DECRETO DE NUEVA PLANTA DE 1707
Real Decreto del 29 de junio de 1707 de derogación de los Fueros de Aragón y Valencia y su reducción a las leyes y gobierno de Castilla, signat per Felipe V de Castilla

“Considerando haber perdido los Reinos de Aragón y de Valencia, y todos sus habitadores por la rebelión que cometieron, faltando enteramente al juramento de fidelidad que me hicieron como a su legítimo Rey y Señor, todos los fueros, privilegios, exenciones y libertades que gozaban, y que con tal liberal mano se les habían concedido, así por mí como por los Señores Reyes mis predecesores, particularizándolos en esto de los demás Reinos de esta Corona; y tocándome el dominio absoluto de los referidos dos Reinos de Aragón y de Valencia, pues a la circunstancia de ser comprendidos en los demás que tan legítimamente poseo en esta Monarquía, se añade ahora la del justo derecho de la conquista que de ellos han hecho últimamente mis Armas con el motivo de su rebelión: y considerando también, que uno de los principales atributos de la Soberanía es la imposición y derogación de leyes, las cuales con la variedad de los tiempos y mudanza de costumbres podría yo alterar, aun sin los graves y fundados motivos y circunstancias que hoy concurren para ello en lo tocante a los de Aragón y Valencia; he juzgado por conveniente, así por esto como por mi deseo de reducir todos mis Reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose todos igualmente por las leyes de Castilla tan loables y plausibles en todo el Universo, abolir y derogar enteramente, como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbres hasta aquí observadas en los referidos Reinos de Aragón y Valencia; siendo mi voluntad, que éstos se reduzcan a las leyes de Castilla, y al uso, práctica y forma de gobierno que se tiene y ha tenido en ella y en sus Tribunales sin diferencia alguna en nada; pudiendo obtener por esta razón igualmente mis fidelísimos vasallos los Castellanos oficios y empleos en Aragón y Valencia, de la misma manera que los aragoneses y valencianos han de poder en adelante gozarlos en Castilla sin ninguna distinción, facilitando yo por este medio a los Castellanos, motivos para que acrediten de nuevo los efectos de mi gratitud, dispensando en ellos los mayores premios, y gracias tan merecidas de su experimentada y acrisolada fidelidad, y dando a los Aragoneses y Valencianos recíproca e igualmente mayores pruebas de mi benignidad, habilitándolos para lo que no lo estaban, en medio de la gran libertad de los fueros que gozaban antes, y ahora quedan abolidos. En cuya consecuencia he resuelto, que la Audiencia de ministros que se ha formado para Valencia, y la que he mandado se forme para Aragón, se gobiernen y manejen en todo y por todo como las dos Chancillerías de Valladolid y Granada, observando literalmente las mismas regalías, leyes, práctica, ordenanzas y costumbres que se guardan en éstas, sin la menor distinción ni diferencia en nada, excepto en las controversias y puntos de Jurisdicción eclesiástica, y modo de tratarla, porque en esto se ha de observar la práctica y estilo que hubiere habido hasta aquí, en consecuencia de las concordias ajustadas con la Sede Apostólica, en que no se debe variar. Tendrase entendido en el Consejo de Aragón para su ejecución y cumplimiento.
En Buen Retiro a 29 de junio de 1707.
Al Conde de Frigiliana”

————————

Totes les constitucions espanyoles són hereves directes del ‘Decreto de Nueva Planta’

Als valencians, d’Oriola a Vinaròs, no ens aprofita la reforma de la Constitució espanyola. Encara més, als valencians no ens aprofita la Constitució espanyola de 1978. Però encara cal dir més, als valencians des del Decreto de Nueva Planta que va signar Felip V de Castella en el Buen Retiro, amb el nom de Real Decreto del 29 de junio de 1707 de Derogación de los fueros de Aragón y Valencia; y su reducción a las leyes y gobierno de Castilla, que té com a única base jurídica “el derecho de conquista”, amb que el decret justifica la desaparició del Regne de València del mapa polític d’Europa, diem que des de llavors cap carta magna vinguda de ponent no ens aprofita als valencians. Totes són hereves d’aquest decret de 1707. Totes. Des de la primera, la Constitución de Cádiz, de 19 de marzo de 1812 , on es va consagrar el nom de Reino de España com a ens polític, eufemisme que des de llavors substitueix el nom de Reino de Castilla i que els espanyols, tant els anomenats d’esquerres com els de dretes, ens la refreguen amb el seu castís nom de “la Pepa” per refermar el seu “derecho de conquista” sobre els valencians de 1707; així com la Constitución de 1876 de Cánovas del Castillo que instaurava la primera restauració monàrquica amb Alfonso XII i el caciquisme bipartidista que els valencians van aconseguir trencar amb el republicanisme de Blasco Ibáñez; així com també l’espanyola Constitución republicana del 9 de desembre de 1931, que per a res anul•la el decret de 1707, fins a la darrera, l’actual Constitución de 1978, que instaura la segona restauració monàrquica de la mà de la dictadura franquista. Totes aquestes constitucions són hereves directes del Decreto de Nueva Planta de 1707 i en conseqüència l’única condició d’espanyols que se’ns permet és la de españoles asimilados, súbdits d’una colònia útils només per a pagar i ser espoliats. Som espanyols assimilats per ser espoliats, perquè es beneficien els espanyols homologats de la resta de l’Estat.

Una alternativa: la Constitució valenciana i la República Valenciana

Llavors és inútil per als valencians esperar res del Reino de España , eufemisme del Reino de Castilla . Som una colònia on els empresaris, els autònoms i els treballadors som espoliats econòmicament de manera sistemàtica per l’Estat espanyol. Sols el silenci, la submissió i el col•laboracionisme dels polítics valencians amb representació institucional i també de la majoria que no tenen representació, fa que la Comunitat Valenciana no siga percebuda com una de les darreres colònies del terminal Imperi espanyol. A més l’esquerra espanyola valenciana contribueix a aquesta espoliació incidint exclusivament en la corrupció, en les contradiccions de classe i en l’espoli que els bancs i les lleis del capitalisme global realitzen als treballadors, però tot i ser certa aquesta qüestió, silencien que el conjunt dels valencians patim una espoliació per part de l’Estat espanyol molt més gran que la que fa la corrupció i el capitalisme financer. Els valencians anticapitalistes com ‘nosaltres’ podem contribuir amb la resta de la humanitat a lluitar per una altra forma de producció que la capitalista, però no està exclusivament en les nostres mans assolir aquest canvi global. El que sí està en les nostres mans és despenjar-nos del Reino de España i assolir la República Valenciana, un Estat valencià lliure i sobirà, amb una Constitució valenciana, per damunt la qual no n’hi pot haver una altra, on la riquesa que, d’Oriola a Vinaròs, les forces productives valencianes generem no siguen espoliades per un altre Estat.
Els valencians no podem perdre el temps en canviar una Constitució espanyola que mai renunciarà a espoliar legalment els valencians. Allà els espanyols amb els seus problemes actuals. El que hem de començar a redactar és la Constitució valenciana, unes noves regles del joc per un nou Estat d’Oriola a Vinaròs, lliure i sobirà, a Europa i el món. La redacció i discussió d’una Constitució valenciana, al voltant de la qual els valencians ens hauríem d’unir per assolir el poder polític i assolir democràticament la República Valenciana.