El diari parisenc Libération ha reconstruit, minuciosament, la pressió -al límit- que van aplicar els representants de Madrid per evitar, in extremis, que Carles Puigdemont i Toni Comin fossin acreditats a l’Europarlament. Els fets es desencadenen un cop coneguda la sentència del Tribunal de Luxemburg. El corresponsal a Brussel·les del diari francès explica -en una crònica titulada “Crisi de nervis espanyola a Estrasburg”- que “una part de l’administració del Parlament Europeu, infiltrada per funcionaris espanyols a les ordres de Madrid, igual que a la Comissió, exigeix que la qüestió sigui d’entrada llargament, molt llargament estudiada pel servei jurídic abans de prendre posició i d’apllicar-se. No és pas perquè sí que el Parlament i la Comissió han donat suport a Espanya davant del Tribunal”.

Però la cosa es torça per als interessos espanyols. En realitat, la decisió de Luxemburg és una bona notícia per a l’Europarlament, que s’allibera de les possibles arbitrarietats dels estats, com és el cas del jurament a la Constitució espanyola. Així ho enten David Sassoli, president de la cambra. Aleshores la presidenta del Grup Socialista, l’espanyola Iratxe García, exigeix una reunió amb Sassoli. “Quan comprèn que Sassoli no canviarà de parer“, continua la crònica de Libération, “García perd el control dels seus nervis i es posa a udolar“. Segons el diari, García crida, literalment, “Tu no pots fer això a Espanya, te n’adones del que vas a fer?“. Acte seguit, el moment culminant: “…rabiosa, llança els dossiers a terra. Sassoli, gens alterat per la violència de l’espanyola, no cedeix“.

Libération descriu el naufragi espanyol, que també va fracassar immediatament després quan va intentar impedir la fotografia de Puigdemont i Comin dins de l’hemicicle del Parlament. En definitiva, crits, ràbia, actituds violentes… i derrota.