El BCE va salvar el dilluns a Espanya d’una fallida econòmica.  Es van produir vendes massives de deute, que va comprar el Banc Central Europeu. La seua intervenció va evitar una “tempesta financera” que hauria disparat la prima de risc espanyola. Ho ha reconegut en privat un ministre econòmic de Mariano Rajoy. La inestabilitat a Grècia va posar aquest dilluns a Espanya a la vora d’una “tempesta financera”. Només l’actuació del BCE va aconseguir compensar les vendes massives de deute espanyol que es van produir com a conseqüència de l’esclat de la crisi grega.

El presidente del BCE, Mario Draghi, y el ministro de Economía, Luis de Guindos.
El Govern sosté públicament aquests dies que els espanyols poden estar tranquils perquè Espanya està “blindada” davant un procés de contagi de Grècia. Així s’han vingut expressant davant els mitjans el president del Govern, Mariano Rajoy, i el ministre d’Economia, Luis de Guindos, des de la reunió amb caràcter d’urgència de la Comissió Delegada d’Assumptes Econòmics convocada aquest dilluns en La Moncloa. En totes les seues compareixences, els ministres insisteixen que el principal pla de contingència d’Espanya són les reformes i les polítiques serioses que s’han aplicat durant els últims anys.
Doncs bé, açò no és del tot cert. Segons han relatat al Confidencial Digital fonts properes a un dels ministres econòmics del gabinet de Rajoy, la preocupació del Govern és “màxima”, malgrat els obligats missatges de tranquil·litat que els membres de l’Executiu. “Ara no es pot fer una altra cosa que calmar a la població”, admet en privat el ministre. Però adverteix de l’escenari viscut a Espanya durant la jornada del dilluns: un autèntic horror. Reconeix que va poder haver sigut un “vertader infern”, a causa de la cascada d’ordres de venda de deute espanyol que es van succeir. Només la intervenció del BCE va evitar una “tempesta financera” i va minimitzar considerablement el càstig sobre el país.

Espanya, a la vora d’una “tempesta financera”

Doncs bé, açò no és del tot cert. Segons han relatat al Confidencial Digital fonts properes a un dels ministres econòmics del gabinet de Rajoy, la preocupació del Govern és “màxima”, malgrat els obligats missatges de tranquil·litat que els membres de l’Executiu. “Ara no es pot fer una altra cosa que calmar a la població”, admet en privat el ministre. Però adverteix de l’escenari viscut a Espanya durant la jornada del dilluns: un autèntic horror. Reconeix que va poder haver sigut un “vertader infern”, a causa de la cascada d’ordres de venda de deute espanyol que es van succeir. Només la intervenció del BCE va evitar una “tempesta financera” i va minimitzar considerablement el càstig sobre el país.

Les compres de bons del BCE van resultar claus

Aquest ministre reconeix que la presència del BCE com a comprador va permetre que les vendes dels inversors es compensaren amb l’adquisició de bons per part del banc central. Aquesta actuació va garantir que es creuaren ordres de compra amb l’onada de vendes.
D’aquesta manera, l’organisme que presideix Mario Draghi va aconseguir contenir el primer gran efecte contagie. Va evitar una espiral de desconfiança a Espanya que hauria disparat la cosina de risc i la rendibilitat del bo.

Els indicadors no van reflectir la volatilitat

Segons les fonts consultades, aquesta actuació explica precisament que aquests dos indicadors no experimentaren un repunt molt major. L’obertura de la sessió apuntava aquest dilluns al fet que seria la pitjor en anys. La prima de risc espanyola es disparava fins als 190 punts, un avanç de 65 punts, que reflectia que els moviments del mercat en els primers minuts de cotització estaven sent molt bruscs. Però l’escenari de pànic només va durar uns minuts i es va ser alleujant al llarg de la jornada, atenent als indicadors que es van registrar al tancament de la sessió.
El mercat de bons es va mantenir també estable durant la jornada del dimarts: compra de deute alemany com a refugi i venda dels bons a 10 anys en països perifèrics com Espanya, Itàlia i Portugal.

Pablo Iglesias apuesta por un grupo gallego propio en el Congreso

Europa Press ‏@europapress 3 h Fa 3 hores

Les Corts Valencianes han establit la subvenció que percebrà cada grup parlamentari, a proposta de PSPV, Compromís i Podemos. Es contempla una quantitat fixa, de 10.500 euros mensuals per grup parlamentari, i dos variables: el nombre de diputats (rebran 1.400 euros per cada diputat) i el personal contractat en el grup (a raó de 1.022,63 euros per mes i diputat), segons l’acord de la Mesa que publica avui el Butlletí Oficial de les Corts. La subvenció que s’havia aprovat pels anteriors representants polítics per a 2015 contemplava un fix de 8.473,98 euros per grup parlamentari i una variable d’1.588,51 euros per diputat obtingut.
En total, en el que queda d’any s’abonaran 292.340,37 euros cada mes de subvenció als cinc grups parlamentaris, la qual cosa suposa un total d’1.939.191,11 euros.
En virtut de la modificació introduïda ara, el grup popular rebrà cada mes una subvenció fixa de 10.500 euros, a la qual sumarà 43.400 euros (de multiplicar els seus 31 diputats per 1.400 euros) i 31.701,53 euros per contractació de personal (de multiplicar els 31 diputats per 1.022,63 euros), la qual cosa suposa un total mensual de 85.601,53 euros.
El grup socialista sumarà a la subvenció fixa de 10.500 euros mensuals 32.200 euros pel nombre de diputats (té 23 diputats, multiplicats per 1.400 euros) i 23.520,49 euros per contractació de personal (23 diputats per 1.022,63 euros), la qual cosa suposa un import total de 66.220,49 euros al mes.
El tercer grup amb major representació, Compromís, percebrà cada mes, a més dels 10.500 euros de subvenció fixa, 26.600 euros pel nombre de diputats (19 per 1.400 euros) i 19.429,97 per contractació de personal (19 diputats per 1.022,63 euros), la qual cosa suposa 56.529,97 euros mensuals.
Finalment, tant Ciudadanos com Podemos, que tenen el mateix nombre de diputats, comptaran amb una assignació mensual cadascun d’ells de 10.500 euros, als quals sumaran 18.200 euros per nombre de diputats (13 per 1.400 euros) i 13.294,19 euros per contractació de personal (13 diputats per 1.022,63 euros), la qual cosa suposa 41.994,19 euros al mes.
En el semestre que va de l’11 de juny al 31 de desembre pròxim, el PPCV percebrà una subvenció total de 567.823,48 euros, el PSPV 439.262,58 euros, Compromís 374.982,13 euros, i Ciudadanos i Podemos 278.561,46 euros cadascun d’ells.
D’altra banda, la Mesa de les Corts ha acordat una delegació de competències en matèria de despesa, amb la finalitat de “agilitzar la gestió econòmica de l’administració” de la Càmera i reservar a la Mesa de les Corts l’exercici d’aquelles que són necessàries per a adoptar les decisions “de major importància econòmica”.

LA NOTÍCIA A EUROPA PRESS / 3/07/2015 – 14:45
República Valenciana pregunta a Morera si el restaurante de Corts también tendrá las puertas abiertas a los ciudadanos
República Valenciana Partit Valencianista Europeu ha enviado una carta al nuevo presidente de las Corts, Enric Morera, para que “confirme” si la política de “puertas abiertas” que se ha iniciado tanto en el Ayuntamiento de Valencia como en la Generalitat y el parlamento, incluye el “acceso normal de cualquier ciudadano” al restaurante de la cámara autonómica.
VALENCIA, 3 (EUROPA PRESS)
El coordinador de República Valenciana, Ernest Vayà, plantea esta posibilidad para que los ciudadanos puedan “disfrutar del menú a 5,65 euros” del que disponen los diputados de las Corts “gracias a la subvención de 118.000 euros al año que recibe”, según le traslada a Morera.
Además, en la carta ha expresado la “sincera felicitación” de su grupo por el nombramiento de Morera y le desean “el mayor acierto para unir a los diputados”, por encima de divisiones partidarias, en “defensa de los intereses de los valencianos”, desde “Orihuela hasta Vinaròs”.

per engrandir cliqueu damunt

A continuació la versió reduïda publicada en el Levante-EMV amb l’errada  i seguidament la versió original sense reduir.

Amb Marzà guanya el valencianisme polític

Si en comptes de Vicent Marzà, s’haguera escollit com a consellera d’Educació a l’activista del catalanisme cultural i dirigent del sindicat que va facilitar al partit català ERC, que es despengés des de la balconada de la seua seu a la plaça de l’Ajuntament de València, una bandera gegant dels Països Catalans, el 9 d’Octubre del 2008, al pas de la processó cívica que va ser interrompuda per aquest motiu, el valencianisme polític sols hagués comptat amb una sola i única persona en el nou Consell: Rafael Climent.

En aquest cas hem de reconèixer que Mònica Oltra ha mirat pels interessos del valencianisme polític al donar suport a Marzà i no a una persona no afiliada al BLOC ni a Compromís, perquè es fera càrrec de la Conselleria d’Educació. Com tants activistes ‘independents’ esquerrans del catalanisme cultural que voten de normal al País Valencià partits espanyols d’esquerra o catalans, el BLOC per a ells, el valencianisme polític, és massa ‘blaver’ o de dretes.

Però tal vegada Oltra ho ha fet simplement per trellat polític. Per fer que el nou Consell s’assente, siga viable i es guanye políticament als valencians, perquè com Ximo Puig repeteix, ha de ser: “Un Consell que ha de governar per a tots, per als que l’han votat i per als que no, en defensa dels interessos dels valencians”. Entenem que esta defensa passa inexorablement per un finançament just. Sense una negociació amb l’Estat per superar la contradicció no pot haver polítiques de benestar a la Comunitat Valenciana. Carolina Punset si s’estima el poble valencià, si més no la part que l’ha votat, ha de posar-se al costat del President per ajudar, entre tots, a obtenir els recursos per fer possible les polítiques de benestar, entre elles les d’educació. O això o caldrà anar pensant que, sense perdre la competència legislativa i de control, que siga Montoro, qui pague directament al professorat i els concerts de la privada.

Però hi ha més raons per les que una persona independent i dirigent del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del PV no era la persona més escaient. L’Escola Pública Valenciana ha d’estar al servei dels usuaris, dels alumnes, dels pares i de la societat valenciana, de tots els que paguen els impostos. Ells escullen el servei públic i l’Administració dirigida pel conseller, un polític, ha de garantir que aquest servei funcione amb qualitat. Serà a Marzà a qui els usuaris i la societat li demanaran responsabilitats. Ell i el BLOC-Compromís es presenten a les eleccions, el STE-PV, no. Com va dir un economista de les Caixes que a l’acollir-se a la Llei que va facilitar la seua expansió, al mateix temps acceptaven la corda amb la que s’anaven a penjar després; de la mateixa manera l’Escola Pública a l’acceptar allò que es va dir ‘la democràcia en els centres’, amb l’elecció dels directors pels treballadors i la responsabilitat compartida en un Consell del Centre, va ser la corda que ha fet que ella a soles es pengés. L’Administració anterior afavoridora del sector privat, va deixar que els centres públics s’enfonsaren ells mateixos amb la proliferació de directors ‘laissez faire, laissez passer’, muts davant els treballadors sense control i obviant l’eficiència del centre. A més la filosofia d’una certa esquerra mixorrera majoritària en els claustres, al·lèrgica a l’exercici de la autoritat en l’aula –coneixem centres on la paraula ‘autoritat’ referida al professor en l’aula, estava proscrita en els reglaments– ens ha donat els resultats que tenim a la vista. No és d’estranyar que el professor assassinat per un alumne en l’institut Joan Fuster de Barcelona fora un ‘substitut’ i, segurament, sense ‘autoritat’ i no el funcionari amb la plaça definitiva. El problema dels serveis públics, com el de les Caixes enfonsades, és que no tenen –digem-ne– ‘propietaris’ que esposen els seus diners, cap CNMV vigila els seus passos i els fa públics, cap junta d’accionistes els passa comptes, ni la seua eficiència es mesura en la Borsa. Marzà que no comptarà amb el mantra del PPCV com a origen de tots els mals, s’haurà d’omplir d’autoritat sense cap complex per reflotar l’empresa. Ha de pensar que ell és el depositari d’una ‘propietat’ que els electors l’han confiat, que els diners públics són sagrats i que té que treure d’ells la major rendibilitat pública. Com qualsevol ‘propietari’ no pot tenir vàlids ni favorits en aquesta empresa pública en dura competència amb la privada. Ell ha de ser l’autoritat i l’ha de transmetre de dalt a baix, no al contrari. La junta d’accionistes que li demanarà comptes serà la ciutadania.

per engrandir cliqueu damunt