còmic anomenat “El Periódico”, al qual el canvi de propietat no ha fet més que abaratir el material informatiu que manegen. Segons el seu més recent sondeig, el ranci Psoe provincial (antic Psc) serà el clar guanyador, superant en deu punts al partit del President Puigdemont.
Ara falta, i està al caure, que s’accelere el procediment judicial contra Laura Borrás, per uns suposats aprofitaments econòmics en la seua etapa com a directora de la Institució dels Lletres Catalans. Pensa el lladre que tots són de la seua condició.
Finalment i si li dóna temps al comissionat nomenat ad hoc en el Parlament europeu (on el difícil és trobar a algú no contaminat) sobre si alçar o no la immunitat al President Puigdemont, recomanaran un sí a la búlgara. Clar que aquests tipus no saben res sobre la independència de Nederland i de la seua llarga lluita contra les tropes mercenàries dels Habsburg conduïdes per comandaments castellans. Si ho saberen no perdrien el temps amb les seues martingales provincianes contra Catalunya i els seus genuïns representants. O és que necessiten que li ho recorde de nou un altre jutge belga?
Es tracta d’ocultar que existeix un projecte polític netament independentista que es diu JuntsXCat.
No importa. Encara no he pogut conéixer a cap independentista que s’haja donat de baixa. I votaran una altra vegada; saben perfectament per què voten.
Alf Duran Corner

«FOLKmenc» nou CD de JUERIA (M)

Per escoltar cliqueu damunt
«FOLKmenc» nou CD de JUERIA
Rubén Cerisuelo és fill d’una de les famílies més flamenques del País Valencià. El seu pare Salvador, el Pono, és un dels referents del cant amb més gust del país i el seu germà, Salva del Real, guitarrista professional a Madrid des de fa dècades, és un músic reconegut internacionalment dintre del panorama musical flamenc. Sota el paraigües de JUERIA, que Rubén utilitza de nom artístic, es presenta ja sigui en solitari o acompanyat d’altres músics en diverses formacions, és ací on s’expressa cantant i tocant percussió, baix elèctric, mandola i guitarra, de manera que tot conviu en aquest call en llibertat.
Ara ens presenta “FOLKmenc” un cd amb un grapat de melodies tradicionals, el denominador comú del qual és la nostra música d’arrel, tot i que hi presenta tocs de flamenc, cant valencià, jazz i música mediterrània. En aquest treball revisa tot un seguit de temes del folklore dels països catalans, com cant de batre, seguidilles, petenera, jotes, fandangos, granaïna de Montaverner…
En aquesta aventura han col·laborat músics d’arreu com Albert Ferré al saxo i flauta, Ramón Jarque i Hèctor Delgado a les guitarres, però en cap moment ha perdut aquella mirada particular en la qual conviuen la música d’arrel i la contemporània, la riquesa rítmica heretada i els melismes delicats plens de sensualitat. És un treball ben mastegat i ben paït, que beu de la font plena de recursos que es troba a Vila-real, on ha crescut, i que ha covat on ha fet arrels, a Alcover.
Mescla i masterització: León Perez
Disseny Gràfic: Joan Martínez
Fotografia: @Jordi de Meritx
Assessorament lingüístic: Rosa Sanromà
Edició per Lemons Songs
@jueriaproduccions

JUERIA “FOLKmenc”
https://open.spotify.com/album/73TR2wBs0xYOSNRiknzo6p?si=- tiRtXjrRoeoCVeA4ay8oA
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lCum6DKYmgLehOCEcy8nskdI38Q6Gvxp0
https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lCum6DKYmgLehOCEcy8nskdI38Q6Gvxp0
https://music.amazon.fr/albums/B08KL8RG6X

Ha faltat Antònia Beltran, la mare de l’exiliat Valtònyc. En solidaritat amb el mallorquí l’anvers i revers de la pancarta dels independentistes valencians que porta el seu nom

De nou al Senat espanyol, INCREÏBLE votació per part d’alguns, en contra dels valencians

Comentari a un whatsapp amb els tres cors que duen els colors espanyols republicans


Benvolguda i estimada Carme…
El meu pare de xiquet em va donar un consell, no sé si encertat o no, però a vegades intente dur-lo a la pràctica. Em va dir:
-Tracta segons et tracten.
(…)
La meua família va lluitar defensant la república espanyola i va patir morts, consells de guerra i exili en defensa dels colors de la bandera republicana espanyola. Durant molts anys jo la vaig defensar i per això vaig patir detencions, tortures i presó fins a la mort de Franco. Llavors jo no era independentista, era una antifeixista republicà espanyol. Però l’arribada de la Constitució i l’acceptació per part de la majoria dels comunistes negant el dret dels pobles ibèrics a la seua sobirania, va fer que comencés a aprofundir sobre el tema nacional… vaig lluitar molt de temps en el moviment republicà espanyol per esbrinar la seua posició… Durant molts anys a les meues preguntes, sempre en contestaven que defensaven el ‘dret a l’autodeterminació’ dels pobles, però al mateix temps comprovava que no feien absolutament res per a fer possible eixe dret. I les seues fal·laces paraules es van destapar quan en arribar el ‘procés català’ es van posicionar totalment en contra dels sobiranistes catalans.

Fins llavors RV/PVE  havia portat una política d’unitat tàctica amb els republicans espanyols, dins de la Coordinadora del País Valencià per la República, simplement els demanàvem que de la mateixa manera que coadjuvaven per assolir la República espanyola , ells coadjuvaren per, també, assolir la República valenciana.  Però mai ho van fer. I va arribar un moment de la veritat, com va ser el ‘procés català’… A partir d’eixe moment, amb la seua acció política,  va restar clar que els republicans espanyols són iguals que els monàrquics espanyols, en negar i intentar fer-nos desaparèixer als pobles que no acceptem la seua , DE TOTS ELLS, Nació espanyola.
(…)
Llavors arribarem a la conclusió que Espanya, els espanyols monàrquics o republicans, objectivament és el nostre enemic. I compte, parlem de espanyols, NO de castellans, murcians, aragonesos, asturians, valencians o catalans etc. parlem d’aquells que es consideren espanyols, és a dir aquelles  persones  que voluntàriament –amb emoció o indiferència– s’adscriuen a la Nación española o Reino de España o República española  o  ‘pueblo español’ o España o Estado español, un Estat que predica o intenta construir, no sense dificultats, una ‘identidad nacional española’ i treballa per eliminar les identitats dels pobles sota el seu domini. La resta de persones d’aquest Estat ho són per imperatiu legal.
(…)
Llavors… tractem segons ens tracten. Els colors de la República espanyola durant un temps varen lluitar i morir per ells, però ara en el 2021 ja no podem mantenir-nos en l’engany. Els espanyols, republicans o monàrquics tan se val, ens volen als catalans, valencians, bascs… derrotats i eliminats. Amb el cas dels aragonesos pràcticament ho han aconseguit i en el nostre cas, amb els valencians estan a un pel d’aconseguir-lo, però encara, per al seu desfici,  restem prou vius.

Llavors benvolguda i estimada Carme, vore eixos cors amb eixos colors, no deixa, amb tot el que hem viscut i sabem, de donar-nos grima.
(…)
A continuació te passem un document que el 29 de maig del 2010 varen repartir (en castellà i valencià) en Oriola-Orihuela en una concentració republicana, que varen organitzar i participar amb els espanyols. Mai ens han donat resposta. Bé sí, rectifique, la resposta la tenim en com han tractat el cas català.

Víctor Baeta i Subias de RV/PVE
Benimaclet/València, 2 gener del 2021

PER OBRIR EL PDF CLIQUEU DAMUNT
Vos proposem guanyar democràticament el parlament valencià i proclamar unilateralment la República Valenciana