Arxiu de la categoria: Republicanisme

FRANÇOIS FILLON VOL RECOMPONDRE LES RELACIONS AMB RÚSSIA

filloniputin
François Fillon amb Vladimir Putin

François Fillon
L’actual alcalde de Bordeus té un discurs centrista, prudent, que no captiva a la dreta més radical avui lliurada al FN. Primer ministre entre 2007 i 2012, ministre sis vegades i en llocs polítics des dels 23 anys, Fillon transmet als seus 62 anys el discurs propi d’un dirigent dur i ferm davant el terrorisme o la migració i liberal en les seues receptes econòmiques.
L’home amb grans possibilitats de ser el pròxim president de la República vol un reforma laboral donant major protagonisme als acords interns en les empreses. En el seu afany per aprimar el pes de l’Estat, pretén reduir en 100.000 milions d’euros la despesa pública (avui en el 54,6% del PIB, un dels més alts del món) o eliminar mig milió de llocs de funcionaris (hi ha 5,6 milions). Els que queden hauran de treballar almenys 39 hores per setmana, quatre més que ara. També vol retardar fins als 65 anys l’edat de jubilació (ara situada en els 62).
Proposa rebaixar i suprimir impostos i càrregues socials a les empreses perquè s’estalvien 50.000 milions d’euros en cinc anys. En l’actual legislatura socialista, la rebaixa ja ha aconseguit els 40.000 milions.
Enfront del jihadisme i l’islamisme radical, la mà dura és la fórmula de Fillon. Vol expulsar de França a tot sospitós amb doble nacionalitat i prohibir el retorn als francesos que hagen anat a combatre a Síria o l’Iraq. També és partidari de prohibir el burkini, a pesar que el Consell d’Estat rebutja aqueix veto.
En política exterior, François Fillon pretén recompondre les relacions amb Rússia. No veu amb bons ulls les sancions imposades per l’annexió de Crimea i vol una aliança amb Moscou, i fins i tot amb el règim de Bashar al-Ásad, per a acabar amb l’Estat Islàmic, una tesi similar a la de Donald Trump. Millorar les relacions amb Vladímir Putin és un punt comú entre Fillon i Marine Le Pen, però el primer resulta més creïble tenint en compte que bona part del finançament del Front Nacional prové de Moscou.
El nou líder dels Republicans pel que fa a la política europea planeja un referèndum sobre el repartiment de refugiats entre els països de la Unió Europea, com el d’Hongria el mes passat. Igualment planteja consultes populars sobre la reducció d’escons parlamentaris, la reforma territorial, la desaparició de règims especials de jubilació o la introducció en la Constitució d’un necessari equilibri pressupostari.
Catòlic practicant, fill de militants conservadors i pare de cinc fills, Fillon s’ha mostrat molt comprensiu amb Manif pour Tous el reeixit moviment de la dreta contra el matrimoni homosexual. Per açò, es proposa prohibir l’adopció per parelles gais, avui legal a França.
En el terreny catòlic arrossega més simpaties que Marine Le Pen, que es va despenjar de la Manif pour Tous i va triar a diversos homosexuals declarats entre els seus més directes col·laboradors.

FOTOS DE LA MARXA A PEU SOBIRANISTA DE PORTA DE SERRANS A L’ERMITA DE SANT JORDI AL PUIG DEL DARRER DIUMENGE D’OCTUBRE

En arribar la Marxa a peu a l’ermita Sant Jordi els sobiranistes valencians han desplegat una pancarta amb el lema PER LA SOBIRANIA VALENCIANA. Enric Tàrrega i Víctor Baeta han intervingut, el primer a petició de BLOC-Compromís amb un discurs identitari cultural fusterià i el segon en nom dels convocants sobiranistes d’ENV i RV/PVE, amb un discurs polític propi del sobiranisme valencià republicà, de superació de las divisions entre els valencians, en defensa dels seus interessos econòmics i socials i de reivindicació de l’Estat valencià, lliure i sobirà i perquè la bandera de la República Valenciana flamege al costat de la resta d’Estats a la seu de les Nacions Unides. En acabar els dos han tornat junts en un cotxe cap a València, l’un a Xirivella i l’altre a Benimaclet.
per engrandir cliqueu damuntpuig16apuig16bpuig16fsobiraniaval
puig16cpuig16dpuig16e

ANNA NOTÍCIES, resta a l’espera de la reacción de Comprmís davant de la denuncia d’un afiliat seu al que la policia li va requisar la bandera sobiranista valenciana republicana

Dilluns, 10.10.2016 08h30

No demanarem perdó per ser independentistes valencians!


“…e quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del caval, e endreçam-nos ves orient, e ploram de nostres uils, e besam la terra per la gran mercé que Deus nos havia feyta” – JAUME I 2016. 9 d’Octubre, Dia Nacional dels Valencians, Diada Nacional del País Valencià. Amb el valencianisme polític, representat per COMPROMÍS, en el govern de la Generalitat i en bona part dels ajuntaments i institucions valencianes. Dècades després de constantment mantindre la voluntat fèrria –primerament menuts grups d’històrics del valencianisme d’esquerres i en els últims anys amb forá creixent i una onada de joventut engrescadora- de retornar la Processó Cívica, el principal acte institucional de la Diada, la baixada de la Reial Senyera, a la normalitat, a la civilitat, a la democràcia, sovint en molts anys suportant insults, agressions… I hui, el matí del 9 d’Octubre, trobar-se que participar democràticament i pacíficament en la Processó Cívica, portant la Senyera de Dubon, l’estelada en roig, representativa de l’independentisme valencià, o la Senyera estelada en blanc, representativa del valencianisme combatiu i sobiranista, ha estat senzillament impossible. I ho ha estat perquè la policia espanyola, la dependent de la Delegació del Govern espanyol a València –o siga la que depén directament del govern espanyol regentat en funcions pel PP, als qui alguns ara volen reviure a base d’abstindre’s-, ho ha impedit, requisant ambdues banderes de lluita. Tants anys per fer possible que la democràcia, que la convivència pacífica, que el valencianisme tornara a recuperar els espais públics en el Dia Nacionals dels valencians, amb tots els vents a favor segons ens diuen, per acabar ensopegant-se amb el mateix cudol, amb la mateixa muralla infinita, esquerpa i dura que és el colonialisme espanyol. En una Processó Cívica que convoca secularment l’Ajuntament de València, l’argument policial ha estat clar, sense confusions: “les senyeres estelades valencianes, no passen”. O siga, els símbols del sobiranisme valencià no tenen espai ni dret: són non grates. Truncar la llibertat d’expressió i de manifestació és absolutament inacceptable. Truncar la participació dels símbols valencians en els actes patriòtics valencians és, senzillament, inacceptable. A Jaume I li van vessar llàgrimes als ulls. Hui alguns hem vessat també llàgrimes de ràbia, de vergonya, de legítima ira i el somriure alegre que portàvem se’ns ha tornat un gest amarg i aspre.Sóc independentista valencià. No ofrenarem cap glòria a Espanya. No demanarem perdó per ser-ho.

Joan S. Sorribes, Secretari Nacional d’Estat Valencià (partit membre de coalició COMPROMÍS.

ASSASSINAT L’ESCRIPTOR JORDÀ I EX-COMUNISTA, NAHED HATTAR QUE VA DIFONDRE UNA CARICATURA “BLASFEMA” AMB L’ISLAM

L’autor cristià , defensor de Bachar al Asad , i antic membre del Partit Comunista Jordà fins 1980, va ser arrestat l’agost passat i va passar prop d’un mes entre reixes.
fff
Un familiar de Hattar amb un cartell durant la protesta a la ciutat cristiana de Fuheis (Muhammad Hamed / Reuters)

EL CORRENT REPUBLICÀ «ISAIAH BERLIN» TRADUEIX I FA SEU L’ARTICLE BEYOND BELIEF DE JUSTIN CARTWRIGHT

per engrandir cliqueu damuntjustin777

Per llegir l’original cliqueu damunt
Beyond belief. Justin Cartwright on religion’s vain quest for the meaning of life | August 13, 2005

El corrent republicà «Isaiah Berlin» de RV/Partit Valencianiste Europeu fa seu aquest escrit de Justin Cartwright publicat en The Guardian el13 d’agost del 2005 amb el títol de Beyond belief i que José Gomis Calatayud, portaveu del corrent, ha traduït al valencià.

Increïble (Més enllà de la creença)
la vana recerca del sentit de la vida mitjançant la religió

A prop del final de la seua vida, Isaiah Berlin va escriure aquestes paraules a un corresponsal que havia fet la gran imponderable:
«Quant al significat de la vida, jo no crec que tinga cap. Jo no pregunte quin és, però sospito que no en té cap i això és una font de gran consol per a mi. Nosaltres fem de la vida el que podem i això és tot el que hi ha. Aquells que busquen algun llibret còsmic que tot ho abaste, o a Déu, estan, creu-me, patèticament confosos »

És hora que reconeguem honestament el que la majoria de la gent creu, que la religió és un sense-sentit. No negue el bon treball de les persones religioses, ni els efectes culturals de la religió, ni la seua penetració profunda en la nostra consciència, però el que jo crec que cal reconèixer és que la religió conté una falsedat enorme, és a dir, que hi ha un Déu que determina les nostres accions i respon als nostres problemes. Com va dir Alfred Jules Ayer, si Déu ha constituït el món de manera que no pot resoldre el fenomen del mal, lògicament, no hi ha diferència en si som creients o no. El respecte que hipòcritament s’està concedint a musulmans “erudits”, persones que creuen que l’Alcorà va ser dictat paraula per paraula per Déu, és només un exemple del embolic en el que ens hem ficat nosaltres mateixos, pretenent prendre seriosament la religió. Els desacords sobre la societat només es poden resoldre en «l’ací i ara» dels principis liberals de discussió i compromís. No es pot tenir una discussió sensata amb els fonamentalistes, ja siguen cristians, jueus o musulmans, perquè parteixen d’un punt diferent.

La preocupació de Berlín com a filòsof i historiador de les idees era la creença molt freqüent que d’alguna manera la vida és diferent de la que vivim.“Les coses són el que són,” (o són com són) li agradava dir, parafrasejant el bisbe Joseph Butler, “per què ens volem enganyar a nosaltres mateixos?” Considerava la creença essencialment religiosa per la que podríem renunciar a la nostra llibertat ara per alguna societat del futur – el marxisme era el seu particular malson – com ridícula i en contra de tots els principis del sentit comú. La llibertat era, en la seua opinió, la llibertat per dur a terme la nostra pròpia vida a la nostra manera amb la menor interferència possible. No considerava per a res la idea que estem vivint amb una falsa consciència, que necessita ser canviada, ja siga per la religió o la ideologia il·lustrada. En una època en què el feixisme i el comunisme estaven lluitant per l’ànima d’Europa, va veure que eren essencialment el mateix, oferint una espècie de paradís per a aquells que renunciaren a la seua llibertat personal.

Tenia encara menys paciència amb la idea que la vida és la política. En lloc d’això, va reconèixer que la gent pogués tenir objectius contradictoris, i ell va arribar a la conclusió que la política no era el fi en la vida, però sí l’activitat ineludible per resoldre estos objectius. Esta és la forma liberal per la qual Gran Bretanya ha tingut – amb raó – un gran prestigi. No és una mena de feble alternativa a un conjunt de creences més actiu, sinó el punt de partida d’una societat liberal i secular. Es pressuposa un rebuig de les explicacions que impliquen esdeveniments miraculosos, i explicacions improbables de l’existència i la mort. Com a comoditat o com a il·lusió o com a una guia moral, aquests punts de vista són irreprotxables en una societat moderna, però quan assumeixen una autoritat superior no tenen cap valor en absolut.

Quan Sud-àfrica estava lluitant per aconseguir una resolució després de l’apartheid, cap de les parts, en aquesta etapa, estaven veritablement compromesos amb la democràcia. L’ANC era centralista per damunt de tot, i els nacionalistes sortints volien disposicions separades per a blancs. Al final, l’ANC i el Partit Nacional només podien posar-se d’acord sobre una constitució democràtica liberal; la lògica irrefutable d’una constitució democràtica liberal havia prevalgut. És el fet que una democràcia liberal no és preceptiva, sinó que valora els processos per damunt de la ideologia, per la qual cosa ha resistit la prova del temps.

D’això resulta que crec que hem de reconèixer amb alegria que l’ètica no té cap contingut racional, que tinguem un comportament moral i responsable no perquè Déu ens ho ordena, sinó perquè està en la nostra naturalesa i perquè te un profund sentit comú fer-ho. No estic en cap sentit advocant activa hostilitat a la religió, sinó simplement que hem de, com a nació, allunyar-nos de les explicacions religioses.

No hi ha absolutament cap raó perquè l’Església d’Anglaterra estiga representada a la Cambra dels Lords ni perquè la Reina siga la defensora de la Fe, (o – fastuosament– fes), ni hi ha cap raó per prendre el Parlament musulmà o la Junta de Diputats seriosament si diuen tenir coneixements especials. El seu paper, igual que tots els altres grups del país, ha de ser per pressionar i persuadir. Cal eliminar qualsevol suggeriment d’una agenda religiosa: No tinc cap dubte que una proporció substancial dels musulmans en aquest país creu que la societat occidental és antimusulmana i que la guerra de l’Iraq va ser dirigida en contra de la seva religió. No fa molt de temps vaig entrevistar al Cap de Radiodifusió de Palestina i li vaig preguntar per què la seua estació de televisió glorificava l’atemptat suïcida. La seua resposta va ser interessant, potser fins i tot aterridora: al canal de televisió ha d’haver de tots els corrents de pensament palestins. Pot ser incomprensible per als veritables creients, però un estat secular no perseguix, no te com a objectiu fer, creuades religioses, encara que el president George W Bush de vegades sembla creure que té una autorització divina.

Per tant les mesures que el govern està prenent contra els mul·làs i contra la incitació religiosa em semblen estar equivocats. Complaent als creients, al temps que esclafem els “extremistes”, estem tractant de mantenir la ficció que som una mena de inofensiva semi-religiosa Hobbitidiana moda. Curiosament, Berlín, mentre que ell mateix està absolutament en contra de qualsevol “núvol vaporós de sense-sentits” com a principis rectors per a la societat, va creure que les religions perdrien el seu significat quan les seues creences es veieren compromeses. Els musulmans – i de fet qualsevol altre grup religiós – han de ser tractats d’una manera secular: si s’extravien en el crim, que és el que és, crim, res més. Hem de deixar absolutament clar que no hi ha delictes polítics o religiosos especials, i hem de deixar clar que ni tàcitament s’ha de promoure la religió en el govern o a les escoles. El que hem de promoure per damunt de tot és la societat liberal, i això es fa millor observant escrupolosament els principis d’aquesta societat.

I això exigeix que reconeixem que la religió és, en la seua base, un sense-sentit. Com més aviat eliminem la idea que la vida té “algun còsmic, llibret que tot ho abasta”, millor.

País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 24 setembre del 2016
Corrent Republicà “Isaiah Berlin” del Partit Valencianiste Europeu (RV-PVE)
Per a contactar: organitzacio@republicavalenciana.org