La justícia espanyola té un os dur de rosegar en Wolfgang Schomburg, l’advocat alemany del president Carles Puigdemont, que ha demanat al govern federal alemany que aclareixi que no extradiu per motius polítics. No és cap saltataulells. Schomburg (Berlín, abril del 1948) és un dels grans especialistes mundials en dret penal internacional i transnacional, drets humans i cooperació mútua en afers penals. Tampoc no va mancat d’experiència en casos constitucionals, sigui com a fiscal o com a jutge de tots nivells a Alemanya. Entre el 1995 i el 2000 va ser jutge al Tribunal Federal de Justícia de Karlsruhe, l’equivalent al Tribunal Suprem espanyol. Els vuit anys següents va exercir al Tribunal Penal Internacional per l’antiga Iugoslàvia (TPII) i al Tribunal Penal Internacional per a Ruanda.
No és un home que s’espanti gaire. El 2007 va dimitir del tribunal d’apel·lacions del TPII perquè considerava que el judici a Slobodan Milosevic, president de Sèrbia durant la dissolució de Iugoslàvia i les guerres posteriors, no podia ser just, atès que es va permetre l’acusat representar-se ell mateix sense l’assistència d’un advocat.
Fiscal General
Va estudiar dret a la Universitat Lliure de Berlín (oest) i a la London School of Economics. El 1974 comença a treballar com a fiscal, després com a jutge del Penal i, des del 1986, com a Fiscal General de Berlín oest. El 1989 passa al govern de la ciutat com a sotssecretari d’Estat de Justícia, des d’on va viure la caiguda del mur i la reunificació del país.
El 1991 decideix exercir lliurement l’advocacia i s’especialitza en assistir diversos clients, tant víctimes com acusats, en casos penals internacionals esdevinguts, entre altres llocs, a França, als Països Baixos, Illes Maurici, Estats Units, Regne Unit….
El van nomenar jutge de la Sala del Penal a la Cort Suprema Federal el 1995. Allí s’hi va estar fins al 2000. Aquell any torna a la pràctica privada com a expert en afers penals internacionals.
Home de referència
Schomburg té diversos estudis sobre els problemes bàsics de cooperació en matèria penal entre estats, i col·labora tant amb l’Escola Judicial com amb l’Escola de Policia d’Alemanya. És un habitual en congressos i conferències organitzades des de la UE a l’American Bar Association (el Col·legi d’Advocats dels EUA).
El Consell d’Europa l’ha reclamat com a especialista per a dictaminar sobre la qualitat dels codis de procediment penal i l’aplicació dels convenis del Consell a Bòsnia i Hercegovina, Moldàvia, Rússia i Ucraïna.
Aquest jurista és un nom que tenen ben a mà els advocats de la seva especialitat, doncs ha publicat més de 200 estudis i llibres sobre aquests temes i és l’editor del comentari sobre “Cooperació internacional en assumptes penals” (3.300 pàgines de res), el text de referència alemany en aquests afers i, per tant, de referència internacional, doncs a Alemanya és on es va inventar el dret penal.
