El seguidisme del PSC cap a la línia espanyolista del PP i Ciudadanos ha conduït a la crisi interna del partit, a la pèrdua de centralitat política i, al capdavall, als mals resultats electorals que han enfonsat el lideratge de Pere Navarro. El símbol més explícit d’aquest seguidisme fou la foto de Navarro brindant amb Sánchez-Camacho, Llanos de Luna i Rivera, amb què els socialistes visualitzaven explícitament l’abandó de la defensa del dret a decidir del poble català.Navarro haurà estat el líder més efímer dels socialistes catalans. El 17 de desembre del 2011 va substituir José Montilla a la primera secretaria del partit i, dos anys i mig més tard, ha anunciat la seva renúncia a seguir liderant el PSC. D’aquesta manera, tanca el període més curt d’un líder socialista a Catalunya.
La dimissió de Navarro arriba després que els socialistes catalans caiguessin a la tercera posició en les passades eleccions europees, uns comicis que el PSC sempre havia guanyat amb l’excepció de l’any 1994. Els socialistes van perdre un dels dos eurodiputats que tenien.
Després d’aquests mals resultats, el primer secretari del PSC va prometre la mateixa nit electoral fer “una reflexió”. Durant la setmana següent, però, i mentre Alfredo Pérez Rubalcaba i Patxi López dimitien al capdavant del PSOE i el PSE, Navarro va afirmar que se sentia amb “molta força i ànim” per continuar liderant el PSC i reivindicava que ell era la “renovació del partit” i que el seu cicle a la formació tot just començava.
De Terrassa a Nicaragua
Navarro va aconseguir el lideratge al capdavant dels socialistes catalans el 17 de desembre del 2011, sis dies abans de fer 52 anys, superant el candidat crític Joan Ignasi Elena amb el 73% dels vots dels delegats. Amb onze anys d’experiència com a alcalde de Terrassa, aquest biòleg va rellevar Montilla després dels mals resultats del PSC, que l’havien deixat fora de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, i amb el PSOE fora de La Moncloa. La davallada electoral no s’ha aturat i a Navarro li ha tocat liderar el partit durant uns anys nefastos –electoralment– per als socialistes catalans.
Al novembre del 2012 va ser el cap de cartell dels socialistes en les eleccions al Parlament que va convocar Artur Mas després de la multitudinària manifestació de la Diada. Malgrat que el PSC va ser la segona força en vots, va obtenir un escó menys que Esquerra Republicana, de manera que Oriol Junqueras va ser nomenat nou cap de l’oposició, un fet durament criticat pels socialistes. Aquests mals resultats del PSC van ser definits per Navarro com a dolents, però “suportables”.
Contestació dels crítics
El període de Pere Navarro com a líder del PSC ha estat marcat també per un enfrontament gairebé constant amb el sector més catalanista que, a mesura que ha anat avançant el procés sobiranista, ha derivat en un degoteig constant de baixes al partit. Després que Mas i Junqueras firmessin l’Acord per a la Transició Nacional, Navarro va anunciar que els socialistes catalans s’abstindrien en totes les votacions relatives al dret a decidir.
Més tard, però, el líder del PSC va virar el seu plantejament i es va oposar al procés sobiranista, votant en contra de la Declaració de Sobirania i també de la petició del Parlament al Congrés per demanar la cessió de competències per convocar una consulta. En tots dos casos, però, alguns diputats socialistes van trencar la disciplina de vot. Al gener del 2013, Àngel Ros, Marina Geli, Núria Ventura, Joan Ignasi Elena i Rocío Martínez-Sampere van abstenir-se i, fa cinc mesos, Elena, Geli i Ventura van votar a favor de demanar el traspàs de les competències per a la consulta.
Aquest últim episodi ha acabat creant la crisi més important a què s’ha hagut d’enfrontar Navarro. Més de cent personalitats del sector catalanista del partit van subscriure un manifest de suport a Elena, Geli i Ventura. Els tres diputats van ser desplaçats a l’última bancada de l’hemicicle i la Comissió de Garanties del partit els va suspendre cautelarment de l’executiva i el Consell Nacional.
Suport de Rubalcaba a la reforma federal
Com a contraposició al procés sobiranista, Navarro ha impulsat una reforma de la Constitució en sentit federal. A diferència d’altres iniciatives dels socialistes catalans, va aconseguir el compromís del PSOE i el seu líder, Alfredo Pérez Rubalcaba, de donar-hi suport, un acord que Navarro va qualificar d'”històric”. Aquesta reforma, que assumia el principi d’ordinalitat, no reconeixia, però, el dret a decidir dels catalans.També a escala espanyola, Navarro va saltar a primera plana quan va demanar l’abdicació del rei Joan Carles, al febrer de l’any passat, en una iniciativa que no va aconseguir cap suport, però que ha acabat sent premonitòria.