Fabra intueix el perill, dispara però sense saber on.
I si ho sap simplement vol fer ‘soroll’.
El ‘tripartit valencià’ (PSOE, EUPV, Podemos, Compromís) pot ser -ens diuen- culturalment pro-català però políticament és espanyol, de l’Espanya plural republicana que ens volen vendre els nous regeneracionistes espanyols. [La notícia a EL PAÍS, LA VANGUARDIA i Europa Press]

per engrandir cliqueu damuntppind
ppind2

Fabra avisa que l’independentisme pot créixer al País Valencià

El president ho relaciona amb el sistema de finançament i n’exigeix un de millor

José María Aznar, Alberto Fabra y Esperanza Aguirre

Foto: FAES

Desitja una nou finançament perquè la unitat només és possible amb igualtat i solidaritat

GUADARRAMA (MADRID), 3 Jul. (EUROPA PRESS) –

   El president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, ha advertit que un “tripartit d’esquerres i procatalanista” afectarà Espanya si el PP valencià deixa de ser un dic de contenció.

  “Si deixem de ser un dic de contenció a l’expansió independentista, i (la Comunitat) s’inunda de la inestabilitat política, social i econòmica que suposaria l’entrada d’un Govern tripartit d’esquerres i procatalanista, això no només afectaria l’arc mediterrani, sinó tot Espanya i en alguna mesura Europa”, ha manifestat.

Fabra ha fet aquestes declaracions durant una conferència en els cursos d’estiu de la fundació Faes del PP a Guadarrama sobre la Constitució territorial i el risc de l’independentisme a Espanya.

Així, Fabra ha avisat que “la inestabilitat a Catalunya podria arrelar” en altres territoris, i ha erigit el PP com el garant de l’estabilitat i de la reforma pacífica i estable de les institucions.

Segons la seva opinió, algunes forces polítiques, que estan començant a tenir visibilitat, qüestionen l’actual sistema, i ha assenyalat el PSPV, EU i Compromís com a partits “procatalanistes que simpatitzen amb el projecte independentista”.

També ha posat èmfasi en “l’enfonsament electoral del PSPV” i l’augment de vots a forces com Compromís i Esquerra Unida en els comicis europeus, que dibuixen un panorama inquietant per a la política actual.

El procés sobiranista a Catalunya és, segons la seva opinió, una cosa que cal témer si supera la Generalitat valenciana, i ha alertat així del risc que el Govern valencià pugui sumar-se a l'”agitació independentista” de Catalunya i el País Basc.

“Tant de bo no passi però no és descartable”, ha assenyalat, referint-se que en un futur l’oposició catalanista se sumi a la regió i pugui arribar fins a les Balears.

“En aquest hipotètic escenari i res desitjable, l’arc mediterrani espanyol entraria en una crisi aguda”, ha tancat.

Per a Fabra, la història ha demostrat que sempre ha estat millor unir-se que separar-se, i que és millor sumar les diferències i no restar-les, tot i que hi hagi els que pensin que la ruptura pot “beneficiar-los”.

Així mateix, ha defensat que el que ha permès iniciar el procés sobiranista i la idea del “maltractament” a algunes comunitats té el seu origen en les polítiques de l’executiu socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.

CANVI DEL FINANÇAMENT

A més, s’ha mostrat convençut que el model territorial d’Espanya és vàlid en les circumstàncies actuals, tot i que veu necessari corregir “deficiències” que s’han posat de manifest, com el sistema de finançament autonòmic.

“No hem de tenir por de canviar si serveix per millorar”, ha apuntat, advocant per un sistema que financi les persones i no els territoris.

Segons la seva opinió, “la unitat és possible sempre que es garanteixi la igualtat i la solidaritat” dels territoris.

Tot i això, ha afirmat que el País Valencià rep un tracte “discriminatori” respecte al finançament estatal: “Volem que el nostre sistema no ‘infrafinanci’ els valencians sinó que sigui igual per a tots”.

Segons Fabra, l’expansió de les infraestructures i serveis bàsics a la seva regió s’ha produït gràcies als seus propis recursos, i tenint en compte que rep menys que la mitjana del finançament estatal i n’aporta “més que no rep”.

Segons la seva opinió, la seva Comunitat porta molts anys pagant el que s'”hauria de pagar de la caixa de tots els espanyols”.

Amb tot, Fabra ha fet una crida perquè les forces polítiques siguin capaços de seure i dialogar, i creu que cal “més voluntat”.

A més, ha rebutjat el model federal defensat pels socialistes: “No s’entenen les apostes per models federals teòrics que no aporten millores a l’actual”.

Comunicat d’AIVCAM

Comunicado de AIVCAM tras la reunión con el abogado Antonio Montiel sobre contencioso cuotas participativas

Aivcam ha decidido dirigirse a la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo para que abra una investigación acerca del perjuicio a los derechos de los impositores conservadores de la CAM que les endosaron cuotas participativas y solicita testimonios de impositores conservadores para añadir a la petición.

AIVCAM tras la reunión realizada el martes 1 de julio del 2014 con el abogado de Valencia Antonio Montiel http://montiel-perezabogados.com/ ha decidido lo que sigue:
La incertidumbre sobre la permanencia del Banco de Sabadell como imputado por la vía penal en la causa que instruye el juez Javier González Bermúdez sobre la CAM es muy alta después de que la Fiscalía Anticorrupción, al frente de la cual está Antonio Salinas Casado, ha pedido archivar la causa de las cuotas de la CAM al no ver delito de estafa i, ello,  a pesar de la contundente respuesta al recurso del BSAB que Carlos Gómez-Jara abogado de la Fundación CAM ha efectuado para intentar desviar sobre el BSAB las reclamaciones que, por la vía de lo civil, la Fundación CAM está siendo condenada.
AIVCAM que siempre ha evitado aumentar las pérdidas de los impositores conservadores que les endosaron de manera heterodoxa las cuotas participativas piensa que en estas circunstancias, en que el Fiscal del Estado coincide con el BSAB, es recomendable esperar a la resolución del recurso de apelación presentado por el BSAB, dado que la provisión de fondos para personarnos en la causa por parte de procuradora y abogado es substancial.
A la espera de esta resolución, como vía adicional pero ya decidida, AIVCAM de acuerdo con el abogado Antonio Montiel, ha decidido dirigirse a la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo (CPPE) para que abra una investigación acerca del perjuicio a los derechos de los impositores conservadores de la CAM que, en exclusiva para esta Caja y de manera heterodoxa, les endosaron un producto de alto riesgo introducido en España, entre el 2007 y el 2008, por Luis de Guindos que trabajaba a la sazón para Lehman Brothers y que en su comercialización los supervisores, Banco de España i CNMV, actuaron con frivolidad al no evitar su comercialización a los impositores conservadores de la CAM.  Uno de los objetivos de esta petición seria para que la Comisión indicara a las autoridades europeas que liberase al BSAB para que  pudieran indemnizar a los impositores conservadores convertidos de manera heterodoxa en accionistas.
En la documentación a presentar a la CPPE además de las sentencias de Segorbe y Benixama añadiremos los testimonios de impositores conservadores para ilustrar la petición, por lo que hacemos un llamamiento para recabar esta información que la podéis enviar a aivcam@nemsabadell.eu  La documentación estará lista en septiembre para ser presentada a la Comisión europea en octubre.
AIVCAM informará a los eurodiputados valencianos Esteban González Pons (PPCV), Inmaculada Rodríguez-Piñero (PSOE), Marina Albiol Guzmán (EUPV) y Jordi Sebastià Talavera (Primavera Europea) para que procuren hacer un seguimiento de la petición.

Cicle sobre Marlon Brando a TCM. La seua primera película The Men (1950) de Fred Zinnemann

per engrandir cliqueu damunttheMan
tumblr_ld8jycKaBk1qzdvhiL’1 de juliol es compleixen deu anys de la mort d’aquest genial i irrepetible actor i TCM vol recordar la seua trajectòria professional tots els diumenges del mes emetent algunes de les seues millors pel·lícules. Els espectadors podran retrobar-se amb el jove Marlon Brando que començava la seua carrera en Un tramvia anomenat desig o fent de Marco Antonio en un dels seus millors treballs, Julio César, de Joseph L. Mankiewicz.

A més, el dimarts 1 de juliol, el dia en el qual es compleix el desè aniversari de la seua mort, TCM emetrà a les deu de la nit el documental Brando, estrenat en 2007, i en el qual personalitats del cinema com Martin Scorsese, Al Pacino, Dennis Hopper, Robert Duvall o John Travolta recorden la vida i la carrera artística d’aquest vertader colós del cinema.

Dimarts 1 de juliol

13:50 Apocalypse Now Redux (2001)

17:05 El último tango en París (Last Tango in Paris, 1972)

19:10 Rebelión a bordo (Mutiny on the Bounty, 1962)

22:00 Brando (Documental, 2007)

Diumenge 6 de juliol

19:55 El último tango en París (Last Tango in Paris, 1972)

22:00 Un tranvía llamado deseo (A Streetcar Named Desire, 1951)

 

Diumenge 13 de juliol

19:10 Rebelión a bordo (Mutiny on the Bounty, 1962)

22:00 Julio César (Julius Caesar, 1953)

 

Diumenge 20 de julio

19:20 Brando (Documental, 2007)

22:00 Apocalypse Now Redux (2001)

 

Diumenge 27 de julio

10:10 Apocalypse Now Redux (2001)

13:25 Rebelión a bordo (Mutiny on the Bounty, 1962)

16:15 Julio César (Julius Caesar, 1953)

18:15 Reflejos en un ojo dorado (Reflections in a Golden Eye, 1967)

20:00 Un tranvía llamado deseo (A Streetcar Named Desire, 1951)

22:00 La jauría humana (The Chase, 1966)

00:10 El último tango en París (Last Tango in Paris, 1951)

theman2

Estrasburg avala la prohibició de l’ús del burca als espais públics

PER RAONS DE SEGURETAT

Estrasburg avala la prohibició de l’ús del burca als espais públics

El Tribunal Europeu de Drets Humans recolza la llei francesa i rebutja la demanda d’una noia que assegurava que portava la peça per cultura i conviccions personals

Dones musulmanes amb burca a Lleida, el març del 2013.

RAMON GABRIEL | Dones musulmanes amb burca a Lleida, el març del 2013.
EFE / Estrasburg     Dimarts, 1 de juliol del 2014 – 14.17 h

La llei francesa del 2011 que prohibeix portar el burca o vel integral a l’espai públic és d’acord amb el Conveni Europeu de Drets Humans, segons ha dictaminat aquest dimarts la Gran Sala del Tribunal d’Estrasburg.

El Tribunal Europeu de Drets Humans entén la necessitat de les autoritats “d’identificar els individus per prevenir atemptats contra la seguretat de les persones i els béns i lluitar contra el frau d’identitat“.

Els jutges han rebutjat la demanda interposada per una noia, nascuda el 1990 i que utilitza el burca, que cobreix tot el cos i té una reixeta per veure-hi, i el nicab, un vel negre de cap a peus, amb una petita obertura a l’altura dels ulls.

Sota la presidència de Sarkozy

La demandant, que considerava contrària al conveni la llei adoptada l’abril del 2011, sota la presidència de Nicolas Sarkozy, afirmava que portava aquestes peces per “la seva fe, la seva cultura i les seves conviccions personals”.

El mateix dia de l’entrada en vigor, recolzada per un gabinet d’advocats britànic, la demandant, francesa d’origen pakistanès, va presentar una demanda davant el Tribunal, que va arribar a la Gran Sala, les resolucions de la qual no admeten apel·lació.

Dos vots dissidents

La sentència d’Estrasburg, adoptada amb 15 vots a favor i dos vots dissidents, reconeix que la llei pot tenir “efectes negatius específics sobre la situació de les dones musulmanes” que vulguin portar aquestes peces, però que hi ha “una justificació objectiva i raonable” per adoptar-la.

Els jutges accepten així els arguments de França, que assenyalava que la llei no perseguia la prohibició del burca i el nicab, sinó de qualsevol peça o accessori que amagués la cara d’una persona, com un casc de moto o un passamuntanyes.

Impacte negatiu

La sentència reconeix que la mesura “pot semblar desmesurada” a causa del reduït nombre de persones que utilitzen aquestes peces a França, menys de 2.000 dels 5 milions de musulmans que hi ha al país, i que l’adopció de la llei pot tenir “un impacte negatiu” de les dones que decideixin portar-ne.

Però assenyala que la decisió de prohibir aquesta peça entra dins de l'”ampli marge d’apreciació” que tenen els Estats a l’hora d’imposar aquesta mena de mesures en benefici de la “convivència”.

A més, han considerat que les sancions previstes a la llei, amb multes màximes de 150 euros, són “de les més lleugeres que el legislador podia plantejar”.

Per això, els magistrats han rebutjat que la llei contravingui els articles del conveni relatius al respecte de la vida privada i familiar, per una banda, i a la llibertat de pensament, consciència i religió.

La llei francesa, indica la sentència, no es refereix a cap peça religiosa, que es poden portar amb llibertat al país amb la condició que no amaguin la cara

La llei francesa, indica la sentència, no es refereix a cap peça religiosa, que es poden portar amb llibertat al país amb la condició que no amaguin la cara.

La jutge alemanya Angelika Nussberger i la sueca Helena Jäderblom afirmen en la seva opinió dissident que “una prohibició tan general, que afecta el dret de tota persona a la seva pròpia identitat cultural i religiosa no és necessària en una societat democràtica”.

A Bèlgica, una llei similar

França va comptar en la seva defensa amb el suport del Govern belga, que va aprovar una llei molt similar a la francesa el juny del 2011.

La llei que prohibeix el burca va provocar polèmica a França, perquè molts col·lectius consideraven que estigmatitzava part de la població quan molt poques dones en porten.

Però els conservadors francesos, recolzats de forma decidida per Sarkozy, la van tirar endavant amb el suport de la majoria de l’arc parlamentari.

La llei també va superar el filtre del Consell Constitucional i, encara que la seva adopció definitiva va tenir lloc a finals del 2010, el Govern va donar un termini de sis mesos per a l’entrada en vigor, temps en què va iniciar una campanya d’informació, sense sanció, als barris on es veien més aquesta mena de peces.