Arxiu de la categoria: General

NOTA IMPORTANT per recuperar les imatges i notícies de l’antiga ANNA notícies

Per recuperar les imatges i notícies de l’antiga ANNA notícies cal afegir ‘blog.‘ a les antigues direccions davant de ‘annanoticies
Per exemple amb esta direcció dona error
http://annanoticies.com/arxius/25408
però amb esta es pot accedir
http://blog.annanoticies.com/arxius/25408

El PUNT entrevista a Víctor Baeta. 25 de febrer del 2007.

Entrevista en El Punt. Diumenge 25 de febrer del 2007.

Una setmana després de la reunió de la Coordinadora i a pocs dies de la celebració de la I Convenció per la República al País Valencià, el diumenge 25 de febrer del 2007, El Punt publicava una entrevista que m’havia fet el periodista Enric Orts i que reflecteix bastant bé la situació en aquells moments. Aquesta va ser l’entrevista:

Víctor Baeta. Pertany a la plataforma republicana Sobirania Valenciana, integrada en la coordinadora que ha convocat per al pròxim diumenge la Primera Convenció per la República al País Valencià.

— Sembla que la recuperació de la república com a forma de govern està més pròxima a l’ideari de l’esquerra espanyola que no del valencianisme. És així?
— El valencianisme modern no s’havia destacat fins ara per fer bandera de la república. No obstant això, a partir de l’aparició d’Esquerra Valenciana i de l’Associació Cultural i Republicana Constantí Llombart, i posteriorment de la creació de Sobirania Valenciana, que integra, a més de Constantí Llombart, Esquerra Nacionalista Valenciana, Estat Valencià i Valencianisme.com, les coses han canviat. També el BLOC, a través d’una esmena als estatuts que vam presentar en l’últim congrés, subratlla la revindicació d’una forma d’estat republicana.

— Hi havia algun tipus de tabú cap a la república?
— Tot el nacionalisme, fins i tot el català, el gallec i el basc, havia manifestat una mica de complex d’inferioritat davant la paraula “república”. Tots identifiquem, encara ara, la república amb la bandera tricolor, amb un projecte polític espanyol. Això ha començat a canviar. Sobirania Valenciana, per exemple, parla de “repúbliques” i ha introduït un símbol diferent a la tricolor espanyola. Es tracta de la històrica bandera d’Esquerra Valenciana. En les manifestacions la gent agafa amb naturalitat la bandera republicana espanyola, un símbol que respectem. També se sol veure la senyera amb triangle blau i estel blanc, que és el símbol de la república catalana, de l’Estat Català. Són dues senyeres molt respectables però alienes als sobiranistes valencians. Per què no utilitzar els nostres propis símbols republicans valencians quan sí que els tenim?

— Creu que el llegat polític d’Esquerra Valenciana i el Partit Valencianista d’Esquerra en els anys de la II República i la Guerra Civil ha sigut menyspreat pel valencianisme de la segona meitat del segle XX?
— En la transició els espanyols recuperen les sigles PSOE i PCE, els catalans ERC… Els valencians no recuperem cap partit històric. Si en el seu moment haguérem recuperat les sigles històriques, haguérem pogut reclamar el patrimoni històric: cal recordar que Esquerra Valenciana fou un partit de masses. Alguns valencianistes ens vam preocupar per recuperar les sigles, però ja en 1998.

— I Fuster, va tenir en compte el valencianisme dels anys 30?
— D’eixida cal dir que sense Fuster no estaríem on estem. Però ell va fer taula rasa de tot el que havia passat abans del 1931. I és que Fuster no era un estrateg, sinó un pensador. De Nosaltres, els valencians s’han fet moltes edicions però d’El valencianisme polític de Cucó se n’han fet poques. Això significa que els valencians no coneixem suficientment la nostra història anterior a la Guerra Civil, i el llibre de Cucó és fonamental en eixe sentit. Els valencianistes no vam aparéixer de sobte.

— Hi ha un component nostàlgic a l’hora de reivindicar la República?
— Hi ha certament qui ha rememorat la II República sense cap plantejament de futur, un punt de vista còmode per al PSOE. No oblidem que el PSOE, i també el PCE, van subscriure el pacte constitucional del 1978. Nosaltres no rebutgem l’aliança amb aquells que fan plantejaments de futur, als que donen suport a la III República, encara que aquesta no és la nostra. Nosaltres estem per una república valenciana sobirana i per coordinar-nos en l’àmbit estatal amb els republicans sobiranistes catalans, bascos, gallecs… per a poder parlar de tu a tu amb els republicans espanyols.

— Sí, però no tots els que han convocat la convenció comparteixen els seus plantejaments sobiranistes.
— És clar que no, però els nostres aliats els saben i reconeixen el dret d’autodeterminació. Això està bé i ho agraïm, però creiem que no és suficient. Cal omplir de sobiranistes les nostres institucions i cal que hi haja una majoria que vulga exercir de facto la nostra sobirania. Cal una república pròpia per a decidir les nostres dependències i independències. Per a nosaltres, el subjecte de sobirania és el poble valencià.

— Aquest objectiu encara és molt llunyà.
— Tot depén de la força que tinga un poble. Si una hipotètica república espanyola estiguera d’acord amb que els bascos exerciren la seua sobirania, aquests ja l’haurien exercida probablement. Tinc els meus dubtes que els catalans també ho pogueren fer ara i, en el cas dels valencians, la cosa estaria més verda encara. Recordem que encara no tenim cap sobiranista a les Corts. Bé, potser sí, un: Carles Arnal, l’únic diputat que va votar a favor del Pla Ibarretxe en una moció en contra que va promoure el PP i que PSOE i EU hi van donar suport. Per cert, que les Corts van ser l’únic parlament autonòmic de l’Estat que va tractar aquest assumpte. Potser tanta insistència del PP i de Camps en l’espanyolitat dels valencians palesa que hi ha alguna cosa que no és tan clara.

— Hi ha raons per a pensar que la monarquia espanyola està amenaçada i que la República està a prop?
— La monarquia està tocada de fons, però és clar que si les coses funcionen, si hi ha treball, no es qüestiona el sistema, encara que hi haja aspectes no democràtics en el seu funcionament. Les coses depenen de la seua utilitat. Tu no portes el cotxe al mecànic si funciona. El que cal és tenir un discurs alternatiu llest per a quan es produïsca el fracàs del sistema. Amb la corrupció i l’especulació estem veient que el sistema està deixant de funcionar.

— Amb la línia política estratègica seguida actualment pel PP, on és evident la manca d’una mínima lleialtat al govern de Zapatero, creu que el partit de Rajoy està dins del «sistema»?
— La Constitució en vigor no té unes bases democràtiques reals, recordem que l’actual rei va ser designat per Franco. Com els mateixos pensadors del sistema accepten, la seua gènesi va ser “heterodoxa”. Només subsisteix pel consens de les parts. De fet, no és gratuït que els missatges del rei apel·len sempre al consens. El consens és la peça fonamental que manté el sistema, que manté aquesta Constitució. Si desapareix el consens, allò s’afona. En la situació actual, la dreta espanyola està sent acusada de no donar suport a aquest consens i en part és lògic perquè aquesta dreta està liderada per gent que en els seu moment no va estar a favor de la Constitució. Tal vegada, i paradoxalment, la dreta està fent trontollar la monarquia. Però aquest és el seu problema.

— Què té de roí la monarquia?
— Cal recordar que amb la Constitució del 1978 a la mà, la sobirania no la té el poble espanyol, sinó que està compartida amb una persona que no és elegida, que és el cap de l’Estat, el rei. Cal llegir atentament l’amagat article 99 per a copsar això que estic dient. A més, tenim un sistema basat en la desigualtat. Contradicció entre els articles 14 i 56. Si tots els espanyols són iguals davant la llei, una de dues: o el rei no és espanyol o no hi ha igualtat. Estic convençut que d’aquesta desigualtat té origen la corrupció.

— Per què no està Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) en la coordinadora que organitza la convenció?
— Al principi, l’ACR Constantí Llombart es va posar en contacte amb tots els republicans no espanyols. Vam aconseguir que ERPV i MDT vingueren a una reunió de la coordinadora, però no hi han tornat des de llavors. Les raons d’ERPV no les entenc. En la Coordinadora convivim republicans amb distints subjectes de sobirania. El dia 4, en la convenció, estarà present un col·lectiu de l’esquerra independentista: Republicans dels Països Catalans. També ha anunciat la seua participació el Partit Republicà Català.

— Tots els partits que integren la coalició Compromís pel País Valencià han anunciat la seua participació en la convenció. Respondrà la convenció demanant el vot per Compromís?
— No. En la coordinadora hi ha de tot. Hi ha gent que milita en altres forces alienes a Compromís, com ara Esquerra Nacionalista Valenciana o el PCPE. La coordinadora ni s’ha plantejat aquesta qüestió. El seu únic objectiu és fer possible que les diverses sensibilitats republicanes puguen fer coses en comú en un moment determinat. No volem que això esdevinga en cap grup polític ni que tinga una direcció política.

— Vosté va ser un dels fundadors de la «nova» Esquerra Valenciana. Per què la va abandonar?
— Jo continue compartint totalment els idearis d’Esquerra Valenciana, però estic en política perquè vull transformar. Els partits polítics són eines. Si una eina política no funciona, no podem quedar-nos amb els braços plegats admirant les sigles. La vocació d’Esquerra Valenciana sempre ha sigut entrar en el BLOC, però no va ser possible entendre’ns amb ells, ni tampoc amb Esquerra Republicana. En 2003 vam fer allò que pensàvem que havia de fer el BLOC, crear, amb EU i Els Verds, l’Entesa. Allò va representar que ara Esquerra Valenciana té un estatus de partit parlamentari. En acostar-se el 2007, vaig optar per ingressar al BLOC i contribuir a fer possible allò que no es va poder fer en 2003.

— Ara, Esquerra Valenciana ha demanat de nou l’ingrés en el BLOC. Farà alguna gestió?
— No em correspon aquest paper. No hi vull interferir. Pense que Esquerra Valenciana ha d’estar dins del BLOC i desenvolupar la seua política, per a ser agents actius. Si hi ha una manca al BLOC, aquesta és la dels agents actius ideològics. No hi ha gent que es dedique a fer ideologia nacionalista o sobiranista.

PSOE, En Comú Podem, ERC, PNV, PP, o Ciudadanos voten en contra l’esmena de Compromís als PGE 2021 per adquirir un nou multiplex que garantisca la reciprocitat de les tv en la nostra llengua.

Segons l’agència EFE, el 9 d’octubre, ACPV i RV/PVE convoquen concentracions molt a prop i concatenades.

Finalment hi haurà 8 concentracions i manifestacions el 9 d’Octubre
05-10-2020 / 19.42 h EFE

Finalment un total de huit organitzacions es manifestaran o concentraran aquest divendres, festivitat del 9 d’Octubre, pels carrers de València, segons han informat a EFE fonts de la Delegació del Govern, que ha organitzat els horaris i recorreguts perquè els manifestants no coincidisquen en el mateix espai i temps.

En concret, s’han comunicat per al Dia de la Comunitat Valenciana dues manifestacions (una al matí i una a la vesprada) i sis concentracions (una al matí i les cinc restants a la vesprada).

El divendres al matí estan previstos dos actes: una manifestació d’11 a 14 hores convocada per Avant que partirà de la plaça de Sant Agustí i finalitzarà en la Plaça d’Alfons el Magnànim, i una concentració de 10 a 11 hores en el Parterre convocada per Defenem València.

El divendres a la vesprada hi haurà una manifestació de l’Associació Regne de València de Gais i Lesbianes de 18 a 21 hores, que començarà en la Plaça de Sant Agustí i finalitzarà pel Mercat Central, entre la Llotja i els Sants Joans.

A més, l’Associació La meua Terra ha organitzat en el Parterre, de 17 a 21 hores, una concentració sobre la figura de Jaume I i la idiosincràsia del poble valencià abans i després de la reconquesta, mentre que la Acció Cultural del País Valencià i la Comissió 9 d’Octubre han comunicat una concentració de 18 a 19 hores en la Plaça Sant Llorenç, enfront de les Corts.

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) es concentrarà en la Plaça de l’Ajuntament de 20 a 23 hores; República Valenciana-Partit Valencianista Europeu ho farà de 17’30 a 18 hores en la Plaça dels Furs; i de 18 a 20 hores s’ha convocat en la zona per als vianants de la Plaça de Bous una concentració sobre l’emergència climàtica.

Comissions Obreres havia comunicat una concentració al matí en la Plaça de Manises sobre oposició a l’increment de les condicions de treball, però finalment l’ha desconvocada perquè no està relacionada amb el 9 d’Octubre.

L’any vinent serà el 80 aniversari de l’afusellament del republicà valencià Joan Peset Aleixandre

Joan Peset Aleixandre va ser afusellat pels franquistes tal dia com hui (24 de maig del 1941). Assassinaven un metge i un científic prestigiós que, entre altres matèries, havia investigat i gestionat epidèmies com la que patim ara. En el seu temps, sobretot, epidèmies de tifus.

El varen matar a les 18 hores al mur de Paterna, després de 14 mesos a la presó Model de València esperant inútilment que Franco commutara la pena de mort per la de 30 anys de presó. L’havien denunciat tres metges falangistes: Francisco Marco Merenciano, Ángel Moreu González-Pola i Antonio Ortega Tena. Els denunciants varen reconèixer durant el juí que Peset no havia comés cap crim “en concreto”, però que tenia idees republicanes. En una primera sentència, el tribunal militar proposava commutar la pena. Els denunciants varen forçar una segona sentència, que ja no recomanava salvar-lo.

Una de les persones que va declarar en el juí era la portera de l’edifici on vivia Peset, al carrer de Jorge Juan de València. Una dona molt humil, Aquilina Jordán Lanza, que va poder superar el pànic ambiental i va declarar en favor d’un republicà jutjat per militars venjatius. Aquilina va dir que al seu edifici “todos los inquilinos eran de derechas a excepción de D. Juan, que era el único izquierdista, y la que habla vio que por tres o cuatro veces el mismo D. Juan Peset Aleixandre hizo salir de la casa a individuos que en grupos venían en busca de los inquilinos de derechas”. I va afegir: “Una de las veces entró en la casa un grupo de seis o siete hombres armados que, a su juicio, venían en busca de un señor llamado Bernardo Gómez, y D. Juan les hizo bajar al patio, y uno de aquellos sujetos se encaró con D. Juan y le dijo: “Bueno, Don Juan, y ahora qué?, a lo cual contestó dicho señor que ellos ya habían cumplido con su obligación y que la responsabilidad cayese sobre él, cosa que le repitió por dos veces, con lo cual dichos individuos no realizaron sus propósitos”. I encara: “Que también Don Juan le tenía advertido repetidamente, por aquella época, que si veía salir humo de alguna iglesia le avisase inmediatamente, bien al laboratorio o a Izquierda Republicana”.

No importaven els testimonis. La sentència estava decidida d’abans: calia eliminar un científic brillant, que havia ampliat estudis a Alemanya i França, que parlava idiomes, que era catedràtic de Medicina Legal i Toxicologia, que havia sigut rector de la Universitat de València (1932-1934)… I que havia resultat el més votat en les eleccions de febrer del 1936. Militava en Izquierda Republicana, el partit de Manuel Azaña, i s’hi havia presentat dins de la candidatura del Front Popular per València. Va guanyar en 7 dels 11 districtes de la ciutat, amb 84.106 vots. El primer candidat de la dreta (Lluís Lúcia) n’obtingué 68.277.

Joan Peset havia nascut a Godella el 1886 en una família d’idees liberals (el besavi Marià Peset ja va ser perseguit per Ferran VII). També de creences religioses. Tres monges (Concepció Lluesa, Carolina Puig i Maria Marco) varen declarar que les va protegir els primers mesos de la guerra, quan vestir hàbit era un gran perill. Concepció digué: “Con motivo de las persecuciones de que era objeto por parte de las hordas rojas buscó amparo en el domicilio de D. Juan Peset, donde encontró primero albergue y luego medios para trasladarse a casa de sus parientes, salvando con ello su vida que seguramente hubiera perdido”.

La sentència contra Joan Peset la varen signar el coronel Boán Callejas (president el tribunal); els capitans Ruiz Martínez, Gimón Gil i Revuelta; i el tinent García León. Franco va tardar 14 mesos en confirmar la sentència, mentre Peset llanguia en la presó en condicions terribles.

L’any vinent serà el 80 aniversari de l’afusellament de Peset. Dit està.

[tret d’un missatge de whatsapp]