Qui és Wolfgang Schomburg, l’advocat alemany de Carles Puigdemont

Wolfgang Schomburg (ZDF Video)

La justícia espanyola té un os dur de rosegar en Wolfgang Schomburg, l’advocat alemany del president Carles Puigdemont, que ha demanat al govern federal alemany que aclareixi que no extradiu per motius polítics. No és cap saltataulells. Schomburg (Berlín, abril del 1948) és un dels grans especialistes mundials en dret penal internacional i transnacional, drets humans i cooperació mútua en afers penals. Tampoc no va mancat d’experiència en casos constitucionals, sigui com a fiscal o com a jutge de tots nivells a Alemanya. Entre el 1995 i el 2000 va ser jutge al Tribunal Federal de Justícia de Karlsruhe, l’equivalent al Tribunal Suprem espanyol. Els vuit anys següents va exercir al Tribunal Penal Internacional per l’antiga Iugoslàvia (TPII) i al Tribunal Penal Internacional per a Ruanda.

 Schomburg es va formar i créixer professionalment a la part oest de Berlín, llavors un enclavament lliure dependent de la República Federal Alemanya, però voltat per la República Democràtica Alemanya, un estat satèl·lit de l’URSS.

No és un home que s’espanti gaire. El 2007 va dimitir del tribunal d’apel·lacions del TPII perquè considerava que el judici a Slobodan Milosevic, president de Sèrbia durant la dissolució de Iugoslàvia i les guerres posteriors, no podia ser just, atès que es va permetre l’acusat representar-se ell mateix sense l’assistència d’un advocat.

Fiscal General

Va estudiar dret a la Universitat Lliure de Berlín (oest) i a la London School of Economics. El 1974 comença a treballar com a fiscal, després com a jutge del Penal i, des del 1986, com a Fiscal General de Berlín oest. El 1989 passa al govern de la ciutat com a sotssecretari d’Estat de Justícia, des d’on va viure la caiguda del mur i la reunificació del país.

El 1991 decideix exercir lliurement l’advocacia i s’especialitza en assistir diversos clients, tant víctimes com acusats, en casos penals internacionals esdevinguts, entre altres llocs, a França, als Països Baixos, Illes Maurici, Estats Units, Regne Unit….

El van nomenar jutge de la Sala del Penal a la Cort Suprema Federal el 1995. Allí s’hi va estar fins al 2000. Aquell any torna a la pràctica privada com a expert en afers penals internacionals.

Home de referència

Schomburg té diversos estudis sobre els problemes bàsics de cooperació en matèria penal entre estats, i col·labora tant amb l’Escola Judicial com amb l’Escola de Policia d’Alemanya. És un habitual en congressos i conferències organitzades des de la UE a l’American Bar Association (el Col·legi d’Advocats dels EUA).

El Consell d’Europa l’ha reclamat com a especialista per a dictaminar sobre la qualitat dels codis de procediment penal i l’aplicació dels convenis del Consell a Bòsnia i Hercegovina, Moldàvia, Rússia i Ucraïna.

Aquest jurista és un nom que tenen ben a mà els advocats de la seva especialitat, doncs ha publicat més de 200 estudis i llibres sobre aquests temes i és l’editor del comentari sobre “Cooperació internacional en assumptes penals” (3.300 pàgines de res), el text de referència alemany en aquests afers i, per tant, de referència internacional, doncs a Alemanya és on es va inventar el dret penal.

Bandera artesanal reivindicant la República Valenciana. RV/PVE busca al jove per felicitar-lo per la seua iniciativa… i per lliurar-li una bandera de 150×100

VALENCIA// Concentración frente a Delegación de Gobierno de Valencia en protesta por la detención de Carles Puigdemont. FOTO: DANIEL GARCIA-SALA

RV/PVE busca al jove per felicitar-lo per la seua iniciativa… i per lliurar-li una bandera de 150×100. Com aquesta…

O com aquesta…

Centenars de valencians reclamen l’alliberament “dels presos polítics” catalans

per engrandir cliqueu damunt
VALENCIA// Concentración frente a Delegación de Gobierno de Valencia en protesta por la detención de Carles Puigdemont.
FOTO: DANIEL GARCIA-SALAARA | DANIEL MARTÍN València
Centenars de persones s’han concentrat aquesta vesprada a València davant la Delegació del govern espanyol per mostrar el seu rebuig a l’empresonament dels dirigents polítics catalans i a la detenció del president Carles Puigdemont.  Els manifestants, convocats per entitats com Plataforma pel Dret a Decidir o Acció Cultural del País Valencià, han cridat consignes com “llibertat presos polítics”, “Catalunya no esteu sols” o “premsa espanyola manipuladora” i han cantat ‘L’estaca’ i el ‘Cant dels Maulets’. A més, alguns seguidors de l’esquerra independentista han cremat fotografies del rei Felip VI i del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena.
Entre els assistents a la protesta ha destacat la presència dels diputats de Compromís Mónica Álvaro, Miriam Campello i Josep Nadal. Aquest últim ha raonat la seva assistència a la concentració: “Hi assistirem per la nostra condició de demòcrates i perquè estem atemorits per tot el que està passant amb la llibertat d’expressió”. Per a Nadal, el govern espanyol està “garantint un conflicte per a 25 o 30 anys”, en el que ha considerat una estratègia que pretén “tapar un estat corcat que necessita els conflictes per subsistir”.
Des de Podem han acudit a la concentració dos membres del consell ciutadà de la formació lila al País Valencià, Isabel Muñoz i Jaume Monfort. El també regidor a la localitat de Gata de Gorgos (Marina Alta) ha denunciat “el comportament anòmal de la democràcia espanyola” i ha reclamat “una solució política i no judicial” a la situació que es viu a Catalunya. El dirigent de Podem ha assegurat que “s’estan empresonant persones per raons polítiques”.
A més de la concentració a València, també ha tingut lloc una protesta 
a la ciutat de Vila-real (Plana Baixa). Tot i que inicialment estava prevista per a avui, en el cas d’Alacant la manifestació se celebrarà demà, igual que a les capitals del Baix Vinalopó i la Marina Alta, Elx i Dénia.

VALENCIA// Concentración frente a Delegación de Gobierno de Valencia en protesta por la detención de Carles Puigdemont.
FOTO: DANIEL GARCIA-SALA

Va de Democràcia! Va de Llibertat!

Per a eixa gent suposadament d’esquerres, suposadament demòcrata que demana posar-se de costat, mantenir-se callats, mirar cap altre costat…, jo ja no els demane que reflexione i anem junts, ja no…, senzillament els demane que no molesten, que de veritat es posen de costat i se’n tornen a casa a vore sèries nord-americanes i escoltar regaton, que s’asseguren de ser tan dòcils al règim que mai ningú no els distorbe les seues tertúlies de cafè ni els vaja mai a buscar a casa, que es retiren de fer cap pas polític (compte, que tot pas polític, vertaderament polític, acabarà molestant algun poderós), que parlen la llengua del poble però molt en la intimitat no siga que els puguen confondre amb cap poble, que tornen els diumenges a sentir als bisbes, que canten públicament la Marcha Real i que redueixen la memòria i la dignitat a una mera referència de llibre i tres dates conmemoratives a l’any (discretament, conmemorades, si és possible en cementiris)… Una i mil vegades preferisc vore l’enemic cara a cara, que el suposadament amic d’aquesta mena guardant-me les espatlles… Sí, poseu-vos de costat, gireu l’esquena i aneu-vos a casa en silenci…

(Joan S. Sorribes)

Vindrà l’abril i vindrà el maig / i vindrà després l’octubre / i jo et miraré de fronts als ulls / buscant la dignitat que no tingueres / i no et diré amic, ni et diré company / ni et donaré l’esquena en cap moment / conscient que series tu qui em lliuraries a l’enemic / i li assenyalaries la casa on visc / perquè em vingués a buscar / qualsevol nit / Vindra l’abril i vindrà el maig / i vindrà després l’octubre / i pots estar segur que jo / em mantindré ferm junt a molts altres / defensant l’última barricada que quede en peu / la llibertat de tots / també la teua (Shac).

Mitjà per la República Valenciana