El diumenge 13 de maig Sagunt es convertirà en la capital per la República. Levante-EMV es fa ressò de la notícia
Arxiu de la categoria: Republicanisme
El dissabte 14 d’abril a les 18:00 a la plaça de la Mare de Déu de València, per la República.
Cartells convocant a la Declaració republicana de Sagunt per al diumenge 13 de maig del 2018
Republicans valencians… de totes les sensibilitats. Càrrecs públics o no… Adheriu-vos a la ‘Declaració republicana de Sagunt’
DECLARACIÓ REPUBLICANA DE SAGUNT
A Sagunt, a 13 de maig del 2018, en el mateix lloc en què un pronunciament militar va restaurar la monarquia borbònica, nosaltres, càrrecs públics elegits democràticament pel poble valencià i ciutadania valenciana, proclamem unànimement que:
Reivindiquem i donem suport a un model d’Estat que supere la Monarquia amb processos constituents i que permeta desenvolupar els drets essencials dels valencians i les valencianes que el Règim de 1978, després de 40 anys, ha demostrat nul·la voluntat per a permetre, com son unes condicions laborals i socials dignes, la llibertat d’expressió i llibertats polítiques plenes, el finançament just i el dret a decidir. Per la República!
Adhesió de càrrecs públics a la Declaració republicana de Sagunt
Adhesió d’Entitats a la Declaració republicana de Sagunt
Adhesió com a persona individual a la Declaració republicana de Sagunt
TOTA LA INFORMACIÓ A: www.coordinadorarepublicana.org
Nota de premsa de la CPVR: CONVOCADA LA TROBADA DE CÀRRECS PÚBLICS PER LA REPÚBLICA
www.coordinadorarepublicana.org
Nota de Premsa – 07/04/2018
CONVOCADA LA TROBADA DE CÀRRECS PÚBLICS PER LA REPÚBLICA
La Coordinadora del País Valencià per la República (CPVR), reunida ahir dissabte 7 d’abril a Sagunt al Centre Cultural Mario Monreal, ha convocat per al proper mes de maig, el diumenge dia 13, la Trobada de càrrecs públics valencians en suport de la Declaració republicana de Sagunt que ha estat aprovada en eixa reunió i que diu el següent:
DECLARACIÓ REPUBLICANA DE SAGUNT
A Sagunt, a 13 de maig del 2018, en el mateix lloc en què un pronunciament militar va restaurar la monarquia borbònica, nosaltres, càrrecs públics elegits democràticament pel poble valencià i ciutadania valenciana, proclamem unànimement que:
Reivindiquem i donem suport a un model d’Estat que supere la Monarquia amb processos constituents i que permeta desenvolupar els drets essencials dels valencians i les valencianes que el Règim de 1978, després de 40 anys, ha demostrat nul·la voluntat per a permetre, com son unes condicions laborals i socials dignes, la llibertat d’expressió i llibertats polítiques plenes, el finançament just i el dret a decidir. Per la República!
Aquesta declaració serà llegida a Sagunt, en el mateix lloc que, en 1874, es va fer el pronunciament militar de Martínez Campos o de Sagunto, contra la primera República i es va restaurar la monarquia borbònica.
Per unanimitat la Junta de Govern de l’Ajuntament de Sagunt, ha donat suport a la Trobada republicana i al seu caràcter d’abstersió del lloc. Cal destacar que els tres regidors d’ADN Podem al consistori de Sagunt han estat presents a la reunió de la Coordinadora, reunió en la qual també hi havia regidors de Compromís d’altres poblacions.
La Trobada republicana començarà a les 11:00 amb una concentració a l’exterior de la porta de l’Estació de Trens de Sagunt, des d’on s’iniciarà una marxa de 2,5 quilòmetres fins a ‘Les Alquerietes’, lloc ubicat al creuament de les carreteres N-234, N-340, A-23 i V-23 i on en l’actualitat, on es va produir el ‘pronunciament militar’, hi ha un monument de peces de ciment d’expressió artística indefinida. La marxa circularà per la carretera N-340 de Sagunt a València. A les 12:00 es llegirà la declaració republicana en ‘Les Alquerietes’ i es faran diverses intervencions de càrrecs públics i representants republicans. A les 13:00 es tornarà pel mateix recorregut que a l’anada, des de ‘Les Alquerietes’ a Sagunt, i en arribar al centre urbà la marxa continuarà pel carrer València, plaça Blasco Ibáñez, continuant pel carrer Camí Reial fins arribar a plaça del Cronista Chabret, on finalitzarà l’acte amb un dinar popular en el Centre Musical la Lira Saguntina.
La CPVR, convoca l’acte republicà sense distinció d’ideologies entre demòcrates i no partidari, i entén que els càrrecs públics que aniran a la trobada republicana contraposaran la seua legitimitat democràtica emanada de la votació a les urnes a la de l’actual Cap d’Estat, monarca hereu del rei Juan Carlos designat Cap d’Estat per la darrera dictadura feixista d’Europa.
Pablo Iglesias parla sobre els ‘valors republicans’ de futur a partir del minut 50
Diu coses evidents que podem compartir però quan ha de donar l’alternativa (ruptura amb el 78 concatenat amb el 39) no ho fa i s’apalanca en el statu quo (a partir del minut 50).
El senyal que reivindica la República Valenciana en un lloc del fi del món
El diumenge 13 de maig del 2018 els republicans tenim una cita en aquest lloc…
El 13 de maig els republicans tenim una cita en aquest lloc prop de Sagunt…
Qui és Wolfgang Schomburg, l’advocat alemany de Carles Puigdemont
La justícia espanyola té un os dur de rosegar en Wolfgang Schomburg, l’advocat alemany del president Carles Puigdemont, que ha demanat al govern federal alemany que aclareixi que no extradiu per motius polítics. No és cap saltataulells. Schomburg (Berlín, abril del 1948) és un dels grans especialistes mundials en dret penal internacional i transnacional, drets humans i cooperació mútua en afers penals. Tampoc no va mancat d’experiència en casos constitucionals, sigui com a fiscal o com a jutge de tots nivells a Alemanya. Entre el 1995 i el 2000 va ser jutge al Tribunal Federal de Justícia de Karlsruhe, l’equivalent al Tribunal Suprem espanyol. Els vuit anys següents va exercir al Tribunal Penal Internacional per l’antiga Iugoslàvia (TPII) i al Tribunal Penal Internacional per a Ruanda.
Schomburg es va formar i créixer professionalment a la part oest de Berlín, llavors un enclavament lliure dependent de la República Federal Alemanya, però voltat per la República Democràtica Alemanya, un estat satèl·lit de l’URSS.
No és un home que s’espanti gaire. El 2007 va dimitir del tribunal d’apel·lacions del TPII perquè considerava que el judici a Slobodan Milosevic, president de Sèrbia durant la dissolució de Iugoslàvia i les guerres posteriors, no podia ser just, atès que es va permetre l’acusat representar-se ell mateix sense l’assistència d’un advocat.
Fiscal General
Va estudiar dret a la Universitat Lliure de Berlín (oest) i a la London School of Economics. El 1974 comença a treballar com a fiscal, després com a jutge del Penal i, des del 1986, com a Fiscal General de Berlín oest. El 1989 passa al govern de la ciutat com a sotssecretari d’Estat de Justícia, des d’on va viure la caiguda del mur i la reunificació del país.
El 1991 decideix exercir lliurement l’advocacia i s’especialitza en assistir diversos clients, tant víctimes com acusats, en casos penals internacionals esdevinguts, entre altres llocs, a França, als Països Baixos, Illes Maurici, Estats Units, Regne Unit….
El van nomenar jutge de la Sala del Penal a la Cort Suprema Federal el 1995. Allí s’hi va estar fins al 2000. Aquell any torna a la pràctica privada com a expert en afers penals internacionals.
Home de referència
Schomburg té diversos estudis sobre els problemes bàsics de cooperació en matèria penal entre estats, i col·labora tant amb l’Escola Judicial com amb l’Escola de Policia d’Alemanya. És un habitual en congressos i conferències organitzades des de la UE a l’American Bar Association (el Col·legi d’Advocats dels EUA).
El Consell d’Europa l’ha reclamat com a especialista per a dictaminar sobre la qualitat dels codis de procediment penal i l’aplicació dels convenis del Consell a Bòsnia i Hercegovina, Moldàvia, Rússia i Ucraïna.
Aquest jurista és un nom que tenen ben a mà els advocats de la seva especialitat, doncs ha publicat més de 200 estudis i llibres sobre aquests temes i és l’editor del comentari sobre “Cooperació internacional en assumptes penals” (3.300 pàgines de res), el text de referència alemany en aquests afers i, per tant, de referència internacional, doncs a Alemanya és on es va inventar el dret penal.
