La candidatura de “Junts per Mislata”.

Junts per Mislata es presenta a les eleccions amb el convenciment de ser una opció necessària. Al nostre programa explicitem les mesures que proposem per fer possibles polítiques generadores de creació d’ocupació de qualitat. Polítiques per una educació que done oportunitats a tota la nostra joventut, amb formació i capacitació intel·lectual i professional. Polítiques al voltant de l’habitatge, la igualtat de gènere, la qualitat de vida, la cultura de la participació ciutadana i l’associacionisme.
Treballarem per tal d’aconseguir trobar una ocupació a la gent que no en té. No podem permetre una xifra d’aturats de més de 5.000 veïns i veïnes a Mislata. Això, però, només podrem fer-ho amb polítiques actives d’ocupació, amb contractació indefinida mitjançant ajudes públiques de bonificacions i exempcions de taxes. Suport incondicional al comerç local i a les pimes amb seu social a Mislata.
Farem possible polítiques en favor de l’oci i l’aprofitament saludable del temps lliure, la promoció cultural i una millora de la qualitat de vida de totes les persones.
Volem una Mislata optimista i vitalista i això només podrem tindre-ho amb un ajuntament i uns serveis públics inequívocament al servei de les mislateres i els mislaters. Una Mislata ben viva i ben alegre, amb les millors prestacions públiques en comparació amb les dels altres pobles del nostre entorn.
Perquè les persones que ens presentem per la Coalició Junts, som treballadores i treballadors que sabem de la dificultat i del que costa avançar i aconseguir els bons propòsits, però sabedors de que amb voluntat i un bon equip, força i coratge, farem possible una Mislata pròspera i vital.
Carles Muñoz Soria, Marula Alborch Peiró, Miguel Mas Sahuquillo, Alejandra Julian Martínez, Sílvia Cebolla Martorell i tota la candidatura de Coalició Junts per Mislata.

abr282015

25 d’abril 2015: per la sobirania i l’Estat valencià

El 25 d’abril de 1707 es va ventilar en Almansa una de les batalles de la guerra que confrontava els interessos de les dinasties dels Habsburg i dels Borbons a Europa. Empresonat el nostre heroi nacional Joan B. Basset per revolucionari ―defensor de la terra, dels llauradors i cap dels maulets― per Carles d’Àustria, l’exèrcit austríac que venia de retirada des de Madrid va lliurar batalla a l’exèrcit borbònic a les portes del Regne de València. Les conseqüències van ser que el poble valencià, que no va participar per a res en aquesta batalla, va patir la invasió borbònica que va cremar ciutats, estenent el terror per tot el Regne, amb la mort del 8% de la població. Dos mesos després, el 29 de juny de 1707, les nostres institucions sobiranes -sorgides en 1261- van ser abolides pel ‘Decreto de Nueva Planta’ pel qual el Regne de València era esborrat del mapa polític d’Europa i, amb l’única base jurídica de “por justo derecho de conquista”, va ser incorporat al Regne de Castella, ara anomenat Regne d’Espanya.

Dels Borbons i dels Habsburgs – Carles d’Àustria va renunciar al nostre Regne en 1711 per a ser coronat emperador de l’imperi romanogermànic– el poble valencià només ha patit dominació i explotació. Es pot ben dir que des de la fugida de l’Habsburg els valencians esdevenim republicans.

Ara, el 25 d’abril de 2015, el poble valencià encara és viu. No hem estat assimilats de manera definitiva per Castella, ara Espanya. Però encara no hem tornat al mapa polític d’Europa. Existim però no hem passat pel Registre dels pobles lliures i sobirans. Ara el poble valencià és un altre. Ni tan sols és el mateix que va conèixer Joan Fuster en 1962 quan va escriure ‘Nosaltres els valencians’. Ara aquest nou -actual- poble valencià ha de mirar cap al futur. Hem de conformar el nostre futur polític en aquest nou món esdevingut. Un futur polític que ha de ser aquell que més ens interesse als cinc milions de valencians i valencianes que residim des d’Oriola a Vinaròs.

Però hi ha quelcom necessari, si volem continuar existint. Cal que el poble valencià, en tot moment i circumstància, tinga la paella pel mànec, les claus de sa casa. Cal que les nostres decisions, democràticament preses, no depenguen en última instància d’altres. Necessitem la nostra independència per, si cal, decidir les nostres ‘dependències’. I aquesta qualitat política dels pobles rep un nom: sobirania. Ens cal la Sobirania Valenciana.

Ara les institucions polítiques al País Valencià són totes sorgides de lleis del Regne d’Espanya, d’aquell que ens va incorporar, via militar, a Castella i que el dictador Franco, també via militar, va restaurar. Des de 1707 no tenim institucions sobiranes. La Generalitat, el Parlament valencià i els Ajuntaments són institucions atorgades per lleis orgàniques espanyoles aprovades en un parlament foraster. Les delegacions valencianes del PP i PSOE, així com l’acció política de la resta dels partits parlamentaris, legitimen aquesta supeditació. No qüestionen que la paella la tinguen pel mànec a Madrid, que les claus de la nostra casa les tinguen uns altres.
Uns altres partits extraparlamentaris que també neguen la sobirania valenciana ens proposen una altra supeditació, aquesta no dins d’Espanya- Castella sinó dins del Països Catalans, eufemisme que utilitzen per anomenar políticament la nació catalana. Tenen tot el dret democràtic, com els espanyols ―encara que sense l’avantatge de tenir un Estat darrere―, per reivindicar aquestes integracions. Nosaltres, com sobiranistes valencians, no compartim ni la una ni l’altra, no acceptem cap supeditació; però com a republicans defensem la llibertat d’expressió i manifestació per a tots els demòcrates.

Nosaltres, sobiranistes republicans valencians de República Valenciana – Partit Valencianista Europeu reivindiquem el poble valencià, d’Oriola a Vinaròs, com únic subjecte de sobirania i de lleialtat, per damunt del qual no n’hi pot haver un altre, reivindiquem una Constitució valenciana per damunt la qual no n’hi pot haver una altra, reivindiquem ser un Estat lliure i sobirà a Europa, on cap persona ha de trobar-se en la situació d’haver de demanar permís per a poder viure, i reivindiquem que la bandera de la República Valenciana onege a la seu de les Nacions Unides,

País Valencià, 25 d’abril 2015

per engrandir cliqueu damunt