Arxiu de la categoria: Notícies

El Govern català treu a concurs el sistema informàtic de la futura Hisenda catalana

El Govern català treu a concurs el sistema informàtic de la futura Hisenda catalana. Preveu un escenari de “gestió completa que inclogui la recaptació executiva i la inspecció” de tots els tributs catalans. La nova eina conviurà durant un temps amb la de l’Agència Tributària Catalana, segons consta al plec de condicions

 EL PERIÓDICO / BARCELONA / Dimecres, 10/12/2014

El Govern ha començat els tràmits administratius per dotar Catalunya d’una Hisenda pròpia al treure a concurs públic el sistema informàtic d’aquest instrument. L’Agència Tributària de Catalunya disposa actualment d’un sistema d’informació, denominat G@UDI, amb el qual la Generalitat preveu que convisqui el nou durant un període llarg de temps, segons consta al plec de condicions per a la seva implantació.

L’objectiu de la iniciativa és, segons apunta el document, “disposar dels serveis necessaris” per portar a terme el projecte d’implantació d'”una primera fase d’un sistema de gestió tributària basat en una solució de mercat, així com de les eines necessàries per al seu desplegament”. El sistema desembocaria, assenyala el plec de condicions, en “un escenari de gestió completa que inclogui la recaptació executiva i la inspecció” de tots els tributs catalans.

La Hisenda pròpia catalana, en què el retard en els passos per a la seva materialització ha estat objecte de crítiques per part d’ERC, ha de permetre, segons la Generalitat, a més de gestionar els tributs, reduir el frau. L’Agència Tributària de Catalunya, embrió de la nova eina clau en una hipotètica Catalunya independent, gestiona ara els tributs propis i els cedits per l’Estat.

L’Agència Tributària de Catalunya va firmar al setembre un conveni de col·laboració amb les quatre diputacions provincials per establir les bases de la Hisenda pròpia. El president Artur Mas va assegurar aquell dia que aquesta es constituirà encara que no tingui el vistiplau del Govern central.

Aquest pas s’emmarca en el ‘Programa per a l’aplicació i desenvolupament dels tributs de Catalunya’ que porta a terme la secretaria d’Hisenda del departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat.

Reacció a la negació d’ERC a la Llista Única per la Independència de Catalunya

[Tret del blog de vilaweb de Dani Franch]

Encara tenim massa dependència de spain
1.encara seguim comprant loteria espanyola
2.encara votem eleccions espanyoles
3.algun dia hem de desconectar del tot , sobretot els que ho tenim clar, sinó no farem res

Respecte a la candidatura
1.la major estupidesa és posar per davant la qüestió ideologia (esquerra/dreta) per damunt de la independència i això com sempre, pot arruïnar-ho tot i això en tenen culpa els partits , però també el votants
2. un error molt greu , és no haver creat una caixa/banc catalana per finançar el nou país , tot sabem que les caixes i bancs “catalans” no ens en podem fiar
3.No és moment de partidisme , és moment de vèncer i no tornar enrere i això tothom ho ha de tenir clar. ho tenim?

La valenciana Carla Fibla entrevista al palestí, resident a Londres, Abdel Bari Atwan

[entrevista apareguda en la revista madrilenya EL ESTADO MENTAL núm. 1]
eem1beem2eem3eem4eem5 eem6a eem7carla_fibla

Carla Fibla
València, 1973
Periodista, observadora de la realitat. Porta més de 15 anys vivint i viatjant pel món àrab. Va començar la seua trajectòria professional al Caire al juny de 1995, on va treballar com free llance per a diversos mitjans escrits. En 2001 va crear una corresponsalia regional en el Magrib, amb base a Rabat (el Marroc), des d’on va cobrir per a la Cadena SER i La Vanguardia, Algèria, Tunísia, Líbia i Mauritània. En 2008 es va traslladar a Amman (Jordània) per a obrir una nova *corresponsalía regional, que abasta 14 països àrabs, per a la Cadena SER. Ha col·laborat amb *RNW, la ràdio pública holandesa, amb Radi France International, la revista Afkar-Idees de l’Institut Europeu del Mediterrani i el portal *Fronterad. Ha escrit diversos llibres d’assaig i entrevistes. L’últim: Resistint a Gaza. Històries palestines (Península, 2010). Actualment està treballant en un nou llibre sobre les refugiades palestines, iraquianes i sirianes a Jordània, en el qual compara la situació en 1948, 2003 i 2011.
En AISH coordina la secció «Talaia» i escriu en ella.

Per a Sol Daurella, millor el genuí que el assimilat. Problemes al Consell del Banc de Sabadel

Posibles exigencias de capital incitarían la fuga de más consejeros del Sabadell
Lara, Folch Rusiñol, Bosser, Colonques, representantes de emporios como Planeta, Titan, Textil Brosser o Porcelanosa, han sufrido importantes pérdidas con los títulos que compraron para apoyar a Oliu
 ELPLURAL.COM | 08/12/2014
La fragilidad financiera del Banco Sabadell, segundo por la cola en los escenarios base de los recientes test de estrés del BCE, sólo por encima de Liberbank, ha abierto la posibilidad de la exigencia de nuevas aportaciones de capital para fortalecer su estructura. Posibilidad que ha alarmado a los representantes de los grupos empresariales catalanes que forman el grupo de apoyo esencial al presidente de la entidad Josep Oliu y que podría desencadenar nuevas y sonadas fugas de consejeros.

Una alarma justificada en la imposibilidad manifiesta de muchos de ellos de asumir más esfuerzos financieros para sostener el banco. Lara, Folch Rusiñol, Bosser, Colonques, representantes de emporios como Planeta, Titan, Textil Brosser o Porcelanosa, han sufrido importantes pérdidas con los títulos que compraron del Sabadell para apoyar a Oliu y ya no puede hacer más. Algunos de ellos ni siquiera acudieron a la ampliación de capital de hace un año.

Si se materializan nuevas exigencias de capital se produciría un proceso de retirada de estos grupos empresariales, que se uniría al ya iniciado hace un año cuando Isak Andic (Mango), que en su día llegó a ser el mayor accionista del banco, abandonó el Consejo de Administración. La reciente retirada del consejo de Sol Daurella (Cobega) no ha hecho sino visualizar el clima de malestar que existe en el núcleo duro del Sabadell con la estrategia de su presidente.

Las poderosas razones de Sol Daurella

– millor el genuí (Santander) que el assimilat (Sabadell) –

  • Se va a centrar en Banco Santander, a cuyo máximo órgano de administración ha sido invitada por Ana Botín.Coca-Cola "incumple el auto de la Audiencia Nacional" con la reubicación, según trabajadores de Asturbega

No sin cierto mar de fondo pero sin una palabra más alta que otra desde las empresas afectadas, Sol Daurella, la gran jefa del embotellador de Coca-Cola en España, ha dejado los consejos (sigue, de momento, en el de Acciona) de Banco Sabadell y de Ebro Foods. Se va a centrar en Banco Santander, a cuyo máximo órgano de administración ha sido invitada por Ana Botín para convertir a la entidad en un icono de la presencia de las mujeres (cinco, un 33% del total) en los consejos de administración.

Un enorme salto de calidad para la representante de la tercera generación de los Daurella desde que su abuelo recibió una de las licencias para embotellar la famosa bebida. Y un trabajo que piensa tomarse muy en serio, como dicen quienes la conocen bien se toma todo lo que emprende, consciente de que la oportunidad es sencillamente única.

No hay mejor plataforma que Santander para hacerse un nombre también a nivel internacional, un asunto nada baladí para quien, ya se verá, tiene muchas cartas en la mano para poder escalar posiciones a nivel mundial en el gigante de las bebidas.

Cuando se despidió de Sabadell asegurando que afrontaba un “momento muy diferente”, muchos pensaban que se refería única y exclusivamente a la necesidad de dedicar todo su tiempo a los frentes abiertos en Coca-Cola Iberian Partners, donde el grupo ha sufrido un gran revés judicial que se ha traducido en la obligación de reincorporar a 351 trabajadores.

Pero Daurella ha decidido repartir sus esfuerzos, sabedora de que el salto a la primerísima línea de combate exige grandes esfuerzos. Coca-Cola y Santander formar una mezcla explosiva que es la envidia de cualquier ejecutivo. Son las poderosas razones de Daurella, que instalada ya en el gotha empresarial español, aun quiere más.

Jaume Renyer comenta el llibre “Per la República Valenciana. D’Oriola a Vinaròs” de Víctor Baeta

renyerJaume Renyer comenta el llibre “Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs” de Víctor Baeta, Llibres de l’Índex, Barcelona, 2014.

Víctor Baeta (Barcelona, 1946) recopil·la en aqueix volum documentat -i molt ben il·lustrat- l’evolució de la proposta política dels sobiranistes republicans valencians al llarg dels darrers vuit anys: constituir una República Valenciana en el territori comprés entre Oriola i Vinaròs.
En certa manera és un intent d’enllaçar amb el republicanisme autòcton anterior a la guerra del 1936-1939 que fou estroncat per la dictadura franquista i no va ressorgir pas amb la restauració de la monarquia i l’estat autonòmic a partir del 1978. Els plantejaments que Baeta defensa obvien el llegat polític de Joan Fuster en uns termes excessivament simples: “Fuster va ser massa Fuster per als pusil·lànimes catalans. La nau que el suecà va voler cercar perquè pujaren els valencians no era tal, era una barca sense motor ni veles, ancorada al port per a fer espectacles teatrals. Si els catalans que diuen “bon dia”, no han sigut capaços, fins ara, d’embarcar-se en cap nau per anar a soles pel món, com anava a portar-nos a nosaltres, els valencians?” (pàgina 21).
Les tesis del llibre salven la figura de Joan Fuster però prescindeixen de les concepcions polítiques derivades del seu pensament que tenen, irrefutablement, una dimensió omnicomprensiva de la comunitat nacional catalana. En els mateixos termes les seves propostes se centren en un projecte republicà d’estat valencià, amb voluntat integradora de la ciutadania que viu entre la Sènia i el Segura. En tot cas, les seves aportacions hauran de ser tingudes en compte en el procés de canvi que s’està gestant al País Valencià quan es confirmi electoralment ben aviat el declivi de l’espanyolisme que ha malgovernat el país en l’etapa autonòmica.
Vaig tenir ocasió d’assistir a l’acte de presentació pública a la ciutat de València d’aqueixa iniciativa el 1 de desembre del 2009 i així ho vaig reflectir en un apunt d’aqueix bloc. Aquella fou un de les poques intervencions que vaig fer com a membre de la Directiva Nacional de Reagrupament Independentista abans que Carretero i els seus gregaris escenifiquessin la farsa que va liquidar un projecte que sorgia quan CIU no feia el plantejaments sobiranistes d’ara i ERC encara estava satel·litzada al voltant del PSC(PSC-PSOE).