Molt content pels grans resultats d’EH Bildu i del BNG. És evident que no comportarà cap revulsiu immediat, perquè a Galícia el PP té majoria absoluta i perquè a Euskadi el PNB i el PSOE sumen majoria. I també perquè ni el BNG ni EH Bildu pretenen iniciar cap confrontació de caràcter territorial amb l’Estat. A les societats del primer món la gent és molt moderada i no vol brega. Els abertzales creixen al País Basc quan ETA ja va quedant molt enrere en el temps, quan EH Bildu cada vegada té una imatge més cuidada, més treballada i més de partit traidicional, i quan opta per tenir al Congreso una actitud més semblant a la d’ERC i menys a la de la CUP. I a Galícia el BNG s’emporta tots els votants que fa quatre anys van apostar per la confluència de Podem. Ho ha aconseguit gràcies a un lideratge molt ben valorat, a una imatge de partit també molt millorada i a la política pactista a Madrid. L’independentisme d’esquerres està absorbint molts dels votants de Podem a Catalunya, Euskadi i Galícia (en aquest últim cas, els absorbeix directament tots).
Víctor Baeta i Subias
(…)
Destacaria el següent:
“La lluita armada d’ETA no va aconseguir independitzar Euskadi de l’Estat espanyol. Tampoc ho aconseguirà la posició pactista d’EH Bildu, que és similar a la que tenen el BNG i ERC.”
ERC i EH Bildu han renunciat a la independència per considerar-la impossible i a partir d’ara la seua acció política consistirà a veure com és la millor manera que Catalunya i Euskadi resten a Espanya.
(…)
JxCat encara no ha renunciat.
Tornem un altra vegada al SINDROME D’ESTOCOLM.
“SI AMO”