ADHESIU DE L’ACR CONSTANTÍ LLOMBART
Arxiu de la categoria: Política valenciana/estatal
JOSEP NADAL I MÓNICA OLTRA… I DEL GRUP PROPI VALENCIÀ QUÈ?
ESPANYA (ESTAT ESPANYOL/REINO DE ESPAÑA) UN MAL NEGOCI PELS VALENCIANS D’ORIOLA A VINARÒS
BONIG, ATACA!!!
IGLESIAS ESCOLTA AMB RICTUS FORÇAT AL VALENCIÀ MONTIEL
ELS DIPUTATS VALENCIANS DE #ÉS EL MOMENT, UNITS AHIR A MADRID
MANIFEST DE LA CPLRV DAVANT EL 14 I EL 25 D’ABRIL DEL 2016
(Versió en castellà)
Ante el 14 y el 25 d’Abril del 2016
Manifiesto de la ‘Coordinadora per la República Valenciana’
(Texto base redactado por el partido ‘Canviem entre tots’ i enmendado ligeramente por el resto de organizaciones de la CplRV: RV/PVE, ACR Constantí Llombart i AIVCAM; pendiente de aprobación por Los Verdes Ecopacifistas)
NO HAY MÁS ALTERNATIVA QUE LA REPÚBLICA VALENCIANA
La situación política en el Estado español y especialmente en el País Valenciano, víctima del espolio, la infrafinanciación y la corrupción, es de un nivel tal de pudrimiento que no deja alternativa.
El abandono a que somete el Estado español a los valencianos y el bombardeo diario de noticias sobre la corrupción del PPCV es de tal calibre que no deja opción. Pero lo grave es que todo ello era sabido por miles de personas y funcionarios que callaban, asimismo es triste el papel de buena parte de los medios de comunicación y fuerzas políticas.
Además, las denuncias de los sectores implicados en la economía productiva sobre el abandono a que nos somete el Estado y las fases judiciales con el levantamiento del secreto de los procesos judiciales dejan en evidencia que tanto el espolio como la corrupción son endémicos y están enquistados hasta tal nivel que sin un cambio radical será imposible erradicarlos. Es urgente exigir ya la ilegalización del Partido Popular en la Comunitat Valenciana por organización criminal y reivindicar ya la soberanía política de los valencianos.
El Estado español está podrido, lo está desde las más altas instancias como la Monarquía, pasando por la Comunidades autónomas aprobadas en sendas LOE’s, hasta las unidades administrativas más pequeñas como los ayuntamientos con sus formas de financiación. La corrupción de este Estado es estructural y solo vemos la punta del iceberg. Pero todo ello tiene un origen: la segunda restauración monárquica de la mano de Franco en 1969 y su correlato la Constitución de 1978, que vino a dar garantías de impunidad a torturadores y asesinos y respetó a las fortunas acumuladas en base al robo, especulación, el mercado negro, etc., que dejo sin resolver el tema de las reparaciones a las víctimas del franquismo, olvido al que colaboró entusiásticamente el PSOE y el PCE. Hay que exigir una auditoria de la deuda pública en TODOS los ayuntamientos valencianos y exigencia de responsabilidades penales y civiles.
Tenemos una Casa Real española presuntamente implicada en el caso Noos- Aizon hasta las cejas, con una monarquía que ha pasado a ser una de las fortunas del mundo pese a que teóricamente iba a presupuestos. Cómo acumuló su fortuna sigue siendo un tema tabú que los ciudadanos, y mientras los valencianos dependamos de ese Estado, tenemos derecho a conocer caiga quien caiga. Debe investigarse y depurarse así como su verdadero papel en el golpe del 23 F. Todo ello presuntamente.
Pero es que la nueva reina y rey muestran sus simpatías por un corrupto presunto pero imputado en el tema de las tarjetas black y otras corruptelas calificando al país de “Merde”. Cabría decírselo en el mismo idioma: “MERDE C’EST TOI¨. Una vez más los Borbones demuestran su verdadera catadura siguiendo las tradiciones de sus antecesores.
El gobierno del PP, que se niega al control del Parlamento, que respalda un pacto sobre los refugiados que es la vergüenza del Reino de España. Que recorta libertades y derechos que es el máximo representante de lo más rancio y reaccionario de la sociedad.
Un PSOE que mira a otro lado cuando la corrupción estalla en sus filas; lo mismo en Ciudadanos, ambos se empeñan en presentarse como una alternativa de progreso. Será de SU PROGRESO, porque el PSOE no es ajeno al espolio, a la infrafinanciación, a la corrupción, a las puertas giratorias, a la privatización de lo público, etc.
Por el contrario Podemos, que intentó apropiarse de la imagen del 15M y de las banderas de la rebeldía, está demostrando su falta de talla, su centralismo e incapacidad de manejar la situación política. No en vano en realidad está al margen de la mayoría de movimientos sociales que simplemente intenta rentabilizar, todo su discurso sobre los círculos, la democracia de base, etc. se ha demostrado que esta vacío. Su centralismo españolista esta fuera de toda duda visto como ha ninguneado las coaliciones con fuerzas de ámbitos nacionales. Por lo demás pretender dar la imagen de que el PSOE es una organización progresista y los reyes borbones unos chicos simpáticos es mentir y engañar a la población. Un Gobierno PSOE-Podemos seguirá haciendo la política neoliberal de la UE, con matices, pero sin cuestionar lo esencial.
De EUPV, los Lara, Garzón etc. no vale la pena ni hablar. Su absoluta incapacidad para cambiar y adaptarse a la nueva realidad sociopolítica los ha dejado fuera de juego y sin capacidad de reacción, preocupados sólo por salvar las poltronas y los sueldos que mantienen la estructura organizativa o por agradar a los Podemitas a ver si les hacen un huequecito.
Por ello en estos momentos el debate ya no es tal o cual punto del programa social. Es la ineludible necesidad de romper con el actual sistema monárquico español capitalista centralista.
Por todo ello consideramos que la alternativa es la REPÚBLICA VALENCIANA, la creación de un marco de referencia alternativa republicana y de ámbito de País Valenciano a nivel organizativo, político, electoral y sin más subordinaciones a Madrid. Que los compas del resto del Estado se muevan. Aquí tenemos una realidad concreta y para lidiar con ella lo único que no necesitamos son directrices foráneas que nos digan lo que los valencianos, des de Orihuela a Vinaròs, tenemos que hacer.
País Valenciano, d’Orihuela a Vinaròs, 16 de marzo del 2016
QUINES PENQUES!!! QUINA BARRA!!! LA SENYORA BLANQUER!!!
Quines penques!!! Molta barra demostra la senyora Blanca Blanquer responsabilitzant als quatre diputats valencians de Compromís i exonerant als vint-i-vuit restants diputats valencians asseguts al Parlament de Madrid (11 del PP, 7 del PSOE, 5 de Podemos i 5 de Ciudadanos), perquè en l’acord PSOE-Ciudadanos no es facen càrrec en el seu programa del deute històric valencià, de l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana, de l’oblit del Corredor Mediterrani, de la falta d’infraestructures, del tercermundisme de la xarxa de rodalies, etc. etc. etc. … aquesta senyora no coneix la vergonya i té un morro que se’l xafa!!!
[… amb tot Baldoví/Oltra/Compromís, única formació que apareix com a valenciana al Parlament de Madrid, haurien de prendre nota sobre el seguidisme a la formació estatal espanyola de Podemos o de qualsevol altra… si aquests quatre diputats valencians, els únics valencians en eixe parlament amb lleialtat valenciana, ja que tots els altres es deuen a altres lleialtats, no defensen els interessos dels valencians per damunt de tot, no ho farà ningú més. ]
Heus ací els 32 diputats valencians en el Congrés
Un total de 15 representants per la província de València, 12 per la d’Alacant i 5 per la de Castelló
Elena Bastidas, PP. (Alzira, 1969) Ha estat alcaldessa de la seua ciutat natal durant dotze anys, presidenta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i diputada provincial. Aposta renovadora de la líder dels populars valencians, Isabel Bonig.
Belén Hoyo, PP. (València, 1984) Diputada en el Congrés durant la legislatura passada, coordinadora del PP a la província de València i vicesecretària nacional de les Noves Generacions. És llicenciada en Dret i Ciències Polítiques per la Universitat de València.
Rubén Moreno, PP. (Castelló, 1958) Diputat i portaveu del PP en la Comissió de Sanitat del Congrés durant la legislatura passada, també ha estat secretari general del Ministeri de Sanitat. És doctor en medicina per la Universitat de València i ha ocupat diversos càrrecs en l’Administració nacional i en l’autonòmica.
José María Chiquillo, PP. (Sumacàrcer, 1964) Llicenciat en Dret, ha estat diputat en el Congrés amb Unió Valenciana, cambra a la qual torna al cap de més d’una dècada, ara amb el Partit Popular, grup polític que va representar com a senador. Coordinador a Espanya del Programa de la UNESCO de la Ruta de la Seda.
Juan Vicente Pérez, PP. (Benissanó, 1963) Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Cardenal Herrera – CEU, és empresari de l’hosteleria en una empresa familiar i professor associat de la ‘Escuela Internacional de Protocolo de València’. Ha estat regidor a l’ajuntament de la seua localitat natal i ha exercit diverses responsabilitats a la Diputació de València. Diputat al Congrés des del mes de gener passat, que va substituir Ignacio Uriarte.
Joan Baldoví, Compromís-Podemos. És el moment. (Sueca, 1958). Va estudiar Magisteri a la Universitat de València i ha estat mestre. Va ser regidor i, posteriorment, alcalde de Sueca entre el 2007 i el 2011 i ha estat diputat al Congrés per Compromís-Equo.
Ángela Ballester, Compromís-Podemos. És el moment. (València, 1980). Llicenciada en Història per la Universitat de València i graduada en Relacions Internacionals i Interculturals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és secretària de Coordinació en l’executiva estatal de Podem.
Enric Bataller, Compromís-Podemos. És el moment. (València, 1965) Doctor en dret i llicenciat en Geografia i Història, és advocat i professor del departament de Dret Civil de la Universitat de València des del 1998. Militant d’Iniciativa del Poble Valencià, va ser candidat al Senat per Compromís en les eleccions generals del 2011.
Rosanna Pastor, Compromís-Podemos. És el moment. (Alboraia, 1960) Va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic de València (ESAD). L’actriu valenciana ha protagonitzat diverses pel·lícules per a cine i televisió i ha obtingut diversos guardons, entre els quals destaca el Goya del 1995 per la seua actuació en Terra i llibertat, de Ken Loach.
Txema Guijarro, Compromís-Podemos. És el moment. (Madrid, 1965). Llicenciat en Economia per la Universitat Autònoma de Madrid, ha destacat com a especialista en sociologia del consum i recerca de mercats a la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat també assessor del departament de recerca de mercats de Telefónica de España.
Ana Botella, PSOE. (València, 1958) Llicenciada en Geografia i Història, és funcionària de carrera de la Generalitat Valenciana des del 1987. Ha estat delegada del Govern i directora general de l’Institut Turístic Valencià, i actualment és cap d’àrea de Foment de la Competitivitat de l’Impiva de la Generalitat Valenciana.
José Luis Ábalos, PSOE. (Torrent, 1959) Professor de primària. Membre de l’executiva del PSPV i secretari general del PSOE a la província de València, ha estat regidor i portaveu socialista a l’Ajuntament de València, i també diputat provincial. Des del 2009 és diputat al Congrés.
Maria Such, PSOE. (València, 1990) Filla de l’històric Toni Such, aquesta advocada és secretària general dels Joves Socialistes de la Ribera del Xúquer.
Vicente Ten, Ciutadans. (València, 1966) Economista que treballa com a funcionari d’Hisenda, sense passat polític. Ha estat director financer en el sector privat i també empresari en una pime del sector industrial.
Toni Cantó, Ciutadans. (València, 1965) Aquest actor valencià, després de començar en Ciutadans, va fer el pas a la primera fila de la política nacional el 2011, en ser elegit diputat al Congrés sota el guiatge de Rosa Díez en UPyD. Després de mantenir discrepàncies amb la direcció del seu partit per la renovació de la formació i la confluència amb Ciutadans, es va donar de baixa d’UPyD i es va integrar en el partit d’Albert Rivera.
Alacant
José Manuel García Margallo, PP. (Madrid, 1944) Doctor en dret per la Universitat Miguel Hernández d’Elx i inspector tècnic fiscal de l’Estat. Ha estat diputat a les Corts Generals entre el 1977 i el 1994, europarlamentari des del 1994 fins al 2011 i ministre d’Afers Exteriors durant la legislatura passada en el Govern de Mariano Rajoy.
Loreto Cascales, PP. (Santa Pola, 1977) Llicenciada en Filologia Anglesa, ha treballat com a cap de departament en empreses internacionals. Regidora de l’Ajuntament de Santa Pola i exdiputada provincial.
Joaquín Albaladejo, PP. (Torrevella, 1973) Llicenciat en Dret per la Universitat d’Alacant, és agent de la propietat immobiliària. Regidor a l’Ajuntament de Torrevella –on ha estat delegat d’Hisenda i portaveu de l’equip de govern entre el 2009 i el maig de 2015– i exdiputat provincial de Turisme.
Gerardo Camps, PP. (Barcelona, 1963) Llicenciat en Dret per la Universitat de València, ha estat diputat a les Corts Generals en les V, VI i VII legislatures, secretari d’estat de la Seguretat Social amb José María Aznar com a president del Govern, diputat a les Corts Valencianes i conseller d’Economia i Hisenda i vicepresident segon del Consell que va presidir Francisco Camps entre el 2007 i el 2011.
Rita Bosaho, Compromís-Podemos. És el moment. (Malabo, Guinea Equatorial, 1965) Llicenciada en Història per la Universitat d’Alacant i màster en Identitats i Integració a l’Europa Contemporània, treballa en la sanitat pública. Entre altres col·lectius en què ha participat, Bosaho ha presidit l’Associació de Mediadors Socials Interculturals de la Comunitat Valenciana (Conviure).
Ignasi Candela, Compromís-Podemos. És el moment. (Crevillent, 1987) Llicenciat en Economia per la Universitat d’Alacant, actualment cursa el màster en Economia Internacional i Desenvolupament de la Universitat Complutense de Madrid. Militant d’Iniciativa del Poble Valencià, ha estat membre del Consell General de Compromís.
Rubén Martínez, Compromís-Podemos. És el moment. (Teulada, 1970). Doctor en Dret i professor titular de Dret Constitucional a la Universitat de València, és autor de diverses publicacions sobre dret constitucional.
Julián López, PSOE. (Almansa, 1971) Llicenciat en Econòmiques i professor universitari d’Economia. Diputat a les Corts Valencianes durant la legislatura passada. Ha estat secretari autonòmic de Model Econòmic i Finançament a la Generalitat actual.
Patricia Blanquer, PSOE. (Alcoi, 1973) Llicenciada en Econòmiques i Empresarials i professora a la Universitat Politècnica de València. Va ser portaveu del grup socialista a l’Ajuntament d’Alcoi i candidata a l’alcaldia el 2007. Diputada al Congrés des del 2012.
Herick Campos, PSOE. (la Vila Joiosa, 1976) Llicenciat en Sociologia i Expert Universitari de Dret del Turisme per la UNED. Diputat al Congrés des del 2004.
Marta Martín, Ciutadans. (Valencia, 1972) Doctora en Comunicació per la Universitat de Navarra i catedràtica de Comunicació Audiovisual i Publicitat a la Universitat d’Alacant, experta en ètica i deontologia publicitària. Ex d’UPyD, partit amb què va ser candidata durant les eleccions europees passades amb el número 15.
José Cano, Ciutadans. (La Nucia, 1979) Llicenciat en Dret i Especialitat d’Empresa per la Universitat Miguel Hernández d’Elx, és expert en franquícies, vendes i màrqueting. Premi Menció Honorífica de la Cambra de Comerç d’Alacant en el sector turístic.
Castelló
Miguel Barrachina, PP. (Sogorb, 1969) Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, treballa com a interventor tresorer de l’Administració local. Ha estat regidor, diputat provincial, diputat autonòmic, diputat al Congrés entre el 2004 i el 2011 i director general de Foment de l’Economia Social i del Fons Social Europeu del Ministeri de Treball entre el 2002 i el 2004.
Óscar Clavell, PP. (Vall d’Uixó, 1978) Llicenciat en Història per la Universitat de València, és edil a la localitat castellonenca des del 2004; en va ser alcalde des del 2011 –quan Isabel Bonig va abandonar el càrrec per a formar part del Consell– fins al 2015.
Artemi Rallo, PSOE. (Castelló, 1965) Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Jaume I de Castelló. Va ser diputat a les Corts Valencianes des del 1987 fins al 1995.
Marta Sorlí, Compromís-Podemos. És el moment. (Alcalà de Xivert, 1986) Treballadora social especialitzada en mediació familiar i drets humans i estudiant de Dret. Membre activa de Dones amb Compromís i portaveu comarcal de Compromís Maestrat-els Ports, i també consellera general i secretària general d’Organització dels Joves PV-Compromís.
Domingo Lorenzo, Ciutadans. (Mandin, Verin-Orense, 1954) Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, on també va estudiar Criminologia. Ha estat funcionari del Cos Nacional de Policia fins al 1995, director gerent d’El Corte Inglés.
FORA EUFEMISMES: NI C’S, NI PSOE, NI PP, NI PODEMOS, ELS VALENCIANS ENS TOPEM AMB L’ESTAT ESPANYOL QUE TOTS ELLS REPRESENTEN.
COMENÇA EL COMPTE ENRERE: DOS MESOS CLAU PER AL FUTUR DELS VALENCIANS
El Consell necessita tenir un interlocutor a Madrid amb què puga resoldre qüestions pendents que són clau per a la Comunitat Valenciana. El finançament, les inversions, el deute històric o la possible estabilitat del Govern valencià depenen del nou executiu
Miguel Giménez – Valencia | 04/03/2016 – 23:35h
Un moment d’una de les reunions mantingudes entre PSOE, Podem, Compromís i EU. EFE
Aquesta setmana s’ha celebrat el debat d’investidura en què Pedro Sánchez –com es preveia– no ha assolit el seu objectiu en primera votació ni en segona, i tot això malgrat les veus optimistes, com la de la vicepresidenta valenciana, Mònica Oltra, que va assegurar que amb dues nits d’insomni es podia arribar a un acord perquè el socialista fóra investit president. No obstant això, el pacte amb Ciutadans, tal com apuntava des del primer moment, ha estat insuficient, ja que, com advertien tots els actors d’aquesta història, no sumava (bé, sí que sumava, però només 130 vots, molt lluny de la majoria absoluta o ni tan sols d’una majoria simple).
Tanmateix, el procés que s’ha iniciat aquesta setmana és molt important per a la Comunitat Valenciana, ja que s’ha posat en marxa el rellotge per a formar un Govern a la Moncloa o la convocatòria d’unes altres eleccions generals que els valencians no es poden permetre. Vet ací unes quantes raons.
1.- El sistema de finançament actual, que ja era injust per a la Comunitat Valenciana, va caducar el 2014. És a dir, està pendent de reforma per a compensar els 1.300 milions d’euros d’infrafinançament que la Generalitat Valenciana deixa de percebre anualment per aquest desfasament –i que l’executiu valencià va incloure en els seus pressupostos per al 2016. El Consell necessita un Govern a Madrid amb el qual puga negociar aquest nou model de finançament més just i que reclamen tant els partits polítics com la societat civil.
2.- El deute històric. La Generalitat calcula en 16.000 milions d’euros el deute històric que té contret l’Estat amb la Comunitat Valenciana a causa del finançament tan deficient d’aquests últims anys. El Consell necessita un interlocutor a Madrid amb el qual puga pactar el reconeixement d’aquest deute o, almenys, renegociar-ne el pagament. Aquests 16.000 milions impliquen, aproximadament, un 30% dels més de 40.000 milions de deute que acumula la Generalitat.
3.- Dèficit en inversions. Una altra circumstància que es va repetint any rere any és el dèficit en inversions procedents dels pressupostos generals de l’Estat que rep cada exercici. El Govern de Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro tan sols preveu destinar el 8% del total de les inversions –molt lluny de la mitjana estatal– a la Comunitat Valenciana contra l’11% que exigeix el Govern del Botànic, circumstància que va portar el Consell a recórrer contra els PGE davant del Tribunal Constitucional, recurs que, de moment, ha estat admés a tràmit. La inversió principal que depén de l’Estat i que és vital per a l’economia valenciana és el Corredor Mediterrani.
4.- Refugiats. El Consell ha apostat, des del començament de la crisi humanitària dels refugiats a causa de la guerra de Síria, per l’acollida. No obstant això, les iniciatives valencianes –com la de noliejar un vaixell per a portar un miler de persones des dels campaments de Grècia fins a terres valencianes– han topat una vegada i una altra amb la barrera de l’executiu de Rajoy.
5.- Deute del consorci de la Copa de l’Amèrica. L’Ajuntament de València té un deute contret amb el Govern que s’acosta als 400 milions d’euros a causa del consorci de la Copa de l’Amèrica, quantitat que la institució que presideix Joan Ribó pretén que li siga condonada. El consistori valencià considera imprescindible la condonació del deute, que és inviable que assumisca.
6.- L’estabilitat del Govern. Des de Compromís han insistit fins no poder més en la necessitat que es trasllade un pacte “a la valenciana” –prenent com a referència l’Acord del Botànic– a Madrid. Això implica un acord de les forces d’esquerres –PSOE, Podem, Compromís i Esquerra Unida–, en què caldria algun suport o alguna abstenció més per a tirar avant, i que ajudara a pujar Pedro Sánchez a la presidència del Govern. No obstant això, el candidat socialista s’ha estimat més optar abans per un acord amb Ciutadans, que no ha tirat avant, malgrat els intents d’última hora per sumar més suports –entre els quals hi havia Compromís.
De segur que no seria igual per a l’estabilitat del Consell un executiu format íntegrament per forces d’esquerres que un altre en què estiguera Ciutadans, que s’ha mostrat contrari a reivindicacions com la del reconeixement del deute. Per no parlar de quatre anys més de Govern del PP a Madrid amb l’actual govern bicolor a la Generalitat.