—————————

Avui es compleixen 40 anys de la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Montserrat. Entorn de la figura de Jordi Pujol es va estructurar un moviment polític que, en un intent d’ocupar l’espai ideològic del “centreesquerra”, va definir alguns objectius com “l’economia al servei del poble”, “l’alliberament nacional i de classe”, “els principis del socialisme de base” o “l’autogestió i el cooperativisme”.

En la III Assemblea de març del 1976, ja com a partit polític, CDC va optar per la socialdemocràcia i per una economia basada en “un procés de socialització de la riquesa per evitar que la concentració del poder econòmic en mans d’una minoria sigui un obstacle per aconseguir una societat més justa i igualitària”. Amb aquestes idees, CDC es va presentar a les eleccions del juny del 1977 en el marc de la coalició Pacte Democràtic per Catalunya, juntament amb el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament), Esquerra Democràtica de Catalunya i el Front Nacional de Catalunya. Un dels lemes de campanya va ser precisament “Ara és l’hora d’un programa socialdemòcrata”.

CDC té previst celebrar un congrés per refundar-se i afrontar els nous reptes

Tot aquest discurs d’esquerres se’n va anar en orris amb el pacte entre CDC i Unió Democràtica el 1978, i amb l’arribada de CiU al Govern de Catalunya el 1980. En el VI Congrés del gener del 1981, CDC va abandonar la referència a la socialdemocràcia i va adoptar l’etiqueta ideològica del nacionalisme. Els resultats obtinguts d’aleshores ençà són ben coneguts: primera força parlamentària catalana ininterrompudament, 27 anys governant Catalunya (23 Jordi Pujol i quatre Artur Mas) i diversos pactes de governabilitat amb el PSOE i el PP. Ara, després de 40 anys d’activitat política, amb el líder fundador desacreditat i en un moment conjuntural històric, CDC té previst celebrar un Congrés per refundar-se, amb plantejaments programàtics i estratègics renovats que permetin afrontar els grans reptes que s’acosten i invertir la tendència negativa de les enquestes.

Els eixos de la nova CDC, que l’actual Comitè de Direcció té l’encàrrec de treballar, podrien ser els següents:

1. Convertir-se definitivament en un partit defensor de la independència de Catalunya, com admet ser-ho el 80% dels futurs votants de CiU. Malgrat que en el 16è Congrés de CDC, del març del 2012, es va aprovar l’objectiu de construir un Estat propi per a Catalunya, es va evitar l’ús de la paraula independència. Cal desambiguar el discurs, situar la independència de Catalunya com a principal meta política i donar suport a totes les mesures que s’adoptin (també per a governs del futur) per aconseguir-la.

2. Abandonar el centredreta i les polítiques neoliberals, i recuperar els seus orígens ideològics de centreesquerra. El 70% dels votants de CiU afirma que se situen al centre o a l’esquerra moderada, i una CDC independentista no podria seguir representant la dreta catalana. Això es podria traduir en un programa de caire socialdemòcrata i en la recuperació d’algunes idees del liberalisme social i progressista de Trias Fargas, que reclamava justícia i benestar social, polítiques solidàries i altruistes, i una esquerra humanista per a la defensa dels més febles.

3. Canviar d’aliances. En la seva conversió en partit catch all , CDC ha anat absorbint partits i líders, com Esquerra Democràtica de Catalunya (maig 1978), Unió del Centre Català (gener 1981), Esquerra Catalana (març 1993) o el Partit per la Independència (febrer 2000), així com establint aliances amb Unió Democràtica (setembre 1978) i, més recentment, amb Reagrupament Independentista (abril 2014). En la nova etapa convergent, les coalicions electorals o governamentals haurien de ser coherents amb els àmbits programàtics assenyalats: independència i centreesquerra. Això significa renunciar a la seva vocació de partit pantone i trencar amb Unió, tret que els democratacristians es manifestin clarament independentistes i abandonin la dreta ideològica, és a dir, que refonguin Unió i releguin Duran.

4. Eradicar la corrupció. És indispensable que CDC netegi la seva imatge de partit vinculat a massa casos de corrupció, agreujada pels que afecten la família Pujol. Els dirigents, càrrecs públics i alts càrrecs de l’Administració que s’han vist involucrats en pràctiques irregulars han de ser expulsats del partit i qualsevol sospitós de males pràctiques, ja sigui veterà militant o jove promesa, apartat del nou projecte. Com adverteix l’actual codi ètic de CDC, només hi caben persones íntegres i no corruptibles.

Finalment, els dirigents de la futura CDC haurien de compartir els eixos indicats i això implica substituir diversos integrants del Consell Nacional, que és l’òrgan que desenvolupa les línies directrius del partit. Els membres del Comitè de Direcció tenen una missió difícil i crucial per al futur de CDC i saben que no poden tenir una actitud pusil·lànime o temorosa, sinó que estan obligats seguir la parèmia renovar-se o morir.