La criminalització del PPCV teledirigida des de Madrid pels poders fàctics, té com objectiu enfonsar la figura política de Rajoy per a forçar la seua retirada i facilitar, davant el problema secessionista a Catalunya, un acord d’Estat entre el PP i el PSOE. Aquestes actuacions antivalencianes serveixen a més, per desviar l’atenció sobre el tema Aquamed que esquitxa a la número dos i pretenen ser una cortina de fum per amagar el veritable problema que recau en la Comunitat Valenciana  que no és un altre que l’espoli econòmic que patim els valencians per part de l’Estat.

L’instructor (el jutge) no va acordar presó per a cap dels cinc casos en els quals el ministeri públic (el fiscal) va considerar necessària aquesta mesura

A. RALLO | VALÈNCIA |LAS PROVINCIAS | 30 gener 2016 02:56
Els advocats no es mostraven especialment temorosos durant les dues jornades de declaracions. No pel fet que la Fiscalia Anticorrupció poguera demanar presó -alguna cosa que més d’un lletrat barrejava davant la gravetat de les acusacions- sinó perquè el titular del jutjat d’Instrucció 18 no sol decretar aquesta cautelar. El jutge ni tan sols va optar per una solució intermèdia, la d’ordenar presó eludible sota una fiança d’una quantitat assequible que els arrestats hagueren pogut reunir en un parell de dies. No va anar així. Va acordar la llibertat de tots amb compareixences cada quinze dies, una mesura no massa onerosa. A més, la fiança que es va imposar va ser civil, és a dir, que només pretén assegurar el pagament de responsabilitats en el cas d’una hipotètica condemna.
Es tracta de la primera discrepància en l’arrencada d’aquesta instrucció, que segueix baix secret. Potser no siga l’única. Al llarg d’un assumpte com aquest, que es preveu causa complexa i com a mínim s’allargarà 18 mesos, poden manifestar-se els diferents criteris. Fonts consultades van restar ahir importància a aquesta negativa. No obstant açò, van aclarir que l’habitual quan un fiscal demana presó és que el jutge la concedisca. Però, d’igual manera, van precisar que es tracta d’un altre tipus de delictes i delinqüents.
Què ocorre en aquest cas? Doncs que el rebuig de la petició cobra major rellevància mediàtica. No cal oblidar que es tracta d’una operació amb 24 detinguts, 33 registres, desenes d’agents involucrats i un suposat desfalc de desenes de milions d’euros.
La decisió del jutjat va causar sorpresa entre els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO), el mateix grup que va completar les perquisicions de la trama dels Ere´s a Andalusia o l’Operació Púnica que va acabar amb un exvicepresident a la presó.
Els agents consideraven que després d’un any de perquisicions en secret, en una operació que inclou fins i tot intervencions telefòniques, el jutge decretaria la mesura en els suposats capitosts de la trama. Per a la gent del carrer, el ciutadà mitjà, pot quedar la sensació de que semblant desplegament de mitjans potser no haguera sigut necessari.
La Fiscalia Anticorrupció va fonamentar la seua petició d’ingrés a la presó per risc de fugida i la possibilitat de destrucció de proves. Són dos dels requisits que permeten acordar la mesura. També influeix la gravetat dels delictes i la pena a la qual tots dos puguen enfrontar-se. El jutge, no obstant açò, no va apreciar aqueix risc de fugida. Aquesta possibilitat augmenta quan es tracta d’un estranger que pertany a una organització criminal, per exemple.
No resulta freqüent que un jutge acorde presó provisional per a aquest tipus de perfils -els que integren l’operació Taula- independentment dels diners que puguen haver-hi distret.
L’ingrés a la presó es va sol·licitar per a la cúpula de la Diputació de València quan governava el PP Alfonso Rus, expresident de la Diputació; el seu cap de Gabinet, Emilio Llopis; el seu vicepresident, Juan José Medina; i el responsable de l’àrea d’Hisenda i exsecretari autonòmic d’Educació, Màxim Caturla. Es tracta dels presumptes capitosts de la trama, segons arreplega la investigació. Un dia abans també es va interessar la mateixa mesura per a Mari Carmen García-Fuster, la caixera del Grup Municipal en el PP i mà dreta de l’alcaldessa, amb idèntic resultat negatiu. Les perquisicions sobre aquesta candidata compliquen el futur judicial de Barberá.
L’hemeroteca recull altres antecedents a la Comunitat. Per exemple, en el cas Cooperació, la fiscalia va arribar a demanar presó per a Rafael Blasco per risc de fugida. El TSJ ho va rebutjar. Només Tauroni, l’empresari amic de l’exconseller va estar en la presó de manera preventiva fins a la celebració del judici. Si escau es pensava que els contactes en l’estranger podien facilitar la seua fugida. En el cas de l’exdelegat del Govern, Serafín Castellano, no es va demanar presó. Tampoc s’ha produït aquesta situació en altres casos com Emarsa, Vaersa o a polítics valencians implicats en la Gürtel.