[tret de la pàgina d’ENV] -26/11/2018

Per falta de temps, la Taula Política que tancava les intervencions del Congrés Valencianisme 2018, no pugué tindre l’extensió que s’havia previst, per lo qual les opinions dels diversos partits presents sobre temes importants quedaren en el tinter.
Per això, a continuació transcribim les preguntes que estaven previstes, i les correspondents respostes d’ENV.
* ¿Quín pensen que es el factor essencial que impedix la coalicio de tots (o casi tots) els partits d’estricta obediencia valenciana? ¿Diferencies ideologiques, diferencies estrategiques, personalismes o algun atre?
En el cas d’ENV, lo que ha impedit que acceptara i fora acceptada en cap coalició d’este tipo han sigut diferències ideològiques i estratégiques. Hi ha que recordar que quan se fundà ENV va ser l’únic partit valencianista durant bastant temps, fins que, per motius ideológics es va separar d’ell UV; a partir d’aleshores, pensem que en moltes de les formacions i divisions posteriors han pesat més els personalismes, perque no s’apreciaven diferències ideológiques importants que ho motivara.
* ¿Per qué els partits valencianistes no apleguen a l’electorat?
En el cas d’ENV, fa ya 20 anys que optarem per seguir la via de reclamar l’independencia per a Valéncia, curiosament ya en aquella época a través d’un referéndum vinculant, i en el nostre poble no hi ha apenes sobiranistes, i els que hi ha están atrapats en atres formacions per allò del vot útil.
I respecte a la resta de partits valencianistes, des de la nostra óptica, per dos raons:
Primera, que la image que proyecten del producte que oferixen no te públic. Un producte que s’aprecia enormement centrat en la cultura, més encara, en la llengua, i, encara més en l’ortografia. I gran part del públic al que s’oferix que és el que se preocupa per l’estat actual i futur de la llengua, han estudiat en l’escola atra visió i, per tant consideren esta inculta, quan no una forma de continuar potenciant el castellà. I a la resta de l’electorat no l’importa.
I segona, allò que defenen ho han fet seu, en gran mesura, per lo manco de cara a l’electorat, els espanyolistes de dretes, siga el pp, ciudadanos o Sentandreu. Es un mensaje que no sona “modern”, i que no s’apercibix com que vullga canviar res del model social, polític o econòmic actual, i per això ya estan els partits estatals.
* ¿Quína es la seua postura respecte a l’estrategia a seguir per a conseguir la recuperació de la llengua valenciana en l’ambit oficial i en el sistema educatiu?
Si per “llengua valenciana” es referix a escriure en normes del Puig, no crec ya que hi haja cap estratègia que puga tindre éxit.
Si se referix a continuar denominant a lo que parlem “llengua valenciana”, en unes normes pactades i elaborades des de Valéncia i per valencians, l’estratègia passa per que des del valencianisme es faça una defensa real de l’us del valencià, inclús independent de com estiga escrit, denunciant qualsevol mesura que vaja a favor del predomini del castellà i respectant qualsevol atra que potencie el valencià.
És precís per eixemple que es definisca si està per que el coneiximent del valencià passe de ser un dret a ser un deure, cosa que és fonamental per a la seua recuperació, pero que comporta un canvi en la constitució espanyola
L’opocició al requisit llingüístic, l’atac a l’educació en valencià en l’escusa de “ser català”, o l’utilisació del castella, o del bilingüisme, en molts dels escrits que fan alguns “valencianistes”, no ajuda a que esta opció siga percebuda com a defensora de una cultura i llengua pròpies, sino més be com escusa perque lo castellà siga sent predominant, deixant aixina als partidaris de l’unitat llingüística i usuaris de la normativa unitària com als únics defensors del valencià.
* ¿Estan preparatats per a afrontar una provable reforma constitucional que pot canviar el model actual de les autonomies? Se parla de reconeixer nacionalitats. ¿Pot interpretar-se com que determinades comunitats hui autonomes s’integren en macrocomunitats de les que ya se parla sense cap classe de pudor: euskalerria, països catalans…?
ENV està, com a primer escaló, perque espanya es constituisca en una confederació on, cada autonomía que vullga puga constituirse en estat, en la capacitat de separarse en el moment que ho desidisca, i les que no ho desigen queden formant un atre. Pero de cap manera defendrem que Valéncia forme un estat juntantse en ninguna atra nacionalitat. És més, en estos moments pensem que no hi ha cap grup de certa entitat que defense que espanya quede dividida en 4 o 5 grans estats, un dels quals siga els pp.cc. perque els habitants de Valéncia i les Illes no ho acceptarien, aixina com Navarra tampoc acceptaria formar un junt al Pais Basc. Pensem que estos rumors estan fets per a ficar por als valencians sobre un futurible estat confederal i defensen l’actual status quo constitucional que tan de mal nos fa.
* Pareix que l’actual model de les autonomies estiga sent qüestionat, en uns casos se prete la seua reversio a un model mes centraliste, en uns atres assistim inclus a aspiracions separatistes. ¿Com encaixen els seus partits Valencia dins l’Estat i d’Europa?
Per supost que l’actual model autonòmic està, no ya qüestionat, sino caducat. Les diferències de finançament i d’inversions del govern central entre les autonomies no poden soportarse més i, particularment en Valéncia, està arruinant-nos. I la solució, obviament, no està en llevar el poc de poder que ya li queda a les autonomies, potenciant el govern central, sino crear un estat on les distintes parts tinguen una gran independencia econòmica i legislativa i pacten en condicions d’igualtat la colaboració de cadascuna d’elles al manteniment dels servicis comuns.
No obstant, eixe no és l’objectiu a llarg termini d’ENV, sino un primer pas per a conseguir ser un estat més dins d’una Europa dels pobles que tinga una estructura confederal.
* ¿Te futur el valencianisme identitari en el segle XXI? ¿Com?
Nosatres pensem que no. Actualment, el percentage de persones que habitant en Valéncia son d’orige valencià ya no és majoritari, i va a manco. En este escenari és molt difícil vendre una política purament identitària. Lo que no vol dir que no se tinga que defensar les tradicions, la forma de vida i, en general, la cultura que caracterisa a la gent que viu en la nostra terra; pero l’eix de una política valencianista ha de basarse en que viuriem millor si vivim com a valencians, perque nosatres coneixem millor les nostres necessitats i interesos i aixina som capaços de gestionar millor els nostres recursos.
* Regne de Valencia, Païs Valencià, Comunitat Valenciana, Valencia. Tenint en conte que, per diferents motius, cada una d’estes denominacions ve acompanyada de polemica. ¿Quína sería la denominacio mes adequada per al nostre territori?
De les possibilitats que poseu i en la circunstància política actual formant part d’espanya, Valéncia és la que més nos agrada. Pero sent objectius, lo que no entenem és que aquells que tan cómodes están en l’actual règim autonòmic i en la constitució, que nega l’existència dels pobles d’espanya, també del valencià, no estiguen còmodes en la de Comunitat Valenciana, que és la més despersonalisadora.
No obstant, nosatres no fem baralla d’això i políticament, com a denominació futura defenem la de República Valenciana.
* ¿Inclure expressions com “Valencia”, “valencians”, o derivats en el nom d’un partit, acaba sent perjudicial?
Lamentablement a nivel electoral pareix ser que si. El centralisme espanyol ha estat desarrollant des de fa molts anys una campanya sistemàtica de provincialisme que ha creat unes imaginàries identitats alacantina i castellonenca que ha calat entre molts electors d’eixes províncies, per lo que reneguen de qualsevol referència a la seua valencianitat i preferixen referenciarse al levante espanyol.
Pero ENV, com a nacionaliste valencià no pot renunciar a la denominació comuna que nos ha identificat per segles, aspirant a convéncer de la bondat de que els habitants de tot el territori se senten i denominen valencians.
* ¿Tindre un “cupo” com el Païs Vasc i Navarra sería la solucio al nostre problema de finançacio? ¿Quína possibilitat hi ha de conseguir-ho? ¿Hi ha alguna atra solucio mes immediata?
El concert basc i navarres és el model econòmic que ENV defensa que haurien de tindre els territoris de l’estat confederal del que parlaven abans, en la diferència de que la negociació del cupo actual és bilateral, mentres que en l’estructura confederal la negociació seria multilateral.
Possibilitat d’aconseguir.ho? cap. Sense canviar l’estructura política actual és impossible que Valéncia o qualsevol atra autonomia puguen accedir a un concert semblant, perque hi hauria que canviar la constitució i la resta de territoris es negarien.
Lamentablement, la solució a curt termini als nostres problemes de finançament passa per aconseguir negociar millor el model de repartiment, primant aquells factors que hui ens penalisen.
* ¿Quínes son les nostres prioritats en termens d’infraestructures?
Les que tenim tots en el cap: el corredor mediterrani, la conexión ferroviària en el cantàbric, la gratuïtat de l’autovia A7, l’accés nord al port de Valéncia, la potenciació del conjunt portuari Valéncia-Sagunt-Castelló, l’inversió en l’aeroport de Valéncia o el soterrament de l’Estació del Nord.
Pero a banda d’estes més cridaneres, queda molt per fer en lo que respecta a l’interconexió interna del nostre territori. Infraestructures com el tren de la costa; la conexió ferroviària Valéncia – Alcoi – Alacant; l’electrificació de les línies al sud d’Alacant, entre elles la que li unix en Elig; la conexió de l’aeroport d’Alacant en la xarxa d’alta velocitat; o l’inversió en la xarxa de rodalies son essencials per a la vertebració social i econòmica del territori valencià.
* ¿De quína forma se pot vertebrar millor el territori valencià?
Qualsevol que represente trencar el provincialisme actual potenciat des de Madrid. Probablement el comarcal seria el més pràctic, encara que reestudiant la distribució actual, que està massa fraccionada, i, tal vegada, prenint com a base les antigues governacions.
* ¿Quínes son les nostres prioritats en termens de mijambient?
Un dels grans actius del nostre territori és l’entorn natural, tant de la costa com de l’interior, i no només a nivell econòmic, sino perque ha conformat la forma de ser de la gent que ha viscut i viu en esta terra. Per tant una prioritat de qualsevol política valenciana ha de ser la de conservar-ho, pero no a qualsevol preu. La consecució per eixemple de l’independència energètica ha de ser un objectiu estratègic de la nostra política econòmica i ahí una política mijambietal correcta és essencial.
En definitiva, hem d’aconseguir un balanç entre l’aprofitament econòmic i social del territori i la conservació de la seua estructura natural, de manera que este desenroll siga sostenible i lo més respectuos possible en l’entorn.

13/10/18

Articul del colege d’advocats de Sueca al voltant del Dret Civil valencià

Interessantísim articul firmat per Beatriz Gomar, del colege d’advocats de Sueca per la nova galtada que el psoe ens ha donat en el Senat al voltant de la recuperació del nostre Dret Civil.
Tens l’original, ací
i si el vols en pdf, ací