Concentració demà a Barcelona, a les 18:00. Delegació de Govern, carrer Mallorca, 278


Mentre esperen sentència, tornen a Lledoners. El Tribunal Suprem els podia haver deixat en llibertat provisional. No ho ha fet.
Altres jutges, en altres països, van dictaminar que les gravíssimes acusacions de violència no se sostenen. Juristes i observadors internacionals han denunciat que la mateixa detenció era arbitrària.
La campanya a favor de l’absolució té tot el sentit, davant d’una vulneració tan evident de drets i llibertats. Ens hi juguem molt –no solament elles i ells, presos polítics, sinó tots nosaltres com a societat. Et convidem a participar en el primer acte per l’absolució, organitzat per la Crida Nacional per la República:
Quan: Dijous 27 de juny, a les sis de la tarda
On: Barcelona, davant la seu de la delegació del Govern espanyol a Catalunya, al carrer Mallorca, 278
Com: Hi anem de blanc, almenys amb una samarreta blanca
Qui: Hi parlaran l’advocat Jaume Alonso Cuevillas, Joan Porras (Joan “Bona Nit”) i Toni Morral, secretari general de la Crida.
A B S O L U C I Ó !!!

Daniela Grau Humbert de Associació nord-catalana dels ambaixadors de la Flama del Canigó ens envia el missatge de Sant Joan 2019 -Flama del Canigó

FLAMA DEL CANIGÓ
MISSATGE DE SANT JOAN 2019
Estimats connacionals,
Des de la Catalunya del Nord us portem, com cada any des del 1966, la Flama del Canigó, renovada la nit passada a la pica de la nostra muntanya sagrada, bressol de l’obra de l’abat Oliba i de la de Jacint Verdaguer, per encendre els Focs de sant Joan en tots els Països Catalans.
És nit de solstici d’estiu, nit de regeneració de la natura des de fa mil·lennis per a tots els europeus, nit de compromís, de vida nova per als cristians, per a tots nit d’alegria i d’esperança.
Tanmateix enguany per a nosaltres catalans és nit de dolor, d’amargor perquè compatriotes nostres democràticament elegits, són víctimes de persecucions inquisitorials, engarjolats i obligats de sotmetre’s a un judici infame o d’exiliar-se. Vuitanta-quatre anys després es repeteix la repressió contra el Govern català, acusat com el 1935 a Madrid dins la mateixa sala del mateix delicte. Enguany necessitem doncs més que mai l’escalf de la Flama per tenir «llum als ulls i força al braç» per no cedir i mantenir les nostres legítimes aspiracions.
Amb la Flama reafirmem la pertinença a la nació catalana ocupada, esquarterada i colonitzada des de fa més de tres segles per França i Espanya.
Amb la Flama reivindiquem el dret internacionalment reconegut d’exercir l’autodeterminació.
Amb la Flama volem recobrar l’Estat català que garantirà a una part de la nació lleis i constitucions pròpies imprescindibles. Amb la Flama construirem la Confederació dels Països Catalans.
Visca la Flama del Canigó, símbol de les nostres unitat i unió!
Visca Sant Joan, Diada Nacional dels Països Catalans!
Daniela Grau Humbert
Associació nord-catalana dels ambaixadors de la Flama del Canigó


PARLAMENT DEL DIA DE LA MEMÒRIA
Parlament 2019

Benvolguts amics,
Com que tenim el plaer d’acollir enguany molts de vosaltres pel primer cop en aquest Dia de la Memòria us voldria precisar quin sentit té, per quin motiu i amb quina finalitat el celebrem.
Primer de tot cal recordar les iniciatives personals de tres capdavanters en la divulgació dels fets del 25 de maig del 1285. Jordi Vera, coordinador de OUI au Pays Catalan va obtenir el 1985 l’acord del batlle el Sr. Planas per posar una placa commemorativa al jardí de la catedral. Joan Lluís Mas, professor de català, i mossèn Andreu Oriol van celebrar durant uns anys una missa recordatòria al mateix dia 25 i van aconseguir que la premsa local parlés de la massacre dins la catedral. El 2009, gràcies a la implicació del Sr. Garrigue Trullols, president de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana [IPECC], prestigiosa entitat al servei del ressò de la nostra nació a Catalunya i al món, gràcies al suport del batlle, el Sr. Nicolas Garcia, artífex del descobriment i divulgació del paper de la Maternitat, i gràcies a la implicació amb discursos rellevants del regidor Terenci Vera Grau, vam poder iniciar aquesta celebració. Agraïm al Sr. Josep Puig secretari de l’IPECC i a la Sra Teresa Clota de l’entitat Indrets dels Records llur implicació personal des de fa anys així com la participació de tots vosaltres qui feu possible aquesta commemoració.

Després de la segona guerra mundial il·lustres il·líberencs –nom dels habitants en referència al gloriós passat ibèric de la ciutat d’Elna –com el meu oncle Roger Grau, el seu amic LLuís Basseda, van dedicar–se amb passió a esbrinar el passat, van destapar la història desconeguda i insospitada d’Elna i dels seus monuments fent d’arqueòlegs malgrat la incomprensió de molts conciutadans perquè l’única història important era i és la que s’ensenya a les escoles, és a dir exclusivament la història francesa.

Els va succeir una nova generació d’arqueòlegs Annie Pezin, Olivier Passarius que tenen el sosteniment del Consell Departamental i que continuen les excavacions en aquesta ciutat que dóna per si amb més de vint-i cinc segles d’història. Acaben de fer una descoberta extraordinària, l’antiga catedral preromànica probablement del segle VI, al costat mateix de l’actual catedral i encara més grandiosa les Garrafes.

Malgrat la divulgació per R. Grau, A. Pezin i recemment Olivier Poisson, conservador dels Monuments històrics, de llibres sobre la història del conjunt catedralici Elna, malgrat l’edició el 1993 del catorzè volum de la col·lecció Catalunya Romànica dedicat al Rosselló, cinc-centes magnífiques pàgines tant pel que fa a la iconografia com a l’eminència dels textos sota la direcció i l’autoria del gran historiador i arqueòleg nord-català Pere Ponsich, molts il·liberencs i Catalans del Nord ignoren la història d’Elna i els seus monuments, el perquè quan i com el marbre dels pilars de la catedral va explotar.
Una de les nostres finalitats és doncs donar a conèixer fets de la nostra història amagada o manipulada, tornar-nos la memòria que ens han robat. L’oportunitat és malauradament un fet tràgic, la massacre del 25 de maig del 1285, un dels nombrosos intents dels reis francesos d’arrasar Elna, capital religiosa fins al 1602 és a dir doncs durant mil anys, si, com s’ha avançat, la catedral novament descoberta és del segle VI– per conquerir Catalunya. Destruir Elna per anorrear Catalunya. Però no ho van aconseguir. Un jove il·liberenc veí nostre, en Geoffroy Lourdou que va trobar feina a Barcelona, i s’ha tornat fervent activista de l’associació Amics de la Bressola per tal que les batllies del Principat recolzin aquesta escola d’immersió lingüística total a la Catalunya del Nord, em va escriure a l’abril proppassat: «En 350 anys no ens han pas pogut esborrar, sem molt resistents».
Una de les nostres finalitats é doncs també d’homenatjar els resistents catalans, els qui van perdre la vida al llarg dels segles per defensar el país. A Elna en tenim un, Bernat d’Oms decapitat per Lluís XI. Qui ho sap?
Tanmateix no ens limitem a denunciar l’imperialisme francès, borbònic o pretesament revolucionari, en el passat llunyà, Volem revelar també les ignomínies del passat recent, el pretès «refugi» atorgat a milers de republicans que fugiren del feixisme convençuts d’entrar a França, país de la Liberté Egalité Fraternité i, tractats com a criminals, foren tancats en camps de concentració, molts d’ells enviats en camps d’exterminació.
Des del 2009 el Dia de la Memòria consagrem les activitats de la tarda a la recuperació de la memòria històrica del passat més recent, a la denúncia de l’amnèsia col·lectiva imposada per institucions amb governs de dreta i/o d’esquerra durant 70 anys; per cert des de fa uns deu anys semblen voler destapar el que van amagar cientment, tanmateix sense ensenyar les vergonyes, sense designar els responsables socialistes al govern abans del col·laboracionisme amb els nazis, sense reconèixer i demanar perdó pel que alguns amb raó anomenen el «Vichy abans de Vichy», l’existència de camps de concentració «antecambres de la mort» com a Ribesaltes que s’obstinen a encobrir amb el nom de «camps d’internament».«Fer morir» o deixar morir» és el mateix crim. Precisament ara quan l’extremisme de dreta surt a la llum a l’estat espanyol i rebrota en molts estats europeus esdevé urgent de denunciar els eufemismes i identificar els culpables per tal que la història no es repeteixi.
Tanmateix no podem acontentar-nos d’una compassió passiva, ni tampoc d’una constant indignació. L’antropòleg Emmanuel Terray deia que es compadia de les víctimes però que admirava els combatents. Doncs el Dia de la Memòria a Elna admirem tots els compatriotes qui lluiten per a la República catalana, tots els qui malgrat les porres, les difamacions, els judicis, les repressions, l’empresonament i l’exil tenen el coratge de defensar el dret de la nostra nació a l’autodeterminació, de proclamar que volem un estat català independent.
Divendres 18 de maig al vespre el molt Honorable president Puigdemont es va dirigir a nosaltres catalans del Nord en una gran sala de cinema en vídeo conferencia, va afirmar que el procés cap a la independència és irreversible, que s’ha de transformar cada minut de repressió en un vot. Confiem en els vostres vots per tal que puguem escriure nosaltres mateixos la nostra pròpia història.
D.Grau
Elna,19.05.2019

Amb motiu de l’exposició que l’IVAM ha organitzat estos dies en el Centro Reina Sofia de Madrid (sic), sobre el republicà el cartellista valencià Josep Renau, l’ACR Constantí Llombart mitjançant el seu portaveu en defensa del patrimoni artístic valencià Antonio Marín, ha realitzat les següents declaracions:

És molt trist i decebedor que les autoritats autònomiques valencianes organitzen una exposició a Madrid en el dinàstic Centre Reina Sofia sobre el nostre republicà, el cartellista Josep Renau i no es faça primer a València per a donar-lo a conèixer a les generacions actuals. L’obra de Renau, que es va vore obligat tornar a la RDA on va morir perquè el PSOE no li va garantir una estabilitat, no podrà renàixer fins que no es tramite la present petició, que varem cursar  ja fa més de 4 anys i que no ha obtingut cap ressò ni resposta ferma ni oficial per part de les institucions competents ni per part del moviment associatiu.Carta al Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana. Crear un espacio expositivo de Josep Renau (1)
Per a veure la petició en format PDF, cliqueu ACÍ

ANTONIO MARIN SEGOVIA, mayor edad, provisto de DNI: 22.644.697R, con domicilio a efectos de notificaciones en &&&&&&– código postal 46009 VALENCIA, en nombre propio y en calidad de Portavoz de Associació Cultural i Republicana Constantí Llombart, ante usted comparece y con el debido respeto y consideración

E X P O N E :

Que resulta sorprendente, inadmisible y desconcertante el crónico desinterés que llevan décadas mostrando las instituciones públicas valencianas, a la hora de hacer visible y accesible la enorme y transgresora obra y pensamiento de Josep Renau.

Que el que fuera algo más que un innovador artista y un agitador cultural de primera magnitud, sigue siendo un gran desconocido para la inmensa mayoría de los valencianos, algo que estimamos intolerable.

Que consideramos imprescindible que el legado, hoy custodiado por la Fundación Josep Renau y depositado en el Instituto Valenciano de Arte Moderno, pueda y deba disponer de un espacio estable y digno en Valencia, su ciudad natal, tal y como ya en anteriores escritos hemos solicitado.


Que hay contenedores museísticos suficientes en Valencia ciudad para que la obra y otros documentos de interés vinculados a la trayectoria y vida de Josep Renau, puedan ser expuestos de manera rigurosa. Nos viene a la memoria el Centro del Carmen, un espacio muy céntrico y a nuestro juicio, un tanto infrautilizado actualmente, sin descartar que el cercano IVAM pueda acondicionar las salas adecuadas para que todos podamos “ver” y “conocer” la variada obra de Renau, gran parte dispersa, pues Marta Hofmann y la familia Renau poseen valiosos e inéditos documentos y obras artísticas de Manuela Ballester y Josep Renau.

Que se impone la necesidad de acometer e impulsar las obras que permitan rehabilitar y acondicionar la parte del Centro del Carmen que sigue cerrada al público, con objeto de que todo el legado de la Fundación Renau, así como el referido material inédito que posee Marta Hofmann (la discípula y colaborada de Renau tiene) y el resto de obras y documentos que obran en propiedad de la familia Renau… puedan ser contemplados y conocidos por el público en general.

Que, aunque fue un paso importante la realización de un reportaje como el titulado “El Arte en Peligro“, dirigido por Eva Vizcarra y Rafael Casañ, también es importante destacar la existencia de otro documento, dedicado a la gran obra de la que fuera esposa y compañera Manuela Ballester, titulado Manuela Ballester, el llanto airado.

Que sería necesario e imprescindible que la Generalitat Valenciana se pusiese en contacto personal y directo con Marta Hofmann, la familia de Renau y el biógrafo de Renau, Sr. Fernando Bellón Pérez, con objeto de efectuar un inventario actualizado de todo el material que debería incorporarse a ese espacio expositivo estable en el Centro del Carmen, una vez finalizado el proceso integral de rehabilitación y adaptación.


Trazar la estrategia de ese futuro espacio expositivo es prioritario, por ello, consideramos urgente que el nuevo Consejo Rector del IVAM, integren e incorporen a Marta Hofmann, Fernando Bellón Pérez y algún representante de la familia Renau.

Que nos resulta incomprensible e inadmisible que el diario EL PAÍS anuncie el 29 de junio de 2018: “El IVAM inicia los trámites para adquirir el Fondo Josep Renau, con 400 obras y 26.000 documentos“, sin antes haber escuchado y contado con la colaboración y asesoramiento de la familia Renau y de la discípula Marta Hofmann.

Que afirmamos que ha llegado el momento oportuno para que las instituciones valencianas procedan a subsanar estos inadmisibles e injustificados “olvidos”, en aras a poder mostrar en un futuro cercano y de manera digna, coherente y completa, la enorme y singular obra del artista valenciano.

Que no tenemos prisa, pues sabemos que es preciso y conveniente que expertos cualificados, como es Manuel García, Fernando Bellón Pérez y otros técnicos que designe la Fundación Renau y el Instituto Valenciano de Arte Moderno y el CCC, puedan y deban concretar los pasos y estrategias a seguir, a fin de ofrecer una visión no sesgada ni decorativa del enorme legado, que hoy permanece tan injusta y arbitrariamente “oculto”.

Que la Generalitat Valenciana, la Diputación, el IVAM, el CCC y el Ayuntamiento de Valencia se coordinen y se comprometan a que durante el próximo 2020, podamos todos conocer de manera rigurosa la obra completa y el pensamiento comprometido, del que fuera y es uno de los más grandes y destacados agitadores culturales que ha tenido y tiene Valencia.

Que para lograr la creación de ese futuro espacio expositivo estable, urge seguir los pasos administrativos y legales preceptivos:

– Realización de un proyecto técnico para rehabilitar y acondicionar las salas del Centro del Carmen que hoy, inexplicablemente, permanecen cerradas y en estado ruinoso, asignándose las partidas presupuestarias suficientes para acometer con éxito la iniciativa

– Incorporar el material inédito que obra en poder de la familia Renau y de Marta Hofmann, estableciendo los acuerdos oportunos y legales con sus legítimos propietarios.

– Realización de los preceptivos planes directores y propuestas didácticas que permitan conocer el legado del artista valenciano de manera amena y rigurosa.

Que Josep Renau se merece algo más que simples homenajes retóricos, exposiciones e insulsas y rimbombantes palabras de gratitud, siendo fundamental que los responsables institucionales se reúnan de inmediato con la Fundación Renau y los críticos de arte Manuel García y Fernando Bellón Pérez, con la familia Renau y con Marta Hofmann, a fin de dar los primeros pasos para así lograr hacer visible la obra del artista valenciano el próximo año 2020, pero siempre dentro de un espacio expositivo estable en el marco del Centro del Carmen.

Que poder conocer con rigor su obra y pensamiento es, sin duda alguna, algo urgente y vital para todos los que consideramos a la cultura como un motor, una herramienta de transformación social, un arma que permite la adquisición de conciencia de clase.

Que compartimos, asumimos y defendemos la definición y concepto de Vladímir Mayakovski sobre la cultura, pues creemos que “la cultura no es un espejo para reflejar el mundo, sino un martillo con el que golpear”.

Que para aclarar cualquier cuestión y dar forma a las iniciativas aquí esbozadas, pueden establecer contacto con la discípula de Marta Hofmann y la familia de Renau, a través del que suscribe el presente escrito (Teléfono: 690 96 02 65 – antoniomarinseg@yahoo.es)

Por todo ello,

S O L I C I T A :

Que se tenga por admitido el presente escrito, y que el Ayuntamiento de Valencia, la Diputación Provincial de Valencia, la Consellería de Educación, Investigación, Cultura y Deportes y Presidencia de la Generalitat Valenciana, procedan a responder en tiempo y forma a todas y cada uno de los asuntos y peticiones formulados en el presente escrito.

Que, si este órgano no fuera competente, que PROCEDA SIN MÁS DILACIÓN a dar traslado del presente documento a la autoridad u órgano competente para pronunciarse o resolver sobre todas y cada una de las cuestiones y peticiones suscitadas en el mismo, tal y como recoge el Artículo 10. Decisiones sobre competencia, de la Ley Orgánica 4/2001, de 12 de noviembre, reguladora del Derecho de Petición.

OTROSÍ SOLICITA: que de conformidad con lo que establece el artículo 11.1 de la Ley Orgánica 4/2001, de 12 de noviembre, reguladora del Derecho de Petición, una vez sea admitida a trámite esta petición, se conteste y se notifique la contestación en la dirección indicada a los efectos de notificaciones, en el plazo máximo de tres meses a contar desde la fecha de presentación de este escrito, indicándoles que, en caso de no hacerlo, se formulará queja ante el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana o el Defensor del Pueblo.

Valencia, a 16 de junio de 2020

Fdo: Antonio Marín Segovia


MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA

C/ Caballeros, 2

46001 VALENCIA