Arxiu mensual: gener de 2016
LEVANTE-EMV ES FA RESSÒ DE LA DEMANDA A LA UV D’ANTONIO MARÍN, PORTAVEU DE L’ACR CONSTANTÍ LLOMBART, PER L’APERTURA DEL CM LLUÍS VIVES
L’ESPOLI DELS VALENCIANS PER PART DE L’ESTAT ESPANYOL…
L’espoli i l’abandó dels valencians, d’Oriola a Vinaròs, per part de l’Estat espanyol no pot ser amagat, com una cortina de fum, per les continues denúncies per corrupció del PPCV.
PRIMERA TOPADA ENTRE EL JUTGE I EL FISCAL SOBRE LES ACTUACIONS, DIRIGIDES DES DE LES CLAVEGUERES DE MADRID, PER A CRIMINALITZAR AL CENTRE DRETA VALENCIÀ DEL PPCV
La criminalització del PPCV teledirigida des de Madrid pels poders fàctics, té com objectiu enfonsar la figura política de Rajoy per a forçar la seua retirada i facilitar, davant el problema secessionista a Catalunya, un acord d’Estat entre el PP i el PSOE. Aquestes actuacions antivalencianes serveixen a més, per desviar l’atenció sobre el tema Aquamed que esquitxa a la número dos i pretenen ser una cortina de fum per amagar el veritable problema que recau en la Comunitat Valenciana que no és un altre que l’espoli econòmic que patim els valencians per part de l’Estat.
L’instructor (el jutge) no va acordar presó per a cap dels cinc casos en els quals el ministeri públic (el fiscal) va considerar necessària aquesta mesura
A. RALLO | VALÈNCIA |LAS PROVINCIAS | 30 gener 2016 02:56
Els advocats no es mostraven especialment temorosos durant les dues jornades de declaracions. No pel fet que la Fiscalia Anticorrupció poguera demanar presó -alguna cosa que més d’un lletrat barrejava davant la gravetat de les acusacions- sinó perquè el titular del jutjat d’Instrucció 18 no sol decretar aquesta cautelar. El jutge ni tan sols va optar per una solució intermèdia, la d’ordenar presó eludible sota una fiança d’una quantitat assequible que els arrestats hagueren pogut reunir en un parell de dies. No va anar així. Va acordar la llibertat de tots amb compareixences cada quinze dies, una mesura no massa onerosa. A més, la fiança que es va imposar va ser civil, és a dir, que només pretén assegurar el pagament de responsabilitats en el cas d’una hipotètica condemna.
Es tracta de la primera discrepància en l’arrencada d’aquesta instrucció, que segueix baix secret. Potser no siga l’única. Al llarg d’un assumpte com aquest, que es preveu causa complexa i com a mínim s’allargarà 18 mesos, poden manifestar-se els diferents criteris. Fonts consultades van restar ahir importància a aquesta negativa. No obstant açò, van aclarir que l’habitual quan un fiscal demana presó és que el jutge la concedisca. Però, d’igual manera, van precisar que es tracta d’un altre tipus de delictes i delinqüents.
Què ocorre en aquest cas? Doncs que el rebuig de la petició cobra major rellevància mediàtica. No cal oblidar que es tracta d’una operació amb 24 detinguts, 33 registres, desenes d’agents involucrats i un suposat desfalc de desenes de milions d’euros.
La decisió del jutjat va causar sorpresa entre els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO), el mateix grup que va completar les perquisicions de la trama dels Ere´s a Andalusia o l’Operació Púnica que va acabar amb un exvicepresident a la presó.
Els agents consideraven que després d’un any de perquisicions en secret, en una operació que inclou fins i tot intervencions telefòniques, el jutge decretaria la mesura en els suposats capitosts de la trama. Per a la gent del carrer, el ciutadà mitjà, pot quedar la sensació de que semblant desplegament de mitjans potser no haguera sigut necessari.
La Fiscalia Anticorrupció va fonamentar la seua petició d’ingrés a la presó per risc de fugida i la possibilitat de destrucció de proves. Són dos dels requisits que permeten acordar la mesura. També influeix la gravetat dels delictes i la pena a la qual tots dos puguen enfrontar-se. El jutge, no obstant açò, no va apreciar aqueix risc de fugida. Aquesta possibilitat augmenta quan es tracta d’un estranger que pertany a una organització criminal, per exemple.
No resulta freqüent que un jutge acorde presó provisional per a aquest tipus de perfils -els que integren l’operació Taula- independentment dels diners que puguen haver-hi distret.
L’ingrés a la presó es va sol·licitar per a la cúpula de la Diputació de València quan governava el PP Alfonso Rus, expresident de la Diputació; el seu cap de Gabinet, Emilio Llopis; el seu vicepresident, Juan José Medina; i el responsable de l’àrea d’Hisenda i exsecretari autonòmic d’Educació, Màxim Caturla. Es tracta dels presumptes capitosts de la trama, segons arreplega la investigació. Un dia abans també es va interessar la mateixa mesura per a Mari Carmen García-Fuster, la caixera del Grup Municipal en el PP i mà dreta de l’alcaldessa, amb idèntic resultat negatiu. Les perquisicions sobre aquesta candidata compliquen el futur judicial de Barberá.
L’hemeroteca recull altres antecedents a la Comunitat. Per exemple, en el cas Cooperació, la fiscalia va arribar a demanar presó per a Rafael Blasco per risc de fugida. El TSJ ho va rebutjar. Només Tauroni, l’empresari amic de l’exconseller va estar en la presó de manera preventiva fins a la celebració del judici. Si escau es pensava que els contactes en l’estranger podien facilitar la seua fugida. En el cas de l’exdelegat del Govern, Serafín Castellano, no es va demanar presó. Tampoc s’ha produït aquesta situació en altres casos com Emarsa, Vaersa o a polítics valencians implicats en la Gürtel.
L’ACR CONSTANTÍ LLOMBART EXIGEIX A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA QUE REÒBRIGA EL COL·LEGI MAJOR LLUÍS VIVES
És totalment inexplicable i incomprensible que el Col·legi Major Lluís Vives romanga tancat, màxim quan és un edifici protegit i que es troba en perfecte estat, segons es pot comprovar en llegir la fitxa del Catàleg de Béns i Espais Protegits de l’Ajuntament de València.
La Fundació Goerlich porta temps reclamant la seua obertura al seu legítim propietari, que és la prestigiosa Universitat de València, sent intolerable que des de 2012 seguisca tancat, sense cap ús educatiu, cultural, social…
La labor de les entitats cíviques és evitar que tan singulars edificis públics es deterioren, desapareguen. Preservar la nostra memòria cultural és una labor de tots, en relació al fet que les generacions presents i futures puguen gaudir-ho en la seua integritat, en la seua esplendor. Per açò convé actuar amb diligència i rigor, dirigint les nostres propostes, iniciatives, peticions i denúncies davant els organismes competents.
Davant la inadmissible inèrcia de la Universitat de València, des de l’ACR Constantí Llombart ens vam sumar a les iniciatives i peticions que porten temps formulant en la Fundació Goerlich. Per açò, hem dirigit diverses escrits tant al Sr. Esteban Morcillo Sánchez, rector de la Universitat, com al Sr. Joan Ribó Canut, actual alcalde de l’Ajuntament de València i al Sr. Ximo Puig, president de la Generalitat València, a fi de que inicien converses i sumeixen esforços, a fi de procurar l’apertura de la residència d’estudiants Lluís Vives en un termini prudencial, valorant les nostres propostes d’ús.
A continuació, es pot llegir l’escrit que hem dirigit a l’alcalde de València, Sr. Joan Ribo, amb la convicció que sabrà atendre i canalitzar les nostres legítimes peticions.
D. ANTONIO MARÍN SEGÒVIA, major d’edat, en nom propi i en qualitat de Portaveu de l’ACR Constantí Llombart, davant vostè compareix i amb el degut respecte i consideració
EXPOSA:
Que segons consta en la fitxa del CATALOGUE DE BÉNS I ESPAIS PROTEGITS Ordenació Estructural – ÀREA D’URBANISME HABITATGE I QUALITAT URBANA – DIRECCIÓ GENERAL DE PLANEJAMENT de l’Ajuntament de València, el Col·legi Major Lluís Vives és Bé de Rellevància Local.
Que l’element protegit (BRL) està constituït per l’edifici del Col·legi Major i els espais vinculats al mateix, incloent tant les construccions com els propis espais, la qual cosa afecta a la parcel·la cadastral 7234705 completa.
El seu entorn de protecció s’estén a les parcel·les cadastrals 7234704 i 7234708, confrontants pel fons, en una franja de sòl determinada per pròpia parcel·la protegida i la línia definida per les façanes dels edificis existents en aquestes parcel·les, franja que continua, amb el límit d’aquesta línia, per la parcel·la cadastral 7234703. L’entorn de protecció s’estén també als espais públics directament vinculats al ben protegit, entenent-se per tals els següents:
– L’Avinguda Blasco Ibáñez, en el tram de façana corresponent a la parcel·la cadastral 6935702, fins a l’encreuament amb el carrer Gascó Oliag, inclòs l’encreuament.
– El carrer Gascó Oliag, des de l’encreuament amb l’Avinguda Blasco Ibáñez fins a l’Avinguda Menéndez Pelayo.
Que en aplicació del que es disposa en l’art. 50.4 de la LPCV, qualsevol actuació, pública o privada, que es duga a terme en l’àmbit del BRL Col·legi Major Lluís Vives serà notificada a la Conselleria competent en matèria de cultura simultàniament al fet que es produïsca la notificació a l’interessat.
Que l’autor del col·legi major, Javier Goerlich *Lleó, va ser un dels professionals que més van influir en el desenvolupament urbanístic de València. Arquitecte municipal, va realitzar l’encàrrec en 1935 després de la petició del rector Peset Aleixandre, encara que no va ser fins a mitjan anys 50 quan es van acabar tots els pavellons.
Que l’arquitecte Javier Goerlich Lleó, mort en 1972, va treballar en l’Ajuntament i algunes de les seues obres més conegudes són el Club Nàutic, i els edificis Campos-Calvet (María Cristina), l’hotel Londres i l’edifici Martí Cortina (Baró de Càrcer).
Que des de 2012, i de manera inexplicable i absurda, roman tancat el magnífic edifici d’estil racionalista conegut com a Col·legi Major Luis Vives de la Universitat de València, situat en l’Avinguda Blasco Ibáñez.
Que la Fundació Goerlich ha proposat en diverses ocasions altres usos, a fi d’evitar que seguisca romanent tancat el Col·legi Major Luis Vives, combinats amb la iniciativa privada, per a poder mantenir viu est singular edifici, que és una de les joies arquitectòniques del corrent racionalista a València, i que va ser construït per *Goerlich en 1954.
Que el citat Col·legi Major Lluís Vives va ser concebut per a albergar la primera residència mixta d’Espanya, i que la curiosa volumetria de l’edifici evoca elements propis de l’arquitectura naval.
Que el citat edifici podria i deuria en breu ser centre cultural, albergar despatxos de professors, tornar a ser Col·legi Major…
Que el president de la Fundació, Andrés Goerlich, tem que la intenció de la Universitat de València siga simplement deixar passar el temps… perquè arribe l’estat de ruïna, alguna cosa que suposaria una enorme pèrdua per al Patrimoni Cultural de la ciutat de València.
Que compartim l’opinió de l’arquitecte valencià (d’origen alemany) i general de Guiding Architects València Boris Strzelcyz quan adverteix “Que una institució pública tracte d’especular, de desconfigurar la idea original, és un perill”, així com la seua proposta que el Col·legi Major Lluís Vives torne “a recuperar l’ús com a residència, plantejar-ho com la seu per a l’intercanvi cultural de la Universitat”.
Que segons argumenta Andrés Goerlich, el Col·legi Major Lluís Vives “no té ni una sola esquerda estructural”. “Si es demoleixen els forjats interiors, el col·legi es va al sòl”, indica també el president de la Fundació Goerlich i “es perdria un important valor patrimonial”, segons assenyala Boris Strzelcyzk.
Que des de l’ACR Constantí Llombart proposem que la Universitat de València, en col·laboració amb la Generalitat i l’Ajuntament de València, procedisquen a iniciar converses per a definir un ús social prèvia adaptació i reforma, donada la manca d’albergs i residències a joves estudiants amb escassos recursos econòmics, i que precisen d’una residència per a poder així completar els seus estudis i portar una vida amb la deguda dignitat i folgança.
Que cal recalcar que el Col·legi Major Lluís Vives (Residència d’Estudiants Lluís Vives), forma part del registre Docomomo (Document of Conservation of Buildings, sites and *neighbourhoods of Modern Movement), el llistat d’immobles que mereixen un reconeixement dins del Moviment Modern.
Que la Universitat de València, la Generalitat i l’Ajuntament de València tenen una oportunitat històrica de tornar a recuperar una de les joies del racionalisme, assignant-li un ús educatiu, cultural i social, sent urgent que s’activen els mecanismes administratius i legals, en llaures a retornar a la societat el magnífic edifici que va encarregar el rector Peset a Goerlich.
Per tot açò,
SOL·LICITA:
Que l’Ajuntament de València i la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports responguen dins del termini i en la forma escaient a tots i cadascun dels assumptes continguts en la present petició, en virtut del que es disposa en la Llei Orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de Petició.
Que si aquest òrgan no fóra competent, que PROCEDISCA SENSE DILACIÓ a donar trasllat del present document a l’autoritat o òrgan corresponent per a pronunciar-se o resoldre sobre totes i cadascuna de les qüestions i peticions plantejades en el mateix, tal com arreplega l’Article 10. Decisions sobre competència de la Llei Orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de Petició.
ALTRESSÍ SOL·LICITA: que de conformitat amb el que estableix l’Article 11.1 de la Llei Orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de Petició, una vegada siga admesa a tràmit aquesta petició, es conteste i es notifique la contestació en l’adreça indicada a l’efecte de notificacions, en el termini màxim de tres mesos a explicar des de la data de presentació d’aquest escrit, indicant-los que, en cas de no fer-ho, es formularà la pertinent queixa davant el *Síndic de *Greuges de la Comunitat Valenciana o el Defensor del Poble.
València, a 23 de gener de 2016
Signat: Antonio Marín Segòvia
ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA
Plaça de l’Ajuntament de València, 1
46002 VALÈNCIA
CONGRÉS D’ERPV (NOM DEL PARTIT CATALÀ ERC AL PAÍS VALENCIÀ): “UN FRONT PEL DRET A DECIDIR DEL POBLE VALENCIÀ” [… PEL DRET A DECIDIR EXACTAMENT QUÈ?]
ERPV, els voyeurs de la política
ERPV, la franquícia valenciana del partit català ERC, amb aquesta proposta per a la conformació “d’un ampli front pel dret a decidir del poble valencià”, més pròpia de voyeurs de la política que d’artífex de la mateixa, es dirigeix al seu sector de valencians incondicionals, engolidors d’eslògans publicitaris/propagandístics sense continguts concrets. Fum i res més que fum.
Esquerra Republicana del País Valencià celebrarà el seu congrés el proper 5 de març. [Nota oficial]
L’Executiva d’Esquerra Republicana del País Valencià, reunida el passat dissabte 23 de gener a València, va acordar la convocatòria del VII Congrés ordinari d’ERPV que se celebrarà a Sagunt el proper 5 de març. D’aquesta manera, els republicans obren el procés de renovació de la seua direcció una vegada acabat l’actual cicle electoral, tal i com s’havia acordat en el passat congrès extraordinari celebrat el passat 25 de juliol. D’acord amb els estatuts de la formació, i d’acord amb el seu caràcter assembleari, seran tots els i les militants de l’organització els qui participaran en el procés de renovació d’Esquerra al País Valencià.La reunió de l’executiva d’Esquerra Republicana del País Valencià també va servir per valorar els resultats de les darreres eleccions generals. Tot i els mals resultats obtinguts per la coalició ‘Ara, País Valencià’ la direcció dels republicans valencians va ‘valorar positivament la feina conjunta entre ERPV, Els Verds i ENV durant la campanya electoral, un camí a seguir treballant conjuntament de cara al futur’. D’aquesta manera l’executiva d’ERPV considera vàlida l’estratègia aprovada en la seua darrera Conferència de País celebrada a Algemesí el 9 de novembre de 2013, amb l’objectiu de seguir sumant esforços entre les forces valencianistes i d’esquerres per avançar cap a la conformació d’un ampli front pel dret a decidir del poble valencià.
ESTEM DAVANT D’UN NOU 23-F? EDITORIAL D’ANNA NOTÍCIES.
Editorial d’ANNA notícies.
Estem davant d’un nou 23-F?
L’operació mediàtica llençada des de Madrid, una vegada més, contra el PPCV respon, és la nostra hipòtesi, a una operació d’Estat dissenyada pels poders fàctics, hereus dels que van dissenyar la segona restauració monàrquica. Allò que en 1981 amb el 23-F es va utilitzar com excusa per aturar les autonomies i introduir correccions, com va ser el ‘Terrorisme basc’, ara en el 2016, l’excusa esdevé la ‘Corrupció valenciana’ com a tema decisori central, amb credibilitat mediàtica, per fer front amb un govern de ‘salvació nacional’, al secessionisme de Catalunya. El terrorisme basc és substituït per la corrupció valenciana i un Rajoy, impotent i amortitzat, esdevé el Suárez de 1981. El problema és que els poders fàctics no disposen ara d’un Felipe González, ja que Pedro Sánchez, disposat a pactar amb agents iranians i bolivarians, no els dóna la talla.
A partir d’ara caldrà estar atents a l’aplicació de l’article 99. Amortitzat Rajoy, desestimat -si no dóna garanties- Sánchez, estarem a les portes d’una proposta que a hores d’ara no podem saber. Els poders fàctics a les ordres d’USA i UE, segurament assessorats localment per Aznar i Rubalcaba, han preparat ja el clímax, però dubten encara, perquè té que ser fàcilment vendible a la ‘democràcia internacional’, si es decidiran per convocar noves eleccions o proposar un ‘salvador homologable a l’estil italià’ que comptés amb el suport de PP, PSOE i adlàters. Restem a l’espera dels esdeveniments.