Arxiu de la categoria: Politica

La ‘Declaració republicana de Sagunt’ arranca amb el suport de regidors, alcaldes, diputades i senadores

Adhesions a www.coordinadorarepublicana.org

10 de Maig de 2018 ·
Nota de Premsa – Convocatòria als mitjans de comunicació
 LA ‘DECLARACIÓ REPUBLICANA DE SAGUNT’ ARRANCA AMB EL SUPORT DE REGIDORS, DIPUTATS I SENADORS
Càrrecs públics valencians manifestaran el seu compromís amb la República aquest diumenge a Sagunt on es reuniran regidors, alcaldes, diputats i senadors valencians que donen suport a la superació democràtica del Règim del 78 i la Monarquia.
Organitzat per la Coordinadora del País Valencià per la República (CPVR) el diumenge 13 de maig se celebrarà una trobada de càrrecs públics en suport de la República com a model d’Estat que supere el Règim del 78 i la monarquia. Un model d’Estat, aquest últim, que la Coordinadora republicana assenyala com a “antidemocràtic per la seua gènesi i desenvolupament, esgotat políticament i incapaç de satisfer les mínimes necessitats vitals dels valencians i protegir els seus drets polítics i socials”.
La Trobada farà pública la DECLARACIÓ REPUBLICANA DE SAGUNT, document que començarà a ser presentat a partir del dilluns 14 de maig en les institucions per a recollir adhesions amb la intenció de ser majoritari en aquestes.
L’acte del pròxim diumenge va comptar des del primer moment amb el suport mitjançant un acord unànime, el 8 de març passat, de la Junta de Govern de l’Ajuntament de Sagunt, encapçalat per l’alcalde Quico Fernández de COMPROMÍS. Tres mesos escassos d’acció política republicana inèdita, de la CPVR, han propiciat l’adhesió  inicial  de mig centenar de càrrecs públics valencians, la majoria  regidors i també alcaldes, diputades i senadores, com Enric Pla -alcalde de Vinaròs-, Rosa Pérez -diputada provincial i Coordinadora General de EUPV- o Pilar Lima -senadora valenciana i membre del CCV de PODEM-.
Per la seua banda, Ximo Puig, President de la Generalitat, ha enviat un saluda a la CPVR on  “agraeix que li hagen convidat a la trobada de càrrecs públics valencians en suport de la Declaració republicana de Sagunt“ i la Coordinadora, en contestació, ha valorat “la consideració del President de la Generalitat Valenciana per aquesta iniciativa en favor de la democràcia, la llibertat i la sobirania valenciana”
La jornada començarà a les 11:00 en l’exterior de l’estació de trens de Sagunt i iniciarà una marxa a peu fins a ‘Els Alquerietes’, lloc on en 1873 i mitjançant un pronunciament militar es va enderrocar la I República i es va restaurar la monarquia borbònica.
La Trobada també recollirà les reivindicacions essencials dels valencians que el Règim del 78, després de 40 anys, ha demostrat nul·la voluntat per aconseguir-les: condicions laborals i prestacions socials dignes, llibertat d’expressió i polítiques de drets plens, defensa del valencià, finançament just i dret a decidir.
Sobre la Coordinadora: Integra a una trentena d’organitzacions polítiques, sindicals i socials. Anteriorment va convocar diverses mobilitzacions – manifestacions i trens republicans- i la I Convenció per la República en el 2007. La Trobada de càrrecs públics per la República s’emmarca en la resposta a la situació d’emergència social donada per la precarització de les condicions de vida i treball, l’infrafinançament econòmic i per l’onada de repressió política empresa per l’Estat i la Monarquia.
Més informació: Víctor Baeta 650 537 213 // César Lledó 620 22 87 83 www.coordinadorarepublicana.org

La renúncia del valencianisme cultural a una proposta política VALENCIANA republicana, article de Víctor Baeta

La renúncia del valencianisme cultural a una proposta política republicana
Un bon amic republicà, i valencià per damunt de tot, m’envia aquest cartell:    Vaig a intentar, de manera constructiva, aprofundir en el missatge polític que desprèn. Aquest cartell tan senzill  i benintencionat dels amics republicans de Castelló, ens pot servir com paradigma del perquè amb aquestes  dos senyals: bandera tricolor i quatre barres,  es troben tan a gust l’esquerra espanyola i el valencianisme cultural majoritari, també. Els primers veuen reflectir en el cartell la seua proposta política espanyola sense cap altra alternativa (política) republicana que els face nosa o ombra i el valencianisme cultural accepta agraït que el republicanisme espanyol tingué en compte la seua cultura representada per les quatre barres nues.
La política per a ells, la cultura per a nosaltres.
I tots contents, perquè el valencianisme cultural majoritari no aspira a més.
El senyal de les quatre barres és tan ben acceptat al País Valencià entre l’esquerra espanyola perquè no els suposa cap problema polític amb el que lidiar o negociar, simplement és un senyal cultural i políticament inofensiu. Darrera d’aquest senyal, de les quatre barres nues, no hi ha cap proposta o alternativa política.
A Catalunya aquest senyal té un altre significat. Representa políticament els partidaris de l’autonomisme espanyol, però ací al País Valencià és el senyal que representa, per a la majoria del valencianisme cultural, la llengua i història compartida amb Catalunya i que l’esquerra espanyola els assegura que en una altra Espanya aquesta cultura compartida estarà assegurada.
Una vegada li vaig preguntar a la diputada Marina Albiol, en un dels trens republicans que va organitzar la CPVR, que si es considerava valenciana i ella, copsant la intenció política de la pregunta que li feia un sobiranista republicà valencià, en va contestar amb un somriure sorneguer: “Jo sóc de Castelló i dels Països Catalans” . Apa, que t’ha paregut morrut -vaig pensar- admirat de l’eixida intel·ligent de la política espanyola. Políticament espanyols, culturalment valencians/catalans, aquesta és la fórmula d’èxit de l’esquerra espanyola: PSOE, Compromís, EUPV, Podemos… i que el valencianisme cultural accepta. El valencianisme majoritari ha renunciat a la política, al poder, i sols aspira a sobreviure culturalment, a allargar l’agonia de la seua cultura en el fumador d’opi que l’ofereix l’esquerra espanyola.
Sense un Estat darrera els valencians, i la nostra cultura, tenim els dies comptats.
Ja no és suficient per als valencians “Fer País”, ara ens cal ja, ens hi va la supervivència, “Fer República”.
I ens cal fer-la en tot moment i en tots els llocs.
El 9 de juliol del 2009 finalitzava a Barcelona  la sisena etapa del Tour de France. De tots és sabut que tots aquells que volen reivindicar les propostes polítiques dels seus països, el Tour és el lloc adient per a publicitar-se. Doncs, pensat i fet,  allí em vaig desplaçar amb el senyal que reivindica la proposta (POLÍTICA) republicana i sobirana dels valencians; la bandera històrica d’Esquerra Valenciana que l’artista Lluís Dubón va immortalitzar amb el seu cartell “Germans al front”. Allí estava jo, en el Pla del Palau de Barcelona, per a ser visualitzat, si tenia la sort que l’helicòpter em gravara, com a políticament valencià, sobirà i republicà. Per recordar el moment em vaig fer una foto amb una catalana amb una bandera política –no cultural– la bandera que reivindica la República Catalana i al seu costat jo, un valencià amb una altra bandera política –no cultural– que reivindica la República Valenciana, lliure i sobirana. Dues banderes polítiques i republicanes.
Dues banderes polítiques de lluita i combat contra el règim del 78/39.I un apunt final.
Els sobiranistes valencians republicans que reivindiquem l’Estat valencià, la República Valenciana, lliure i sobirana, per a poder, els valencians, fer o desfer, acceptar o rebutjar, per a poder ‘anar’ a on vullgam, o per a poder ‘tornar’ d’on vullgam; per a poder tenir la capacitat de pactar o negociar amb qui siga en pla d’igualtat, dic que hem escollit com senyal per a reivindicar la República Valenciana aquest senyal històric. I hem arribat a la conclusió que aquells que diuen no acceptar aquest senyal, en realitat el que no accepten és allò que representa, la reivindicació de la República Valenciana , lliure i sobirana. El valencianisme polític, el sobiranisme valencià republicà, té el seu senyal per a reivindicar la República Valenciana i sols els que no accepten que els valencians siguem lliures, sobirans i republicans, són els que la rebutgen i neguen.
Víctor Baeta, de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu

El món del nacionalisme valencià… vist per un usuari (valencià) de Racó català

Sukhoi 271 👍 500

El món del nacionalisme valencià cada dia fa méees perea.
El valencianisme d’esquerres abandonat per un Bloc tocat de mort i eclipsat per Mó i Compromís, vagant desemparats sense rumb i consolant-se en l’única esperança del mal menor i de que no torne a governar la dreta espanyolista
El sector fusterià purità, preservador de les velles glòries, donant lliçons de nacionalisme i repartint carnets de catalanitat a tot Cristo
Els de República Valenciana començant la casa per la teulada
ERPV que no sap ni per on bufa l’aire
Els valencianistes de dreta mig perduts; uns callen i segueixen en Compromís perquè perdre la poltrona i el sou no és una opció, i els pocs amb un mínim de decència política s’agrupen en la nova DV, que dóna cada pas endavant amb por per a que no se’ls titlle de nacionalistes.
En fi, molta mandra.

La CUP [i Podemos] ha salvat el cul de Felipe de Borbón

L’article 99 de la Constitució (article concatenat de les lleis franquistes) permet al Cap de l’Estat (Franco, JuanCarlos, Felipe) d’evitar que es vote al parlament espanyol un pretenent a President de Govern no desitjat.
Si hi ha un que té la majoria i no és desitjat per les oligarquies i poders fàctics que van dissenyar l’actual regim, concatenat amb el del 39, el Cap d’Estat no el proposa i punt. Al cap de dos mesos, SI EL SEU CANDIDAT NO IX, dissolt el parlament i noves eleccions.
(…)
Però en els parlaments autonòmics no es va preveure aquest matalàs. És el president del parlament qui proposa el candidat i si aquest NO ÉS DESITJAT pels poders fàctics que fonamenten el règim del 78 no poden evitar que el parlament el vote. A  partir d’eixe moment el Cap de l’Estat té que signar el nomenament. No pot evitar-ho perquè no té el matalàs de l’article 99.
Llavors si no ho signa es crea una crisi sense precedent i resta amb el cul a l’aire davant de totes les democràcies. És el que va dir Rubalcaba quan va dir que calia evitar, al cost que fora per a l’Estat, que un candidat empresonat o a l’exili passes la votació del parlament i en conseqüència calia fer el possible perquè no es poguera presentar o en el seu defecte que pergués la votació …
La CUP amb la seua abstenció ha fet de matalàs i ha evitat que Felipe de Borbon es tinguera que negar a signar un candidat NO DESITJAT, elegit per un parlament democràtic.
Es forçaran noves eleccions i el règim del 78 amb el seu cap al capdavant, respiren tranquils. Han fet valer allò que l’article 99 preveu I  a més s’han estalviat de tornar a empresonar de nou a un President de la Generalitat de Catalunya.