Arxiu de la categoria: Economía

Economía, Republicanisme, Sobiranisme

1 de Maig del 2017, endavant el SINDICAT VALENCIÀ REPUBLICÀ

Deixa un comentari

ESTATUTS DEL SINDICAT VALENCIÀ REPUBLICÀ
CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS
Art. 1. Normativa aplicable, caràcter, denominació i logo
Es constitueix a l’empara del que es disposa en la
Ley orgánica 11/1985, de 2 de agosto de libertad sindical.
Ley 19/1977, de 1 de abril, sobre regulación del derecho de asociación sindical.
Real Decreto 416/2015, de 29 de mayo que regula el depósito de los estatutos de las organizaciones sindicales y empresariales.
Orden 1/2016, de 19 de mayo, de la Conselleria de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo, se crea y se regula el depósito de estatutos de las organizaciones sindicales y empresariales de la Comunitat Valenciana con funcionamiento a través de medios electrónicos.
un SINDICAT DE PERSONES TREBALLADORES, denominat SINDICAT VALENCIÀ REPUBLICÀ, de sigles SVR que se regirà per allò disposat en las citades normes i els presents estatuts. Sent el seu logo el següent:

Article 2. Domicili.
El domicili del SVR radicarà en (…)
Els posteriors canvis de domicili no tindran el caràcter de modificació estatutària, sempre que es comunique el canvi domiciliari al Registre corresponent.

Article 3. Àmbit territorial.
El SVR desenvoluparà les seues activitats en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, d’Oriola-Orihuela a Vinaròs.

Article 4. Àmbit funcional
L’àmbit funcional del SVR serà el de qualsevol treballador que tinga reconegut el dret a sindicar-se a la Comunitat Valenciana. El SVR comprèn a totes les persones treballadores, actives o no, de qualsevol sector del món laboral, àmbit funcional o règim jurídic.

Article 5. Objecte i finalitats del SVR.
El SVR té per objecte la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que li són propis, sent les seues finalitats, entre unes altres:

  1. La negociació col·lectiva, el plantejament de conflictes col·lectius de treball, el diàleg social i la participació institucional en els organismes públics de les administracions laborals.
  2. La representació, defensa i promoció dels interessos professionals, laborals i sindicals de caràcter general o particular dels afiliats.
  3. Col·laborar amb les altres organitzacions sindicals, col·legials, administracions públiques, per a la millor defensa,i la promoció i suport de les justes reivindicacions dels afiliats.
  4. Promoure la solidaritat i unitat d’acció de tots els grups professionals que presten els seus serveis en els diferents centres de treball en totes les situacions que afecten a l’interès general dels afiliats.
  5. El desenvolupament de quantes activitats i serveis servisquen per a promoure les relacions personals i familiars entre els afiliats al SVR, així com quants uns altres atenguen la defensa dels drets laborals, i humans.
  6. La defensa del sobiranisme valencià republicà.
  7. Totes altres finalitats que siguen acordades pels òrgans de govern del SVR.

Article 6. Afiliats
Podran afiliar-se al SVR totes les persones que treballen per compte d’altri i de conformitat amb allò establit en l’art. 3.1 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, podran afiliar-se també, els treballadors per compte propi que no tinguen treballadors al seu servei, els treballadors en atur i aquells que haguessen cessat en la seua activitat laboral per incapacitat o jubilació.

Article 7. Personalitat jurídica i funcionament democràtic
El SVR tindrà, una vegada complits els tràmits exigits per l’article 4 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost i resta de lleis, personalitat jurídica pròpia i plena autonomia per al compliment de les seues finalitats, regint-se en el seu funcionament conforme a principis democràtics, sent la seua estructura interna i el seu funcionament de caràcter democràtic.
(…)
http://sindicatvalenciarepublica.org/

Economía

Junta d’Accionistes del Banc Sabadell: Víctor Baeta (NEM Sabadell) demana al BSAB que encapçale la petició del genèric [.val]; que no es tanque l’oficina de Sella i un tram especial en les emisions d’accions pels accionistes fidels

3 comentaris

En la seua intervenció a la Junta General d’Accionistes de Banc Sabadell en Victor Baeta en representació de Nemsabadell ha proposat al Consell d’Administració:

  • Dues propostes:
    1- Tenir en compte en les ampliacions de capital els accionistes que només tenen accions del Sabadell, amb molts anys de fidelitat i vinculació al Banc creant un tram amb condicions especials per aquest grup d’accionistes.

2- Demanar a Banc Sabadell la seua incorporació al patrocini per a demanar la creació del donmini de primer nivell d’internet .VAL

i una petició:

1- Que es reconsidere i no es dugue a terme el tancament de l’oficina que Banc Sabadell té a la població de Sella a la Marina Baixa i continue donant servei, Bon Servei, als clients d’aquesta població.

JUNTA D’ACCIONISTES DEL BANC SABADELL, 30 MARÇ  2017. INTERVENCIÓ DE VÍCTOR BAETA, PRESIDENT DEL NEM SABADELL

Bona vesprada.
Parle en nom dels accionistes valencians i murcians que m’han delegat, com a president del  NEM Sabadell, els seus vots. Els accionistes catalans del NEM Sabadell també prendran la paraula.
En la meua intervenció faré dues preguntes-propostes i una petició.
Però de bestreta els avance el vot positiu per al senyor Josep Lluis Negro que amb el senyor Oliu, el senyor Guardiola, el senyor Montes, el senyor Badia, el senyor Aspachs, … han tingut sempre en consideració al NEM Sabadell i a l’antiga AIVCAM sobre tot quan en juliol del 2012 es va produir el millor bescanvi en tota la banca espanyola de participacions preferents i deuda subordinada.
Sobre les quotes participatives ha estat un continu degoteig que esperem algun dia finalitze amb tots els casos pendents. Encara la setmana passada em comunicaven que en Mutxamel una impositora de noranta anys, per fi, era compensada mitjançant la Campanya de Vinculació.
Però a partir d’aquest any entrem en una nova etapa.
En agost de l’any passat va finalitzar la remuneració del 6% sobre el nominal que durant quatre anys han rebut els impositors que varen bescanviar les preferents, a canvi de mantenir sense vendre les accions del Sabadell.
I no obstant, ara que ja no reben l’incentiu, molts es mantenen ferms i no venen les seues accions.
Són impositors valencians i murcians conservadors que mantenen sense cap interés especulatiu el seu vincle amb el Banc de Sabadell com abans el mantenien amb la CAM. La seua cultura no és especuladora, la seua cultura és d’arrel amb allò pròxim.
I amb aquests accionistes heterodoxos, per conservadors, que no venen les seues accions del Sabadell i no tenen cap altres en la seua cartera, fora de les quotes participatives, caldria tenir un gest que, a més, poguera servir d’al·licient per a la resta d’accionistes.
I plantege la primera proposta.
De la mateixa manera que quan fem una emissió d’accions es defineixen els trams per a diferents grups d’inversors amb unes condicions especials, -per exemple per al tram d’inversors qualificats i institucionals-, llavors de la mateixa manera caldria definir també un tram especial, com una mena de premi i reconeixement, per aquells accionistes fidels que sols tenen i només tenen en la seua cartera accions del Sabadell, accions que retenen, com retenien abans el seu plazo fijo.
 
Perquè, senyors del Consell, les caixes han desaparegut però els clients de les caixes hi són, aquests no han desaparegut.
Clients de microempreses, xicotets i mitjans empresaris, llauradors, autònoms, treballadors amb nòmina, funcionaris… empresaris jubilats, és a dir els pares que tenien les empreses i que ara els seus fills empresaris en aquesta època de crisi, han tornat al pagament i cobrament en efectiu a 30-60-90 dies i han desistit del finançament… ara tots aquests clients de les antigues caixes són foragitats dels bancs on, fins i tot han de demanar cita prèvia per poder ser atesos.
L’avarícia d’aquests bancs els hi pot passar factura.
Que quede clar que aplaudim la internacionalització del Banc Sabadell, de les seues oficines a Londres, a Paris…, de la clara incidència en els sectors industrials i exportadors que necessiten els serveis del Sabadell per a les seues operacions. Que quede clar que aplaudim que ha estat l’entitat pionera en informatitzar la banca i d’oferir el servei per internet. Això ha de ser així i s’ha de continuar en aquesta línia.
Però la dispersió i desorientació dels clients de les antigues caixes valencianes existeix i no acaben de ser absorbits per les Cooperatives de Crèdit, amb limitacions territorials, com

  • La Caixa Popular circumscrita a la província de València i només amb dos oficines a la província d’Alacant (en Alcoi i en Ibi), cooperativa que pot acabar amb un acord amb Crédit Mutuel;
  • ni amb Caixapetrer a Elda, ni CaixaAltea a la Vila-joiosa, ni CaixaCallosa a Benidorm, diluïdes totes elles dins l’andalusa Caja Mar;
  • ni pel banc madrileny Bankia que tanca les oficines valencianes i remet als clients a desplaçar-se a hiper-oficines;
  • ni per CaixaBank, que són percebuts pels valencians com uns beneficiats de luxe a l’haver aprofitat una operació acordió al Banc de València, a instàncies dels reguladors que van instrumentalitzar el FROB per fer desaparèixer els diners dels accionistes i poder vendre el Banc a La Caixa per un euro. D’aquest cas no s’ha dit l’última paraula doncs el tema està en els jutjats i cal dir que els grans capitals s’han refugiat en la Banca March.

Davant d’aquest panorama el Banc Sabadell té/tenim a la Comunitat Valenciana un espai important per guanyar. Per a ser percebuts, d’Oriola a Vinaròs, com una entitat vertebradora valenciana.
Però per fer-ho (si es vol fer) calen tenir en compte dos apunts:
 
El primer
Per guanyar els clients de les antigues caixes hauríem de dissenyar una operativa simple per a ells i si cal oficines, amb atenció i horaris, específics.
Caldria tornar a la imatge, dels temps d’Oliu pare, quan ja fa molts anys el Sabadell va aparèixer per València i on les sigles BS eren sinònim de Bon Servei i s’oferia als clients un segell de goma personalitzat amb el seu nom i el seu número de compte.
La relació personal, entre persones, no es pot eliminar.
Cal tornar a crear vincles personals entre el Banc i els seus clients
i el segon apunt
Entenem que caigués el terme CAM de la marca SabadellCAM, perquè calia oblidar l’estigma que va publicitar MAFO amb allò de “lo peor de lo peor”. Però de la mateixa manera que SabadellHerrero, se sap que és asturià i leones, que SabadellGallego és gallec i Sabadell Guipuzcoano és basc, navarrès i de La Rioja. Preguntem:
A la Comunitat Valenciana, Banc Sabadell què és?
És un banc català? És un banc espanyol?
Entenem que caldria que el Banc Sabadell fos percebut, si més no d’Oriola a Vinaròs, com a valencià.
O dit d’una altra manera, com el banc espanyol, el Sabadell, que és respectuós i sensible amb els distints territoris.
Vaja, com el Banc espanyol amb vocació federal.
(…)
Llavors, i entrem en la segona proposta, per atraure els valencians, per a ser percebut el Banc de Sabadell com un Banc valencià a la Comunitat Valenciana, ens cal fer gestos i fets.
Un podria ser aquest:
Proposem que Banc Sabadell col·labore, encara més, encapçale, amb la Fundació Constantí Llombart que té per finalitat el foment de l’economia productiva valenciana, la iniciativa per assolir en internet el domini de nivell superior genèric comercial:
[.val]
Iniciativa que caldria que comptés amb el suport i complicitats d’importants entitats valencianes com el Valencia CF, ANECOOP, Seguros La Divina Pastora, Air Nostrum, Cadena Barceló/Melià, Aguas de València, Porcelanosa, etc. etc. i dels sectors exportadors.

Per finalitzar una petició:
Fem costat als veïns i comerços de Sella i no tanquem l’oficina del Banc Sabadell d’aquesta bonica població de La Marina a Alacant.
(…)
Res més.
Molt agraïts per la seua atenció.

Víctor Baeta Subias, president del NEM Sabadell i d’AIVCAM