Escàndol a l’Aràbia Saudita després de l’aparició a la televisió d’una presentadora sense vel

1407309794011La presentadora, que no ha estat identificada, ha llegit un butlletí des de Londres per a la cadena de televisió Al-Ejbariya.
EUROPA PRESS / Madrid / Dimecres, 6 d’agost del 2014 – 15.23 h

L’aparició sense vel d’una presentadora saudita per primera vegada en la història de la televisió estatal ha provocat un escàndol al país, on regeix una interpretació molt estricta de la llei islàmica, segons ha informat el diari britànic ‘The Independent’.

La presentadora, que no ha estat identificada, ha llegit un butlletí des de Londres per a la cadena de televisió Al Ejbariya. Malgrat que les dones apareixen de forma puntual sense vel en alguns programes, les presentadores d’informatius sempre han portat nicab.

Davant les crítiques a les xarxes socials –en què també s’han publicat múltiples suports a la presentadora–, el portaveu de la radiotelevisió saudita, Salé al-Mughailif, ha dit que la corresponsal estava en un estudi al Regne Unit.

“No estava en un estudi a l’interior de l’Aràbia Saudita, i no tolerem cap transgressió dels nostres valors i dels sistemes del país”, ha agregat, en declaracions concedides a Al Tawasul.

Així mateix, Al-Mughailif ha assegurat que es prendran mesures per evitar que la situació no es repeteixin, en resposta a les crítiques abocades per nombrosos teleespectadors, tal com ha recollit el citat diari.

Al país és obligatori que les dones vesteixin amb “modèstia”, cosa que implica que han d’anar completament tapades, i els agents de la Comissió per a la Promoció de la Virtut i Prevenció del Vici (coneguts com a ‘policía de la moral’) vigilen que això sigui complert estrictament.

Malgrat que el rei Abdul·là d’Aràbia Saudita ha impulsat algunes reformes a favor de l’educació i el treball per a les dones, el mandatari mira de no crear confrontacions amb els clergues més conservadors, que tenen un gran pes en la vida política i social.

Al país impera la doctrina wahhabita, corrent religiós pertanyent a la branca sunnita de l’Islam inspirada en les ensenyances de Muhammad ibn abdul-Wahab, que va formular una aplicació rigorista de la religió basada únicament en l’Alcorà i els ‘hadices’ (tradicions relacionades amb les ensenyances i els actes del profeta Mahoma i els seus deixebles) i va elogiar la gihad violenta davant la interioritzada.

El wahhabisme és aplicat com a religió d’estat –malgrat ser considera gairebé herètica per múltiples corrents musulmans– per la unió politicoreligiosa entre Abdel-Wahab i la tribu Al-Saud, que va obtenir el poder en la península Aràbiga i crearia l’actual estat.

El Sifoner torna a la càrrega amb “Cançons al riurau”

El Sifoner torna a la càrrega amb “Cançons al riurau”

El personatge de Lluís El Sifoner, va nàixer l’agost de 1975 al II Festival de la Cançó de Xàtiva, on hi va guanyar el Primer Premi. El seu creador, que també l’encarna habitualment, és Lluís Fornés i Pérez-Costa: investigador, escriptor, músic, actor, poeta, i, sobretot, gran activista cultural.
 
A partir d’aquell moment, El Sifoner va fer diversos recitals pertot arreu del País Valencià; també va actuar a Milà, al Festival de la Stampa -música popular internacional- 1976; i a Prada, a la Universitat catalana d’estiu; i, el 1977, el mes d’abril, va actuar a París, a la Sala Vaugram, en la Semaine pour la lutte des peuples d’Espagne. El juny de 1980 participà en el Festival de Benidorm amb la cançó Llavor d’esperança. Es la primera i única convocatòria en què el valencià –la llengua de Benidorm- ha estat present en el Festival. En aquella etapa, El Sifoner va gravar 7 discs propis i va col.laborar en diversos discs col.lectius.
Ara El Sifoner torna a la càrrega amb Cançons al riurau, un projecte gravat en directe el dia 31 de maig a La Nucia, amb l’acompanyament de la Banda del mateix poble. Les cançons barregen poesia d’autors com Vicent Andrés Estellés o Maria Ibars, amb els textos més coneguts de les cançons tradicionals dedicades al riurau (lloc on se secava la pansa antigament), la pansa i els treballs del segle XX.  En les lletres, totes emocionants, hi ha sentiments, poesia pura, descripcions excelces, picardia,amistat, bon humor, amor, ironia, erotisme,alegria… Els arranjaments són d’un dels jóvens músics valencians més prestigiosos que tenim en estos moments, Ximo Cano. La portada del disc ha estat a càrrec d’un dels grans dibuixants de l’actualitat: Antonio Forges.
La primera presentació de Cançons al riurau tindrà lloc el dia 7 d’agost a les 22h a La Nucia.
També podreu vore al Sifoner el 21 d’agost a Baleària, la “Casa de la Paraula”, a les 19:30h; i el 31 d’agost a l’escaldà de Jesús Pobre, (Marina Alta) al Gran Riurau del Senyor de Benissadevía les 11h.