La CUP va rebutjar explícitament assistir a la primera gran manifestació independentista de la història, la que va organitzar l’ANC amb motiu de la Diada del 2012. Va fer “com cada any” i es va mantenir en la seva zona de confort, cremant banderes espanyoles, franceses i europees al Fossar de les Moreres. De llavors ençà ha plogut molt, però essencialment som al mateix lloc: Junts pel Sí (JxSí) dóna resposta al gruix de població que va inundar el passeig de Gràcia. La CUP, als irredempts de tota la vida. Una i altra cultures polítiques són sumables?

Aquesta setmana, amb el veto als pressupostos, s’ha evidenciat aquesta doble font de legitimitat independentista d’uns i altres. I és que l’argument que han brandat perquè el Parlament tombi per primera vegada a la història els pressupostos del primer executiu independentista de la història torna a ser… CDC! “Això ha tingut sobretot a veure amb un enrocament de la posició de Convergència”, diu Benet Salellas.
Un argument pobre, en un judici. Si realment la CUP volia posar CDC contra les cordes en matèria social, el debat en comissió era l’espai per fer-ho. Llum i taquígrafs, que deien antigament. No negociacions de despatxos lúgubres. Comissió d’Ensenyament: reduïm partides als concerts educatius i en destinem a reduir barracons. Comissió d’Interior: menys BRIMO i ARRO i més agents a la unitat de mediació. Comissió de Sanitat:…

Aquesta setmana, la CUP s’hi ha fet mal, amb la via institucional. No permetent ni aquest debat, el ciutadà s’ha de creure que Convergència és el dimoni amb banyes, i que “els homes forts de CDC” van ser els qui van decidir trinxar-ho tot. Però de prova documental, ni una. Possiblement perquè el bloqueig responia a una necessitat més irracional.
D’aquí al setembre, la CUP haurà de decidir si vol sortir del Fossar o no. Perquè va ser la gent col·lapsant el Passeig de Gràcia la que va impressionar les principals cancelleries mundials, la que va fer trontollar l’statu quo i el Puente Aéreo.  I tot el respecte del món si vol continuar dins del Fossar, el “fil roig de la història” els legitima. De fet, els únics pamflets maoistes i trotkistes que tinc per casa me’ls van donar allí fa molts anys. Vaig ser incapaç d’entendre’ls.