Carta oberta a Joaquim Auladell

En primer lloc agrair-te que una persona amb el teu bagatge hagi volgut participar-hi amb aquest debat. N’estic segur que totes les aportacions son enriquidores, i demanar-te disculpes per no haver-hi contestat abans. He tingut un problema de caràcter familiar ja que ma mare ha estat ingressada a l’hospital.

Crec que sí pot ser útil el concepte d’Hegemonia de Gramsci, així com l’aprofundiment amb l’accés al algun mitjà de comunicació. Una altra manera es impossible imposar un relat. Aquí hi han pocs mitjans pel independentisme, però algun hi ha.

En quant al concepte de cultura valenciana, òbviament em refereixo a la cultura catalana-Valenciana-Balear que totes tres Comunitats autònomes compartim. Aquí utilitzem aquest nom (Valencià) perquè a dia d’avui el País Valencià es políticament espanyol, i sembla que es més fàcil per a molta gent a València passar de ser políticament valencià que català. Es sols una qüestió de nomenclatura, ja que jo no tinc ningun dubte sobre la unitat de la llengua y la cultura.

I finalment, tens raó, quant parlo de moviment participatiu, em refereixo a socialment participatiu, ja que políticament ja ho es pel simple fet de ser un moviment republicà. En eixe punt també tinc una errada de imperdonable. Efectivament, un imperi no mai pot ser democràtic, ja que el imperialisme esta fonamentat en la supremacia d’una nació sobre altres, mentre que el principi democràtic es fonamenta en la igualtat de pobles, nacions i ciutadans.

Com ja he dit anteriorment, agraeixo la teua aportació i espero que no sols sigui aïllada. Una salutació.

Al llarg d’aquesta setmana enviaré un article sobre estratègia d’implantació del moviment republicà, i no sols al País Valencià, sinó a tot el corredor mediterrani. Crec que també serà profitosa al Principat de Catalunya.

Elisenda Cremades – Borriana – Plana Baixa