Sobre la culminació o no de la refundació d’ERC

A partir de 1990 ERC va operar una mutació que va tocar aspectes d’ideologia, vagues i inconcrets, i del territori de referència on ha d’exercir la seva acció política. Els territoris són inerts, els republicans pensem que allò que actua són les persones, el poble i els militants.
Els dirigents Colom i Puigcercós van fer una bona tasca, adequant els Estatuts del partit a la realitat, però van deixar inacabada la refundació d’un partit que havia doblat el territori i ha d’adequar els seus plantejaments al servei del poble/població, començant pel nom, que actualment només expressa una part del territori.
La solució és ben fàcil, i ja s’ha posat en pràctica entre els republicans: Esquerra Republicana per a les coses generals, afegint si cal la llista de les parts, i afegir “de Catalunya”, “del País Valencià” o alguna altra especificació orgànica autoritzada, si es fa referència a quelcom concret. Els Estatuts (Art. 1) parla de “Nació Catalana” o de “Països Catalans”, queda solemne però els que no compareixen aquesta concepció no s’hi donen per al·ludits.
El que és una mica més difícil és fer política, política de poder, amb parlamentaris. En quinze anys només s’ha tret algun regidor a comarques i un diputat obtingut amb vots del Principat. El mal és que tot l’esforç s’abocava a l’esquerra espanyolista o al culturalisme català i contra el PP.
S’ha desplaçat el PP i continuem igual, políticament. Hi va haver un intent de fer política-política valenciana per valencians (“Per la República del País Valencià”) que va arribar a sortir a les publicacions centrals d’ERC, però va ser ofegat pels senyors i senyores de Barcelona, que confien a Compromís la gestió de l’activitat dels republicans valencians.
Estic molt il·lusionat perquè al Congrés podré saludar els delegats País Valencià.
Joaquim Auladell