1.- Sobre el Jardí Botànic:
Entenem que el complex del Botànic ha de tenir un tractament integral on convisquen societat i universitat, ciutat i cultura. El jardí històric és una de les joies de la botànica valenciana i europea, per la qual cosa mereix especial valoració. L’entorn urbà confrontant és d’una qualitat també excepcional: l’església de Jesuïtes, Sant Sebastià amb la cúpula el Pare Tosca i el propi Jardí de les Hespèrides, premi de Paisatgisme de la Comunitat Valenciana i assenyalat en totes les guies estatals i estrangeres com un dels jardins hesperidis més atractius, envolten al Botànic i ho qualifiquen espacialment.

L’existència de l’alqueria del XVIII propietat de la Universitat i la possible ubicació d’una col·lecció d’història natural vinculada al Botànic, juntament amb el fet de ser el Jardí d’Hespèrides un recinte de col·lecció, on poder desenvolupar amb amplitud una col·lecció de cítrics del Botànic, fan que siga interessant i possible redefinir el seu ampli àmbit de manera que permeta una nova dimensió espacial a aquesta Institució bicentenària on es puguen donar noves relació entre el Botànic i la ciutat, assumint dins del Botànic aquests nous espais.
Proposem un sistema que permeta l’ampliació del Botànic a partir d’aquesta nova relació amb la ciutat, dins de la idea de “jardins en el Jardí”, conservant l’àmbit històric com a recinte particular, incorporant altres nous, cadascun d’ells amb un caràcter determinat, de manera que alguns estigueren en obert, mentre que uns altres necessitaren d’un control d’accés més restringit, podent-se tancar el conjunt a les nits. L’estructura s’articularia entorn del carrer Beato Bono, que seria l’eix des del qual es podrien relacionar tots els jardins, mantenint entre ells certa autonomia.

El nou sistema es podria entendre a la manera de raïm o de “clúster”, uns amb proximitat immediata o bé més allunyada al propi eix, com seria el cas del nou jardí de l’espai lliure actual en la parteix oest del solar de Jesuïtes, on el carrer ja construït ens acostaria el nou jardí a la Beato Bono, però alhora també podria tenir accés des de la Gran Via. De la mateixa manera l’articulació amb l’alqueria estaria garantida, així com el seu caràcter del jardí posterior, on possiblement haguera de construir-se un pavelló per a l’espai museístic que sembla necessita.

El Jardí d’Hespèrides seguiria conservant-se tal qual, si per ventura incidint amb més intensitat a mantenir i conservar la col·lecció de cítrics original, tenir-la al dia.

El nou jardí a dissenyar enfront de Jesuïtes, hauria de comptar amb una part oberta en públic i amb caràcter de parc o jardí urbà, quedant la resta vinculada al botànic, com a jardí de col·lecció especialitzat. Les àrees de pistes esportives i zones amb arbres del col·legi de Jesuïtes potser amb el temps podrien passar a formar part d’aquest sistema de jardins articulats entorn de Beato Bono. Carrer que podria tancar-se o obrir-se, de la mateixa manera que ja s’ha fet en el tram existent dins del jardí d’Hespèrides.

Incloem un croquis per a entendre l’articulació entorn del Carrer Beato Bono i el caràcter de raïm dels nous espais o jardins. En ell, amb verd més fosc, s’indiquen els espais amb caràcter públic estricte, mentre que els verd clar serien els vinculats al sistema de jardins del Botànic entorn de Beato Bono.

2.- Sobre els jardins històrics a València.
És un tema complicat, difícil d’entendre des de fora del propi Ajuntament, doncs inclou un món de Serveis de jardineria, Parcs i Jardins, Jardins singulars, Fundacions, Escoles de Jardineria, contractes estranys… Un món complex que en ocasions propícia que sense saber perquè algun jardí queda en l’oblit. En qualsevol cas hi ha honorats casos que hauríem de ser assenyalats per la seua qualitat i relatiu estat: el Llit Vell (excepte l’excessivament construït en ell), Glorieta, Monfort, Albereda històrica (en part), Hespèrides (en part), Marxalenes, Aiora i la Rambleta.
El que si s’observa és certa desproporció en la manera de tractar uns i uns altres jardins, és evident que uns tenen més pressió social i són més aparador de l’estat de la qüestió. Però hi ha una sèrie d’observacions generals que potser es puguen resumir en tres exemples, que entenc representatius respecte de l’estat dels jardins històrics i que es poden estendre a altres casos:
a.- Jardins de gran qualitat completament abandonats. El cas més greu és el de la part històrica del Passeig al Mar. La seua situació és tal que el jardí està en procés de perdre’s en part pel mal estat de tanques, arbres, elements arquitectònics arruïnats, solados sense recebar durant anys… En aquest cas està també el Jardí de San Isidro en els Vivers.
b.- Jardins conservats amb certa dedicació però que en ocasions els procediments són qüestionables, per no seguir les recomanacions contingudes en el llibre de manteniment dels autors del projecte. És el cas del Jardí d’Hespèrides, en el qual no es reposa la col·lecció de cítrics en test, ni es poden adequadament els xiprers, ni es reposen els tapizantes, per no parlar de la proliferació d’actes vandàlics en façanes i portes, etc.. Tot açò contribueix al fet que el Jardí de les Hespèrides perda progressivament la condició de jardí de col·lecció de cítrics, i amb açò el seu caràcter original.
c.- Manteniment general de jardins i zones amb arbres, que en ocasions és molt deficitari, com és el cas de ser l’Albereda, on s’ha començat a recebar, però hi ha àmplies zones fins i tot perilloses per a caminar per l’estat del sòl. En l’Albereda, en la seua part històrica hi ha problemes amb les tanques, estàtues, branques envaint andanes, bancs… Els cedres han mort tots en poc temps…
La situació d’altres parcs, jardins, carrers i places amb arbres en la nostra ciutat, és realment desigual, existint zones i barris amb un manteniment inexistent, que ha d’esmenar-se en un termini prudencial.
La necessitat que els serveis professionals de jardineria i neteja poden i deuen ser municipals, és una assignatura que ha d’escometre el nou equip de govern en un termini prudencial.
La creació de tallers d’ocupació, destinats a la capacitació i preparació de nous jardiners i personal de neteja, ha de constituir una prioritat municipal en el present any, a fi d’evitar la vergonyosa situació actual i el malestar existent en nombrosos barris de València ciutat, gràcies al pèssim servei que presten les empreses privades contractades per l’anterior govern del PP.
Hem d’incidir que el maltractament que porten anys suportant les zones verdes, fonts i monuments públics de València ciutat és un assumpte molt complex, requerint un gran esforç pressupostari i temps suficient per a aconseguir que un exèrcit de professionals capacitats, puguen atendre i cuidar els nostres jardins i béns culturals amb cura i estima.
Per açò, hauria de convidar-se als veïns a participar en campanyes destinades a l’adopció d’arbres, afavorint programes institucionals de sensibilització en l’àmbit educatiu i associatiu, amb la complicitat i concurs dels mitjans de comunicació locals.

També és important incidir en la necessitat urgent que la policia local, en col·laboració amb la policia autonòmica i el SEPRONA, col·laboren i es coordinen, en ares a possibilitar la persecució i sanció dels autors que cometen actes vandàlics i agressions contra els nostres béns culturals.

Les autoritats locals i autonòmiques no poden ni deuen descartar implantar en determinats jardins i monuments singulars, video-vigilància, amb l’objectiu d’identificar i sancionar als que cometen atemptats i agressions contra el nostre Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental i altres béns de titularitat pública.
Cal ressaltar que, sense un treball conjunt, on s’impliquen i es comprometen horitzontalment les institucions, els veïns, el món educatiu, els mitjans de comunicació… s’incrementarà l’actual estat d’abandó i degradació que pateixen els nostres monumentals jardins, béns culturals i zones verdes…
Per açò convé que els responsables institucionals prioritzen una sèrie de tasques relatives al manteniment, a fi que en uns anys puguem tornar a gaudir de l’esplendor i bellesa rutilant dels nostres parcs, jardins, zones amb arbres, fonts…

Antonio marín, de l’ACR Constantí Llombart