[Tret del blog de vilaweb de Dani Franch]

Encara tenim massa dependència de spain
1.encara seguim comprant loteria espanyola
2.encara votem eleccions espanyoles
3.algun dia hem de desconectar del tot , sobretot els que ho tenim clar, sinó no farem res

Respecte a la candidatura
1.la major estupidesa és posar per davant la qüestió ideologia (esquerra/dreta) per damunt de la independència i això com sempre, pot arruïnar-ho tot i això en tenen culpa els partits , però també el votants
2. un error molt greu , és no haver creat una caixa/banc catalana per finançar el nou país , tot sabem que les caixes i bancs “catalans” no ens en podem fiar
3.No és moment de partidisme , és moment de vèncer i no tornar enrere i això tothom ho ha de tenir clar. ho tenim?

[entrevista apareguda en la revista madrilenya EL ESTADO MENTAL núm. 1]

Carla Fibla
València, 1973
Periodista, observadora de la realitat. Porta més de 15 anys vivint i viatjant pel món àrab. Va començar la seua trajectòria professional al Caire al juny de 1995, on va treballar com free llance per a diversos mitjans escrits. En 2001 va crear una corresponsalia regional en el Magrib, amb base a Rabat (el Marroc), des d’on va cobrir per a la Cadena SER i La Vanguardia, Algèria, Tunísia, Líbia i Mauritània. En 2008 es va traslladar a Amman (Jordània) per a obrir una nova *corresponsalía regional, que abasta 14 països àrabs, per a la Cadena SER. Ha col·laborat amb *RNW, la ràdio pública holandesa, amb Radi France International, la revista Afkar-Idees de l’Institut Europeu del Mediterrani i el portal *Fronterad. Ha escrit diversos llibres d’assaig i entrevistes. L’últim: Resistint a Gaza. Històries palestines (Península, 2010). Actualment està treballant en un nou llibre sobre les refugiades palestines, iraquianes i sirianes a Jordània, en el qual compara la situació en 1948, 2003 i 2011.
En AISH coordina la secció «Talaia» i escriu en ella.

Una alarma justificada en la imposibilidad manifiesta de muchos de ellos de asumir más esfuerzos financieros para sostener el banco. Lara, Folch Rusiñol, Bosser, Colonques, representantes de emporios como Planeta, Titan, Textil Brosser o Porcelanosa, han sufrido importantes pérdidas con los títulos que compraron del Sabadell para apoyar a Oliu y ya no puede hacer más. Algunos de ellos ni siquiera acudieron a la ampliación de capital de hace un año.

Si se materializan nuevas exigencias de capital se produciría un proceso de retirada de estos grupos empresariales, que se uniría al ya iniciado hace un año cuando Isak Andic (Mango), que en su día llegó a ser el mayor accionista del banco, abandonó el Consejo de Administración. La reciente retirada del consejo de Sol Daurella (Cobega) no ha hecho sino visualizar el clima de malestar que existe en el núcleo duro del Sabadell con la estrategia de su presidente.

Las poderosas razones de Sol Daurella

– millor el genuí (Santander) que el assimilat (Sabadell) –

08/12/2014 – Enrique Utrera

per engrandir cliqueu damunt

Jaume Renyer comenta el llibre “Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs” de Víctor Baeta, Llibres de l’Índex, Barcelona, 2014.

Víctor Baeta (Barcelona, 1946) recopil·la en aqueix volum documentat -i molt ben il·lustrat- l’evolució de la proposta política dels sobiranistes republicans valencians al llarg dels darrers vuit anys: constituir una República Valenciana en el territori comprés entre Oriola i Vinaròs.
En certa manera és un intent d’enllaçar amb el republicanisme autòcton anterior a la guerra del 1936-1939 que fou estroncat per la dictadura franquista i no va ressorgir pas amb la restauració de la monarquia i l’estat autonòmic a partir del 1978. Els plantejaments que Baeta defensa obvien el llegat polític de Joan Fuster en uns termes excessivament simples: “Fuster va ser massa Fuster per als pusil·lànimes catalans. La nau que el suecà va voler cercar perquè pujaren els valencians no era tal, era una barca sense motor ni veles, ancorada al port per a fer espectacles teatrals. Si els catalans que diuen “bon dia”, no han sigut capaços, fins ara, d’embarcar-se en cap nau per anar a soles pel món, com anava a portar-nos a nosaltres, els valencians?” (pàgina 21).
Les tesis del llibre salven la figura de Joan Fuster però prescindeixen de les concepcions polítiques derivades del seu pensament que tenen, irrefutablement, una dimensió omnicomprensiva de la comunitat nacional catalana. En els mateixos termes les seves propostes se centren en un projecte republicà d’estat valencià, amb voluntat integradora de la ciutadania que viu entre la Sènia i el Segura. En tot cas, les seves aportacions hauran de ser tingudes en compte en el procés de canvi que s’està gestant al País Valencià quan es confirmi electoralment ben aviat el declivi de l’espanyolisme que ha malgovernat el país en l’etapa autonòmica.
Vaig tenir ocasió d’assistir a l’acte de presentació pública a la ciutat de València d’aqueixa iniciativa el 1 de desembre del 2009 i així ho vaig reflectir en un apunt d’aqueix bloc. Aquella fou un de les poques intervencions que vaig fer com a membre de la Directiva Nacional de Reagrupament Independentista abans que Carretero i els seus gregaris escenifiquessin la farsa que va liquidar un projecte que sorgia quan CIU no feia el plantejaments sobiranistes d’ara i ERC encara estava satel·litzada al voltant del PSC(PSC-PSOE).

per engrandir cliqueu damunt
per engrandir cliqueu damunt
PER LLEGIR LA VERSIÓ COMPLETA I EN VALENCIÀ D’AQUEST ARTICLE CLIQUEU ACÍ