Celebrem el 9 d’octubre del 2013 al País Valencià en una situació d’emergència social, econòmica i política. El govern del PP, que governa des de fa vora 20 anys la Generalitat valenciana, ha aplicat, disciplinadament i a les ordres del govern espanyol, les retallades en sanitat, educació i en prestacions socials que han anant empobrint a la majoria del nostre poble.
L’atur ha pujat fins a les 800.000 persones. Els i les joves es veuen abocades a abandonar el seu país per a buscar feina, i la gent que treballa veu com dia a dia disminueix el seu salari i s’ataquen els seus drets laborals. Anomenen “competitivitat” l’increment de l’explotació laboral, cada vegada més alarmant, per a mantindre els beneficis dels capitalistes i, en especial, de l’oligarquia financera.
No hi ha perspectives que la situació canvie a curt termini. Contràriament, les polítiques econòmiques neoliberals que s’estan aplicant ens porten a una major precarietat. L’espoli al qual ens sotmet l’Estat espanyol, amb la col·laboració del govern de la Generalitat i les classes dominats valencianes, agreuja encara més la crisi. La manca d’inversions i d’una política econòmica pròpia, també provocades per les polítiques estatals de submissió a l’Europa del Capital, fan que el País Valencià estiga arribant en un atzucac del qual costarà eixir i que comporta un enorme cost social.
Els diners dels pressupostos de la Generalitat i els ajuntaments, encapçalats pels de València, Alacant i altres grans ciutats, s’esgoten pagant el deute contret amb els bancs i les inversions baixen de manera espectacular. Serveis essencials es deixen de banda amb el pretext que no es poden dur a terme per manca de diners, mentre es paga el deute generat pel balafiament del passat i es continuen desviant fons per a projectes on s’amaguen els interessos de l’entorn del PP. Som els ciutadans i ciutadanes de les classes populars els que patim aquestes mancances.
Els atacs a la llengua i a la nostra cultura continuen. Aquest curs, que ha començat amb la vaga de l’educació a les Illes, amb condemnes judicials per expressar-nos en valencià, amb els atacs de sempre contra la immersió i amb l’amenaça de la Llei Wert, milers de xiquets i xiquetes no poden estudiar en valencià, el nostre català, perquè, com sempre, la Generalitat valenciana nega els mitjans i, per tant, el dret a un ensenyament en la nostra llengua, sol·licitat i reclamat constantment per pares i mares i docents.
Continuen els atacs permanents contra els drets de les dones, encapçalats per la reforma d’una llei que mai ha permès que allò que anomenen avortament siga el que ha de ser: la interrupció voluntària de l’embaràs. Continuen excloent la diversitat funcional d’una societat que està feta per totes i tots, i que ha de garantir l’accés de tothom a una vida digna i independent. Continuen abocant la gran majoria de les persones jubilades i pensionistes a la pobresa.
Aquest panorama és negatiu per al nostre poble, però és ben cert que n’hem superat de pitjors. Algunes coses comencen a canviar. El procés cap a la independència encetat pel nostre poble a la Catalunya estricta, cada vegada més sòlid, és un referent il·lusionant per a tots els territoris dels Països Catalans. L’esclat de solidaritat popular amb la vaga de les Illes és tot un exemple que cal seguir.
Al País Valencià s’obre un camí que, adaptat a la nostra realitat, representa un canvi radical. Hem passat de limitar-nos a resistir culturalment i socialment a qüestionar-nos les possibles alternatives polítiques. Dins de aquests noves formes de lluita social hem de donar la benvinguda al procés engegat a favor de socialitzar el Dret a Decidir mitjançant la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i altres expressions d’empoderament popular. Aquesta organització unitària, transversal i participativa pot ser, en els mesos vinents, una eina de mobilització i d’organització d’una gran part del nostre poble que lluite per la necessitat que el País Valencià tinga una veu pròpia, per defensar els seus interessos com a poble i per poder construir un futur de llibertat.
Paral·lelament, el desenvolupament de la Unitat Popular a traves de la constitució de diferents CUP (Candidatura d’Unitat Popular) a diversos pobles i ciutats i les perspectives, a mitjà termini, de la implantació en tot el territori són els primers basaments d’un moviment ample que ha de poder canalitzar totes les lluites parcials en un procés que qüestione les polítiques neoliberals i neoconservadores i que done alternatives reals per a canvis radicals en tots els àmbits socials i econòmics. En definitiva, per a la lluita per una nova societat, profundament equitativa i republicana, pel Socialisme i per la Independència dels Països Catalans.
Moviment de Defensa de la Terra
País Valencià, 9 d’octubre 2013