Hola ANNA
En pots informar, què passa amb la TV Valenciana. Per que aquí en Catalunya no la podem veure? i sí podem veure la Balear sense cap problema.
Perdona, però eres el únic a qui puc preguntar i tindre una resposta sincera.
I si es pot veure , per que no informen més i millor.
I des d’ANNA notícies contestem…
En el seu moment els valencians van fer un esforç per veure TV3 i durant molts anys es va veure. Els catalans mai han fet una manifestació per veure canal 9 ni ara per veure À punt. Els governs respectius van pactar la reciprocitat però perquè es veu no hi ha massa interès i encara no s’ha fet… Ací s’han fet manifestacions per a veure TV3… A Catalunya, que jo sàpiga, cap per a veure la Televisió valenciana.
El diputat de Podemos Antonio Montiel ens comenta: Estem fent perquè siga efectiva la reciprocitat en els pròxims mesos. A banda d’altres qüestions hi han uns problemes tècnics als que donar solució. Hi ha unes limitacions amb el multiplex i la seua capacitat per admetre més canals però pot tindre solucions i en això estem.
A continuació una carta d’un valencià publicada a La Vanguardia en el 2010 i la contestació de Mònica Terribas, la Directora e TV3 llavors…
En Racó català han obert un fil amb aquesta notícia…
https://www.racocatala.cat/forums/fil/220313/catala-pregunta-no-veu-televisio-valenciana-catalunya-anna-noticies-contesta-podemos-infor
EL PROBLEMA DEL MULTIPLEX
El pacte, tanmateix, condicionava la reciprocitat “a la disponibilitat de l’espectre radioelèctric necessari, l’assignació del qual competeix al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme”. Aquest requisit vinculava la recuperació del senyal de TV3 a l’obtenció d’un nou múltiplex pel Govern valencià. Precisament, un dels dos múltiplexs que la Generalitat Valenciana va perdre l’any 2014 com a conseqüència de l’ofensiva recentralitzadora de Mariano Rajoy i de la introducció de la telefonia mòbil a través d’aquesta via.
Actualment, l’únic múltiplex del País Valencià està dividit en diverses franges: dues franges reservades per a la televisió pública valenciana i la resta en règim de concessió a la Conferència Episcopal a través de Mediterráneo TV i a Las Provincias TV que ha llogat la llicència a Bom TV. Si la cadena propietat de l’Església catòlica ha impulsat darrerament els continguts propis amb el desembarcament de vells rostres de Canal 9 com ara Lluís Motes, l’altra cadena fa el mínim perquè el Consell no puga retirar-li el permís que gaudeixen fins a 2026.
L’origen valencià del president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Brauli Duart, pot generar una major complicitat amb la CVMC pel coneixement de la particular situació del País Valencià respecte de les relacions amb Catalunya| EL TEMPS
El Consell, conscient d’aquesta situació, ha demanat a Madrid l’obtenció d’un segon múltiplex tal com té, per exemple, Catalunya. Però la resposta, com amb la millora del finançament, ha estat sempre negativa. Arran del rebuig acèrrim del Govern espanyol, i sense oblidar una reivindicació fixada a l’Acord del Botànic, el bipartit valencià va plantejar-se alternatives. “La reciprocitat entre les nostres televisions públiques depèn d’un nou múltiplex que hauria de concedir l’Estat. Hi ha la possibilitat de compartir només un canal a través del múltiplex actual si s’aplica un sistema de compressió. Aquesta és l’opció que podrien triar els nostres governants si de debò volen complir amb el que han promès”, escrivia al número de març de Saó el sociòleg i membre del Consell Rector de la CVMC, Rafa Xambó.
Via balear, versió valenciana
La fórmula de compressió de la informació, tal com va avançar aquest setmanari i va apuntar en el número 1.650, és el múltiplex estadístic. Es tracta d’un aparell que permet estrènyer la imatge adaptant-la a la necessitat d’informació del moment, és a dir, possibilita optimitzar molt més les dades que es reben. Fou la fórmula utilitzada a les Illes per encabir-hi tots els canals de la CCMA: TV3, Canal 33, 3/24 i Súper 3. L’aparell, fabricat per Cellnex, va tenir un cost de 300.000 euros, tot i que el seu lloguer, en el cas de les Illes, va ser de 50.000 euros.
Malgrat l’exploració d’altres vies diferents del múltiplex estadístic, al País Valencià les xifres canviarien per la particular orografia del país i per la seua extensió, més gran en comparació de l’arxipèlag balear. Al territori valencià, però, l’aplicació del múltiplex estadístic només permetria la recepció de TV3 a causa de l’existència dels dos canals autonòmics privats i de l’espai que es reserva la mateixa CVMC. “L’única possibilitat que és tècnicament viable, a través de fórmules com ara el múltiplex estadístic, és la recepció d’un canal només, com és TV3”, diu Toni Gisbert, d’ACPV.
El cost d’aquesta via, que és la marcada per assegurar la tornada de les emissions de TV3 al País Valencià, seria assumida pel pressupost assignat a la CVMC. El senyal del canal català seria emès a través dels repetidors de la Generalitat Valenciana. “No té sentit fer-ho a través dels nostres aparells, a banda que, com a mínim, seria alegal”, apunta el portaveu de l’entitat cívica.
La directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Empar Marco, aposta, segons va escriure al seu projecte per aspirar a la direcció de la radiotelevisió pública valenciana, per la reciprocitat del senyal entre ambdós territoris| EL TEMPS
La recepció de TV3, tanmateix, encara té diversos detalls per perfilar. No s’ha debatut quina corporació hauria de pagar els drets d’emissió de certes produccions que la corporació catalana compra per al seu territori. “És una qüestió que abordarem quan es produesquen les negociacions més intenses per la reciprocitat”, afirmen fonts de la CCMA. Una de les solucions que s’han considerat per evitar que el cost siga un problema és emetre TV3 internacional, tot i que la intenció és gaudir de la programació habitual del canal català.
Dins d’aquest múltiplex, fins i tot, hi hauria la possibilitat d’encabir la freqüència de Catalunya Ràdio, si hi haguera suficient amplitud de banda. Ara bé, les fonts consultades assenyalen que, de moment, l’acord de reciprocitat només contempla la televisió. “A causa de la limitació de l’espai radioelèctric, la recepció de la resta de canals de la corporació catalana només podria donar-se amb l’obtenció d’un segon múltiplex per al País Valencià. Cal incidir, per tant, en la discriminació a què sotmet el Govern espanyol al poble valencià. Igual que reivindiquem un finançament just, també cal fer-ho amb el segon múltiplex. Ho necessitem per gaudir d’una reciprocitat plena”, defensa el també secretari d’ACPV.
IB3, en ‘stand by’
Per connectar audiovisualment tot l’àmbit lingüístic català, encara faltaria engegar el darrer cable solt. Es tractaria de la reciprocitat d’emissions entre IB3 i À Punt. Una recepció mútua del senyal, però, que resta en mans de l’Estat espanyol. La manca d’espai radioelèctric suficient al País Valencià vincula l’intercanvi televisiu a la consecució d’un nou múltiplex. Precisament, pel mateix múltiplex que està previst col·locar els canals temàtics de la CCMA.
Mentre que les emissions de TV3 al País Valencià arribaran enguany si no hi ha cap contratemps, la reciprocitat amb les Illes està en mans de l’Estat. El País Valencià necessitaria d’un segon múltiplex.
Compromís, durant el període d’esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat de 2017, va presentar una iniciativa perquè el Govern espanyol finançara el múltiplex necessari per assegurar el bescanvi de senyal amb TV3 i IB3. “Tenim molt clar que la reciprocitat amb TV3 i IB3 ha de ser una realitat durant aquesta legislatura”, va afirmar el diputat a les Corts Valencianes, Josep Nadal, que va registrar la petició al Senat junt amb el portaveu dels valencianistes al Parlament valencià, Fran Ferri, i la portaveu adjunta, Mònica Àlvaro.
L’amenaça del dividend digital, que reduiria encara més l’espai de les televisions en benefici de la telefonia mòbil, pot frustrar qualsevol intent d’aconseguir un nou múltiplex i, per tant, d’ampliar la reciprocitat d’emissions d’À Punt amb les altres televisions públiques en català. Amb tot, les fonts consultades apunten que l’avenç de la tecnologia podria augmentar la capacitat de banda del múltiplex actual. Fet que podria aprofitar-se per garantir l’intercanvi d’emissions amb les Illes.
Connexió a tres bandes
“Nosaltres aspirem a una col·laboració entre corporacions que vaja més enllà de la reciprocitat del senyal. És a dir, que incloga, per exemple, coproduccions”, afirma Gisbert. El mateix projecte de la directora general de la CVMC, Empar Marco, també apostava per “cooperar en la realització d’alguns productes de manera conjunta”. I, segons corroboren fonts de la corporació valenciana, “hi ha bona predisposició per realitzar coproduccions amb TV3 i IB3”. També confirmen que les relacions amb la corporació catalana “són plenament normals”.
“Estem oberts a la màxima col·laboració possible. L’experiència a les Illes, amb coproduccions conjuntes, ha estat molt positiva”, afirma Duart. Vicent Sanchis, director de TV3, defensa que “es tracta d’un mercat natural d’una llengua que ha de superar les seues fronteres”. I que la col·laboració entre les tres televisions per crear continguts comuns “trencaria amb l’actual anomalia”.
El director de TV3, Vicent Sanchis, considera una “anormalitat” la manca de reciprocitat del senyal d’ambdues televisions. Els orígens valenciana, com amb Duart, poden fer més efectives les relacions entre les dues corporacions pel seu coneixement de la realitat valenciana| Jordi Play.
Encara més, Duart llança la idea, repetida en diverses entrevistes, de crear un consorci de mitjans de comunicació conjunt entre les Illes, el País Valencià i Catalunya amb l’objectiu d’elaborar canals comuns. “Es tractaria de col·laborar en continguts, en la xarxa de corresponsals, en aspectes tècnics, en la generació de programes i compartint serveis. Però sempre des del respecte i en pla d’igualtat, insistisc”, explica. “Amb les noves tendències de consum de la televisió, la creació de canals específics on line entre les tres corporacions seria un bon camí a explorar. L’arribada de TV3 al País Valencià no és el final. Al contrari, només el principi”, indica Gisbert. I avisa: “Ara bé, primer cal garantir la reciprocitat”. La promesa, feta en aquella trobada de l’any 2016 entre Puig i Puigdemont, està a punt de ser una realitat.