L’Or dels valencians
Arxiu de la categoria: Notícies
Rebel·lió al PPCV si Montoro desenvarca a la Comunitat Valenciana
Comunicat d’AIVCAM
Comunicado de AIVCAM tras la reunión con el abogado Antonio Montiel sobre contencioso cuotas participativas
Aivcam ha decidido dirigirse a la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo para que abra una investigación acerca del perjuicio a los derechos de los impositores conservadores de la CAM que les endosaron cuotas participativas y solicita testimonios de impositores conservadores para añadir a la petición.
AIVCAM tras la reunión realizada el martes 1 de julio del 2014 con el abogado de Valencia Antonio Montiel http://montiel-perezabogados.com/ ha decidido lo que sigue:
La incertidumbre sobre la permanencia del Banco de Sabadell como imputado por la vía penal en la causa que instruye el juez Javier González Bermúdez sobre la CAM es muy alta después de que la Fiscalía Anticorrupción, al frente de la cual está Antonio Salinas Casado, ha pedido archivar la causa de las cuotas de la CAM al no ver delito de estafa i, ello, a pesar de la contundente respuesta al recurso del BSAB que Carlos Gómez-Jara abogado de la Fundación CAM ha efectuado para intentar desviar sobre el BSAB las reclamaciones que, por la vía de lo civil, la Fundación CAM está siendo condenada.
AIVCAM que siempre ha evitado aumentar las pérdidas de los impositores conservadores que les endosaron de manera heterodoxa las cuotas participativas piensa que en estas circunstancias, en que el Fiscal del Estado coincide con el BSAB, es recomendable esperar a la resolución del recurso de apelación presentado por el BSAB, dado que la provisión de fondos para personarnos en la causa por parte de procuradora y abogado es substancial.
A la espera de esta resolución, como vía adicional pero ya decidida, AIVCAM de acuerdo con el abogado Antonio Montiel, ha decidido dirigirse a la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo (CPPE) para que abra una investigación acerca del perjuicio a los derechos de los impositores conservadores de la CAM que, en exclusiva para esta Caja y de manera heterodoxa, les endosaron un producto de alto riesgo introducido en España, entre el 2007 y el 2008, por Luis de Guindos que trabajaba a la sazón para Lehman Brothers y que en su comercialización los supervisores, Banco de España i CNMV, actuaron con frivolidad al no evitar su comercialización a los impositores conservadores de la CAM. Uno de los objetivos de esta petición seria para que la Comisión indicara a las autoridades europeas que liberase al BSAB para que pudieran indemnizar a los impositores conservadores convertidos de manera heterodoxa en accionistas.
En la documentación a presentar a la CPPE además de las sentencias de Segorbe y Benixama añadiremos los testimonios de impositores conservadores para ilustrar la petición, por lo que hacemos un llamamiento para recabar esta información que la podéis enviar a aivcam@nemsabadell.eu La documentación estará lista en septiembre para ser presentada a la Comisión europea en octubre.
AIVCAM informará a los eurodiputados valencianos Esteban González Pons (PPCV), Inmaculada Rodríguez-Piñero (PSOE), Marina Albiol Guzmán (EUPV) y Jordi Sebastià Talavera (Primavera Europea) para que procuren hacer un seguimiento de la petición.
Pablo Iglesias reinventa la mentida d’Espanya… que se la compre qui vullga. El millor agent dinàstic del moment per fer creure que ‘otra España és posible’ front als sobiranistes perifèrics de l’Estat imperial. El seu discurs està calcat del dels sobiranistes valencians republicans, on ha substituït País Valencià per Espanya i aquesta per una Europa espoliadora.
Cicle sobre Marlon Brando a TCM. La seua primera película The Men (1950) de Fred Zinnemann
per engrandir cliqueu damunt
L’1 de juliol es compleixen deu anys de la mort d’aquest genial i irrepetible actor i TCM vol recordar la seua trajectòria professional tots els diumenges del mes emetent algunes de les seues millors pel·lícules. Els espectadors podran retrobar-se amb el jove Marlon Brando que començava la seua carrera en Un tramvia anomenat desig o fent de Marco Antonio en un dels seus millors treballs, Julio César, de Joseph L. Mankiewicz.
A més, el dimarts 1 de juliol, el dia en el qual es compleix el desè aniversari de la seua mort, TCM emetrà a les deu de la nit el documental Brando, estrenat en 2007, i en el qual personalitats del cinema com Martin Scorsese, Al Pacino, Dennis Hopper, Robert Duvall o John Travolta recorden la vida i la carrera artística d’aquest vertader colós del cinema.
Dimarts 1 de juliol
13:50 Apocalypse Now Redux (2001)
17:05 El último tango en París (Last Tango in Paris, 1972)
19:10 Rebelión a bordo (Mutiny on the Bounty, 1962)
22:00 Brando (Documental, 2007)
Diumenge 6 de juliol
19:55 El último tango en París (Last Tango in Paris, 1972)
22:00 Un tranvía llamado deseo (A Streetcar Named Desire, 1951)
Diumenge 13 de juliol
19:10 Rebelión a bordo (Mutiny on the Bounty, 1962)
22:00 Julio César (Julius Caesar, 1953)
Diumenge 20 de julio
19:20 Brando (Documental, 2007)
22:00 Apocalypse Now Redux (2001)
Diumenge 27 de julio
10:10 Apocalypse Now Redux (2001)
13:25 Rebelión a bordo (Mutiny on the Bounty, 1962)
16:15 Julio César (Julius Caesar, 1953)
18:15 Reflejos en un ojo dorado (Reflections in a Golden Eye, 1967)
20:00 Un tranvía llamado deseo (A Streetcar Named Desire, 1951)
22:00 La jauría humana (The Chase, 1966)
00:10 El último tango en París (Last Tango in Paris, 1951)
Estrasburg avala la prohibició de l’ús del burca als espais públics
PER RAONS DE SEGURETAT
Estrasburg avala la prohibició de l’ús del burca als espais públics
El Tribunal Europeu de Drets Humans recolza la llei francesa i rebutja la demanda d’una noia que assegurava que portava la peça per cultura i conviccions personals
RAMON GABRIEL | Dones musulmanes amb burca a Lleida, el març del 2013.
EFE / Estrasburg Dimarts, 1 de juliol del 2014 – 14.17 h
La llei francesa del 2011 que prohibeix portar el burca o vel integral a l’espai públic és d’acord amb el Conveni Europeu de Drets Humans, segons ha dictaminat aquest dimarts la Gran Sala del Tribunal d’Estrasburg.
El Tribunal Europeu de Drets Humans entén la necessitat de les autoritats “d’identificar els individus per prevenir atemptats contra la seguretat de les persones i els béns i lluitar contra el frau d’identitat“.
Els jutges han rebutjat la demanda interposada per una noia, nascuda el 1990 i que utilitza el burca, que cobreix tot el cos i té una reixeta per veure-hi, i el nicab, un vel negre de cap a peus, amb una petita obertura a l’altura dels ulls.
Sota la presidència de Sarkozy
La demandant, que considerava contrària al conveni la llei adoptada l’abril del 2011, sota la presidència de Nicolas Sarkozy, afirmava que portava aquestes peces per “la seva fe, la seva cultura i les seves conviccions personals”.
El mateix dia de l’entrada en vigor, recolzada per un gabinet d’advocats britànic, la demandant, francesa d’origen pakistanès, va presentar una demanda davant el Tribunal, que va arribar a la Gran Sala, les resolucions de la qual no admeten apel·lació.
Dos vots dissidents
La sentència d’Estrasburg, adoptada amb 15 vots a favor i dos vots dissidents, reconeix que la llei pot tenir “efectes negatius específics sobre la situació de les dones musulmanes” que vulguin portar aquestes peces, però que hi ha “una justificació objectiva i raonable” per adoptar-la.
Els jutges accepten així els arguments de França, que assenyalava que la llei no perseguia la prohibició del burca i el nicab, sinó de qualsevol peça o accessori que amagués la cara d’una persona, com un casc de moto o un passamuntanyes.
Impacte negatiu
La sentència reconeix que la mesura “pot semblar desmesurada” a causa del reduït nombre de persones que utilitzen aquestes peces a França, menys de 2.000 dels 5 milions de musulmans que hi ha al país, i que l’adopció de la llei pot tenir “un impacte negatiu” de les dones que decideixin portar-ne.
Però assenyala que la decisió de prohibir aquesta peça entra dins de l'”ampli marge d’apreciació” que tenen els Estats a l’hora d’imposar aquesta mena de mesures en benefici de la “convivència”.
A més, han considerat que les sancions previstes a la llei, amb multes màximes de 150 euros, són “de les més lleugeres que el legislador podia plantejar”.
Per això, els magistrats han rebutjat que la llei contravingui els articles del conveni relatius al respecte de la vida privada i familiar, per una banda, i a la llibertat de pensament, consciència i religió.
La llei francesa, indica la sentència, no es refereix a cap peça religiosa, que es poden portar amb llibertat al país amb la condició que no amaguin la cara
La llei francesa, indica la sentència, no es refereix a cap peça religiosa, que es poden portar amb llibertat al país amb la condició que no amaguin la cara.
La jutge alemanya Angelika Nussberger i la sueca Helena Jäderblom afirmen en la seva opinió dissident que “una prohibició tan general, que afecta el dret de tota persona a la seva pròpia identitat cultural i religiosa no és necessària en una societat democràtica”.
A Bèlgica, una llei similar
França va comptar en la seva defensa amb el suport del Govern belga, que va aprovar una llei molt similar a la francesa el juny del 2011.
La llei que prohibeix el burca va provocar polèmica a França, perquè molts col·lectius consideraven que estigmatitzava part de la població quan molt poques dones en porten.
Però els conservadors francesos, recolzats de forma decidida per Sarkozy, la van tirar endavant amb el suport de la majoria de l’arc parlamentari.
La llei també va superar el filtre del Consell Constitucional i, encara que la seva adopció definitiva va tenir lloc a finals del 2010, el Govern va donar un termini de sis mesos per a l’entrada en vigor, temps en què va iniciar una campanya d’informació, sense sanció, als barris on es veien més aquesta mena de peces.
Els votants del PPCV (24,8%) més nacionalistes valencians que els votants de Compromís (21,7 %), en una enquesta de la cadena SER a març de 2014
Cal divulgar l’espoli que ens fa l’Estat espanyol als valencians, residents d’Oriola a Vinaròs
INFORMACIÓ TRETA D’UN FÒRUM
A “El Temps” d´aquesta setmana entrevistaven la Mònica Oltra, en una llarga conversa, i no recorde que diguera res sobre l´espoli fiscal que pateix el PV.
Un vídeo de L’or dels valencians: http://vimeo.com/71329311
http://blogs.laveupv.com/espaicivic/blog/6714/pdad-balances-fiscals
http://www.docdroid.net/b74u/mapa-provisional-balances-fiscals.odt.html
El País Valencià s’afona en la pobresa (segons dades de la Fundació del BBVA i del IVIE). http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/257246
D’ERPV: http://pagaicalla.weebly.com/
Prové de l’enquesta de la cadena SER:http://www.cadenaser.com/csermedia/cadenaser/media/201403/26/espana/20140326csrcsrnac_1_Pes_PDF.pdf
Però quina classe d’aposta política és esta que deixa al PP tot el protagonisme de reclamar l’espoli, en pla PP bipolar (PP Madrid lladre – PP valencià reivindicatiu).
Quina presa de pèl és esta? 
Cada volta es veu més clar que no hi ha cap tàctica valenciana coherent per eixamplar les bases socials valencianistes.
A Catalunya, l´Espanya ens roba, està donant molts fruits, i la immensa majoria d’independentistes ja ho són de butxaca, per això molts estrangers s´hi afegeixen.
Crec que la idea-eslògan més exitós de la història de l´independentisme, ha estat aquest; i això ja no ho posa en dubte gairebé ningú al Principat, ni els antiindependentistes.
Per què Compromís es comporta en aquest tema d’una manera tan ineficient i tan mesella?
Compte amb la deriva de Compromís! 
I per ací ja veiem com els trolls anti-independència del PV justament es neguen en redó a fer res paregut al que han fet al Nord: ells (Valencinisme.com) no volen la independència sinó l’esclavització del PV a tots els tics casposos de “Las Provincias“.
Per això volen sempre un PV tan allunyat com siga possible del Principat.
Col·laboren en el “cinturó sanitari” anti-independentista que el PP fa al voltant de Catalunya.
Timothy Bottoms, Jeff Bridges and Cybill Shepherd in The Last Picture Show (1971)
Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs. Ahir a la llibreria Babel de Castelló dues hores parlant de la proposta del sobiranisme valencià republicà.
