Mostra totes les entrades de ANNA
El València CF, com cagalló per les séquies dels forasters
L’article ‘Amb Marzà guanyem’ de Víctor Baeta, publicat en Levante-EMV porta una errada tipogràfica que canvia el sentit del text
A continuació la versió reduïda publicada en el Levante-EMV amb l’errada i seguidament la versió original sense reduir.
Amb Marzà guanya el valencianisme polític
Si en comptes de Vicent Marzà, s’haguera escollit com a consellera d’Educació a l’activista del catalanisme cultural i dirigent del sindicat que va facilitar al partit català ERC, que es despengés des de la balconada de la seua seu a la plaça de l’Ajuntament de València, una bandera gegant dels Països Catalans, el 9 d’Octubre del 2008, al pas de la processó cívica que va ser interrompuda per aquest motiu, el valencianisme polític sols hagués comptat amb una sola i única persona en el nou Consell: Rafael Climent.
En aquest cas hem de reconèixer que Mònica Oltra ha mirat pels interessos del valencianisme polític al donar suport a Marzà i no a una persona no afiliada al BLOC ni a Compromís, perquè es fera càrrec de la Conselleria d’Educació. Com tants activistes ‘independents’ esquerrans del catalanisme cultural que voten de normal al País Valencià partits espanyols d’esquerra o catalans, el BLOC per a ells, el valencianisme polític, és massa ‘blaver’ o de dretes.
Però tal vegada Oltra ho ha fet simplement per trellat polític. Per fer que el nou Consell s’assente, siga viable i es guanye políticament als valencians, perquè com Ximo Puig repeteix, ha de ser: “Un Consell que ha de governar per a tots, per als que l’han votat i per als que no, en defensa dels interessos dels valencians”. Entenem que esta defensa passa inexorablement per un finançament just. Sense una negociació amb l’Estat per superar la contradicció no pot haver polítiques de benestar a la Comunitat Valenciana. Carolina Punset si s’estima el poble valencià, si més no la part que l’ha votat, ha de posar-se al costat del President per ajudar, entre tots, a obtenir els recursos per fer possible les polítiques de benestar, entre elles les d’educació. O això o caldrà anar pensant que, sense perdre la competència legislativa i de control, que siga Montoro, qui pague directament al professorat i els concerts de la privada.
Però hi ha més raons per les que una persona independent i dirigent del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del PV no era la persona més escaient. L’Escola Pública Valenciana ha d’estar al servei dels usuaris, dels alumnes, dels pares i de la societat valenciana, de tots els que paguen els impostos. Ells escullen el servei públic i l’Administració dirigida pel conseller, un polític, ha de garantir que aquest servei funcione amb qualitat. Serà a Marzà a qui els usuaris i la societat li demanaran responsabilitats. Ell i el BLOC-Compromís es presenten a les eleccions, el STE-PV, no. Com va dir un economista de les Caixes que a l’acollir-se a la Llei que va facilitar la seua expansió, al mateix temps acceptaven la corda amb la que s’anaven a penjar després; de la mateixa manera l’Escola Pública a l’acceptar allò que es va dir ‘la democràcia en els centres’, amb l’elecció dels directors pels treballadors i la responsabilitat compartida en un Consell del Centre, va ser la corda que ha fet que ella a soles es pengés. L’Administració anterior afavoridora del sector privat, va deixar que els centres públics s’enfonsaren ells mateixos amb la proliferació de directors ‘laissez faire, laissez passer’, muts davant els treballadors sense control i obviant l’eficiència del centre. A més la filosofia d’una certa esquerra mixorrera majoritària en els claustres, al·lèrgica a l’exercici de la autoritat en l’aula –coneixem centres on la paraula ‘autoritat’ referida al professor en l’aula, estava proscrita en els reglaments– ens ha donat els resultats que tenim a la vista. No és d’estranyar que el professor assassinat per un alumne en l’institut Joan Fuster de Barcelona fora un ‘substitut’ i, segurament, sense ‘autoritat’ i no el funcionari amb la plaça definitiva. El problema dels serveis públics, com el de les Caixes enfonsades, és que no tenen –digem-ne– ‘propietaris’ que esposen els seus diners, cap CNMV vigila els seus passos i els fa públics, cap junta d’accionistes els passa comptes, ni la seua eficiència es mesura en la Borsa. Marzà que no comptarà amb el mantra del PPCV com a origen de tots els mals, s’haurà d’omplir d’autoritat sense cap complex per reflotar l’empresa. Ha de pensar que ell és el depositari d’una ‘propietat’ que els electors l’han confiat, que els diners públics són sagrats i que té que treure d’ells la major rendibilitat pública. Com qualsevol ‘propietari’ no pot tenir vàlids ni favorits en aquesta empresa pública en dura competència amb la privada. Ell ha de ser l’autoritat i l’ha de transmetre de dalt a baix, no al contrari. La junta d’accionistes que li demanarà comptes serà la ciutadania.
Primera rèplica d’Oltra a Montiel en les Corts
Què fem si l’Estat espanyol continua menyspreant la Comunitat Valenciana?
El Consell insistirà fins que Rajoy agafe el telefon
valencia news (traducció ANNA notícies)| Luis Cortés|1 julio, 2015
La portaveu del Consell, Mónica Oltra, en relació a la telefonada que el cap del Consell, Ximo Puig, va realitzar al president del Govern, Mariano Rajoy, però que aquest no va contestar, ha dit que si no respon insistiran “amablement” i si contínua sense atendre les trucades, “després veurem”.
“De moment, amb la comprensió i paciència que caracteritza a aquest govern, insistirem amablement, després veurem”, ha apuntat la portaveu de l’executiu valencià.
Oltra, a preguntes dels mitjans en la roda de premsa posterior al ple del Consell, ha dit que ella sàpia [la telefonada] no ha sigut retornada. “Estic segura que si hi haguera hagut una contestació de Rajoy el president m’ho haguera dit”, ha agregat.
“No pot ser que el president del Govern d’Espanya no atenga a les peticions del president de la Generalitat. Açò és una anomalia democràtica que supose que estarà motivada perquè el president del Govern d’Espanya tindrà moltes ocupacions. Però, una de les seues ocupacions és atendre als presidents de les comunitats autònomes”, ha assenyalat.
El Consell pel bon camí
Reducció de secretaries autonòmiques, direccions generals i assessors
Valencia News 1 julio, 2015
Este miércoles, 1 de julio, el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) ha hecho público la nueva estructura del Consell que contará con 15 secretarías autonómicas. Además, en Presidencia de la Generalitat se dispondrá del gabinete del presidente y de la Agencia Valenciana de Turisme. El decreto lo firma el presidente de la Generalitat, Ximo Puig, con fecha de 30 de junio de 2015. Continua la lectura de El Consell pel bon camí
Són ‘bobos’ o més bé ‘tenen unes penques’ de ‘colló de mico’
Editorial: Amb Marzà guanya el valencianisme polític
Amb Marzà guanya el valencianisme polític
Si en comptes de Vicent Marzà, s’haguera escollit com a consellera d’Educació a l’activista del catalanisme cultural i dirigent del sindicat que va facilitar al partit català ERC, que es despengés des de la balconada de la seua seu a la plaça de l’Ajuntament de València, una bandera gegant dels Països Catalans, el 9 d’Octubre del 2008, al pas de la processó cívica que va ser interrompuda per aquest motiu, el valencianisme polític sols hagués comptat amb una sola i única persona en el nou Consell: Rafael Climent.
En aquest cas hem de reconèixer que Mònica Oltra ha mirat pels interessos del valencianisme polític al donar suport a Marzà i no a una persona no afiliada al BLOC ni a Compromís, perquè es fera càrrec de la Conselleria d’Educació. Com tants activistes ‘independents’ esquerrans del catalanisme cultural que voten de normal al País Valencià partits espanyols d’esquerra o catalans, el BLOC per a ells, el valencianisme polític, és massa ‘blaver’ o de dretes.
Però tal vegada Oltra ho ha fet simplement per trellat polític. Per fer que el nou Consell s’assente, siga viable i es guanye políticament als valencians, perquè com Ximo Puig repeteix, ha de ser: “Un Consell que ha de governar per a tots, per als que l’han votat i per als que no, en defensa dels interessos dels valencians”. Entenem que esta defensa passa inexorablement per un finançament just. Sense una negociació amb l’Estat per superar la contradicció no pot haver polítiques de benestar a la Comunitat Valenciana. Carolina Punset si s’estima el poble valencià, si més no la part que l’ha votat, ha de posar-se al costat del President per ajudar, entre tots, a obtenir els recursos per fer possible les polítiques de benestar, entre elles les d’educació. O això o caldrà anar pensant que, sense perdre la competència legislativa i de control, que siga Montoro, qui pague directament al professorat i els concerts de la privada.
Però hi ha més raons per les que una persona independent i dirigent del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del PV no era la persona més escaient. L’Escola Pública Valenciana ha d’estar al servei dels usuaris, dels alumnes, dels pares i de la societat valenciana, de tots els que paguen els impostos. Ells escullen el servei públic i l’Administració dirigida pel conseller, un polític, ha de garantir que aquest servei funcione amb qualitat. Serà a Marzà a qui els usuaris i la societat li demanaran responsabilitats. Ell i el BLOC-Compromís es presenten a les eleccions, el STE-PV, no. Com va dir un economista de les Caixes que a l’acollir-se a la Llei que va facilitar la seua expansió, al mateix temps acceptaven la corda amb la que s’anaven a penjar després; de la mateixa manera l’Escola Pública a l’acceptar allò que es va dir ‘la democràcia en els centres’, amb l’elecció dels directors pels treballadors i la responsabilitat compartida en un Consell del Centre, va ser la corda que ha fet que ella a soles es pengés. L’Administració anterior afavoridora del sector privat, va deixar que els centres públics s’enfonsaren ells mateixos amb la proliferació de directors ‘laissez faire, laissez passer’, muts davant els treballadors sense control i obviant l’eficiència del centre. A més la filosofia d’una certa esquerra mixorrera majoritària en els claustres, al·lèrgica a l’exercici de la autoritat en l’aula –coneixem centres on la paraula ‘autoritat’ referida al professor en l’aula, estava proscrita en els reglaments– ens ha donat els resultats que tenim a la vista. No és d’estranyar que el professor assassinat per un alumne en l’institut Joan Fuster de Barcelona fora un ‘substitut’ i, segurament, sense ‘autoritat’ i no el funcionari amb la plaça definitiva. El problema dels serveis públics, com el de les Caixes enfonsades, és que no tenen –digem-ne– ‘propietaris’ que esposen els seus diners, cap CNMV vigila els seus passos i els fa públics, cap junta d’accionistes els passa comptes, ni la seua eficiència es mesura en la Borsa. Marzà que no comptarà amb el mantra del PPCV com a origen de tots els mals, s’haurà d’omplir d’autoritat sense cap complex per reflotar l’empresa. Ha de pensar que ell és el depositari d’una ‘propietat’ que els electors l’han confiat, que els diners públics són sagrats i que té que treure d’ells la major rendibilitat pública. Com qualsevol ‘propietari’ no pot tenir vàlids ni favorits en aquesta empresa pública en dura competència amb la privada. Ell ha de ser l’autoritat i l’ha de transmetre de dalt a baix, no al contrari. La junta d’accionistes que li demanarà comptes serà la ciutadania.
‘Cóm canviar el model productiu valencià’
per Joan Ramon Sanchis
Cóm canviar el model productiu valencià
Joan Ramon Sanchis Palacio 29/06/2015
Es clar que el Govern del PP, després de 20 anys, no tenia intenció de fer cap canvi. Però, està el nou Govern PSPV – Compromís en condicions i disposat a iniciar el canvi cap a un nou model productiu?. Les declaracions dels seus dirigents assenyalen que s’ha de reconduir l’economia cap els sectors industrials tradicionals, s’ha de retornar al camí de les inversions en innovacions mitjançant els instituts tecnològics i s’ha de potenciar l’agro-indústria valenciana, entre d’altres polítiques. Però, hi ha un pla estratègic clar sobre cóm s’ha de fer açò?. I, és suficient amb aquestes mesures que estan plantejant o calen altres mesures diferents?.
Des del meu punt de vista, el procés de creació d’un nou model productiu hauria de centrar-se en quatre premisses claus: 1) la formulació i implementació d’una estratègia competitiva per a les empreses valencianes basada en la diferenciació amb enfocament front a les estratègies en costos i preus baixos que han seguit fins ara i que ha resultat un fracàs; 2) el disseny d’un pla de millora de la professionalització de la gestió de les empreses valencianes, amb un empresariat amb molt baix nivell de formació; 3) la potenciació i consolidació d’una estructura d’empreses socialment responsables, mitjançant les organitzacions de l’Economia Social i Cooperatives; i 4) la potenciació i consolidació d’un sistema bancari valencià al servei del finançament de les xicotetes i mitjanes empreses. A continuació analitzem cadascun d’aquests punts.
Continua la lectura de ‘Cóm canviar el model productiu valencià’
per Joan Ramon Sanchis
El nou consell
Qui és qui en el nou Consell de Ximo Puig (LAS_PROVINCIAS)
Así es el nuevo Consell de Ximo Puig
Vicent Marzà, profesor y dirigente de Escola Valenciana, será conseller de Educación, mientras que la ecologista independiente Elena Cebrián gestionará Medio Ambiente y Agricultura – Tomarán posesión mañana, mientras que el miércoles se celebrará la primera reunión del pleno del nuevo Consell
29.06.2015 | 15:10
El presidente de la Generalitat, Ximo Puig, ha dado a conocer oficialmente la composición de la totalidad del Consell, el primero paritario de la historia de la Comunitat.
Así queda el nuevo Consell:
Mònica Oltra Jarque, vicepresidencia, portavoz del Consell, Igualdad y Política Inclusiva
Manuel Alcaraz, conseller de Transparencia, responsabilidad Social y Participación
Rafael Climent, conseller de Economía Sostenible, Industria, Ocupación y Turismo
Vicent Marzà , conseller Educación, Cultura y Deportes
Elena Cebrián, consellera de Medio Ambiente, Cambio Climático y Agricultura
Carmen Montón, consellera de Sanidad Universal y Salud Pública
Vicent Soler, conseller de Hacienda y Administraciones Públicas
Gabriela Bravo, consellera de Justicia, Gobernación y Reformas Democráticas
María José Salvador, consellera de Derecho a la Vivienda, Obras Públicas y Vertebración
Los nuevos miembros del Gobierno valenciano tomarán posesión mañana de sus cargos y a continuación se procederá al intercambio de carteras en las distintas Consellerias, mientras que el miércoles se celebrará la primera reunión del pleno del nuevo Consell.
Así lo ha anunciado hoy el president de la Generalitat, Ximo Puig, tras anunciar la relación de los consellers que formarán su Gobierno, en el que figuran miembros propuestos por el PSPV-PSOE y por Compromís.
El president de la Generalitat ha explicado que en ese pleno se harán nombramientos en el denominado segundo escalón de la Administración autonómica, y se adoptarán también medidas.
Puig ha nombrado un Gobierno valenciano paritario al que ha definido como “una alianza de la diversidad”, comprometido con las personas, “vanguardista” y que tendrá a la igualdad como elemento fundamental.
El Consell está formado por ocho Consellerias nombradas a propuesta del PSPV-PSOE y de Compromís, al frente de las cuales están cuatro hombres y cuatro mujeres, a las que se suma la vicepresidencia, que asume la dirigente de Compromís Mònica Oltra, quien llevará también la portavocía, Igualdad y Política Inclusiva.
A propuesta del PSPV-PSOE, el decano de la Facultad de Económicas de Valencia, Vicent Soler, ocupará la cartera de Hacienda, la exportavoz del Consejo General del Poder Judicial Gabriela Bravo se encargará de Justicia, la diputada autonómica María José Salvador de Vivienda y la diputada nacional Carmen Montón de Sanidad.
A propuesta de Compromís, Rafael Climent llevará Economía, el diputado autonómico y titulado en lenguas extranjeras Vicent Marzà Educación, la especialista en política agraria Elena Cebrián será la consellera de Agricultura y Manuel Alcaraz se encargará del área Transparencia.
Según ha explicado Puig en una comparecencia en el Palau de la Generalitat, tiene un sentimiento final de “alegría y satisfacción” por este Gobierno progresista, cuyos miembros tomarán posesión mañana y el miércoles celebrarán el primer pleno del Consell, en el que se harán nombramientos en el segundo escalón y se tomarán las primeras medidas.