Arxiu de la categoria: Politica

Política estatal, Republicanisme

MANIFEST REPUBLICÀ, 14 d’Abril del 2017

Deixa un comentari

MANIFEST REPUBLICÀ
14 d’Abril del 2017
dels partits republicans sotasignats

En aquesta emblemàtica data del 14 d’Abril, els partits republicans que coosignem aquest escrit, mirem al futur però no deixem de valorar el passat i el present. I ho fem dirigint-nos a tots els demòcrates, súbdits del Regne d’Espanya, es consideren republicans o no, siguen de dretes o d’esquerres, amb creences religioses o sense elles, amb identitats culturals diverses i siguen els que siguen els subjectes de sobirania al que aspiren a ser lleials.

Ens dirigim a tots els demòcrates que per sobre de diferències ens uneix el ser súbdits d’un Estat que té la seua última data de reelaboració jurídica (la primera va ser en 1812), en el retocat decrete nº 138, publicat el 30 de setembre de 1936, de l’auto denominada Junta de Defensa Nacional dels generals revoltats el 18 de juliol d’eixe any, autèntic subjecte, aquesta Junta, del poder constituent actual. Des de llavors i amb una sèrie de lleis concatenades, sense cap mena de discontinuïtat, entre elles:

– Llei de 7 de juny de 1947 per la qual Franco restaura la monarquia;

– Llei de 22 de juliol de 1969 per la qual es designa a Juan Carlos com a successor del Dictador

s’ha arribat a l’actual i última llei fonamental publicitada com a Constitució del 78 pels que la van consensuar. En aquests vuitanta anys el règim ha disposat de tres ‘Caps d’Estat’ a-democràtics, no electes democràticament: Franco, Juan Carlos de Borbó i Felipe de Borbó.

Açò és el que ens uneix a tots els demòcrates: formar part d’un Estat, l’actual Regne d’Espanya, que sense precedents en l’Europa democràtica, té un origen espuri.

Encara que no ens enganyem. Reconeixem la realpolitik dels súbdits del Regne, que adoctrinats per tota la classe política institucional i no institucional, s’han manifestat majoritàriament en les urnes, fins ara, per considerar intranscendent els orígens d’aquest Estat i han valorat que els compensava mantenir-ho.

Però l’edifici sorgit en 1936, ara en el 2017, té serioses esquerdes que amenacen la seua existència. A la corrupció sistèmica, a la inexistència de la divisió de poders, al sistema sancionador que recapta fins a per respirar i a la demagògia insofrible de tota la classe política en els últims anys, s’ha sumat ara la ruptura del consens dels sectors catalans conservadors que van donar suport a l’última llei fonamental del règim sorgit en 1936: la Constitució de 1978. La unitat d’aquests sectors moderats catalans amb Esquerra Republicana de Catalunya, formació sense compromisos per no haver participat en el pacte i consens de 1978, ha possibilitat una majoria republicana en el parlament català amb el mandat per part de l’electorat d’iniciar un procés constituent per la República Catalana.

Davant aquesta situació els demòcrates tenim una oportunitat.

És ara quan els republicans hem d’iniciar un moviment pacífic i democràtic per una refundació democràtica de l’Estat. És el moment en què els demòcrates ens hem de coordinar, tant a nivell estatal com a autonòmic, per a guanyar amb àmplies majories els parlaments respectius: l’estatal i, també, els autonòmics, per a la causa republicana.

Entenem que el deteriorament de l’actual règim i a la vista de la ruptura que s’ha iniciat a Catalunya, ens reclama a la resta de demòcrates solucions/propostes que partisquen de la, no promulgada, Constitució Republicana Federal de 1873.

Ara és el moment.

Sogorb, 14 d’abril de 2017.

Unión Republicana, Esquerra Nacionalista Valenciana, Tierra Aragonesa, ARDE, República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu, Sobirania i República, Bloque Aragonés, Acción Republicana de Guadalajara

Per a adherir-se: info@coordinadorarepublicana.org

 

Política estatal, Republicanisme


Manifiesto republicano
14 de Abril 2017

1 comentari

MANIFIESTO REPUBLICANO

14 de Abril del 2017

de los partidos republicanos abajo firmantes

            En esta emblemática fecha del 14 de Abril, los partidos republicanos que coofirmamos este  escrito, miramos al futuro pero no dejamos de  valorar el pasado y el presente. Y lo hacemos dirigiéndonos a todos los demócratas, súbditos del Reino de España, se consideren republicanos o no, sean de derechas o de izquierdas, con creencias religiosas o sin ellas, con identidades culturales diversas y sean cuales sean los sujetos de soberanía al que aspiren a ser leales.

Nos dirigimos a todos los demócratas que por encima de diferencias nos une el ser súbditos de un Estado que tiene su última fecha de reelaboración  jurídica (la primera fue en 1812), en el retocado decreto nº 138, publicado el 30 de septiembre de 1936, de la autodenominada Junta de Defensa Nacional de los generales sublevados el 18 de julio de ese año, autentico sujeto, esa Junta, del poder constituyente actual. Desde entonces y con una serie de leyes concatenadas sin atisbos de discontinuidad, entre ellas:

– Ley de 7 de junio de 1947 por la que Franco restaura la monarquía;

– Ley de 22 de julio de 1969 por la que se designa a Juan Carlos como sucesor del Dictador

se ha llegado a la actual y última ley fundamental publicitada como Constitución del 78 por los que la consensuaron. En estos ochenta años el régimen ha dispuesto de tres ‘Jefes de Estado’ a-democráticos, no electos democráticamente: Franco, Juan Carlos de Borbón y Felipe de Borbón.

Esto es lo que nos une a todos los demócratas: formar parte de un Estado, el actual Reino de España,  que sin precedentes en la Europa democrática, tiene un origen espurio.

Aunque no nos engañamos. Reconocemos la realpolitik de los súbditos del Reino, que adoctrinados por toda la clase política institucional y no institucional, se ha manifestado mayoritariamente en las urnas, hasta ahora, por considerar baladí los orígenes de este Estado y han valorado que les compensaba mantenerlo.

Pero el edificio surgido en 1936, ahora en el 2017, tiene serias grietas que amenazan su existencia. A la corrupción sistémica, a la inexistencia de la división de poderes, al sistema sancionador que recapta hasta por respirar y a la demagogia insufrible de toda la clase política en los últimos años, se ha sumado ahora la ruptura del consenso de los sectores catalanes conservadores que apoyaron la última ley fundamental del régimen surgido en 1936: la Constitución de 1978. La unidad de estos sectores moderados catalanes con Esquerra Republicana de Catalunya, formación sin compromisos por no  haber  participado en el pacto y consenso de 1978, ha posibilitado una mayoría republicana en el parlamento catalán con el mandato por parte del electorado de iniciar un proceso constituyente por la República catalana.

Ante esta situación los demócratas tenemos una oportunidad.

Es ahora cuando los republicanos hemos de iniciar un movimiento pacífico y democrático por una refundación democrática del Estado. Es el momento en que los demócratas  nos hemos de coordinar, tanto a nivel estatal como autonómico, para ganar con amplias mayorías los parlamentos respectivos: el estatal y, también, los autonómicos, para la causa republicana.

Entendemos que el deterioro del actual régimen y a la vista de la ruptura que se ha iniciado en Catalunya, nos avoca al resto de demócratas a soluciones/propuestas que partan de la, no promulgada, Constitución Republicana Federal de 1873.

Ahora es el momento.

Segorbe, 14 de abril de 2017.

 Unión Republicana, Esquerra Nacionalista Valenciana, Tierra Aragonesa, ARDE, República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu, Sobirania i República, Bloque Aragonés, Acción Republicana de Guadalajara.

[para adherirse: info@coordinadorarepublicana.org ]

Política valenciana

Neix un corrent per reforçar el nacionalisme del Bloc

Deixa un comentari

Neix un corrent per reforçar el nacionalisme del Bloc

Moisés PérezMoisés Pérez Publicat el 9 de març de 2017
 Vicent Marzà, Rafa Carbonell Àgueda Micó, Enric Morera i Joan Baldoví.
Vicent Marzà, Rafa Carbonell Àgueda Micó, Enric Morera i Joan Baldoví.
El valencianisme polític està en plena ebullició. Amb Compromís sense cosir els esfilagarsaments pendents, la confluència amb Podem i la «dissolució de la qüestió nacional» ha obert unes ferides que no s’han tancat al Bloc, la pota majoritària de la coalició. Després de diverses reunions a Torrent i Xilxes, 160 militants han creat un corrent al si de la formació anomenat Bloc i País. Sense quasi càrrecs destacats excepte la diputada a les Corts Valencianes, Mònica Àlvaro, l’alcalde de Xeresa, Tomàs Ferrandis, o el primer edil de Pedreguer, Sergi Ferrús, aquesta facció està formada majoritàriament per militants de base. Amb 160 adhesions, de moment, reivindiquen «la supressió de la barrera electoral del 5%», més democràcia interna i remarcar el nacionalisme de la formació contra estratègies com ara «el valencianisme de comboi».
Estampar la firma per concórrer de bracet de Podem va ser un autèntic mal tràngol per al Bloc. Tot i l’èxit electoral a la primera volta de les espanyoles, les ferides no van tancar-se. Les maniobres per què el resultat final de la militància fos si, van empipar diversos dirigents i militants de la formació. Tant que Rafa Carbonell, en aquell moment cap de gabinet del conseller Rafael Climent, va plantar batalla contra Àgueda Micó, actual coordinadora nacional de la formació. Finalment, va haver-hi una candidatura única. Un consens que s’ha evidenciat forçat, i que s’ha trencat en diversos episodis com ara el nomenament d’Enric Nomdedeu com a secretari autonòmic d’Ocupació o durant la destitució de Mònica Cucarella com a directora general d’Internacionalització.

Una pugna interna, però, que amaga una fina lluita ideològica de rerefons. Tot i els avanços en qüestions com ara la competència lingüística i el tancament de files amb el decret de plurilingüisme, al Bloc s’ha obert una xicoteta escletxa. Hi ha militants i dirigents que observen en preocupació «la dissolució de la qüestió nacional» i que no congreguen amb la denominada estratègia del valencianisme de comboi. Unes diferències ideològiques, amb un punt de fractura generacional, que s’hi sumen a les ferides supurant en silenci pel pacte amb Podem.

Fruit d’aquestes preocupacions fa un any i escaig desenes de militants van començar a debatre en dinars i sopars de partit. Parlaven sobre el futur de la formació. I si en aquell moment l’empipament a les primàries de Compromís per a les eleccions valencianes del 2015 podia ser anecdòtic, les fissures de l’acord amb Podem van impedir una marxa enrere. Tant, que aquest diumenge a Guardamar de la Safor, després de dues trobades a Torrent i Xilxes, va impulsar-se un nou corrent al si Bloc, anomenat Bloc i País.

Amb 160 adherits de moment, van ser escollits com a membres de l’executiva del corrent Miquel Bononat, com a portaveu nacional; Vicent Fernàndez i Capilla, com a secretari d’organització, i Andreu Bañuls, Lluis Òscar García, Noélia Alberola, Miquel Joan i Laia Vilanova com a representants del secretariat nacional. Tanmateix, l’alcalde de Xeresa, Tomàs Ferrandis; l’alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús, i la diputada a les Corts Valencianes, Mònica Àlvaro, s’han sumat al corrent. Una facció que necessitarà més del 3% dels militants de la formació per compartir amb el Bloc d’Esquerres i Sobiranista (BES) la consideració de corrent intern.

A la ponència política del corrent, a la qual ha tingut accés EL TEMPS, es reivindica el llegat d’Unió del Poble Valencià, la formació antecessora del Bloc, i s’aposta perquè «augmente el perfil com a partit nacionalista del Bloc i que s’evite per davant de tot, convertir el partit en un apèndix de l’esquerra espanyola, doncs podria ser el principi de la fi de l’organització», en referència clara a Podem. Bloc i País, a més, aposta per «la supressió de la barrera electoral del 5%» -un colp d’ull a una possible aventura solitària dels nacionalistes, tal vegada-, «treballar perquè el Bloc no es col·ligue en futures eleccions amb partits que puguen fer perdre la idiosincràsia nacionalista del Bloc», una formació més democràtica i «per treballar amb l’objectiu d’evidenciar la necessitat que té el País Valencià de poder decidir el seu futur».

«S’ha diluït la qüestió nacional», argumenta a EL TEMPS Vicent Fernàndez i Capilla, com a motiu per al naixement del corrent. «A Compromís s’ha prioritzat l’eix social sobre el nacional. I ambdós són igual d’importants. Són indissociables», complementa Miquel Bononat. Des del corrent, de fet, alerten que aquesta «pèrdua de pes de la qüestió nacional» podia quedar tocada amb una altra confluència amb Podem. «La concurrència amb Podem va realitzar-se sense tindre en compte el resultat del referèndum a la militància que va dir no», censura Vicent Xavier Vila, de Compromís Ontinyent, que remata: «No podem estar mirant sempre a Podem. Som un partit d’estricta obediència nacional valenciana. Els nostres estatuts aposten per posicionaments propers a l’independentisme, de fet».

Tal com s’apunta a la ponència política, Fernàndez i Capilla afirma que «no naixen contra ningú, naixem per a sumar. I creiem que la forma més útil per fer valdre el nacionalisme del Bloc era impulsant un corrent amb unes idees que comparteixen molts militants, estem segurs». «Era necessària una iniciativa com aquesta. Cal reivindicar els nostres principis i clarificar Compromís», apunta Mònica Àlvaro. «Naixem amb molta il·lusió, sense cap esperit de revenja. Només volem sumar i reivindicar els nostres principis», afirma Sergi Ferrús.

Aquesta reivindicació del perfil més nacionalista del partit xoca amb l’estratègia del denominat valencianisme de comboi. «El Bloc no és això», diu contundent Vila. «Aquesta línia no quadra bé amb el Bloc», afegeix Bononat. «No som essencialistes, ni puritans. Comprenem aquesta estratègica. Però no potser aquesta tàctica el corpus ideològic del nostre nacionalisme», explica Vila. «Hem de deixar, d’una vegada per totes, aquesta visió sucursalista de Madrid», rebla Bononat.

Un moviment que, segons reconeix Vila, «hi ha majoria de gent vinculada a Rafa Carbonell, tot i que no tots van votar-hi aquesta opció». Fonts consultades per aquest setmanari, apunten que el portaveu nacional del Bloc «de moment, no planteja sumar-se a aquesta iniciativa, ja que no és partidari de les estratègies de crear corrents». El Bloc suma un segon corrent que clama per reforçar el perfil nacionalista. El valencianisme en plena ebullició.

Política catalana, Política estatal

Homs: no caminaràs sol…

Deixa un comentari

El proper dilluns dia 27 caldrà tornar a acompanyar un càrrec electe fins a les portes del jutjat a Madrid. En Francesc Homs, que el 9 de novembre del 2014 era portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya, serà jutjat per prevaricació i desobediència per haver organizat el procés participatiu del 9N. Per haver posat unes urnes i que poguéssim parlar els catalans pel seu futur.