Fa un temps, dos destacats membres del PP de València, en una conversa informal, em van indicar que els responsables del Museu Hermitage de Sant Petersburg van contactar amb l’ajuntament de València i altres institucions, amb la finalitat de crear un espai museístic similar al que prompte tindrà Barcelona.
La iniciativa, que era molt semblant a la qual es durà a terme i aconseguirà que el Port de la Barcelona oferisca una de les majors i millors ofertes culturals del món, va ser rebutjada des de Madrid per posar-ho a València.
Sí, rebutjada. Açò de la sobirania municipal i de vetlar pels interessos generals és un conte xinés a València. Ací sempre es diu i es fa, pels segles dels segles, allò que s’ordena des de Madrid. I no importa que governe el PP, el PSOE, Compromís, Unides Podem o el gat amb botes… Tots s’agenollen davant Madrid.
O ja ningú s’acorda del serial del Museu de Belles arts Sant Pío V de València, i del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Suntuaris González Martí, un sense direcció ni personal i un altre amb una ampliació pendent des de fa quasi trenta anys?
Per si ningú ho recorda, els citats museus són i seguiran sent de titularitat estatal (‘nacional’ que diuen ells), sent els que menys ajudes econòmiques reben del govern d’Espanya.
Com diu un sindicalista republicà de Museros, un de RV/PVE, als seus veïns del carrer Major: “Més inútils ja no podeu ser”
Per a acabar i resumint: que els russos van a construir el Museu Hermitage en el Port de Barcelona, aqueix museu que els valencians podríem haver tingut ja. No tenim remei. Urgeix escriure un nou llibre, que el seu títol siga “Nosaltres, els meninfots”

Antonio Marín Segòvia de l’ACR Constantí Llombart