Víctor Baeta de RV/PVE, en un fòrum català on es debatia la conveniència o no, del terme «Països Catalans» ha tingut la següent intervenció:

“Barregeu identitat i política i així mai ens podrem entendre.
Dos germans tenen la mateixa identitat i cadascú ser molt gelós de la seua sobirania individual.
Dos pobles poden tenir la mateixa identitat o pareguda i això no obliga a ser un sol poble políticament.
I si es tracta de lluitar contra un enemic comú, no hauria d’haver cap problema en mantenir aliances entre ells.
Per anar units no cal la unificació.
(…)
Però això sols ho entén aquell que ho pateix.
Aquell que ho viu.
Fins que no vaig anar a viure a València no ho entenia.
Però la terra fa l’esser, ho tinc comprovat.
I jo, català de naixement i de pares, si voleu d’identitat catalana, vos dic que a mi el País Valencià m’ha fet valencià.
Jo, al País Valencià, sóc valencià, no català.
I els meus benvolguts presidents catalans Torra o Puigdemont, pels que m’he manifestat en solidaritat i al seu favor quan l’Estat espanyol els ha perseguit i reprimit, m’ofenen quan ells, POLÍTICS com són i no lingüistes ni antropòlegs, a l’utilitzar el terme Països Catalans ens estan dient que el País Valencià és un país català i que nosaltres els valencians som catalans.
Escoltar això d’ells, en fa mal, em grinyola i no m’agrada.
(…)
Alguns valencians d’este fòrum, valencians de nació (identitat o política?) catalana, em direu que no penseu com jo.
Evident.
Però jo, com a valencià (políticament i per decisió) sí, afirme, que el meu pensament coincideix amb allò que pensen la majoria dels valencians: que els valencians som valencians i no som catalans.
Pensament que coincideix, fil per randa, amb el pensament de la majoria dels catalans, quan ells tenen clar que són catalans i no són valencians.
Valencians i catalans, catalans i valencians, ho tenen clar.
Valencians i catalans, cosins germans, però no més enllà.
(…)
Per als valencians NO espanyols, aquells que no volem estar adscrits a l’Estat espanyol, com és el meu cas, se’ns presenten, al País Valencià, dos alternatives: o se és patriota valencià o se és patriota català.
Jo trie ser patriota valencià.
Jo, perquè els valencians deixen de ser espanyols, els oferisc, com alternativa, la Pàtria valenciana.
L’acceptaran o no,  però m’escoltaran.
No els puc oferir la Pàtria catalana, com em demaneu els valencians de Nació catalana.
Em tindrien per un extraterrestre.
Ni tan sols m’escoltarien.
Seria una absurditat.
(…)
Al País Valencià, si ens volem despenjar d’Espanya, hem de reivindicar la Pàtria valenciana.
Tots els valencians, defensen la identitat que defensen, per a deixar de ser políticament espanyols ens hem d’unir i, tots a una veu, defensar i lluitar per la Pàtria valenciana, lliure i sobirana.
(…)
No veig una altra eixida independentista amb trellat.”

NOTÍCIA RELACIONADA
-Intervenció de Víctor Baeta el 29 de juny de 2007 en l’acte d’homenatge als Maulets. Darrera intervenció com a membre del BLOC: La paella valenciana, mai madrilenya