Arxiu de la categoria: Política valenciana/estatal
Levante-EMV publica l’article “Los valencianos y España” de Víctor Baeta
per a engrandir cliqueu damunt
TEXT ORIGINAL (en roig allò no transcrit)
Los valencianos y España (1)
Antes de entrar a analizar la relación existente entre los valencianos y España, definamos los términos.
– Valencianos, es decir, los cinco millones de residentes de la actual Comunitat Valenciana, d’Orihuela-Oriola a Vinaròs, territorio del histórico Regne de València, borrado políticamente del mapa de Europa, por el “justo derecho de conquista” acción bélica que se plasmó jurídicamente en el decreto borbónico de Nueva Planta del 29 de junio de 1707.
– España o Nación española o Pueblo español o Estado español, es decir, la concreción del proyecto imperial de los soberanos de Castilla, explicitado en el primer artículo de la primera Constitución española, la de 1812, que dice:
Artículo 1: La Nación española es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios.
Definición que liga el concepto de España a la idea de Imperio y en consecuencia, la Nación española o España subsistirá mientras sobreviva el Imperio que forjó Castilla o, para ser rigurosos, mientras sobreviva el Imperio que forjaron los soberanos (reyes, oligarquías o parlamentos) que eligieron Castilla como metrópoli de su imperio. De ese Imperio castellano, rebautizado español desde 1812, en la actualidad, desprendidas ya las colonias de ultramar, solo restan los territorios de la antigua Corona de Aragón y los enclaves africanos de las Islas Canarias y las ciudades marroquís de Ceuta y Melilla. La relación con Navarra y Vasconia es ambigua, en apariencia de no dominio y basada en el pacto.
Para los valencianos la Nueva Planta de 1707 está vigente. La soberanía territorial que se define en ella y cuya única legalidad jurídica surge de «el justo derecho de conquista», es la base de todas las constituciones españolas, desde la primera de 1812, hasta la actual, pasando por la republicana de 1931. La soberanía que aduce el Estado español, por su génesis, es espuria y los treinta y dos diputados valencianos, diluidos en su parlamento, tan inocuos políticamente como los procuradores saharauis en las Cortes franquistas. Para los valencianos el Estado español solo es garantía de espolio. Al recaudar nuestros impuestos y decidir unilateralmente el pago del gasto y las inversiones públicas nos tratan como lo que somos para ellos: una colonia. Su criterio distributivo es: a estos les damos los restos y si quieren algo que se lo paguen.
Ahora, en mayo del 2017, asistimos de nuevo al baile de eunucos de los parlamentarios valencianos en Madrid, castrados y bien cebados, para asentir –no sin ciertas ‘distracciones’ demagógicas de algunos- ante la ignominia que representan los presupuestos del Estado español para con los cinco millones de valencianos. Decimos ‘distracciones’ porque, en esta segunda restauración monárquica, los valencianos somos ‘distraídos’ por la oposición de turno con la excusa que es el ‘otro’, el Gobierno central o autonómico respectivo en el poder, el responsable de que los valencianos seamos tratados con menosprecio por todos ellos. Estén las derechas españolas en el poder, estén las izquierdas españolas en el poder, la consideración por parte del Estado español respecto a los valencianos es siempre la misma: desaire y ninguneo.
A los valencianos no nos aprovechan los Rajoy o Rivera, pero tampoco los que aspiran a substituirles: los Sánchez o Iglesias, a los que se ha sumado entusiásticamente ‘nuestro’ Baldoví, para mejor “ofrenar noves glòries a…” la izquierda española. Pero ya tampoco el PPCV o el PSPV o Compromís o Ciudadanos o Podemos, supeditados todos ellos a lo que les marcan desde Madrid.
Los valencianos o ejercemos políticamente de valencianos o se nos continuarán miccionando encima de manera inmisericorde como desde siempre lo están haciendo. Los valencianos hemos de tomar nota de los navarros, de los canarios, de los catalanes y de los vascos.
Los valencianos hemos de evitar que nos distraigan con los cantos de sirenas de las derechas e izquierdas españolas que, con sus discursos, se reparten las clientelas para mantenernos a los valencianos bien divididos y mejor neutralizados.
El tren de la historia se acerca de nuevo y los valencianos esta vez nos hemos de aprestar para subirnos a él y no dejarlo pasar. Pero cómo subirnos y para que, será el motivo de otro artículo: Pacto federal o vía catalana (2).
Víctor Baeta de RV/PVE
València, mayo del 2017
Si ell ho diu…
El Director del Levante-EMV es mulla a favor dels 5 milions de valencians d’Oriola a Vinaròs
Pacte federal o Via catalana (2), article de Víctor Baeta
Pacte federal o Via catalana (2)
En el meu article anterior “Els valencians i Espanya” una idea força era aquesta: «la Nació espanyola o Espanya subsistirà mentre sobrevisca l’Imperi que va forjar Castella». Aquesta idea la vaig deduir després de llegir el llibre “Contra el «mite Carl Schmitt»” del professor murcià Jerónimo Molina Cano. La seua lectura em va portar al katéjon paulí, paraula que usa l’Apòstol dels gentils per a designar l’obstacle que deté la vinguda del Anticrist (2 Tes 2, 7). Agustí d’Hipona interpreta aquest obstacle com l’Imperi Romà: «Mentre perdure l’Imperi, el món no perirà» va afirmar; d’ací vaig inferir, a partir d’un katéjon nostre particular, que: “Mentre perdure [el=el seu] Imperi [el món=Espanya] no perirà”. Certament un Imperi que, amb la rebel·lió pacífica que s’ha iniciat ja en una part dels territoris de l’antiga i conquerida militarment Corona d’Aragó, sembla entrar ja en la seua fase terminal definitiva.
En aquest segon article, afigurant el final factible de l’Imperi –de l’autoritat suprema, de la sobirania imperial, eufemísticament rebatejada com la del «poble espanyol»– i la conseqüent liquidació d’aqueixa Espanya, la idea força que propose als valencians –perquè l’abanderen en aquest nou temps– és la «igualtat i llibertat sobirana» que ha de resplendir entre tots i cadascun dels antics súbdits de l’Imperi que esdevindran lliures, iguals i sobirans, per a poder pactar, entre ells, les seues dependències i independències. Superat l’Estat imperial de la «suprema autoritat» – traducció castellana en 1590 de souveraineté – caldrà, a partir dels Estats lliures i sobirans, construir un Estat modern neutral (Bodino), superador d’antinòmies. Un estat neutral, coordinador d’estats sobirans. Un estat d’estats sobirans que podrà esdevenir sobirà si és i no deixa de ser-ho, neutral.
Però per a arribar a açò seria necessari i previ, un pacte entre els demòcrates; es consideren republicans o no; ja siguen unionistes o sobiranistes o independentistes. Un Pacte entre demòcrates per a instaurar un nou Estat democràtic, modern i neutral. Un pacte entre demòcrates, compromesos a respectar en cada territori els resultats dels processos constituents generats democràticament en cadascun dels seus parlaments.
El pacte ha de ser entre, d’una banda, els demòcrates –republicans o no- partidaris de l’Estat unitari espanyol, que encara no s’han desprès de l’herència imperial i, d’una altra, els republicans, també demòcrates, territorials que xifren les seues esperances d’alliberament i prosperitat en instaurar Estats republicans independents del ‘Regne d’Espanya’. Aquest pacte és la condició necessària per a obtenir, a partir de la unitat d’acció, l’objectiu d’aconseguir majories constituents en tots els parlaments de l’Estat.
Delimitades ja les parts, passem al contingut del pacte que proposem:
- Proposem pactar un Estat confederal partint de la non nata i única proposta de constitució federal, la republicana de 1871. D’inici, proposem redactar els articles 42 i 43 de la següent manera:
Article 42º.- La sobirania resideix en els ciutadans, i s’exerceix en representació seua pels organismes polítics de la República constituïts per mitjà del sufragi universal.
Article 43: Aquests organismes són:
– els parlaments sobirans dels diferents Estats constituïts
– el parlament de la Confederació.
- Proposem pactar entre les parts la lleialtat mútua per a guanyar democràticament en cadascun dels parlaments, respectant els Estats sobirans que esdevinguen i, entre tots, el parlament de la Confederació.
Sense aquest pacte federal entre les parts, l’assumpció del Nou estat modern i neutral que nosaltres, sobiranistes valencians, entenem republicà, és del tot impossible. L’absència del pacte contribuirà a la continuïtat de la monarquia de matriu imperial i abocarà a la independència dels territoris amb capacitat per a aconseguir-la. Catalunya per manca d’aquest pacte ja ha iniciat aqueix procés de manera unilateral. Els valencians que majoritàriament no són independentistes però si ho som de republicans i confiem que arribat el moment el siguem també sobirans -d’un Estat valencià sobirà artífex d’una Confederació neutral- hem d’encapçalar aquest procés.
Però per a poder començar a avançar i poder parlar d’un Pacte Federal a partir de la realitat existent, entenem que és necessari acordar ja la derogació de la LEY DEL PROCESO AUTONOMICO Llei 13/83 (14/10/1983), forçada pels agents de l’Imperi escudats en el 23F, cosa que abordarem en un pròxim article: “De les autonomies de l’Imperi als estats de la Confederació” (3).
Víctor Baeta de RV/PVE
València, 10 de maig 2017
Els valencians (amb els pressupostos) no podem compartir aquesta alegria…
Tots plegats uns inútils…
La CAM no va ser “lo peor de lo peor”… López Abad i M. Dolores Amorós es defensen
Notícia relacionada: El FROB admet que va modificar actes de la CAM
[artículo de Víctor Baeta publicado en el Levante-EMV el 25.03.2015 ]
Ni gestión, ni control: expolio
(Conclusión por la desaparición de CAM, Bancaixa y Banco de Valencia)