Mostra totes les entrades de ANNA
LA BARRACA DE BLASCO-IBAÑEZ AL VALENCIÀ DE LA MÀ DE BAYARRI
Vicente Blasco Ibañez, en valencià
- L’editorial austrohongaresa de vapors s’inicia amb La Barraca la traducció de l’obra de temàtica valenciana d’un autor universal
El prosista català Josep Pla definia en un dels seus Homenots a Vicente Blasco Ibáñez com un home “ple de glòria”. Deia més l’autor de Quadren gris que l’obra que més li interessava de l’escriptor, polític, agitador cultural i seductor valencià era la de l’anomenat “cicle valencià”, i que era una pena que aquesta no s’hagués escrit en “valencià”. L’editorial austrohongaresa de vapors ha adoptat una mesura que pal·lia en part aquesta mancança, ja que ha iniciat amb La Barraca, una de les novel·les més significatives de la literatura del finals del XIX, la traducció al valencià de les obres de Vicente Blasco Ibáñez ambientades en aquesta geografia. Decisió que suposa, segons el periodista i editor Francesc Bayarri, recuperar per al publico el valor d’una “literatura arrelada al nostre entorn” i d’un autor “injustament tractat, tant per l’esquerra nacionalista com per la dreta; avui les seves idees d’esquerra tenen més valor que mai “.
Deia també Josep Pla que d’haver escrit aquestes novel·les en valencià, Blasco Ibáñez hagi atorgat més calidesa als diàlegs. Ara, els personatges de la Barraca si el parlen, de manera que Pimentó exclama “recollons” i no “recontracordones” en veure arribar a la família de Batiste a les maleïdes terres que va conrear en el passat i l oncle Barret. I els paisatges, les descripcions, els entorns, en ser descrits en valencià connecten millor a l’autor amb un ecosistema que s’expressava en aquesta llengua. L’elecció de la Barraca suposa també abordar una novel·la que va vendre un milió d’exemplars, que va ser traduïda als principals idiomes i que va convertir al novel·lista valencià en una referència davant d’una generació, la del 98, que francament li odiava: no suportaven que fos un autor d’èxit, aquí, a Espanya ia tot el món.

Francesc Bayarri, autor de la traducció, recorda que el 1927, abans de l’aprovació de les Normes de Castelló (1932) el gran poeta Miquel Duran i Tortajada, ja va realitzar una traducció valenciana de l’obra. “Però aquesta excel·lent versió es troba molt allunyada de la llengua que s’ha anat imposant entre els autors valencians gairebé un segle després”. Per això, aquesta traducció és totalment nova. L’editorial valenciana subratlla que mentre molts autors de la Renaixença presentaven l’horta de València com un immens jardí que semblava el paradís, Vicente Blasco Ibáñez va saber mostrar el conflicte social que condicionava la vida. “Els propietaris explotaven als arrendataris històrics de les terres, gairebé sempre pagesos analfabets, que no tenien fàcil rebel·lar-se contra una desigualtat ancestral i unes lleis que sempre donaven la raó als rics”.
Francesc Bayarri subratlla que “les idees de Blasco Ibáñez són les idees d’una esquerra preocupada pels més febles, pels que pateixen, pel que són explotats; és justament les idees de l’esquerra moderna “. El periodista i editor valora que “l’esquerra nacionalista no va saber reivindicar-perquè no ho considerava propi, i la dreta ho rebutjava perquè era laic, anticlerical i republicà”. I afegeix que “tant la seva obra com les seves idees haurien d’estar més presents en la societat actual”. La idea de l’editorial és seguir traduint les novel·les de temàtica valenciana de l’autor al valencià: Entre tarongers, Arròs i Tartana, Cañas i fang.
La Barraca
Anys seixanta del segle XIX. Batiste, Teresa i els seus cinc fills arriben a l’horta d’Alboraia fugint de la misèria. Han arrendat uns camps abandonats des de fa 10 anys. Però aquelles terres i la seua barraca estan maleïts: tota l’horta ha jurat venjar la injustícia comesa contra els anteriors arrendataris, la família del tio Barret. Una cruel persecució contra la família de Batiste es desfermarà a partir d’ací. Els llauradors de la contornada, dirigits per Pimentó, defensaran la memòria de Barret, víctima i símbol de les injustícies que els propietaris burgesos cometen contra els arrendataris. Batiste només vol treballar la terra honradament, però, si cal, no dubtarà a carregar-se al muscle l’escopeta nova de dos canons.
Mentre altres autors de la Renaixença presentaven l’horta de València com un immens jardí que semblava el paradís, Vicent Blasco Ibáñez va mostrar el conflicte social que condicionava tota la vida. Els propietaris espremien els arrendataris històrics de les terres, sovint llauradors illetrats, que rarament es revoltaven contra una desigualtat ancestral i unes lleis que sempre donaven la raó als rics.
SOBRE EL MISSATGE DE FELIPE VI
EL SILENCI DELS ‘DEMÒCRATES, DE L’ESQUERRA I DELS REPUBLICANS ESPANYOLS’ SOBRE EL CAS JOAN COMA
No s’hauria iniciat cap procediment judicial contra el regidor de Vic si no hagués defensat el projecte independentista
És tan xocant que en un Estat europeu democràtic es detingui un càrrec electe per haver expressat les seves idees en un Ple, que els qui encara creuen en l’esperit democràtic de l’Espanya Constitucional s’han afanyat a buscar una explicació per no haver de reconèixer que és un atac flagrant a la llibertat d’expressió.
L’argument tranquil·litzador de consciències democràtiques és que Joan Coma no ha estat detingut per les seves idees sinó per no haver acudit a declarar. I això no és cert. No és cert i fa mal: converteix la víctima en culpable i desvia l’atenció del problema de fons.
Fem memòria: qui va denunciar Joan Coma va ser l’ultradretà Josep Anglada, exlíder de la xenòfoba Plataforma x Catalunya, que va activar la investigació amb una denúncia a la Guàrdia Civil i es va personar com a acusació particular del cas.La Fiscalia ho va “afinar” i se’l va imputar per presumpta incitació a la sedició, un delicte que, segons el fiscal, el regidor de Vic hauria comès en un ple municipal l’any 2015 quan va dir que “per fer una truita primer s’han de trencar els ous”.
CROADA JUDICIAL
Anglada dispara i les clavegueres de l’Estat fan la resta, com en una pel·lícula dolenta de lladres i serenos: el magistrat Ismael Moreno, expolicia franquista que va saltar a la fama per detenir titellaires, apareix en escena i recull el guant, i guanya punts apuntant-se a la croada judicial de les institucions espanyoles contra càrrecs electes sobianistes.
Diguem les coses pel seu nom: no s’hauria iniciat cap procediment judicial contra Coma ni hauria estat mai cridat a declarar si no hagués defensat el projecte polític de l’independentisme. I aquí rau el perquè de tot plegat: que Coma vagi o no vagi a declarar és un tema procedimental menor, el que és gros de debò és que sigui perseguit per expressar les seves idees, siguin quines siguin.
Dient que Coma és culpable de la seva pròpia detenció, no només ignorem la causa real de la denúncia sinó que estem fent el joc a la ultradreta, i alhora cobrim la mala salut democràtica d’un Estat que fa temps ha perdut la brúixola entre jutjats i tribunals.
VÍCTIMES I BOTXINS
No oblidem que la justícia que jutjarà Joan Coma va absoldre el seu denunciant, Josep Anglada, d’un delicte d’incitació a l’odi racial per la distribució de 3.000 pamflets xenòfobs en les eleccions municipals del maig de 2007. Víctimes convertides en botxins i botxins en víctimes.
Sí, aquest dimecres, el regidor de Vic Joan Coma serà traslladat a l’Audiència Nacional i no és una innocentada; un regidor escollit democràticament a les urnes ha estat detingut només per expressar les seves idees en un ple municipal com a representant electe. És per això que tots els demòcrates, i més si encara es creuen això de l’Operació Diàleg, han d’anar tots a la una per evitar que es debilitin encara més els fonaments de la democràcia espanyola.
BON NADAL (PELS CREIENTS I NO CREIENTS) US DESITJA ANNA NOTÍCIES
‘BON NADAL’ (pels creients i no creients) us desitja ANNA notícies

LA CRÒNICA DEL LEVANTE-EMV DE PAPER ES DESMARCA DE LA VERSIÓ DIGITAL ESCORADA CAP ELS USURERS
La crònica del Levante-EMV de paper es desmarca de la versió digital escorada cap els usurers, amb una nota oficial del TSJCV parcial i tendenciosa.
EL TSJCV EN UNA NOTA OFICIAL INFAME I PRENENT PART, REDUEIX L’EDAT DE LA DESNONADA I SENYALA QUE EL FILL VIU EN UN EDIFICI AMB PISCINA
En una nota infame i parcial, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que ha distribuït EFE i que ocupa el gros de la notícia en el Levante-EMV i en LAS PROVÍNCIAS digitals, -nota oficial del TSJCV on es pren part pels usurers- redueix l’edat de la desdonada i senyala sense venir a compte que el fill viu en un edifici que -diu- té una piscina. Toni Blasco de LAS PROVINCIAS que s’ha personat a Serveis Socials i ha entrevistat a la desnonada, ha tingut el gest de demanar a la redacció de retirar la frase intencional del TSJCV. L’advocada de la desdonada rebia el 20 de desembre notificació que el desdonament seria per al 19 de gener. La frase intencional del TSJCV sencera abans de ser retirada de LAS PROVINCIAS, i que al Levante-EMV la manté:
La frase del TSJCV mantinguda al Levante-EMV
——————–
La crònica de Toni Blasco en LAS PROVINCIAS fa objectiva la notícia davant de la parcialitat de la nota oficial de TSJCV distribuida per EFE i que aclapara el gros de la maquetació.
Desahucian a la madre de un coordinador de Stop Desahucios de Valencia
/ Toni Blasco
Francisco Gutiérrez solicitó un préstamo para un negocio a una sociedad de crédito privada y puso como aval la vivienda de sus padres
TONI BLASCO- LAS PROVINCIAS / EFE | valencia
Isabel López Borreguero de 79 años, madre de uno de los coordinadores de la plataforma Stop Desahucios de Valencia, Francisco Gutiérrez, ha sido desahuciada hoy de su vivienda, en ejecución de un proceso judicial iniciado en 2013 en un juzgado de la capital. Según han informado fuentes del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, Gutiérrez solicitó un préstamo para intentar reflotar un negocio a una sociedad de crédito privada y puso como aval la vivienda de sus padres, en la calle Tenor García Romero de Valencia. Cuando dejó de pagar durante dos mensualidades consecutivas, los prestamistas le demandaron e instaron al desahucio, momento en el que adeudaba 39.000 euros de principal y 12.000 de intereses, según las mismas fuentes.
El TSJCV ha explicado que el pasado mes de abril se acordó el desalojo y se dio a la madre, la única que vivía en la vivienda tras haber fallecido su marido, el plazo de un mes para que la abandonara, si bien se recurrió ese acuerdo y el proceso quedó paralizado. Las mismas fuentes han indicado que el pasado 4 de noviembre se volvió a acordar la ejecución del desahucio, que se notificó a la mujer el 8 de noviembre y se le comunicó que se procedería al desalojo el 2 de diciembre, si bien ese día se habían congregado allí miembros de la plataforma y la comisión judicial pasó de largo para “evitar tensiones”.
El pasado martes la comisión acudió de nuevo a la casa, donde al llegar no había nadie, y procedió a quitar la cerradura y precintar la vivienda, si bien al día siguiente los prestamistas acudieron al juzgado a comunicar que se había roto el precinto judicial y que la vivienda había sido ocupada. Las mismas fuentes han añadido que la comisión judicial ha acudido de nuevo hoy a la vivienda acompañada de la Policía Nacional “a la vista de los antecedentes”, donde ha ejecutado el lanzamiento y se ha dado la llave a los Servicios comunes para que comuniquen cuándo irán a recoger las dependencias.
Desde la plataforma Stop Desahucios, uno de sus coordinadores, Carlos Montalvo, ha criticado que tres furgones policiales han acudido esta mañana a ese domicilio, lo que a su juicio ha sido “desproporcionado”, y ha adelantado que presentarán una denuncia en el juzgado. Montalvo ha indicado que están intentando negociar con los Servicios Sociales municipales una alternativa habitacional para la mujer, de la que ha dicho que tiene 80 años y un cuadro de depresión, y ha señalado que les habían asegurado que “en Navidades no iban a desalojar a ninguna familia”.
Desde el TSJCV han señalado que la mujer tiene 79 años, dispone de una pensión mensual de 900 euros y jamás ha pedido la intervención de los servicios sociales. Además, han añadido que si el desalojo se ha producido en vísperas de Navidad ha sido por todos los recursos que se han presentado a una resolución que desde el pasado abril se intenta ejecutar.
La anciana desahuciada relata a LAS PROVINCIAS, que al volver de Correos de recoger una notificación, alrededor de las nueve de la mañana, se ha encontrado frente a la puerta del edificio un amplio dispositivo policial con tres furgones de antidisturbios y una docena de agentes, asustada e intuyendo que el desahucio se iba a levar a efecto, se ha puesto en contacto telefónico con su hijo, que poco después se personaba en la vivienda con su esposa.
Isabel cuenta que el pasado viernes día dos, se personaron en el juzgado y les garantizaron que durante las Navidades no se produciría el desahucio y le notificarían la nueva fecha, pero al abrir la puerta de la vivienda tras insistentes llamadas, se ha encontrado con la comisión judicial y tres policías uniformados. Una de las personas componentes de la comisión le ha indicado: “sabe usted que este piso ya no es suyo, y tiene que salir inmediatamente”. Apenas le han dado unos instantes para recoger en una bolsa con lo más preciso, según la anciana. Sin embargo, un miembro de la comisión judicial ha manifestado a LAS PROVINCIAS que le han explicado a la mujer que puede volver otro día a la vivienda para realizar el traslado de todas sus pertenencias.
Elizabeth, nuera de la afectada, comenta que inicialmente han intentado resistirse a abandonar el inmueble, pero han sido desalojados por los agentes. Según su testimonio, una mujer de la plataforma Stop desahucios que han acudido al ser avisados , ha caído al suelo y ha sido sacada del domicilio a rastras y se queja de la desproporción con la que se ha llevado a cabo tratándose de una anciana de casi 80 años.
Francisco Gutiérrez, nieto de guardia civil e hijo de la mujer desahuciada y coordinador de Stop Desahucios, teme que tras el desalojo de su madre sea él y su familia la que tenga que abandonar su domicilio, ya que está pendiente de una orden judicial y lamenta que estos hechos se produzcan. “De momento, esta noche la pasará en mi casa si cuando lleguemos no nos han cambiado la cerradura y nos tenemos que quedar todos en la calle”, afirma.
Desde los Servicios Sociales municipales, con los que han mantenido una reunión esta misma mañana, se han comprometido a tratar el caso para intentar encontrar “una alternativa habitacional a la mayor brevedad posible”.




