Oltra: “palmaditas en l’esquena no, dinerito en la caixa”.

Oltra sobre la infrafinanciació, RTVV i  Podemos
María Candel en Valencia News (traduït per ANNA notícies)| 5 juliol, 2015
La vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha realitzat declaracions en relació a la situació de infrafinanciació de la Comunitat Valenciana. Segons la vicepresidenta, es tracta d’un “tema troncal” per a l’executiu valencià. Per açò, ha indicat que “a tot possible candidat” a la Presidència del Govern en les pròximes eleccions generals: “palmaditas en l’esquena no, dinerito en la caixa”.
Oltra, en una entrevista a Europa Press, ha recordat que el dia de presa de possessió de Ximo Puig, en el qual va estar present Pedro Sánchez, li va demanar quan s’acomiadaven: “no s’oblide d’aquesta terra i de la infrafinanciació”. Sobre aquest tema, Sánchez li va contestar que “ho tenia clar”, ha afirmat Oltra, qui ha assenyalat que també li l’ha traslladat al líder nacional de Podemos, Pablo Iglesias, “a tot possible candidat”, ha manifestat.
Per a negociar aquesta qüestió, la vicepresidenta ha valorat el “encert” de tenir com a conseller d’Hisenda a Vicent Soler perquè té “un perfil polític molt alt, i alhora és molt conciliador i amable”. Així, s’ha mostrat “convençuda que si hi ha una persona que va a poder fer entendre l’anomalia democràtica que pateix la Comunitat, és Soler”. “Açò no és una qüestió que ens ho reconeguen, aqueix temps s’ha acabat”, ha advertit.
Així mateix, ha destacat la “fermesa del president i del Consell de voler esgotar les vies de diàleg abans d’arribar als tribunals” perquè, segons ha indicat, entenen que “hi ha una vulneració de la Constitució i de la LOFCA”. D’aquesta manera, ha apuntat que aquest assumpte, “o s’arregla amb diàleg o al final ens tocarà com a comunitat autònoma anar als tribunals per a dir que el que està passant no és legal”.
Oltra ha declarat que no hi ha terminis previstos per a acudir a la Justícia ja que primer “cal veure com va la negociació”. “Si es tanquen en banda, el termini és molt curt, però si veus que la negociació avança, li dónes el temps que faça falta que necessite perquè avance”, ha explicat. En aquest sentit, no descarta que el tema del finançament es tracte amb l’actual govern de Mariano Rajoy perquè “anem per a eleccions i tothom es torna molt amable en eleccions”.
RTVV
D’altra banda, el nou Consell s’enfronta ara a assumptes de gestió com la reobertura de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). Sobre aquest punt, Mónica Oltra opina que “tots tenim pressa per tenir una ràdio i una televisió públiques noves” i “tots compartim la convicció i les ganes d’un mitjà públic de qualitat, que siga la BBC que sempre hem volgut tenir”.
Una altra qüestió de govern és la conformació del segon graó de la Generalitat que acabarà per conèixer-se aquest dilluns o dimarts. Així, en relació a l’increment de les 14 secretaries autonòmiques propostes durant la negociació del pacte de govern a 17, Oltra ha argumentat que “vas fent organigrama intentant reduir i t’adones que hi ha temes que s’estan quedant fóra i no poden quedar-se fóra”.
A més, ha continuat, s’han reduït en “centenars” els càrrecs de confiança amb l’estalvi que açò suposa per a l’administració, i “tampoc es pot retallar en el que necessita la democràcia”. “La democràcia s’ha de pagar, la qual cosa és car és la falta de democràcia”, ha afegit.
CANDIDATURA AMB PODEMOS
En relació a les pròximes eleccions generals i qüestionada per una possible coalició amb Podemos, Oltra ha precisat que la seua afinitat és “per unir tota una candidatura en una manera d’entendre la política molt diferent als vells partits”. Al seu judici, és alguna cosa que haurien de “asseure’s a parlar”.
Però, “de moment la formació de govern ho ha absorbit tot i és difícil trobar un espai per a pensar en les següents eleccions quan encara estem gestionant el resultat de les anteriors”, ha subratllat.

… sols es planteja allà on realment existeix un ‘problema nacional’ i amb l’objectiu d’acoblar-lo a l’Estat.

El BCE va salvar el dilluns a Espanya d’una fallida econòmica.  Es van produir vendes massives de deute, que va comprar el Banc Central Europeu. La seua intervenció va evitar una “tempesta financera” que hauria disparat la prima de risc espanyola. Ho ha reconegut en privat un ministre econòmic de Mariano Rajoy. La inestabilitat a Grècia va posar aquest dilluns a Espanya a la vora d’una “tempesta financera”. Només l’actuació del BCE va aconseguir compensar les vendes massives de deute espanyol que es van produir com a conseqüència de l’esclat de la crisi grega.

El presidente del BCE, Mario Draghi, y el ministro de Economía, Luis de Guindos.
El Govern sosté públicament aquests dies que els espanyols poden estar tranquils perquè Espanya està “blindada” davant un procés de contagi de Grècia. Així s’han vingut expressant davant els mitjans el president del Govern, Mariano Rajoy, i el ministre d’Economia, Luis de Guindos, des de la reunió amb caràcter d’urgència de la Comissió Delegada d’Assumptes Econòmics convocada aquest dilluns en La Moncloa. En totes les seues compareixences, els ministres insisteixen que el principal pla de contingència d’Espanya són les reformes i les polítiques serioses que s’han aplicat durant els últims anys.
Doncs bé, açò no és del tot cert. Segons han relatat al Confidencial Digital fonts properes a un dels ministres econòmics del gabinet de Rajoy, la preocupació del Govern és “màxima”, malgrat els obligats missatges de tranquil·litat que els membres de l’Executiu. “Ara no es pot fer una altra cosa que calmar a la població”, admet en privat el ministre. Però adverteix de l’escenari viscut a Espanya durant la jornada del dilluns: un autèntic horror. Reconeix que va poder haver sigut un “vertader infern”, a causa de la cascada d’ordres de venda de deute espanyol que es van succeir. Només la intervenció del BCE va evitar una “tempesta financera” i va minimitzar considerablement el càstig sobre el país.

Espanya, a la vora d’una “tempesta financera”

Doncs bé, açò no és del tot cert. Segons han relatat al Confidencial Digital fonts properes a un dels ministres econòmics del gabinet de Rajoy, la preocupació del Govern és “màxima”, malgrat els obligats missatges de tranquil·litat que els membres de l’Executiu. “Ara no es pot fer una altra cosa que calmar a la població”, admet en privat el ministre. Però adverteix de l’escenari viscut a Espanya durant la jornada del dilluns: un autèntic horror. Reconeix que va poder haver sigut un “vertader infern”, a causa de la cascada d’ordres de venda de deute espanyol que es van succeir. Només la intervenció del BCE va evitar una “tempesta financera” i va minimitzar considerablement el càstig sobre el país.

Les compres de bons del BCE van resultar claus

Aquest ministre reconeix que la presència del BCE com a comprador va permetre que les vendes dels inversors es compensaren amb l’adquisició de bons per part del banc central. Aquesta actuació va garantir que es creuaren ordres de compra amb l’onada de vendes.
D’aquesta manera, l’organisme que presideix Mario Draghi va aconseguir contenir el primer gran efecte contagie. Va evitar una espiral de desconfiança a Espanya que hauria disparat la cosina de risc i la rendibilitat del bo.

Els indicadors no van reflectir la volatilitat

Segons les fonts consultades, aquesta actuació explica precisament que aquests dos indicadors no experimentaren un repunt molt major. L’obertura de la sessió apuntava aquest dilluns al fet que seria la pitjor en anys. La prima de risc espanyola es disparava fins als 190 punts, un avanç de 65 punts, que reflectia que els moviments del mercat en els primers minuts de cotització estaven sent molt bruscs. Però l’escenari de pànic només va durar uns minuts i es va ser alleujant al llarg de la jornada, atenent als indicadors que es van registrar al tancament de la sessió.
El mercat de bons es va mantenir també estable durant la jornada del dimarts: compra de deute alemany com a refugi i venda dels bons a 10 anys en països perifèrics com Espanya, Itàlia i Portugal.

Pablo Iglesias apuesta por un grupo gallego propio en el Congreso

Europa Press ‏@europapress 3 h Fa 3 hores

Les Corts Valencianes han establit la subvenció que percebrà cada grup parlamentari, a proposta de PSPV, Compromís i Podemos. Es contempla una quantitat fixa, de 10.500 euros mensuals per grup parlamentari, i dos variables: el nombre de diputats (rebran 1.400 euros per cada diputat) i el personal contractat en el grup (a raó de 1.022,63 euros per mes i diputat), segons l’acord de la Mesa que publica avui el Butlletí Oficial de les Corts. La subvenció que s’havia aprovat pels anteriors representants polítics per a 2015 contemplava un fix de 8.473,98 euros per grup parlamentari i una variable d’1.588,51 euros per diputat obtingut.
En total, en el que queda d’any s’abonaran 292.340,37 euros cada mes de subvenció als cinc grups parlamentaris, la qual cosa suposa un total d’1.939.191,11 euros.
En virtut de la modificació introduïda ara, el grup popular rebrà cada mes una subvenció fixa de 10.500 euros, a la qual sumarà 43.400 euros (de multiplicar els seus 31 diputats per 1.400 euros) i 31.701,53 euros per contractació de personal (de multiplicar els 31 diputats per 1.022,63 euros), la qual cosa suposa un total mensual de 85.601,53 euros.
El grup socialista sumarà a la subvenció fixa de 10.500 euros mensuals 32.200 euros pel nombre de diputats (té 23 diputats, multiplicats per 1.400 euros) i 23.520,49 euros per contractació de personal (23 diputats per 1.022,63 euros), la qual cosa suposa un import total de 66.220,49 euros al mes.
El tercer grup amb major representació, Compromís, percebrà cada mes, a més dels 10.500 euros de subvenció fixa, 26.600 euros pel nombre de diputats (19 per 1.400 euros) i 19.429,97 per contractació de personal (19 diputats per 1.022,63 euros), la qual cosa suposa 56.529,97 euros mensuals.
Finalment, tant Ciudadanos com Podemos, que tenen el mateix nombre de diputats, comptaran amb una assignació mensual cadascun d’ells de 10.500 euros, als quals sumaran 18.200 euros per nombre de diputats (13 per 1.400 euros) i 13.294,19 euros per contractació de personal (13 diputats per 1.022,63 euros), la qual cosa suposa 41.994,19 euros al mes.
En el semestre que va de l’11 de juny al 31 de desembre pròxim, el PPCV percebrà una subvenció total de 567.823,48 euros, el PSPV 439.262,58 euros, Compromís 374.982,13 euros, i Ciudadanos i Podemos 278.561,46 euros cadascun d’ells.
D’altra banda, la Mesa de les Corts ha acordat una delegació de competències en matèria de despesa, amb la finalitat de “agilitzar la gestió econòmica de l’administració” de la Càmera i reservar a la Mesa de les Corts l’exercici d’aquelles que són necessàries per a adoptar les decisions “de major importància econòmica”.

LA NOTÍCIA A EUROPA PRESS / 3/07/2015 – 14:45
República Valenciana pregunta a Morera si el restaurante de Corts también tendrá las puertas abiertas a los ciudadanos
República Valenciana Partit Valencianista Europeu ha enviado una carta al nuevo presidente de las Corts, Enric Morera, para que “confirme” si la política de “puertas abiertas” que se ha iniciado tanto en el Ayuntamiento de Valencia como en la Generalitat y el parlamento, incluye el “acceso normal de cualquier ciudadano” al restaurante de la cámara autonómica.
VALENCIA, 3 (EUROPA PRESS)
El coordinador de República Valenciana, Ernest Vayà, plantea esta posibilidad para que los ciudadanos puedan “disfrutar del menú a 5,65 euros” del que disponen los diputados de las Corts “gracias a la subvención de 118.000 euros al año que recibe”, según le traslada a Morera.
Además, en la carta ha expresado la “sincera felicitación” de su grupo por el nombramiento de Morera y le desean “el mayor acierto para unir a los diputados”, por encima de divisiones partidarias, en “defensa de los intereses de los valencianos”, desde “Orihuela hasta Vinaròs”.