La notícia en LAS PROVINCIAS, de dimecres passat, la més completa i objectiva sobre el decés de Vicent Balaguer

Dénia pierde a Vicent Balaguer, Hijo Predilecto de la ciudad e historiador

Vicent Balaguer, durante su nombramiento como Hijo Predilecto de Dénia en 2007. / Tino Calvo
Vicent Balaguer, durante su nombramiento como Hijo Predilecto de Dénia en 2007. / Tino Calvo

Tenía 89 años, fue concejal durante dos legislaturas, de 1983 a 1991, y estuvo muy vinculado a la cultura

REDACCIÓN DÉNIA. Miércoles, 4 septiembre 2019, 23:41
La capital de la Marina Alta perdió ayer a uno de sus ciudadanos ilustres. Vicent Balaguer i Bisquert, historiador, investigador, exconcejal e Hijo Predilecto de Dénia, falleció a los 89 años de edad.
Nació el 1 de diciembre de 1929 y desde muy joven estuvo vinculado a la cultura. Con 15 años empezó a intervenir en el teatro y fue locutor en Radio Dénia. También se dedicó a investigar el pasado y las costumbres su ciudad natal, recogiendo testimonios de la gente. Esa labor se plasmó en diferentes publicaciones y trabajos en revistas y periódicos. Además fue corresponsal de LAS PROVINCIAS (1960).
En los años 70 participó en la fundación de Grup de Teatre Llebeig, donde desarrolló labores de actor, autor y director. También formó parte de la Penya Cultural i Esportiva Dianense y fue impulsor del Grup Ecologista Montgó. Balaguer publicó varios libros, entre ellos ‘Dénia a la postguerra. Vivències i documents’ o ‘Xiquets dels anys difícils. De la República al franquisme’.

En la vertiente política, también destacó como un personaje muy activo. En 1979 encabezó en Dénia la candidatura de Izquierda Republicana. Más tarde militó en Unitat del Poble Valencià y durante dos legislaturas, desde 1983 hasta 1991, fue concejal de la Corporación. Más recientemente, en las pasadas elecciones autonómicas, cerraba, en el puesto número 35, la lista del partido República Valenciana por la circunscripción de Alicante. Candidatura que tenía al frente a la pareja sentimental de Balaguer, Dolors Alexandre.

En 2007 fue nombrado Hijo Predilecto de la Dénia en reconocimiento a «su contribución a la recuperación y difusión» de la historia de la ciudad. Su última aparición en un acto público tuvo lugar a finales del pasado mes de agosto, cuando recibió un homenaje en el transcurso de la XXIV edición de la Flexió Verbal. Allí leyó varios poemas.
Nada más conocerse la noticia de su fallecimiento, numerosas personas y colectivos quisieron trasladarle sus condolencias a la familia, a su hija y nieta.
El propio Ayuntamiento de Dénia expresó su pesar por tan triste pérdida. «Actor, historiador, escritor y, sobre todo, un investigador infatigable, nacido el 1 de diciembre de 1929, Balaguer se convirtió en el cronista del municipio», destacó el Consistorio en un comunicado. El alcalde, Vicent Grimalt, remarcó que era «una persona entrañable que ha contribuido a la difusión de nuestra historia y nuestras costumbres».
Desde la coalición de Compromís, Rafa Carrió subrayó Dénia había perdido a una persona de «gran relevancia, muy comprometida y que había influido mucho en la vida de la ciudad».
Desde La Flexió Verbal también dieron el pésame a la familia «y a todo el pueblo de Dénia por la muerte del gran maestro de la vida e historiador». Además, aprovecharon para expresar su agradecimiento «por todo lo que hemos aprendido durante los 25 años en que siempre nos has apoyado y por tus grandes actuaciones en el festival».
Por deseo de la familia, todos los que quieran darle su último adiós a Vicent Balaguer podrán hacerlo esta tarde, de 16 a 19 horas, en el Tanatorio Marina Alta de Dénia.

Ha faltat Vicent Balaguer a Dénia als 89 anys… l’històric republicà antifranquista i valencianista quan molts pocs ho eren… la setmana passada va rebre un homenatge a la seua ciutat… i en les darreres eleccions autonòmiques tancava la llista de RV/PVE per la circumscripció d’Alacant

ACOMIADAMENT AVUI DIJOUS AL TANATORI DE DÉNIA DE 16:00 A 19:00

28/08/2019
Els organitzadors de La Flexió Verbal han fet un emotiu homenatge a l’escriptor Vicent Balaguer en reconeixement a la seua llarga trajectòria dins de la cultura de la comarca. Balaguer va rebre dissabte una estatueta que representa la gallina, símbol de La Flexió com a premi per la seua contribució a la literatura, el teatre i la història de Dénia a través dels seus llibres i els articles que cada setmana publica en CANFALI MARINA ALTA.

El nostre col·laborador, molt emocionat, va oferir una magnífica actuació teatral, recitant els textos Oh Calcuta!, de Vicent Andrés Estellés, i La tirallonga de monosíl·labs, de Pere Quart. A més, l’escriptor Toni Prats va recitar un poema dedicat a Balaguer.

Crònica de Joaquim Auladell sobre la Taula a la UCE, de «Com articulem la construcció dels Països Catalans en el context de cada territori?»,

D’una pregunta a dues; per Joaquim Auladell.

El dia 21 d’agost, a la UCE estava anunciat amb profusió de cartells i al programa de la UCE, una Taula de Debat sobre «Com articulem la construcció dels Països Catalans en el context de cada territori?», amb Elisenda PALUZIE (Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana), Toni INFANTE (representant de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià), Daniela GRAU (Assemblees Territorials de Catalunya Nord de l’ANC) i Jaume MESTRE (Assemblea Sobiranista de Mallorca), persones conegudes de fa temps. Havien d’actuar en representació del Consell Federal d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans. Tres entitats sobiranistes i una del Dret a Decidir. Ho hauré de preguntar.
A la UCE apareixen nous cartells on desapareix Jaume MESTRE, persona de tota confiança i allà hi surt un «membre de la Junta» per mi desconegut. Ho haig d’aclarir.
Arribem a la Taula de Debat, amb una moderadora. Observo que el Consell Federal ha deixat de ser d’Entitats Sobiranistes. —Puc fer una pregunta? —Al final.
Passem a les intervencions, per ordre:
GRAU: Catalunya Nord es vol convertir en una província francesa sota el nom d’Occitània. Cal actuar urgentment si s’està per la sobirania dels Països Catalans. La República francesa és tan imperialista com el Regne dels Borbons.
INFANTE: Primer de tot aclareix que no és sobiranista sinó pel Dret a Decidir, revisionista pel que fa a Joan Fuster i que Lenin és un gran alliberador de pobles. (Penso en les fosses de Katin, a la vora de Polònia)
MEMBRE SUPLENT: Els mallorquins estan asfixiats pels turistes.
PALUZIE: Línia correcta: República catalana, unilateralitat i lluita no violenta desobedient.
Final del debat. Jo: — Ara tinc dues preguntes. Moderadora: —No hi ha espai per a preguntes.

* * *

Comentari per a valencians per J. Auladell, sobiranista de Països Catalans, a la intervenció preparada de Toni Infante (Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià).
Toni Infante tracta «d’articular els Països Catalans en el context de cada territori» amb un títol-crida i quatre eixos.

Títol: Objectiu compartit, realitats diferents! El títol no el puc compartit, no es pot banalitzar la cultura («A cada civilització hi ha crims», Freud i Walter Benjamin) ni parlar de generalitats en general, com fa Arrimadas ni referir-se a la idiosincràsia o a un tarannà del poble valencià que el condemna a la submissió al PSOE (Art. 155) o Compromís (Règim de 1978).
No ho podem compartir: o Sobirania o Dret a Decidir.

Eix 1. Revertir el marc cognitiu que ha convertit els Països Catalans en una simple extensió de Catalunya.
Alguns valencians i alguns catalans cauen en aquesta extensió conceptual; «…i la resta de Països Catalans». Jo, no. Precisament al penúltim Congrés d’ERC vaig exigir igualtat terminològica i organitzativa. La solució és que ara es diu simplement «Esquerra».
Sembla que ara hagis descobert la importància dels (nous) mitjans de comunicació i t’hagis empassat les fake news.
Has passat de fusterià a antifusterià. En les discussions ideològiques s’han de comparar afirmacions centrals de l’autor, no anècdotes i les opinions del públic: Jesús (no, que aquest és àgraf), Sant Pau, Marx i Fuster. Has d’acceptar les afirmacions que afirmes i les que rebutges.
I, finalment, si arribem a tenir a República catalana vull que sigui tan progressista com la societat catalana, fruit de l’experiència de la lluita d’alliberament i no de receptes ideològiques, que la República catalana afortunadament ja s’entreveu, i una República valenciana amb les seves 34 comarques i el seu Estat Valencià sense més galindaines.

Eix 2. Explicar les nostres singularitats.
Explicar-nos què ens uneix i què ens separa. (Però amb qui vota Compromís o PSOE no sé què em pot unir). Això de les «singularitats» és com Alfred Jarry, aquell surrealista utòpic que volia unificar les excepcions de totes les regles. Esmenta sumàriament unes quantes «singularitats» i es pensa que deixa la taula endreçada. Així s’entra en la història, o, més ben dit en la historiografia, s’ha de parlar de xocs (contradiccions) entre cavallers i mercaders, entre agermanats i moriscos, entre maulets i austriacistes, entre blasquistes i llorentins…

Eix 3. Construir un projecte de País Valencià il·lusionant.
Malament! Tots els il·lusionats o il·lusos seran decebuts, desil·lusionats! Jo no predico ni prometo el Paradís, invito a observar el país i actuar. L’1 O va canviar el nostre coneixement i les possibilitats d’intervenció al país. «Aprofundir el model de democràcia cap a una més participativa» comporta escombrar de facto l’Art. 155 i el règim de 1978.

Eix 4. El repte de la factibilitat. Dir menys, fer més.
«Parlar menys de Països Catalans, fer més a favor de la integració dels territoris i fer més País Valencià». Llàstima que quan diuen «fer» el que fan és parlar sense trellat.
I ara dues coses:

  1. El 14 d’abril del 2006, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, per commemorar la República catalana, érem quatre gats palats que fèiem llàstima, com ara els valencians. Quatre anys més tard, érem més d’un milió de sobiranistes. Tot és començar. Continuar votant el bloc 155 és la manera que mai hi hagi una força valenciana.
  1. Es diu que hi ha diversos camins. Sí, hi ha diversos camins per avançar i diversos camins per recular. I no hi ha camins «neutrals» o d’espera per veure què passa. Un valencià sobiranista, per coherència, ha de votar sobiranista, i si cap candidatura li fa el pes, fer la seva candidatura o abstenir-se, mai no votar el bloc 155. Els del Dret a Decidir són com aquell que volia anar a la platja però si els trens van molt plens decideix anar a la neu (però si no hi ha neu!).

***

Em queden dues preguntes per contestar: què diu Jaume MESTRE, potser m’ho explicarà d’aquí quinze dies, i si el Consell Federal d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans és sobiranista o no.