Arxiu de la categoria: Política valenciana
FOTOS DE LA MARXA A PEU SOBIRANISTA DE PORTA DE SERRANS A L’ERMITA DE SANT JORDI AL PUIG DEL DARRER DIUMENGE D’OCTUBRE
En arribar la Marxa a peu a l’ermita Sant Jordi els sobiranistes valencians han desplegat una pancarta amb el lema PER LA SOBIRANIA VALENCIANA. Enric Tàrrega i Víctor Baeta han intervingut, el primer a petició de BLOC-Compromís amb un discurs identitari cultural fusterià i el segon en nom dels convocants sobiranistes d’ENV i RV/PVE, amb un discurs polític propi del sobiranisme valencià republicà, de superació de las divisions entre els valencians, en defensa dels seus interessos econòmics i socials i de reivindicació de l’Estat valencià, lliure i sobirà i perquè la bandera de la República Valenciana flamege al costat de la resta d’Estats a la seu de les Nacions Unides. En acabar els dos han tornat junts en un cotxe cap a València, l’un a Xirivella i l’altre a Benimaclet.
per engrandir cliqueu damunt
La Vanguardia analitza el think tank del valencianisme institucional i autonomista
Que el discurso valencianista esté marcando, en gran parte, la acción política de la izquierda valenciana no debería sorprender a nadie. Son muchos los factores que determinan esta realidad, pero hay uno que define muy bien el liderazgo que está adoptando este nuevo relato: la reflexión. O dicho de otro modo, la concreción de ideas a partir de un debate que lleva años realizándose en ciertos sectores de la sociedad valenciana. La Fundació Nexe es, en este sentido, la referencia obligada, el think tank del valencianismo político que ha logrado alimentar a partir de estudios, propuestas, investigaciones y, lo más importante, la movilización de inteligencia, el marco político del nuevo valencianismo, no sólo de Compromís. Nexe ofrece, en este sentido, una propuesta transversal.
En un momento crucial para la izquierda, especialmente para las fuerzas identificadas con el cuerpo ideológico de la socialdemocracia – modelo de gestión social que sufre una profunda crisis en todo el mundo -, sorprende que partidos como el PSPV no tengan un espacio de reflexión semejante a nivel autonómico. La Fundació Societat i Progrés, creada a tal fin, es hoy un foro prácticamente inactivo y dedicado más a promover actividades partidistas que a pensar en cuál debe ser el relato de una fuerza que fue fundamental en la generación de la autonomía valenciana en los años 80 y que hoy preside la Generalitat Valenciana. Y no será por la falta de materia gris, pues en torno al PSPV sigue habiendo una amplia nómina de reputados, e interesantes, cabezas pensantes. Pero, ausentes de un espacio como Nexe, solo encuentran acomodo para ofertar sus ideas en las instituciones públicas o en la universidad; y no todos.
Nexe, think tank creado a partir de l´Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, merece, por estas razones, atención. Su actual secretario general, Amadeu Mezquida, responsable de la campaña de Compromís en Valencia en las pasadas elecciones locales, subraya una clave: “nuestra reflexión ha superado el debate de la cultura y la identidad y ha entrado de lleno en otros ámbitos como la economía, el territorio o la regeneración democrática”. “La sociedad valenciana está cambiando hace tiempo, y Nexe ha querido observar este cambio y realizar propuestas; el siguiente paso es ser influyentes en las instituciones generando espacios compartidos para el debate”.
La izquierda en el sofá
En el año 2006 el periodista Ximo Ferrandis publicaba una obra que he revisitado: “L´esquerra al sofá”. En síntesis, el autor advertía, tras ofrecer una fotografía de la crisis de la izquierda valenciana desde 1995 (principalmente del PSPV) de la necesidad de que esta misma izquierda renovara objetivos y discurso en tiempos de hegemonía (absoluta) del PP, reconectando, principalmente, con esos sectores de los que se había, más o menos, divorciado. Otras obras como la del profesor Manuel Alcaraz, “De l´éxit a la crisi”, abundaban en esta hipótesis. De alguna manera, el valencianismo político, que tiene su mayor traducción en Compromís, ha sabido, en este sentido, tomar la delantera a los socialistas, aprovechar su crisis para ocupar espacios, y complicidades, con los ciudadanos decepcionados o insatisfechos con las soluciones ofertadas por la socialdemocracia clásica.
Vicent Flor, que fue el primer director académico de Nexe, recuerda que “entendimos que había que hacer algo tan sencillo como pensar, debíamos dar respuestas a las inquietudes que iban surgiendo, y ahí creo que hemos realizado un buen trabajo”. El catálogo de publicaciones lo confirma, así como la nómina de autores como Andrés Boix, Rafael Beneyto, Amadeu Mezquida, Carlos Villodres o el propio Vicent Flor; a lo que se suman colaboraciones de otros como Josep Vicent Boira o Miquel Valls. Estudios que han abordado desde la financiación, los nuevos modos de participación en la vida política, el corredor mediterráneo o, también, el valencianismo respecto a España.
El valencianismo político
Si en los 80 fue la socialdemocracia la que impuso el marco político de la sociedad valenciana, hoy es indudable que en gran parte es el valencianismo político el que se ha convertido en referencia. Un valencianismo político que incluso impregna la acción de la Generalitat Valenciana y de su president, Ximo Puig. De alguna manera, el secretario general del PSPV ha asumido gran parte de este nuevo relato valencianista o, tal vez, ya le era propio y ha encajado con esta nueva tendencia. En otros casos, como en el Ayuntamiento de Valencia, es aún más evidente, y al respecto vale la pena observar cómo el valencianismo político ha sabido ocupar espacios, como en la cultura popular y las tradiciones (las fallas) que antaño el PSPV trató con, digamos, marcada indiferencia. No ha sido casualidad, es el resultado de años de debate y propuestas.
Y no parece que este esquema sociopolítico vaya a cambiar sustancialmente en los próximos años. A la crisis de la socialdemocracia, que tiene en la fractura del PSOE un buen ejemplo, se suman las exigencias de una sociedad que exige un modelo diferente de relación con los partidos y con las instituciones. El valencianismo político ha sabido verlo desde hace tiempo, y su principal laboratorio de ideas, La Fundació Nexe, ha traducido esta inquietud en propuestas. El PSPV debería tomar nota; porque su futuro dependerá, quieran o no, de su capacidad para articular y liderar un discurso, su discurso. El tiempo dirá.
Una bona iniciativa…
Lluís Lucia el referent d’Isabel Bonig: “No anem a agitar el fantasma del catalanisme”
Va guanyar el d’Alacant
EUPV entre les ciutat de València o Alacant
Víctor Baeta reflexiona al voltant de l’escrit ‘Per un procés constituent valencià’ publicat per ANNA Notícies
Intent de reflexió al voltant de l’escrit ‘Per un Procés Constituent Valencià’publicat per ANNA notícies
1. Entenc que aquest escrit publicat per ANNA notícies, va dirigit a un sector del sobiranisme valencià.
2. En les darreres eleccions autonòmiques, d’un cens de 3,5 milions de valencians van votar 2,5 milions i d’estos 2,2 milions, el 91%, estan representats en les Corts valencianes: el 27%, valencians pel PPCV; el 21%, valencians pel PSPV; el 19%, valencians per la coalició Compromís; el 13%, valencians per Ciudadanos i l’11%, valencians per Podemos. Cap d’estes formacions és sobiranista i totes confien en que un finançament just i el foment d’inversions en infraestructures, per assolir el benestar dels valencians, és possible aconseguir-los dins de l’Estat espanyol. Del 9% de valencians que es va quedar sense representació, sols el 0,06% va votar una opció que desconfia programàticament de l’Estat espanyol i planteja la sobirania política i econòmica valenciana.
3. Davant aquesta realitat, pense que allò primer que hem de fer els que reivindiquem la República Valenciana com un fi en si mateix és coordinar-nos. El nostre primer objectiu hauria de ser portar sobiranistes, que així ho expliciten en el seu programa electoral, a les institucions.
4. Pense que molts sobiranistes valencians estan enlluernats i influenciats per allò que està succeint a Catalunya i pels termes que utilitzen els catalans, com són ‘pel dret a decidir’ o ‘procés constituent’ que allà tenen tot el sentit , però que ací, és la meua humil opinió, estan fora de lloc quan no tenim a cap diputat representant a un partit o coalició sobiranista al Parlament valencià.
5. El moviment sobiranista valencià, malgrat els atacs o provocacions o silencis dels seus enemics, ha d’intentar aparèixer com a no conflictiu. Buscar el suport davant la repressió i publicitar en excés aquesta repressió, pot portar a l’efecte contrari, el buscat pels enemics del sobiranisme valencià, que no és un altre que transmetre a les famílies valencianes: iaios, pares, fills… la por per agafar i flamejar senyals percebudes com a conflictives o la por per acudir a actes sobiranistes.
6. Som uns quants també els que pensem que la reivindicació de la República Valenciana ha d’anar unida a la qüestió econòmica i contra l’espoli, a la d’assolir-la per tindre una república del benestar, perquè amb ella els valencians viurem millor.
7. També i en aquest sentit, cal que quan reivindiquem la República Valenciana, hem de pensar en dirigir-nos a qualsevol resident de l’actual Comunitat Valenciana, d’Oriola a Vinaròs, al marge de la seua ideologia, siga votant del PPCV o de Podemos.
Són les meues opinions.
Víctor Baeta i Subias de RV/ Partit Valencianiste Europeu.
COMUNICAT DE PER UN PROCÉS CONSTITUENT VALENCIÀ
COMUNICAT de Per un Procés Constituent Valencià
Passat 9 d’Octubre, Diada Nacional dels Valencians, la policia espanyola requisava senyeres de lluita valencianes, les estrelades en roig o en blanc sobre franja blava, amb l’única raó “Que eixes banderes són independentistes”, durant la Processó Cívica, convocada per l’Ajuntament de València.
Passat 9 d’Octubre, Dia Nacional del País Valencià, participants en la manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre a la Ciutat de València per la vesprada, resultaven agredits per grups feixistes, en acabar l’acte.
Lluny de ser episodis aïllats i inconnexos, ambdós responen a una sola motivació: la criminalització de l’independentisme i el sobiranisme valencià, tot conculcant la llibertat d’expressió i de manifestació. I tot això durant la Diada Nacional del Poble Valencià, Diada de festa i de reivindicació col·lectiva, en la qual amb aquests fets es pretén instal·lar la por a manifestar i expressar amb llibertat, alegria i rebel·lia la reivindicació patriòtica valenciana, del dret a decidir dels valencians, de la vindicació de la pròpia sobirania dels valencians.
Considerem els fets d’especial gravetat i formant part d’una estratègia d’ocultament dels símbols sobiranistes valencians, de les veus que clamen pel dret a decidir dels valencians, de repressió i criminalització del sobiranisme valencià, davant dels quals restar impassibles no és possible.
Davant dels fets, nosaltres, des de Per un Procés Constituent Valencià, manifestem la nostra solidaritat amb les persones i entitats que han sofert l’actuació repressiva i exigim l’esclariment dels fets i les responsabilitats que corresponguen, així com la pressa de mesures per a què mai més no es tornen a produir fets semblants.
Les senyeres sobiranistes valencianes, la reivindicació de la sobirania valenciana i del dret a decidir, no poden ser objecte de criminalització. Cap demòcrata pot girar l’esquena davant això.
Els valencians i les valencianes conquistarem la nostra pròpia llibertat, recuperarem la nostra sobirania, amb la fermesa i amb l’orgull, amb la determinació i la raó.
Avancem cap a la Sobirania Valenciana!
Per un Procés Constituent Valencià i per la República Valenciana!