Pacte federal o Via catalana (2)
En el meu article anterior “Els valencians i Espanya” una idea força era aquesta: «la Nació espanyola o Espanya subsistirà mentre sobrevisca l’Imperi que va forjar Castella». Aquesta idea la vaig deduir després de llegir el llibre “Contra el «mite Carl Schmitt»” del professor murcià Jerónimo Molina Cano. La seua lectura em va portar al katéjon paulí, paraula que usa l’Apòstol dels gentils per a designar l’obstacle que deté la vinguda del Anticrist (2 Tes 2, 7). Agustí d’Hipona interpreta aquest obstacle com l’Imperi Romà: «Mentre perdure l’Imperi, el món no perirà» va afirmar; d’ací vaig inferir, a partir d’un katéjon nostre particular, que: “Mentre perdure [el=el seu] Imperi [el món=Espanya] no perirà”. Certament un Imperi que, amb la rebel·lió pacífica que s’ha iniciat ja en una part dels territoris de l’antiga i conquerida militarment Corona d’Aragó, sembla entrar ja en la seua fase terminal definitiva.
En aquest segon article, afigurant el final factible de l’Imperi –de l’autoritat suprema, de la sobirania imperial, eufemísticament rebatejada com la del «poble espanyol»– i la conseqüent liquidació d’aqueixa Espanya, la idea força que propose als valencians –perquè l’abanderen en aquest nou temps– és la «igualtat i llibertat sobirana» que ha de resplendir entre tots i cadascun dels antics súbdits de l’Imperi que esdevindran lliures, iguals i sobirans, per a poder pactar, entre ells, les seues dependències i independències. Superat l’Estat imperial de la «suprema autoritat» – traducció castellana en 1590 de souveraineté – caldrà, a partir dels Estats lliures i sobirans, construir un Estat modern neutral (Bodino), superador d’antinòmies. Un estat neutral, coordinador d’estats sobirans. Un estat d’estats sobirans que podrà esdevenir sobirà si és i no deixa de ser-ho, neutral.
Però per a arribar a açò seria necessari i previ, un pacte entre els demòcrates; es consideren republicans o no; ja siguen unionistes o sobiranistes o independentistes. Un Pacte entre demòcrates per a instaurar un nou Estat democràtic, modern i neutral. Un pacte entre demòcrates, compromesos a respectar en cada territori els resultats dels processos constituents generats democràticament en cadascun dels seus parlaments.
El pacte ha de ser entre, d’una banda, els demòcrates –republicans o no- partidaris de l’Estat unitari espanyol, que encara no s’han desprès de l’herència imperial i, d’una altra, els republicans, també demòcrates, territorials que xifren les seues esperances d’alliberament i prosperitat en instaurar Estats republicans independents del ‘Regne d’Espanya’. Aquest pacte és la condició necessària per a obtenir, a partir de la unitat d’acció, l’objectiu d’aconseguir majories constituents en tots els parlaments de l’Estat.
Delimitades ja les parts, passem al contingut del pacte que proposem:
- Proposem pactar un Estat confederal partint de la non nata i única proposta de constitució federal, la republicana de 1871. D’inici, proposem redactar els articles 42 i 43 de la següent manera:
Article 42º.- La sobirania resideix en els ciutadans, i s’exerceix en representació seua pels organismes polítics de la República constituïts per mitjà del sufragi universal.
Article 43: Aquests organismes són:
– els parlaments sobirans dels diferents Estats constituïts
– el parlament de la Confederació.
- Proposem pactar entre les parts la lleialtat mútua per a guanyar democràticament en cadascun dels parlaments, respectant els Estats sobirans que esdevinguen i, entre tots, el parlament de la Confederació.
Sense aquest pacte federal entre les parts, l’assumpció del Nou estat modern i neutral que nosaltres, sobiranistes valencians, entenem republicà, és del tot impossible. L’absència del pacte contribuirà a la continuïtat de la monarquia de matriu imperial i abocarà a la independència dels territoris amb capacitat per a aconseguir-la. Catalunya per manca d’aquest pacte ja ha iniciat aqueix procés de manera unilateral. Els valencians que majoritàriament no són independentistes però si ho som de republicans i confiem que arribat el moment el siguem també sobirans -d’un Estat valencià sobirà artífex d’una Confederació neutral- hem d’encapçalar aquest procés.
Però per a poder començar a avançar i poder parlar d’un Pacte Federal a partir de la realitat existent, entenem que és necessari acordar ja la derogació de la LEY DEL PROCESO AUTONOMICO Llei 13/83 (14/10/1983), forçada pels agents de l’Imperi escudats en el 23F, cosa que abordarem en un pròxim article: “De les autonomies de l’Imperi als estats de la Confederació” (3).
Víctor Baeta de RV/PVE
València, 10 de maig 2017