RV/PVE al costat i solidaris amb el president català Quim Torra
Mostra totes les entrades de RVPVE
El republicanisme de RV/PVE no és ideològic, simplement és democràtic. Malgrat tot té aprovat un decàleg i els seus estatuts advoquen pels corrents
El republicanisme de RV/PVE no és ideològic, la seua acció política fonamental és crear un moviment d’alliberament que advoque per la democràcia i la independència del País Valencià. Malgrat tot té aprovat un decàleg i els seus estatuts afavoreixen els corrents.
DECÀLEG DE RV/PVE (aprovat per l’Assemblea de RV/PVE l’11 de maig del 2020)
- RV/PVE és el partit-moviment que lluita per impulsar l’alliberament nacional i social del País Valencià i té el Poble valencià com únic subjecte de sobirania al qui ret lleialtat.
- RV/PVE lluita per assolir l’Estat valencià per a poder satisfer les necessitats del Poble valencià de manera sobirana, amb una Constitució valenciana per damunt la qual no pot haver una altra.
- RV/PVE lluita per assolir la República Valenciana independent, com un fi en si mateix sense estar condicionada a res i oberta a tot.
- RV/PVE treballa prioritàriament a favor dels interessos del poble treballador valencià i dels sectors populars valencians.
- RV/PVE lluita per derrocar el sistema patriarcal i construir una societat basada en relacions justes i igualitàries entre les persones.
- RV/PVE treballa per la llengua valenciana que compartim amb catalans, illencs i aragonesos. RV/PVE funciona en valencià i proposa que en la Constitució valenciana s’aprove que: “El valencià és la llengua oficial de la República Valenciana, tots els valencians tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la.”
- RV/PVE defensa la Nació valenciana com el territori que, d’Oriola a Vinaròs, ha d’esdevindre Estat i República. D’antic Regne a futura República.
- RV/PVE defensa la democràcia. Lluitem per la Revolució Democràtica mitjançant l’acumulació de forces i la ruptura democràtica. Per un canvi polític que faça respectar la paraula i la decisió de la gent en una democràcia participativa.
- RV/PVE es vol dins d’una Europa confederal, des de Gibraltar als Urals, de pobles lliures i sobirans, on cap home o dona no tinga la necessitat de demanar permís per poder viure. Una Europa unida i forta, basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat que impulse actuacions polítiques i econòmiques universals que asseguren la pau, la subsistència a tots els éssers humans i el respecte pels animals i la Natura.
- RV/PVE fonamenta la seua ètica i orientació política, per protegir el medi natural a partir de realitzar canvis a les activitats humanes per a poder mantenir l’ecosistema de la Terra.
Assemblea de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu.
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 11 de maig del 2020
DELS ESTATUTS…
Art. 7: Drets dels afiliats.
(…)
5.- A formar corrents i grups d’opinió segons el principi de laïcisme i el pluralisme intern del partit, segons els criteris següents: El republicanisme de RVPVE és laic perquè promou valors cívics comuns integradors que representen a la comunitat en el seu conjunt i no a una part. Aquest laïcisme ho és al marge de les creences particulars religioses, filosòfiques o fins i tot les referides a les teories científiques. Per a facilitar la consecució d’aquesta integració cívica republicana, RVPVE promourà el coneixement del pluralisme existent en la societat pel que podran existir en el si de RVPVE corrents i grups d’opinió, tant davant qüestions concretes com de caràcter general, que no necessàriament hauran de ser estables o permanents. Tindran plena capacitat d’expressió pública i podran defensar les seues posicions, sense perjudici del compliment de la política de RVPVE i dels presents Estatuts. Els corrents i grups d’opinió hauran de respectar les següents condicions:
a) Al nom del corrent afegiran “de RV/PVE”
b) Respectar la unitat, principis, estatuts i finalitats específiques de RVPVE.
c) Respectar els acords presos pels òrgans de RVPVE.
d) Respectar en el seu si el debat obert i democràtic.
e) Evitar que en la seua activitat es confonga la seua opinió amb la del conjunt de RVPVE.
Els promotors d’un corrent o grup d’opinió informaran al Coordinador de RVPVE de la seua existència, finalitats, dades organitzatives, de contacte del corrent i de les persones que componen aquest corrent. Es disposarà d’un registre de corrents i grups estables o puntuals. Aquest registre contindrà almenys la informació de les dades organitzatives i de contacte del corrent, i de les persones que componguen els òrgans de direcció. Sense el registre preceptiu no es reconeixeran els corrents o grups d’opinió.
La nació dels valencians. Comunicat de RV/PVE
Comunicat de RV/PVE sobre la nació dels valencians
1. RV/PVE fa seus els acords del tractat internacional de la Convenció de Montevideo de 1933 i de l’adhesió que fa a ells el Comité Badinter de la UE, en els que es conclou que és la voluntat dels habitants d’un territori allò que ha de prevaldre sobre qualsevol altre per a esdevindre Estat i que l’Estat com a subjecte de dret internacional ha de reunir els següents requisits: (a) una població permanent, (b) un territori definit, (c) un govern, i (d) la capacitat d’entrar en relacions amb els altres estats.
2. RV/PVE és un partit independentiste que aspira a que el País Valencià esdevinga un Estat lliure i sobirà en forma de República Valenciana i que la seua bandera onege en la seu de les Nacions Unides.
3. En aquest sentit i davant de la pregunta: quina és la nació dels valencians? la resposta de RV/PVE és: la nació dels valencians, la d’aquells que aspirem a que el País Valencià siga un Estat lliure i sobirà en forma de República Valenciana, és la Nació Valenciana.
4. RV/PVE, en conseqüència, rebutja que el País Valencià, lliure i sobirà, puga pertànyer o formar part de qualsevol altra nació que no siga la valenciana.
Assemblea de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 23 d’agost del 2020
Jordi Sànchez: “Hem vingut a fer república catalana, no republicanisme espanyol“
En una llarga entrevista en el nacional.cat Jordi Sànchez afirma:
Jordi Sànchez: “nosaltres no hem vingut aquí a salvar un republicanisme espanyol, hem vingut a fer república catalana.”
(…) El règim i les institucions espanyoles del 78 estan en un procés de degeneració absoluta. El republicanisme espanyol brilla per la seva absència liderant una alternativa. I nosaltres no hem vingut aquí a salvar un republicanisme espanyol, hem vingut a fer república catalana. La nostra denúncia de la fugida de l’Estat espanyol de Juan Carlos I la farem contraposant un model clar, que és la República catalana, no la república espanyola. Quan Joan Carles I anuncia que se’n va no marxa d’Espanya, marxa de la fiscalia suïssa, que és qui realment l’ha posat davant del mirall. Entre altres coses perquè a la fiscalia espanyola si que es condolen. No li fa por la justícia espanyola perquè forma part del pacte del 78 (…)
Els sobiranistes valencians republicans de RV/PVE parafrasejant al català Jordi Sànchez diem: “nosaltres no estem ací per a salvar el republicanisme espanyol, estem al País Valencià per a fer República Valenciana, lliure, sobirana i independent, i perquè el poble valencià no li continuen prenent el pel, ara amb l’estafa d’una República espanyola federal atorgada’
NOTÍCIES RELACIONADES
– Els valencians republicans ens hem d’espavilar, com ja ho fan els catalans des de fa anys; no ens poden tornar a prendre el pel com en el 31 i el 36.
Bravo per la jove afganesa Qamar Gul. Endavant la lluita contra els enemics de la societat oberta…
L’ampliació del port de València i la sobirania dels valencians per a decidir. Comunicat de RV/PVE.
L’ampliació del port de València i la sobirania dels valencians per a decidir
Ahir dimarts 21 de juliol, a poqueta nit, Gabriel Rufian d’Esquerra Republicana de Catalunya, mitjançant un vídeo anunciava que la seua formació, preocupada per la situació mediambiental del planeta, anava a plantejar una bateria de preguntes sobre l’impacte mediambiental que suposaria l’ampliació del Port de València, per part -va dir- d’un govern, el valencià, suposadament d’esquerres. Eixe mateix dia en el Congreso de los diputados en Madrid, l’ex regidora de l’Ajuntament de Barcelona i actual diputada per ERC en eixe parlament, Pilar Valluguera, pujava a l’estrada per a defensar que com ecologistes seguirien no facilitant l’ampliació del port de València, i ho va justificar, a banda de per la ideologia ecologista del seu partit, perquè ERC considera que el País Valencià formava part de la seua Nació que -va dir- anava de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó. Anem apanyats els valencians, entre els de la Nació espanyola, a la que estan adscrits la majoria dels diputats d’eixa cambra i els de la Nació catalana dels diputats d’ERC i de la CUP que ens inclouen com a catalans, també a nosaltres els valencians. Tots preocupats, els uns i els altres, per a decidir en el nostre nom.
Ahir mateix una altra organització, aquesta vegada amb la seua direcció al País Valencià, Demòcrates Valencians, que en les darreres eleccions europees va anar col·ligats amb el Partit Nacionalista Basc, i que es defineixen com a liberals, van eixir al pas de les declaracions d’ERC i van dir:
“Els valencianistes de centre denuncien que en Espanya tots tenen dret a decidir o debatre sobre quines infraestructures viàries, marítimes o aèries han de tenir els valencians i quines no es mereixen. Excepte els mateixos valencians.
Així mentre, en estos moments, no entenem la destrossa ambiental de les obres de l’autovia A38 paral·lela a l’autopista A7 i que van ser decidides per una Ministra socialista a Madrid, hem de contemplar que les preguntes d’alguna entitat valenciana amb les que discrepem siguen traslladades al Govern per ERC.
Demòcrates Valencians es manifesta a favor de l’ampliació del port de València per ser vital per a l’economia dels valencians i recorda a ERC que altres ports s’han pogut ampliar quan ho han necessitat com el de Barcelona.”
RV/PVE coincidix fil per randa amb el posicionament sobiranista de Demòcrates Valencians, en defensa de la sobirania dels valencians d’Oriola a Vinaròs, per a decidir allò que més ens convé, sense interferències de forasters. Però respecte al posicionament de l’organització liberal valenciana a favor de l’ampliació del Port, nosaltres, RV/PVE, no tenim una resposta fixada. RV/PVE partit estrictament independentista, però de composició transversal i amb diverses corrents de pensament, no té una decisió unànimement presa, però no defuig el debat. Al contrari el creiem primordial per damunt dels estereotips ideològics mancats d’arguments racionals. És per aquesta raó que el divendres 31 de juliol de 19:30 a 21:00, RV/PVE organitza una vídeo conferencia per a debatre, entre altres qüestions, sobre la conveniència o no de l’ampliació del Port de València.
Comitè Executiu de República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu.
País valencià, d’Oriola a Vinaròs, 22 de juliol del 2020
Comunicat de RV/PVE: “El cos policial dels Mossos d’Esquadra és un cos policial espanyol, no és un cos policial català”
COMUNICAT DE RV/PVE ARRAN DE L’ACTUACIÓ DELS MOSSOS D’ESQUADRA A POBLET
RV/PVE davant de l’actuació dels Mossos d’Esquadra que el dilluns dia 20 de juliol va permetre el pas dels espanyols i va impedir el pas dels catalans per a rebre al Cap de l’Estat espanyol i que posteriorment va colpejar als catalans amb detencions, vol comunicar el següent:
Primer. RV/PVE som solidaris amb els independentistes republicans catalans però pel bé de les forces democràtiques cal que es diga la veritat per molt dura que siga de pair. No es pot viure en la fantasia de fer creure que el Govern català, o cap govern autonòmic, no deixa de ser un govern titella en mans de l’Estat espanyol. Davant de la realitat que anem a descriure en els punts següents, les forces republicanes i independentistes catalanes que tenen la representació de la Generalitat de la Comunitat Autònoma Catalana (LOE 4/1979), no deuen -pensem des de RV/PVE- de contribuir a crear el miratge que Catalunya no deixa de ser una colònia del terminal Imperi espanyol. Els càrrecs democràticament elegits no deuen secundar esta falsedat i l’han de denunciar obertament. No han de caure en la trampa que les forces colonials fan per desprestigiar a les forces dels mossos pel matí i per la vesprada, eixes mateixes forces colonials, utilitzar els mitjans de comunicació per deteriorar al govern autonòmic de la CAC.
Segon. La realitat dels Mossos d’Esquadra és la següent:
El cos policial dels Mossos d’Esquadra és un cos policial espanyol, no és un cos policial català malgrat la seu disfressa catalana. És un cos sotmés a la Ley Orgánica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad i d’acord amb l’article 149 -1-18 i 29 de la Constitució espanyola de 1978. D’acord amb eixes lleis, totes les forces policials autonòmiques són espanyoles i depenen del Ministeri de l’Interior.
Tercer. L’article 43 de la LOE 2/1986 de 13 de març diu:
Artículo cuarenta y tres.
(1) Los Mandos de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas se designarán por las Autoridades competentes de la Comunidad Autónoma, entre Jefes, Oficiales y Mandos de las Fuerzas Armadas y de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado.
(2) Durante su permanencia en la Policía de la Comunidad Autónoma, dichos Jefes, Oficiales y Mandos pasarán a la situación que reglamentariamente corresponda en su Arma o Cuerpo de procedencia, al cual podrán reintegrarse en cualquier momento que lo soliciten.
(3) Un porcentaje de las vacantes de los citados puestos de mando podrá ser cubierto, mediante promoción interna, entre los miembros del propio Cuerpo de Policía de la Comunidad Autónoma, en el número, con las condiciones y requisitos que determinen el Consejo a que se refiere el artículo 48 de esta Ley.
(4) Los Mandos de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas habrán de realizar, una vez designados y antes de su adscripción, un curso de especialización homologado por el Ministerio del Interior para el mando peculiar de estos Cuerpos.
Quart. L’article 46 diu:
Artículo cuarenta y seis.
(…)
(2) En el resto de los casos, cuando en la prestación de un determinado servicio o en la realización de una actuación concreta concurran, simultáneamente, miembros o Unidades de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de la Policía de la Comunidad Autónoma, serán los Mandos de los primeros los que asuman la dirección de la operación.
Cinquè. L’article 48 al que fèiem referencia en el nostre apartat tercer diu:
Artículo cuarenta y ocho.
(1) Para garantizar la coordinación entre las políticas de seguridad pública del Estado y de las Comunidades Autónomas se crea el Consejo de Política de Seguridad, que estará presidido por el Ministro del Interior e integrado por los Consejeros de Interior o Gobernación de las Comunidades Autónomas y por un número igual de representantes del Estado designados por el Gobierno de la Nación.
(2) El Consejo de Política de Seguridad ejercerá las siguientes competencias:
– Aprobar los planes de coordinación en materia de seguridad y de infraestructura policial.
– Informar las plantillas de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas y sus modificaciones. El Consejo podrá establecer el número máximo de los efectivos de las plantillas.
– Aprobar directivas y recomendaciones de carácter general. Informar las disposiciones que dicten las Comunidades Autónomas, en relación con sus propios Cuerpos de Policía, así como la de creación de éstos. Informar los convenios de cooperación, en materia de seguridad entre el Estado y las Comunidades Autónomas. Las demás que le atribuya la legislación vigente.
(3) Para su adecuado funcionamiento el Consejo de Política de Seguridad elaborará un Reglamento de régimen interior que será aprobado por el mismo.
Comité Executiu de República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 21 juliol del 2020
Solidaritat amb els catalans… per una TV3 de qualitat i en català!!!
(1) i (2) Dirigit als republicans valencians, demòcrates i federals.
I
Primer ens dirigim als republicans valencians ‘demòcrates’ que defensen el dret d’autodeterminació
Partim de la base que sou demòcrates, perquè ens dieu que respecteu el dret a decidir o dret d’autodeterminació dels pobles. I no dubtem que -com a demòcrates- ho dieu sincerament. Però els partits que reivindiquen -explícita o implícitament- la Tercera república espanyola -els seus dirigents, els seus diputats i una part dels seus votants- i que també, sobre el paper, defensen eixe dret democràtic de l’autodeterminació, ens han demostrat en la pràctica que en arribar eixe moment -en els moments importants, en els moments decisius per a exercir el dret, en els moments que cal passar de les paraules als fets- no ho han fet, no ho han defensat eixe dret o, pitjor encara, s’han oposat al seu exercici amb diverses excuses; enumerem:
- En 1978 el PCE, signant de la Constitució monàrquica, va renunciar a defensar el dret d’autodeterminació i el va eliminar dels seus documents. Sols va tornar a aparèixer amb Anguita, però com veurem a continuació, sols sobre el paper.
- L’1 de febrer del 2005 IU-EUPV (Gaspar Llamazares i Isaura Navarro), voten al Parlament de Madrid, al costat del PP i del PSOE, contra el Pla Ibarretxe, per a impedir el debat de l’Estatut aprovat pel Parlament basc, adduint fal·laçment que no era prou d’esquerres.
- El 16 de febrer del 2005, dos setmanes després es torna a repetir els fets quan el ple de les Corts Valencianes va aprovar, a través d’una esmena transaccional a una proposta del PP, una resolució de rebuig al Pla Ibarretxe que va tindre el suport dels tres grups parlamentaris que conformaven la cambra (PP, PSOE i EUPV): els senyors Ribó, Botella, Oltra i Cardona, tots ells d’Esquerra Unida, votant al costat dels partits dinàstics espanyols i amb l’aquiescència del seu partit, en un text pactat pels tres grups on el Parlament colonial mostra el rebuig al Pla Ibarretxe, perquè considera que, i transcrivim textualment, “pretén la vulneració de l’ordre constitucional” i se suma “a l’acord majoritari en contra de la proposta de reforma de l’Estatut basc adoptat pel Congrés en el debat que va tindre lloc l’1 de febrer passat”.
- En el cas de Catalunya.
Després que el 8 d’abril de 2014 el Congrés dels Diputats del Regne d’Espanya votes en contra del referèndum a Catalunya i de la prohibició el 4 de novembre de la ‘consulta ciutadana’ que es va celebrar el 9-N, l’espai d’ICV-EUiA-Podem, que fins llavors s’havia pronunciat a favor del dret d’autodeterminació, en el moment que l’Estat espanyol comença a prohibir l’exercici d’eixe dret, l’espai d’ICV-EUiA-Podem es posiciona a costat dels opressors i en contra de l’acció política dels oprimits, al no defensar cap consulta, ni procés d’independència, si no ve avalada per l’Estat espanyol.
És per això que el 9 de novembre del 2015 els diputats de la coalició ‘Catalunya si que es pot’ (CSQEP) formada per ICV, EUiA, Podem i Equo, van votar en contra de la declaració d’inici del procés d’independència de Catalunya, que els independentistes proposaren davant del tancament antidemocràtic de l’Estat espanyol, un procés per a la creació de l’estat català independent en forma de república i l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana. L’excusa per al vot negatiu esta vegada va ser en paraules del representant de CSQP, Joan Coscubiela perquè va acusar l’acord de voler amagar la corrupció, «tapar les vergonyes d’Artur Mas», intervenció que va ser aplaudida entusiàsticament per tota la bancada dinàstica i unionista.
El 6 de setembre del 2017, el Parlament de Catalunya aprovà la Llei del referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya. A dos quarts de vuit del vespre va començar el debat de la llei, que va ser aprovada per 72 vots a favor (JxSí, CUP i diputat no adscrit), 11 abstencions (CSQP) i cap vot en contra (ja que els diputats de Ciutadans, PSC i PPC havien abandonat prèviament el Ple). El Ple del Parlament, però, va continuar, i mentrestant, a les 22.11h, la Llei del Referèndum d’Autodeterminació va aparèixer publicada al Diari Oficial del Parlament de Catalunya (DOPC). Poc més tard, a les 23.30h el Govern de la Generalitat en bloc encapçalat pel president Carles Puigdemont signà el Decret de convocatòria del referèndum pel dia 1 d’octubre, amb la pregunta “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?”. A les 23.50h, el Ple del Parlament, a petició de JxSí i la CUP, torna a aprovar una alteració de l’ordre del dia per incloure la votació de la sindicatura electoral pel referèndum, i se suspèn el Ple durant 1 hora perquè els grups presentin candidats a la sindicatura. A les 00.30h, JxSí i la CUP registren una petició perquè la Mesa admeti a tràmit la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, i la petició es aprovada minuts després. A la 1:50h de la matinada, els membres de la Sindicatura Electoral del referèndum són aprovats per 70 vots a favor (JxSí i CUP) i 8 en contra (CSQP). Un cop més, Ciutadans, PSC i PPC no varen participar en la votació. Amb tot això, el Govern de la Generalitat fa efectiva la convocatòria del referèndum. Lluís Rabell del CSQP ensenyava ostentosament el seu vot negatiu, perquè l’Estat espanyol -va dir- no el poguera acusar de sedició.
Conclusió
Com va dir un conegut comunista del PCPE de Castelló en l’acte de presentació de la ‘Declaració republicana de Sagunt del 13 maig del 2018’ a Castelló: “Tota la vida dient que érem internacionalistes, per al final adonar-nos que era mentira”. Era/és un comunista, demòcrata i … honrat.
II
A continuació ens dirigim als federals que reivindiquen la 3ra República que la volen ‘federal’
De la mateixa manera que els republicans espanyols per a fer-nos vore la seua bonhomia respecte a nosaltres, els independentistes valencians o catalans, no deixen de refregar-nos el mantra de que ells estan pel dret d’autodeterminació, però que una vegada dit això, en la seua acció política diària, fan tot el possible perquè cap poble puga arribar a exercir eixe dret i en el cas que no puguen evitar que un poble siga capaç de exercir-lo, com és el cas dels catalans o els intents bascs d’Ibarretxe (perquè nosaltres els valencians per a ells no comptem), llavors intenten posar tots els pals a les rodes per evitar-ho (amb Ibarretxe ho van aconseguir), i si finalment no el poden evitar, com va ser l’1-O a Catalunya, llavors el següent cartutx demagògic és: independència no, república federal, sí.
Els republicans, els honradament federals, en tots els darrers anys que el republicanisme espanyol ha estat dirigit i impulsat pels diversos partits comunistes espanyols, tots ells unionistes, diem que a eixos republicans federals que els suposem honrats i democràtics, els han estat buidant i amagant allò que realment representa el federalisme.
El federalisme a Espanya va ser protagonitzat pel Partit Republicà Democràtic Federal fundat en 1868 per Pi i Margall i dissolt en 1910.
Va ser una experiència política que va generar grans entusiasmes (Pacte de Tortosa en 1869, primera República i constitució non nata de 1873, Pacte de Saragossa en 1892) i esperances per acostar democràticament i igualitàriament els pobles ibèrics, però que després de quaranta i dos anys d’existència, va fracassar perquè al llarg de la història s’ha demostrat que sols la perifèria a estat federalista i s’ha donat de cap -sempre- contra el mur carpetovetònic centralista. El federalisme a Espanya ha esdevingut impossible, per una senzilla raó, la gènesi d’Espanya és espúria i com varen raonar en este document de RV/PVE: Espanya mai serà republicana.
Des de la desaparició en 1910 del Partit Republicà Democràtic Federal, el terme federalisme ha estat segrestat, tergiversat i manipulat -a l’amagar el seu veritable significat- per les forces republicanes espanyoles, que per ser-ho, d’espanyoles, són unionistes i antifederals.
El federalisme es basa en el Pacte Federal, sense l’existència d’eixe pacte no es pot parlar de federació o de confederació, que per a nosaltres és el mateix. I perquè eixe Pacte siga real i no una estafa ha de partir de dos requisits que si no es donen no hi ha cap Pacte Federal, ni cap Federació ni cap República Federal; eixos dos requisits són:
- L’existència prèvia de les PARTS, LLIURES I SOBIRANES, és a dir l’existència prèvia dels Estats o Repúbliques independents, que lliure i sobiranament, decideixen fer un Pacte Federal.
- I , el segon requisit, que eixes PARTS LLIURES I SOBIRANES, eixes Repúbliques, puguen PACTAR EN IGUALTAT ENTRE ELLES.
Sense eixos dos requisits no hi pot haver cap República Federal o Confederal -que ja hem dit que per a nosaltres és el mateix- ; si ens venen parlant de República federal i els dos requisits no són contemplats, el venedor ens està volent ESTAFAR. Si un republicà que està per la Tercera República espanyola es defineix com a federal, la prova del cotó per saber si és un estafador o un republicà federal honrat, és comprovar si a Catalunya, lluita i treballa per assolir la República Catalana, si al País Valencià lluita i treballa per assolir la República Valenciana, si al País Basc, per la República Basca, si a Andalusia, per la República andalusa, si a Castellà, per la Republica castellana i comunera, etc. etc. Caldria que començaren a deixar de ser políticament espanyols (deixar d’estar adscrits a l’Estat espanyol) i esdevingueren a ser políticament catalans, andalusos, castellans, valencians, bascs… (a estar adscrits a llurs repúbliques i estats…)
El dret d’autodeterminació (un dret pel que els republicans espanyols no mouen un dit per a que els valencians el puguem exercir… podem estar tota la vida parlant d’ell, dient-nos que estam a favor d’ell…però que ells ja s’encarreguen perquè mai arribe una majoria parlamentaria per a poder-lo exercir, com han pogut fer els catalans, superant a tots els Coscubiela’s, Herrera’s, Albiach’s, Rabell’s…) i la República Federal (una Republica ATORGADA, caiguda des del cel de Madrid, una República amb ‘autonomies’ que són LOE’s, sense Estats ni Repúbliques sobiranes prèvies) tal com són concebudes per l’unionisme republicà espanyol, són els dos mantres que utilitza per millor estafar i mantenir en la inòpia als honrats republicans valencians, demòcrates i federals.
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs,12 de juliol del 2020
(1) i (2) Dirigit als republicans valencians, demòcrates i federals.
I
Primer ens dirigim als republicans valencians ‘demòcrates’ que defensen el dret d’autodeterminació
Partim de la base que sou demòcrates, perquè ens dieu que respecteu el dret a decidir o dret d’autodeterminació dels pobles. I no dubtem que -com a demòcrates- ho dieu sincerament. Però els partits que reivindiquen -explícita o implícitament- la Tercera república espanyola -els seus dirigents, els seus diputats i una part dels seus votants- i que també, sobre el paper, defensen eixe dret democràtic de l’autodeterminació, ens han demostrat en la pràctica que en arribar eixe moment -en els moments importants, en els moments decisius per a exercir el dret, en els moments que cal passar de les paraules als fets- no ho han fet, no ho han defensat eixe dret o, pitjor encara, s’han oposat al seu exercici amb diverses excuses; enumerem:
- En 1978 el PCE, signant de la Constitució monàrquica, va renunciar a defensar el dret d’autodeterminació i el va eliminar dels seus documents. Sols va tornar a aparèixer amb Anguita, però com veurem a continuació, sols sobre el paper.
- L’1 de febrer del 2005 IU-EUPV (Gaspar Llamazares i Isaura Navarro), voten al Parlament de Madrid, al costat del PP i del PSOE, contra el Pla Ibarretxe, per a impedir el debat de l’Estatut aprovat pel Parlament basc, adduint fal·laçment que no era prou d’esquerres.
- El 16 de febrer del 2005, dos setmanes després es torna a repetir els fets quan el ple de les Corts Valencianes va aprovar, a través d’una esmena transaccional a una proposta del PP, una resolució de rebuig al Pla Ibarretxe que va tindre el suport dels tres grups parlamentaris que conformaven la cambra (PP, PSOE i EUPV): els senyors Ribó, Botella, Oltra i Cardona, tots ells d’Esquerra Unida, votant al costat dels partits dinàstics espanyols i amb l’aquiescència del seu partit, en un text pactat pels tres grups on el Parlament colonial mostra el rebuig al Pla Ibarretxe, perquè considera que, i transcrivim textualment, “pretén la vulneració de l’ordre constitucional” i se suma “a l’acord majoritari en contra de la proposta de reforma de l’Estatut basc adoptat pel Congrés en el debat que va tindre lloc l’1 de febrer passat”.
- En el cas de Catalunya.
Després que el 8 d’abril de 2014 el Congrés dels Diputats del Regne d’Espanya votes en contra del referèndum a Catalunya i de la prohibició el 4 de novembre de la ‘consulta ciutadana’ que es va celebrar el 9-N, l’espai d’ICV-EUiA-Podem, que fins llavors s’havia pronunciat a favor del dret d’autodeterminació, en el moment que l’Estat espanyol comença a prohibir l’exercici d’eixe dret, l’espai d’ICV-EUiA-Podem es posiciona a costat dels opressors i en contra de l’acció política dels oprimits, al no defensar cap consulta, ni procés d’independència, si no ve avalada per l’Estat espanyol.
És per això que el 9 de novembre del 2015 els diputats de la coalició ‘Catalunya si que es pot’ (CSQEP) formada per ICV, EUiA, Podem i Equo, van votar en contra de la declaració d’inici del procés d’independència de Catalunya, que els independentistes proposaren davant del tancament antidemocràtic de l’Estat espanyol, un procés per a la creació de l’estat català independent en forma de república i l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana. L’excusa per al vot negatiu esta vegada va ser en paraules del representant de CSQP, Joan Coscubiela perquè va acusar l’acord de voler amagar la corrupció, «tapar les vergonyes d’Artur Mas», intervenció que va ser aplaudida entusiàsticament per tota la bancada dinàstica i unionista.
El 6 de setembre del 2017, el Parlament de Catalunya aprovà la Llei del referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya. A dos quarts de vuit del vespre va començar el debat de la llei, que va ser aprovada per 72 vots a favor (JxSí, CUP i diputat no adscrit), 11 abstencions (CSQP) i cap vot en contra (ja que els diputats de Ciutadans, PSC i PPC havien abandonat prèviament el Ple). El Ple del Parlament, però, va continuar, i mentrestant, a les 22.11h, la Llei del Referèndum d’Autodeterminació va aparèixer publicada al Diari Oficial del Parlament de Catalunya (DOPC). Poc més tard, a les 23.30h el Govern de la Generalitat en bloc encapçalat pel president Carles Puigdemont signà el Decret de convocatòria del referèndum pel dia 1 d’octubre, amb la pregunta “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?”. A les 23.50h, el Ple del Parlament, a petició de JxSí i la CUP, torna a aprovar una alteració de l’ordre del dia per incloure la votació de la sindicatura electoral pel referèndum, i se suspèn el Ple durant 1 hora perquè els grups presentin candidats a la sindicatura. A les 00.30h, JxSí i la CUP registren una petició perquè la Mesa admeti a tràmit la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, i la petició es aprovada minuts després. A la 1:50h de la matinada, els membres de la Sindicatura Electoral del referèndum són aprovats per 70 vots a favor (JxSí i CUP) i 8 en contra (CSQP). Un cop més, Ciutadans, PSC i PPC no varen participar en la votació. Amb tot això, el Govern de la Generalitat fa efectiva la convocatòria del referèndum. Lluís Rabell del CSQP ensenyava ostentosament el seu vot negatiu, perquè l’Estat espanyol -va dir- no el poguera acusar de sedició.
Conclusió
Com va dir un conegut comunista del PCPE de Castelló en l’acte de presentació de la ‘Declaració republicana de Sagunt del 13 maig del 2018’ a Castelló: “Tota la vida dient que érem internacionalistes, per al final adonar-nos que era mentira”. Era/és un comunista, demòcrata i … honrat.
II
A continuació ens dirigim als federals que reivindiquen la 3ra República que la volen ‘federal’
De la mateixa manera que els republicans espanyols per a fer-nos vore la seua bonhomia respecte a nosaltres, els independentistes valencians o catalans, no deixen de refregar-nos el mantra de que ells estan pel dret d’autodeterminació, però que una vegada dit això, en la seua acció política diària, fan tot el possible perquè cap poble puga arribar a exercir eixe dret i en el cas que no puguen evitar que un poble siga capaç de exercir-lo, com és el cas dels catalans o els intents bascs d’Ibarretxe (perquè nosaltres els valencians per a ells no comptem), llavors intenten posar tots els pals a les rodes per evitar-ho (amb Ibarretxe ho van aconseguir), i si finalment no el poden evitar, com va ser l’1-O a Catalunya, llavors el següent cartutx demagògic és: independència no, república federal, sí.
Els republicans, els honradament federals, en tots els darrers anys que el republicanisme espanyol ha estat dirigit i impulsat pels diversos partits comunistes espanyols, tots ells unionistes, diem que a eixos republicans federals que els suposem honrats i democràtics, els han estat buidant i amagant allò que realment representa el federalisme.
El federalisme a Espanya va ser protagonitzat pel Partit Republicà Democràtic Federal fundat en 1868 per Pi i Margall i dissolt en 1910.
Va ser una experiència política que va generar grans entusiasmes (Pacte de Tortosa en 1869, primera República i constitució non nata de 1873, Pacte de Saragossa en 1892) i esperances per acostar democràticament i igualitàriament els pobles ibèrics, però que després de quaranta i dos anys d’existència, va fracassar perquè al llarg de la història s’ha demostrat que sols la perifèria a estat federalista i s’ha donat de cap -sempre- contra el mur carpetovetònic centralista. El federalisme a Espanya ha esdevingut impossible, per una senzilla raó, la gènesi d’Espanya és espúria i com varen raonar en este document de RV/PVE: Espanya mai serà republicana.
Des de la desaparició en 1910 del Partit Republicà Democràtic Federal, el terme federalisme ha estat segrestat, tergiversat i manipulat -a l’amagar el seu veritable significat- per les forces republicanes espanyoles, que per ser-ho, d’espanyoles, són unionistes i antifederals.
El federalisme es basa en el Pacte Federal, sense l’existència d’eixe pacte no es pot parlar de federació o de confederació, que per a nosaltres és el mateix. I perquè eixe Pacte siga real i no una estafa ha de partir de dos requisits que si no es donen no hi ha cap Pacte Federal, ni cap Federació ni cap República Federal; eixos dos requisits són:
- L’existència prèvia de les PARTS, LLIURES I SOBIRANES, és a dir l’existència prèvia dels Estats o Repúbliques independents, que lliure i sobiranament, decideixen fer un Pacte Federal.
- I , el segon requisit, que eixes PARTS LLIURES I SOBIRANES, eixes Repúbliques, puguen PACTAR EN IGUALTAT ENTRE ELLES.
Sense eixos dos requisits no hi pot haver cap República Federal o Confederal -que ja hem dit que per a nosaltres és el mateix- ; si ens venen parlant de República federal i els dos requisits no són contemplats, el venedor ens està volent ESTAFAR. Si un republicà que està per la Tercera República espanyola es defineix com a federal, la prova del cotó per saber si és un estafador o un republicà federal honrat, és si a Catalunya, lluita i treballa per assolir la República Catalana, si al País Valencià lluita i treballa per assolir la República Valenciana, si al País Basc, per la República Basca, si a Andalusia, per la República andalusa, si a Castellà, per la Republica castellana i comunera, etc. etc. Caldria que començaren a deixar de ser políticament espanyols (deixar d’estar adscrits a l’Estat espanyol) i esdevingueren a ser políticament catalans, andalusos, castellans, valencians, bascs… (a estar adscrits a llurs repúbliques i estats…)
El dret d’autodeterminació (un dret pel que els republicans espanyols no mouen un dit per a que els valencians el puguem exercir… podem estar tota la vida parlant d’ell, dient-nos que estam a favor d’ell…però que ells ja s’encarreguen perquè mai arribe una majoria parlamentaria per a poder-lo exercir, com han pogut fer els catalans, superant a tots els Coscubiela’s, Herrera’s, Albiach’s, Rabell’s…) i la República Federal (una Republica ATORGADA, caiguda des del cel de Madrid, una República amb ‘autonomies’ que són LOE’s, sense Estats ni Repúbliques sobiranes prèvies) tal com són interpretats per l’unionisme republicà espanyol, són els dos mantres que utilitza per millor estafar i mantenir en la inòpia als honrats republicans valencians, demòcrates i federals.
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs,12 de juliol del 2020