El TC aboca Catalunya a eleccions plebiscitàries i declaració unilateral d’independència
El Tribunal Constitucional ha tombat per unanimitat el nucli central de la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya . La declaració, aprovada a la cambra catalana el 23 de gener de 2013, era un dels principals arguments per justificar el dret a decidir sobre la sobirania de Catalunya i convocar la consulta del proper 9 de novembre . Precisament la part que ha anul·lat el TC és la que fa referencia a la sobirania i estableix Catalunya com un “subjecte polític i jurídic” sobirà.
Amb aquest pronunciament del TC -de to clarament polític i no pas jurídic-, la proclamació unilateral d’independència per part del Parlament de Catalunya -probablement després d’unes eleccions plebiscitàries- es configura com l’única via per a exercir el dret a decidir del poble català. La declaració unilateral d’independència és una via ja prevista en un dels informes emesos pel Consell Assessor per a la Transició Nacional.
El ple de l’Alt Tribunal ha acceptat parcialment la impugnació de la declaració presentada pel govern espanyol tot i que no estava inclosa en l’ordre del dia d’aquest dimarts. La decisió s’ha adoptat abans que arribin al Constitucional les recusacions que el Parlament té previst presentar contra tres dels seus magistrats , entre els quals hi ha el president, Francisco Pérez de los Cobos, per manca d’imparcialitat respecte a aquesta qüestió.
L’executiu de Mariano Rajoy va acordar impugnar davant el TC la declaració aprovada amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i part de la CUP perquè el seu contingut “no només no és compatible” amb la Carta Magna sinó que “produeix efectes” en plantejar l’inici d’un procés “per al qual mandata a poders públics i ciutadans”.
De fet, aquesta Declaració de Sobirania estava suspesa des del mes de maig pel mateix Constitucional .
Aprovada per 85 diputats
El 23 de gener de l’any passat, 85 dels 135 diputats del Parlament català van votar a favor del text que considera Catalunya un “subjecte polític i jurídic”. A més, cinc diputats del PSC van trencar la disciplina de vot i, en comptes de votar-hi en contra, van abstenir-se, igual que dos dels diputats de la CUP. El PP, Ciutadans i la major part del PSC van votar-hi en contra.