L’atac als presidents catalans del diari ARA o La generació Tap (1945-1965), l’X ( 1965-1981) i els ‘mil·lennistes’ (1982-96),

2. L’hermenèutica és la ciència clàssica d’interpretació dels textos, antigament sagrats. Cal ser molt generós per no interpretar la vinyeta i l’article com un menyspreu a l’acte de Perpinyà. El mitjà que els publica és avui un dels ariets periodístics de la nova sociovergència republicana contra @JuntsXCat.

3. La competència entre @JuntsXCat i @Esquerra_ERC ha provocat que l’acte dels 3 expresidents no fos destacat als mitjans controlats pels republicans amb la solemnitat que caldria. Al contrari, es va voler amagar o se’n va banalitzar el significat. La culpa també cal atribuir-la als organitzadors, que no van aconseguir implicar la majoria indepe a l’acte.

4. Els 3 expresidents pertanyen a la Generació Tap (1945-65), la que fa nosa, segons definició de @SalaiCullell. L’estat ha facilitat la feina a la queixosa Generació X (1965-81), que se sent perduda, tot i que té a les seves mans el poder cultural, mediàtic i polític. Només se’ls resisteix el poder econòmic, a mans de la gerontocràcia unionista.

5. Aquesta Generació X hauria de ser la Generació I (la de la Independència), post 1-O, si sabés construir un discurs menys ploramiques, cínic, sectari i nihilista. Massa grans per acudir a Urquinaona, que es va omplir de mil·lennistes (1982-96), generació a la qual pertany @perearagones, no saben com encarar el futur sense culpar les altres generacions.

6. L’estat ha inhabilitat 2 presidents de la Generalitat i n’ha deposat un altre. Considerant això, no hauria calgut res més perquè tots els independentistes formessin pinya al voltant dels presidents perseguits. Els sarcasmes i les bromes sobre l’acte de Perpinyà o l’ocultació mediàtica responen a un sectarisme polític suïcida.

7. A Artur Mas va noquejar-lo la CUP i l’estat va rematar-lo. A @KRLS va deposar-lo el 155 i a @QuimTorraiPla l’ha inhabilitat el poder judicial postfranquista. Fer llenya del 3 presidents per partidisme és una nova demostració de fins a quin punt la frustració ha fet perdre el nord a tota una generació. La que mana, curiosament.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.